L’ART D’EXPLICAR HISTÒRIES

L’Art d’explicar històries sempre ha estat subjecta al canvi. Degut al procés de digitalització, ja no som simples espectadors, oients, lectors, usuaris o actors sinó que som “experimentadors” interactius. Això provoca que tinguem uns papers i uns comportaments que canviïn en funció de la manera que tenim de fer servir els diversos mitjans.

A continuació es podrà veure que gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies i mitjançant la narrativa transmediàtica les històries es poden narrar a través de diversos mitjans. A més a més, la història s’expandeix de maneres diferents així l’espectador la pot “viure” des de varies perspectives. D’aquesta manera, la narrativa transmediàtica fomenta la participació dels usuaris en una mateixa història.

Font: Caxcasa

Per altra banda, també es parlarà de la narrativa interactiva que permet que l’usuari contínuament pugui interactuar amb la història. És a dir, l’usuari en qualsevol moment pot afegir o treure informació a la història de manera que la seva estructura pot variar constantment.

NARRATIVA TRANSMEDIÀTICA

Les narratives transmediàtiques representen un canvi en la forma tradicional de crear continguts. Anteriorment, aquests continguts solien enfocar-se en un sol mitjà, en canvi, amb les noves tecnologies del món actual, el contingut flueix en múltiples mitjans. És a dir, no es reflecteix el mateix en una pel·lícula que en un llibre. Aleshores, tot canvia quan apareix la cibercultura, és a dir, la creació de nous mitjans que permeten la connectivitat global a través d’internet. D’aquesta manera, s’aconsegueix ampliar el cercle de vida del contingut creatiu adquirint major audiència i, a la vegada, generant més quantitat econòmica.

Font: Epireality

Aquesta narrativa transmediàtica és un tipus de relat el fil argumental del qual es desenvolupa a través de diferents mitjans i plataformes de comunicació (blogs, televisió, xarxes socials, videojocs, llibres, etc.), i que suposa aportar diferents punts de vista a la mateixa història.

Per aconseguir-ho, una narració transmediàtica desenvoluparà textos, lligats entre si, a través de diferents mitjans mediàtics on cada text contribuirà en la narració total d’una història. Ara bé, cada mitjà complirà la seva funció de la millor manera d’acord amb les seves capacitats. Aleshores, la narrativa transmediàtica fomenta les relacions de participació entre la indústria i les seves audiències.

Font: Bryan Kramer

Ara bé, establir les connexions entre els diferents mitjans d’una narrativa transmediàtica requereix la implantació de tècniques que mantinguin la continuïtat en la història però que també motivin a l’usuari a participar-hi.

Per tant, si la selecció de cada mitjà amb el fil argumental és bona, provocarà una motivació de l’interès dels consumidors per interactuar amb els diferents mitjans. Aquest concepte generarà noves oportunitats de desenvolupament creatiu i involucrarà a l’audiència a participar-hi permanentment.

NARRATIVA INTERACTIVA

En relació amb el model de comunicació, la narració interactiva ha revolucionat el canal de transmissió del missatge, ja que l’aparició de les noves tecnologies ha provocat que el canal no només fos escrit o oral, sinó que aquestes dues formes de transmetre el missatge s’han complementat.

En la narrativa tradicional les històries són fixes amb una estructura estable, unidireccional i organitzada amb un narrador que és l’encarregat de narrar la història.

En canvi, en la narrativa interactiva la trama i els diferents continguts estan oberts i, en gran part, depenen dels usuaris. Les estructures no estan predeterminades, sinó que és el propi usuari qui les genera a través de la navegació. Aleshores, hi ha la possibilitat de múltiples inicis i finals. Segons Berenguer (2004), la narrativa passa a ser interactiva mitjançant la utilització dels mitjans digitals. Com per exemple els videojocs.

Aquest tipus de narrativa s’ha pogut desenvolupar degut al gran procés que està produint la comunicació audiovisual i digital. Les històries, siguin transmediàtiques o interactives, tenen la mateixa durabilitat. Ara bé, aquesta nova forma de generar els continguts, creen més expectació i arriba a moltes més persones ja que també permeten a l’usuari tenir molta participació (comentaris a les xarxes socials com twitter, facebook, etc).

Font: Alfabetovisual

Font: Tusclicks

WEBGRAFIA

Berenguer, X. (2004). Una década de interactivos. Elisava. Consultat 10 octubre 2015, des de http://tdd.elisava.net/coleccion/21/berenguer-es

Britain, C. (2009). Raising Reality to the Mythic on the Web: The Future of Interactive Documentary Film. North Carolina: Elon University.

Gallego, F. (2011). Diseño de Narrativas Transmediáticas: Guía de referencia para las industrias creativas de países emergentes en el contexto de la cibercultura. Tesi doctoral no publicada, Universitat de Caldas. Consultat 7 octubre 2015, des de http://www.afoxcp.com/dw/Diseno_narrativas_transmediaticas_Gallego_2011.pdf

Gaudenzi, S. (2009). Digital interactive documentary: from representin reality to co-creating reality [treball d’investigació]. Londres: University of London. Centre for Cultural Studies (CCS).

Orihuela, J.L. (1997). Narraciones interactivas: el futuro nolineal de los relatos en la era digital. Consultat 10 octubre 2015, des de http://palabraclave.unisabana.edu.co/index.php/palabraclave/article/view/338/480

Spain, FCB (2013 març 19). Transmedia Storytelling [vídeo]. Consultat 18 octubre 2015, des de https://www.youtube.com/watch?v=5IFnSp2ilcQ

Stephen, M. (2003). Pause & Effect: The art of interactive narrative. Indianapolis: New Riders.