Mons virtuals

Història

Va ser Douglas Engelbart qui va canviar la manera en que la gent interactuava amb els ordinadors i va fer possible la realitat virtual. Veia els ordinadors com eines per mostrar entorns digitals no pas com eines per calcular una infinitat de números.

Als anys 60 altres persones van començar a pensar com ell i l’aspecte dels ordinadors va canviar.

Va ser a partir d’un atac nuclear es va crear un radar que mostrava la informació d’una manera més gràfica i entendible.
Els experts reestructuraren els ordinadors perquè poguessin processar i computar la informació, mostrant imatges i simulacions.

Al 1962, Ivan Sutherland va desenvolupar un dispositiu capaç de dibuixar traços en un ordinador i obrí el camí per què els dissenyadors creessin avantprojectes de cotxes, ciutats i productes industrials. Al final de la època, els dissenys operaven en temps real.

A partir d’aquí es van començar a inventar diferents simuladors com per exemple el de vol, ja que tant llavors com ara, era més barat i segur entrenar a pilots a terra abans de llençar-los a vols reals. El simulador de vol va ser un dels antecedents més influents de la realitat virtual.

Principals característiques dels mons virtuals

• Possibilitat de xatejar amb xat de text o xat 3D que permeten una interacció immediata.
• Disponibilitat de VoIP integrada que permet als usuaris comunicar-se amb la seva veu.
• Suport integrat per a e-commerce que permet que els usuaris venguin objectes reals en el mon virtual.
• Ús d’una moneda que reguli els intercambis ecónomics dins el món virtual.
• Possibilitat de que els usuaris creen esdeveniments i els puguin mostrar públicament.
• Possibilitat de jugar dins els mons virtuals ja sigui amb multijugador o un sol  jugador.

Font: Second Life

Els mons virtuals com a eina d’aprenentatge

Diversos informes sobre el paper de les TIC en el context universitari esmenten el rol dels mons virtuals en 3D i els entorns de realitat virtual per a l’aprenentatge. Segons Horizon Report l’aprenentatge basat en jocs passaran a formar part del nostre futur.

Els mons virtuals 3D es caracteritzen pel seu us simple i per les seves possibilitats de treball col·laboració. La simulació? constitueix un entorn ric per desenvolupar accions d’aprenentatge sobretot per a adquirir competències transversals i així tenir mes preparació abans de trobar feina.

L’aprenentatge de competències transversals mitjançant els mons virtuals és un sistema complex que requereix el canvi de metodologies docents actuals i el suport d’entorns tecnològics que permetin aquesta simulació de situacions professionals.

Tot i això algunes universitats ja ho han posat en pràctica com és el cas de la Universitat de Harvard, l’Institut de Tecnologia de Massachussetts i l’Institut tecnològic de Georgia, i els resultats han estat positius.