Com a mitjà publicitari, el valor més destacable d’internet és que ha permès accés a tot tipus d’anunciants, és a dir, una petita o mitjana empresa les quals el seu àmbit d’actuació està molt localitzat geogràficament, pot competir amb una gran empresa nacional o, fins i tot, una multinacional en igualtat de condicions, planificant les seves campanyes via on-line amb les mateixes eines i aconseguint resultats molt similars en quant a efectivitat.
La Comissió de Formats Publicitaris de la IAB (Interactive Advertising Bureau: associació que representa el sector de la publicitat als mitjans digitals d’Espanya) s’encarrega d’analitzar el mercat amb el fi de fixar i actualitzar uns estàndards bàsics de funcionament pel sector publicitari digital. Està formada per empreses com Adform, AdMotion, Antevenio, ElTiempo.es, Google, Hello, Lealtad Móvil, DG/Media Mind, Microsoft, Ontwice, Orange, Prisa BS, Publimedia Gestión, Publipress, Softonic, Spotify, Taptap, Movistar, Territorio Creativo, Videology, Weborama, Yahoo! y YuMe, que cobreixen diferents àmbits del sector online.
Aquesta comissió ens ofereix i defineix un tipus de formats publicitaris bàsics, els quals depenen en gran part de la mida i la forma d’aquests. Tots els formats es mesuren en píxels:
–Formats estàndards o bé formats integrats: Banner, Megabanner, Minibanner i botó, Skyscarper i Robapàgina
–Formats especials: Formats expansibles i Formats flotants
–Rising Stars
Altres vies difusores de publicitat
Existeixen diferents formes de presència de marca i publicitat a les apps, d’aquí a sorgit un fenomen anomenat appvertising, de la barreja de la paraula app i advertising (publicitat).
El iAd és una de les formes de publicitat dins de les apps. El sistema permet inserir banners publicitaris a l’app i accedir amb només un clic a una pàgina web mòbil de la marca o a un vídeo o a un videojoc, per exemple. Es tracta d’una publicitat més interactiva i no tan display.
El patrocini de les apps és una altra forma de presència de marca i publicitat al nou format, molt habitual sobretot en apps de videojocs. Una marca paga per aparèixer a anuncis curts o promocions abans (pre-roll) o després (post-roll) de jugar al videojoc, visualitzant un videoclip, etc. Molt similar a la publicitat mòbil que es troba abans o després dels vídeos de continguts, que es comentava en l’apartat anterior de publicitat mòbil. Aquests anuncis poden ser estàtics o animats, depenent del joc, i normalment duren entre 10 i 30 segons.
El product placement, o emplaçament de producte, és una altra forma de publicitat a les aplicacions mòbils, també molt habitual a les apps de videojocs. Es basa en emplaçar un producte de format linkable, també conegut com plinking. Un usuari està jugant a un videojoc de conducció a través d’una app del seu telèfon mòbil, ell passa per davant d’una tanca publicitària que pot estar patrocinada en el joc. L’usuari està sent impactat per la marca i si desitja tenir més informació pot clicar en la tanca del videojoc, en aquest moment l’usuari pot ser dirigit a una pàgina web mòbil de la marca, per exemple.
I, finalment, una altra forma de publicitat a les apps són les branded apps o aplicacions publicitàries: aplicacions que es desenvolupen sota la marca d’un anunciant i contenen informació rellevant per a l’usuari o consumidor.
INGRESSOS PUBLICITARIS
Un informe publicat per Interactive Advertising Bureau (IAB) i realitzat per la consultora Pricewaterhouse Coopers (PWC) confirma que, per primera vegada, els mitjans online ingressen més diners per publicitat que la premsa escrita i la televisió per cable als EUA. En concret, l’informe revela que durant el 2010 els ingressos publicitaris a internet van arribar als EUA a la xifra rècord de 18.000 milions d’euros, que suposa un increment del 15% respecte al 2009. De les dades de l’informe se n’extreu que només la suma de totes les cadenes nacionals i locals de televisió en obert superaria internet com a primer suport publicitari.
La valoració que PWC ha fet de les dades de l’informe presentat indica que el creixement de la publicitat online es deu, principalment, “al gran nombre d’hores que els usuaris passen connectats a internet, tant per motius laborals com per oci”.
Una manera de generar ingressos publicitaris és el pagament per clic.
Pagament per clic
És un mecanisme de compra de publicitat per a determinats objectius de màrqueting. L’anunciant no paga en funció de l’audiència que veu un anunci, sinó en funció de l’usuari que respon a l’anunci, realitzant un clic i manifestant així el seu interès per visitar la web de l’anunciant.
El cost per clic és la quantitat de diners o suma de diners que un anunciant determinat paga al motor de cerca on té contractats els serveis, per un clic en l’anunci. Alguns motors de cerca populars són Google, Yahoo! i MSN.
