No ens informem com ho feinen els nostres pares

La transformació de la comunicació que han patit les societats postindustrials en els últims vint-i-cinc anys, explica l’aparició de la web 2.0 i l’adaptació social a un format nou que porta implícites noves maneres de consumir la informació. Però lluny de semblar una expriència traumàtica, la digitalització ha sigut un procés constant que s’ha efectuat a totes les capes de la societat. Tanmateix han sorgit diferents problemes d’engranantge, sobretot pel que fa el sector de la premsa escrita. La majoria dels mitjans escrits pateixen seriosos problemes de supervivència en les seves versions en format paper. Aquest i d’altres problemes han portat els mitjans a l’actual crisi periodística, per la qual, la devallada de la venda de productes, la retirada de la publicitat i la irrupció de les xarxes socials han fet trontollar els pilars fonamentals del periodisme tradicional.

L’infoentreteniment, un fenomen multiforma

L’objectiu del present article és exposar les característiques d’un nou periodisme emergent, no tant pel que fa els suports i plataformes sinó per al què es refereix al contingut i la manera com l’emisor i el receptor es relacionen.

Als anys noranta sorgeixen els primer estudis sobre la penetració d’alguns elements de l’espectacle a la informació. Aquests estudis es fixaven en la premsa satírica i humorística. El Jueves, ha sigut el “supervivent” més pròxim d’aquest gènere de crítica d’actualitat en clau d’humor.

Portada censurada

Però la inclusió d’entreteniment a la información no és una qüestió exclusiva de la premsa escrita. Existeixen precedents al que avui anomenem infoentreteniment: els ninots (guinyols), els shows americans, els programes televisius de sàtira britànica, els late nights, els documentals dramatitzats, el format CQC i el nostrat Set de Nit/ Set de notícies. Així doncs, amb l’infoentreteniment ens trobem davant d’un macrogènere que és utilitzat per les indústries culturals per adreçar-se a l’audiència d’una manera diferent que respongui al nou context comunicatiu.

La societat de l’espectacle

Cinc característiques fonamentals de l’entorn social han contribuït estretament a la civilització de l’espectacle (Guy Deboard, 1967). La primera, la difuminació entre informació i publicitat. Els interessos comercials fan que els directius dels mitjans decideixin recórrer als recursos de l’entreteniment per justificar el seu comportament comercial.

En segon lloc, el finançament de gran part dels mitjans més poderosos ve dels bancs. De manera que aquests grups de comunicació funcionen com a empreses, més que com a entitats culturals.

A més, la segmentació d’audiències, la TDT, ha provocat una lluita per l’audiència que s’ha servit de totes les eines a l’abast dels mitjans per atraure els espectadors. En aquest sentit l’entreteniment ofereix un tipus de producte més atractiu per la majoria del públic.

Tanmateix, el sensacionalisme comporta una doble vessant negativa, d’una banda, les males praxis dels mitjans en qüestió d’ètica periodística i d’altra, la manca de consideració de les diferents sensibilitats dels espectadors.

Molt lligada a l’anterior, l’última característica és la creixent tendència dels usuaris a espectacularitzar la seva vida. Aquesta característica dennota un canvi social entorn la pèrdua del pudor que condiciona diferents àmbits socials com l’educació, la interrelació personal i l’entorn laboral.

D’aquesta manera, s’observa com l’espectacle dels mitjans es trasllada a les xarxes i a la vida quotidiana, creant gèneres específics

Els gèneres específics

Fake documental

El fals documental de Jordi Évole ha sigut castigat per part de l’audiència i per part del periodisme tradicional, sotmetent-lo a judici deontològic. Mes enllà del debat que ha suscitat, aquest cas el que fa és demostrar el que la societat de l’espectacle denota: una íntima relació entre informació, espectacle, comunicació, periodisme, entretenimient i publicitat que no es pot acabar de separar.

Current games

Per altra banda, els current games són productes propis del macrogènere de l’infoentreteniment. La seva estructura fusione la tècnica del videojoc amb la temàtica de l’actualitat. Les notícies mediàtiques globals alimenten l’afloriment de nous current games.

New animations

Les new animations són les infografies que acompanyen la informació als telenotícies o a d’altres productes audiovisuals que necessiten de la imatge per acompanyar la informació. Les tècniques infogràfiques actuals proporcionen una qualitat exelent d’informaicó visual sintetitzada que la realitat no pot oferir.

Life castings

Els life castings són productes específics de l’infoentreteniment que tenen el seu origen en els blocs, els diaris personals a la Xarxa. Els blocs van suposar una primera fase de pèrdua d’intimitat, fent públics els pensaments propis i oferint-los a tots aquells usuaris que els pugués interessar. Després, les xarxes socials, en concret Facebook, oferirien un segon grau d’alliberament de la intimitat, dotant de preeminència la imatge. Finalment, els life castings representen la pèrdua del pudor definitiva. Els protagonistes d’aquests productes són usuaris de les xarxes socials que passen a ser productors de continguts audiovisuals nous que se solen allotjar a canals de youtube. Aquesta és la mostra de la democratització de l’espectacle, convertint-se en l’impulsor de l’espectacularitat de la vida quotidiana.

fenomen selfie

Com és aquest nou periodisme?

