PVM8UCFWA1NQ1321645189693

Els videojocs de rol multijugador massius en línia o MMORPG són un tipus de videojoc que permet jugar i interactuar a milers de jugadors d’arreu del món de forma simultània. Al pensar en un usuari d’aquest tipus de joc el primer que ve al cap a la majoria és l’estereotip d’algú addicte alsvideojocs i poc sociable. Però, és aquesta la realitat? Quin tipus de relacions es creen entre aquests jugadors? Aquest tipus d’oci és nociu per a la socialització dels jugadors? O més bé al contrari?

En aquest post es pretén investigar sobre les formes de comunicació que es produeixen entre els usuaris d’aquests videojocs i concretar si la participació en aquest tipus d’oci és favorable o no a la socialització de dits individus. Per això, més endavant s’analitza com a exemple el videojoc de rol virtual World of Warcraft (WoW).

Les relacions comunicatives que s’estableixen entre els usuaris de videojocs online han anat adquirint importància en els debats acadèmics. L’antropòleg Johan Huizinga afirma que “el joc és una acció lliure executada com a tal i sentida com situada fora de la vida corrent […] que tot i així pot absorbir completament al jugador sense que aquest hi obtingui cap benefici”. Per tant l’ésser humà, quan juga, realitza una acció coherent i racional. L’any 1984, l’escriptor William Gibon va definir el Ciberespai com “un espai virtual de interacció on diversos agents entren en contacte i estableixen comunicacions entre ells”. Per tant, quan es parla de videojocs de rol online s’està parlant de comunicació i interacció entre usuaris.

Per entendre com es relacionen els seus usuaris s’ha d’entendre primer el concepte de joc de rol.


IMAGEN-4213767-2

Què són els videojocs de rol multijugador virtuals?

El videojoc de rol virtual és una forma relativament nova d’entendre l’acte de jugar on no existeix un espai físic de joc així com tampoc hi han fitxes ni normes estrictes. El joc es desenvolupa en un espai virtual on cada jugador adopta l’aspecte que desitja i interactua amb altres jugadors interpretant un personatge fictici. Cada personatge o avatar té unes de característiques i un rol que el jugador ha de desenvolupar amb coherència. Tal com explica l’investigador Tomás Maldonado a la seva obra “Lo real y lo virtual”, amb l’avatar el jugador es reinterpreta físicament dins la xarxa i transmet la seva essència corporal a través d’Internet en un món fictici.

Tràiler desè aniversari del joc World of Warcraft.

Exemple pràctic: World of Wardcraft.

El World of Warcraft (WoW), per exemple, esdesenvolupa en un món fantàstic del qual es coneix l’origen, la història i els seus habitants. A l’inici, el jugador defineix el seu personatge escollint la raça (Humà, Tauren, No mort, …), la classe (lladre, mag, paladí, …) i la professió (alquimista, miner, enginyer, …).

s220269955890752361_p1_i1_w960

Durant la partida cada jugador pot millorar el seu personatge incrementant les seves habilitats, mitjançant l’experiència, i aconseguint objectes (armes, pocions, armadures, …). Hi ha diverses formes d’aconseguir objectes tot i que les més comunes són mitjançant la compravenda o la col·laboració amb altres jugadors. Aquestes col·laboracions es realitzen normalment amb l’associació de diversos personatges formant una “Hermandad” o clan. Dins del clan cada personatge ha de realitzar la tasca que li correspon en benefici del bé comú. És a dir que el miner recol·lecta minerals, el ferrer crea les armadures i l’alquimista fa les pocions. Tots els objectes obtinguts en aquesta col·laboració són propietat del clan i cada membre els pot utilitzar.

Com es relacionen els usuaris?

Segons la Teoria de la Recepció “jugar consisteix en construir narracions alternatives a mida que avancem. Ens imaginem als actors i inserim la història dins un esquema cognitiu format pels nostres coneixements i creences”. És a dir que els jugadors interpreten el món i responen a cada situació a partir del seu bagatge cultural i emocional. Per això mateix els jugadors transfereixen al món fictici les construccions socials que coneixen.