Explicarem el cas de Google. Aquest canal de cerca disposa d’un mecanisme de pagament per clic anomenat AdWords, on l’anunciant crea un anunci de text, l’elecció de les paraules clau i la decisió de quan es vol pagar per cada visitant qualificat. Per cada paraula clau es pot comprar un anunci. Aleshores, qui ofereix el millor preu per clic esposa més amunt a l’espai on es mostren els anuncis.
Tanmateix existeix un tipus de publicitat de recerca específica, la qual es refereix als enllaços patrocinats que apareixen als cercadors com per exemple Google. Es visualitzen uns anuncis determinats depenent de les paraules clau que l’usuari ha teclejat. A aquest tipus de publicitat Google l’anomena AdSense, on de forma automàtica el sistema pot identificar el contingut d’una pàgina web i fer aparèixer publicitat de contingut similar o rellevant quan un usuari entra en aquesta web.
El mètode dels enllaços patrocinats ha aconseguit revolucionar el mercat de la publicitat online i al mateix temps ha aconseguit democratitzar-lo i fer-lo accessible a tothom. Gràcies al sistema de cost per clic qualsevol negoci, per petit que sigui, pot fer publicitat a Internet i pagar només quan aconsegueix resultats. Ho pot fer des d’una inversió mínima. Aquest sistema també va permetre que siguin milers els anunciants a tot el món que usaven les solucions de Google per a vendre els seus productes. Són innumerables les webs que arreu del món aconsegueixen generar ingressos amb anuncis a Google o amb altres sistemes similars com l’ofert per Yahoo!, entre d’altres. Es tracta tant d’empreses de gran format i milions d’usuaris com de petits blogs amb pocs visitants.
Així doncs, ser estudiant o graduat en comunicació audiovisual implica ser capaç de crear i realitzar programes de televisió, cinema, peces de vídeo, espais per a la ràdio i l’entorn multimèdia i ser bons professionals del guió, la direcció, la realització i la producció. A més a més, s’ha d’immergir al món publicitari del briefing, l’estratègia, el públic objectiu, el màrqueting, les relacions públiques, el disseny d’anuncis, la imatge de marca, els mitjans, entre d’altres. Per tant, el més important dins el context de la publicitat és que l’estudiant o el graduat en comunicació audiovisual serà capaç de crear missatges publicitaris, perquè tindrà una base de coneixement sòlida que li permetrà seleccionar les tècniques més adequades, coneixerà el llenguatge de la comunicació audiovisual i sabrà utilitzar els mitjans de comunicació més oportuns per a cada situació.
BIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Aymerich, L. (2007). Nous formats de publicitat interactiva en televisió. Una proposta per a la seva anàlisi i classificació. Universitat Autònoma de Barcelona.
Diari ARA. Internet, publicitat i ingressos. Consultat el 17 d’octubre de 2015 a http://www.ara.cat/media/Internet-publicitat-ingressos_0_463153809.html [en línia].
Interactive Advertising Bureau, Comissió de Formats Publicitaris. Consultat el 13 d’octubre de 2015 a http://www.iabspain.net/formatos-publicitarios [en línia].
Marketing Directo. Con iAd Apple gana la primera batalla a sus competidores Google y Microsoft. Consultat 23 d’octubre de 2015 a http://www.marketingdirecto.com/actualidad/digital/con-iadapple-gana-primera-batalla-a-competidores-google-y-microsoft/ [en línia].
Muela, C. (2007). La publicitat a internet: situació actual i tendències de la comunicació amb el consumidor (p. 183-201). Universitat Rei Joan Carles.
Nafría, I. (2008). Web 2.0: El usuario, el nuevo rey de internet. Gestión 2000.
Prado, E. (1987). “¿Hacia un nuevo ecosistema comunicativo? Promesas y realidades de las fibras ópticas” (Núm. 10, p. 111-120). Telos, Madrid: Fundesco.
Sharma, C., Herzog, J. and Melfi, V. (2008). Mobile Advertising – Supercharge your Brand in the Exploding Wireless Market. Hoboken, NJ: Wiley.
Scolari, C., Navarro, H., Pardo, H., García, I. & Soriano, J. (2008). Comunicació i dispositius mòbils a Catalunya: actors, continguts i tendències. Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Consultat 23 d’octubre de 2015 a http://www.cac.cat/web/recerca/estudis/llistat.jsp?MjU%3D&MQ%3D%3D&L3dlYi9yZWNlcmNhL2Vz dHVkaXMvbGxpc3RhdENvbnRlbnQ%3D [en línia].
Krum, C. (2010). Mobile marketing. Finding your customers no matter where they are. Estats Units: Que BizTech.