Els elements del nou periodisme

La proximitat. La comunicació entre emisor i receptor és més estreta. Elements del registre col·loquial s’introdueixen al gènere informatiu. La interpelació directa al receptor, les expressions imperatives o les preguntes retòriques contribueixen a l’estratègia comunicativa de l’infoentreteniment. És per tant, un registre que s’allunya de la formalitat informativa i introdueix la subjectivitat i l’opinió.

La frescura. Les tendències comunicatives actuals són àgils i ràpides, immediates en termes periodístics. La immediatesa pròpia dels nous mitjans i les xarxes socials s’efectua tant en la producció com amb la difusió de productes comunicatius. Twitter és el màxim representant d’aquesta característica del nou periodisme.

L’humor és l’élement per exel·lència de l’infoentreteniment. La paròdia de Polònia, la sàtira de El jueves són estratègies comunicatives que semblen no tenir límits sobre “de què es por fer broma i de què no”. Qui ho decideix? D’una banda les mateixes pressions polítiques, socials i econòmiques a les quals responen les nostres societats, d’altra banda a la mateixa ciutadania. Els límits els posen les sensibilitats personals de cada individu, malgrat aquests límits seran majoritàriament comuns perquè ens uneix una mateixa hegemonia de pensament únic.

Les emocions, l’últim tot i que el més emfàtic dels elements:

Comunica l’emoció, no l’intelecte. (Jaume Barberà)

Les connexions que creen emisor i receptor a partir de les emociona són més interioritzades i s’estaran més temps a la memòria que les connexions creades per l’intel·lecte. Com passa amb la proximitat, l’estratègia comunicativa de l’infoentreteniment busca connectar amb les emocions del receptor per calar un missatge o perquè se n’enrecordi d’ell. Aquesta mateixa estratègia és pròpia del gènere publicitari. Una vegada més, la mostra de la hibridació de gèneres.

Conclusions

La manera com ens comuniquem cada dia busca una lògica més creativa i menys formal. En els últims anys, hem assistit a l’alliberament social de la intimitat i a l’espectacularitat de la vida quotidiana per part dels usuaris.

L’estil comunicatiu ha evolucionat d’un periodisme tradicional a un nou gènere més directe i proper en el que les connexions entre l’emisor i el receptor es basen en les emocions.

L’humor és l’element en comú de tots els sectors de l’infoentreteniment: els fotomontatges, les paròdies radiofòniques o televisives i les revistes satíriques, entre d’altres exemples. A més, l’humor permet la desvinculació dels productes culturals amb els interessos polítics, econòmics i socials.

L’ infoentreteniment suposa una manera d’informar-se alternativa, que és desintoxicant de les dinàmiques favorables a l’status quo. A més a més, el macrogènere ha penetrat en totes les capes de la societat, és flexible i fàcilment accesibe i permet la lliure popularització i la llibertat discursiva.

Bibliografia

Infoentretenimento. El formato imparable de la era de la comunicación. Ferré Pavia, Carme (ed.) Barcelona, Editorial UOC, 2013.

Webgrafia

Wikipedia.

http://es.wikipedia.org/wiki/La_sociedad_del_espect%C3%A1culo

Youtube.

– https://www.youtube.com/watch?v=GmhxTMUUZUM

– https://www.youtube.com/watch?v=HHpIjlIMUbI

Revista Comein UOC

http://comein.uoc.edu/divulgacio/comein/es/numero31/articles/Article-Silvia-Sivera.html

Sockandawe

http://www.sockandawe.com/

Google llibres

– https://books.google.es/books?id=SkAfSWQKEEEC&pg=PA163&lpg=PA163&dq=jaume+barber%C3%A0+bla+bla+bla&source=bl&ots=mL2g7v_9AT&sig=OaEBpRCQydK_p1CayMkHqjmFV7Y&hl=ca&sa=X&ei=K60IVb2xDcL-UMmEgbAF&ved=0CEIQ6AEwBQ#v=onepage&q=jaume%20barber%C3%A0%20bla%20bla%20bla&f=false

Google imatges:

– www.protestantedigital.com/upload/imagenes/44024_N_09-07-11-11-55-54.jpeg?103

– kgvillela.files.wordpress.com/2011/11/mn.png

Portal dels periodistes de Catalunya

http://www.periodistes.org/ca/home/periodisme/codi-deontologic.htmlhttp://

Mondo Sonoro

http://www.mondosonoro.com/Noticia/Dimision-en-cadena-de-los- dibujantes-de-El-Jueves-tras-la-censura-en-la-portada/227340.aspx