Entorno_sociocultural

Els paral·lelismes entre el funcionament del món real i el virtual són molts i evidents. Un clar exemple en són la formació d’associacions, grups o clans i la creació de jerarquies dins d’aquests. Com a exemple de paral·lelisme entre el funcionament de les societats reals i les virtuals es troba també la imposició d’una sèrie de normes de comportament per als usuaris. De la mateixa forma que en el món real, els usuaris del món virtual han de seguir unes normes estrictes establertes pels administradors del joc per a tothom i unes normes més flexibles i de caire ètic o moral que poden variar en cada clan. Es tracta d’una sèrie de regles no escrites que cada individu aprèn i ha de seguir si vol continuar sent acceptat pel grup. En la majoria dels clans formats al WoW, per exemple, es comparteixen els guanys a la finalització de cada missió entre els components del grup de forma que aquesta repartició sigui beneficiosa per a tots. És a dir que si a la finalització d’una batalla s’han aconseguit diverses armes, cada jugador agafarà la que més convingui al seu avatar. Un jugador no podrà agafar una que no correspongui amb el seu personatge o que sigui més beneficiosa per a un altre del grup, aquest haurà de cedir-la al company a qui li serveixi millor. Si un dels jugadors no respecta les normes serà expulsat del grup. Aquest tipus de autoregulació és quelcom distintiu dels videojocs de rol multijugador massius online.

wi-wow-remote-service-chat
Aquest tipus de joc col·laboratiu seria impossible sense la existència d’una comunicació relativament continuada i fluïda entre els seus usuaris. Els jugadors del WoW, per exemple, es comuniquen generalment de forma escrita a través dels diversos xats. Dins el joc existeixen diferents tipus de xat depenent dels jugadors amb els quals es vulgui comunicar l’usuari. Un cop dins el videojoc l’usuari ha de prémer la tecla “Enter” seguida del codi del xat, escriure el seu missatge i tornar a prémer “Enter”. El codi del xat dependrà dels usuaris als quals es vulgui dirigir: “/gp” per a dirigir-se al seu grup, “/g” per a la seva “Hermandad” o clan, “/cb” per al camp de batalla, “/s” per a tot aquells que es trobin al voltant dins el joc, “/w [nom del jugador]” per parlar amb un jugador concret, “/1” per parlar amb tots aquells que es trobin a la mateixa zona del joc i “/2” per al xat del comerç, entre d’altres. Aquest joc permet també la creació de xats personals on l’usuari té la llibertat de decidir els seus membres, aquests xats s’utilitzen principalment per comunicar-se amb un grup d’amics (del món real o del virtual). En aquests xats, els usuaris poden escriure en qualsevol llengua tot i que s’han creat una sèrie d’abreviatures pròpies que fan més eficient dita comunicació.

Existeix també l’opció d’escollir no només el què es vol comunicar sinó també com es comunica. És a dir que es pot fer de amb un to normal, cridant o xiuxiuejant tot i que la forma més utilitzada és la normal. Els jugadors escullen l’opció de cridar generalment per fer que el seu missatge arribi a un major nombre d’usuaris, tot i que l’ús repetitiu d’aquesta opció pot ser considerat ofensiu per a la resta de jugadors, i l’opció de xiuxiuejar per a dirigir-se únicament a un jugador concret.

wow_corrupted_blood_plague

Una altra forma de comunicació que ofereix el World of Warcraft és la interacció directa entre els avatars. Fent clic sobre un altre avatar l’usuari pot proposar un repte, saludar amb la ma, aplaudir, ballar o inclús lligar amb un altre jugador.

Els usuaris d’aquests tipus de videojoc recorren també a la utilització dels diversos fòrums especialitzats existents a la xarxa per a comunicar-se, ja sigui per a comercialitzar, trobar aliats o demanar ajuda o consell als altres jugadors.

Favorable o perjudicial per a la socialització dels jugadors?

650_1200Els videojocs de rol online poden ser considerats un tipus d’oci social ja que es juguen en comunitat i amb cooperació. Els seus usuaris no només construeixen la historia de forma col·laborativa sinó que també han de ser responsables dels seus actes, ja que cada decisió que prenen té conseqüències en el joc. Per tant, en aquests jocs es substitueix la competició per la col·laboració.

Si bé és cert que l’ús inapropiat d’aquests videojocs pot crear addicció i aïllament en l’usuari, fent que la frontera entre realitat i ficció quedi difuminada, el seu ús moderat i racional pot afavorir la socialització.

Els jocs online serveixen d’eina complementària per cobrir les necessitats socials i educatives dels individus ja que aquests viuen una doble socialització, la real i la virtual. Han creat una societat paral·lela amb el seu llenguatge, normes, grups i jerarquies.

Per Sofia Lopez Pla

Bibliografia i webgrafia