Descarregar és accedir, mitjançant una connexió FTP o P2P o d’altres connexions a Internet, a una granja de servidors a on s’allotgen cançons o pel·lícules i transferir-les al teu ordinador personal.

L’evolució de la descàrrega de música i de pel·lícules

La descàrrega d’arxius va començar als inicis dels anys 90. L’empresa alemanya Fraunhofer Gesellschaft va crear el format MP3, que permetia reduir la necessitat d’emmagatzematge d’un arxiu musical sense que hagués un pèrdua considerable de qualitat de reproducció. Gràcies a aquesta innovació es va produir una integració entre la indústria discogràfica i la informàtica.

Va millorar encara més amb l’aparició de la banda ampla i la Web 2.0. Va ser llavors quan els arxius de música van començar a circular per Internet a gran escala. Els sistemes de descàrrega varien en la història de manera cíclica. L’evolució la marca l’augment de la banda ampla i l’evolució pròpia tecnològica.

La indústria cinematogràfica produeix i distribueix continguts audiovisuals pensats pel cine o televisió. Aquests arxius tenen un tamany massa gran i es necessiten noves estratègies d’optimització del procés de difusió. En l’actualitat la descàrrega de pel·lícules es realitza des del punt de vista del simple consum post descàrrega, sent en molts dels casos absolutament il·legal. En altres casos, com per exemple material de televisió, l’usuari té permès mitjançant l’ús del vídeo sota demanda o VoD veure en temps real qualsevol contingut sol·licitat però de forma legal.

És aquest gènere audiovisual de VoD el que possiblement revolucionarà la descàrrega de pel·lícules de manera legal i a la carta. El Video On Demand és un servei que permet a l’usuari escollir d’un llistat, a través d’un menú, el contingut que vol consumir i el nombre d’ocasions que ho vol fer. Però per poder fer-ho necessita la millora de la banda ampla.

Google Imatges. VoD.

Segons l’arxiu a descarregar és preferible utilitzar diferents sistemes de descàrrega i, per tant, programes diferents:

Sistemes Peer-to-peer tradicionals

El primer va ser Napster, programa revolucionari que permetia l’intercanvi d’arxius d’usuari a usuari. Va ser la prohibició d’aquest el que va fer aparèixer nous programes com Kazaa i més tard Emule. El cas Napster va ser el primer gran procès judicial contra una plataforma web per pirateria digital. Molts usuaris utilitzaven ambdós programes simultàniament: Kazaa per la descàrrega de música i Emule i Edonkey per jocs i pel·lícules o cançons més difícils de trobar.

Google Imtages.

Kazaa va ser substituït per Limewire o Ares. Aquest últim és l’actual més descarregat en webs de descàrrega de programes com Softonic o Uptodown. Emule segueix essent el magatzem de la web. És el que conté més arxius descarregables de tot tipus.

Arxius Torrent

Paral·lelament, va sorgir un nou tipus de transferència, el torrent. Aquest tipus d’arxiu no es descarrega pel mètode tradicional, sinó que ho fa des de pàgines web amb un molt petit pes, i s’obrien en un nou programa específic on començava la descàrrega real. Els programes més coneguts d’aquest tipus de descàrrega són: Bittorrent, Azareus, i més recentment, uTorrent.

Google Imatges.

Sistemes peer-to-mail

Aquest sistema va poder aparèixer per l’augment de la capacitat d’emmagatzematge dels correus electrònics. Ho va iniciar Yahoo, però ho va revolucionar l’aparició de Gmail de Google i, finalment, Hotmail.

Va començar amb el programa que dóna nom al sistema, P2M. Era ràpid als seus inicis però bastant complexa. Però, el que realment és important d’aquest tipus de sistema és que va ser l’iniciador del programa Pando.

Descàrregues directes

Les descàrregues directes existeixen pràcticament des de l’inici de la xarxa. Avui en dia són molt utilitzades. Necessiten d’un gestor de descàrrega per suportar el gran pes dels arxius com FlashGet. Últimament, però, s’han imposat uns patrons de descàrrega gratuïta amb moltes limitacions i/o de pagament.

En quant la música, les botigues online de cançons amb descàrrega directe i legal trobem iTunes, Spotify, Google Play Music, Amazon MP3, etc. Aquestes poden amb versions gratuïtes o de pagament per comptes Premium que milloren la velocitat i el magatzem.

Google Imatges. Pantalla de Spotify.

La “pirateria online” i les companyies afectades

La descàrrega d’arxius ha tingut un gran impacte a la pirateria i els problemes relacionats amb els drets d’autor. El cinema és el sector més afectat. El 38% de tots als accessos a continguts il·legals passen per pel·lícules. Segons un informe de El País del 2014, el volum de pel·lícules descarregades il·legalment va ser de 877 mil·lions, el que sería 6.139 mil·lions d’euros. I el de la indústria musical és el tercer més afectat i el que perd més diners en termes de creixement de mercat.

El govern espanyol, al 2014, va canviar la Llei de Propietat Intelectual contra la pirateria. La multa per sancions greus és de 150.000 i 600.000€.

El debat es centre en quan es considera pirateri il·legal: Quan la descàrrega i còpia de cançons s’afectua amb ànim de lucre?; Es pot considerar pirateria online la descàrrega, escolta o intercanviar a Internet per l’ús personal i sense ànim de lucre, però sense autorització i sense compensació econòmica als artistes?; O el principal problema és que afecta direcatment al funcionament de la indústria discogràfica i les seves conseqüències en el cost dels CD’s i productes musicals?

Segons la SGAE el cost del CD és de 15€ que es reparteixen en:

• 9,4% correspon als autors (1,42€)
• 13% correspon al distribuidor (2€)
• 16% correspon als ingressos d’hicenda del IVA (2,4€)
• 26% correspon als beneficis de la tenda (4€)
• 34,6% correspon a la companyia discogràfica (5,19€)

Per tant, la problemàtica no és el mitjà de distribució ni el sistema legal de protecció als drets d’autor sinó a l’estructura de la indústria de la música. Les companyies han d’adaptar-se al nou mitjà de comunicació interactiu i al nou perfil de consumidors que vol evitar els costos dels intermediaris.

Cal destacar que l’ús de les xarxes P2P és un gran avenç tecnològic i de caràcter neutral. En cap moment es va crear amb la idea d’infringir la llei o els drets d’autor.

Són molts els beneficis que podrien treure les grans companyies musicals i cinematogràfiques de la descàrrega d’arxius en general, sobretot, en la imatge de marca. Però, no s’està traient el profit que pot arribar a tenir.

El compartir música il·legalment ha impactat de manera en que la indústria musical comercialitza i promociona els seus artistes. Les descàrregues il·legals han ajudat a entrar en una nova era de la música. Però, la descàrrega de cançons encara està en procés de millora en quan a termes econòmics. A més, de la necessitat i implantació de noves lleis referents a la descàrrega sense autorització de l’artista o productor de la cançó. Però el resultat és que totes aquelles empreses que han criticat la indústria musical digital s’han vist obligades a tancar, com és el cas de la cadena canadenca Sam the Record Man a l’agost de 2007.

En quant a cinema digital queda encara un recorregut bastant més gran per als estudis cinematogràfics. S’està començant a utilitzar el curtmetratge com a mètode de publicitat online, com per exemple els espots d’Estrella Damm. Però, encara les companyies, com ja s’ha esmentat abans, no han investigat prou en la recerca de tecnologia per la descàrrega de bona qualitat de forma legal de pel·lícules.