Les Webs són pàgines visuals, recursos utilitzats per la gran majoria de persones del món per comunicar-se i expressar-se. A través d’aquestes i amb suports diferents o plataformes podem visualitzar, editar o, fins i tot, crear-les.
En un món en el què estar connectat a Internet és gairebé una malaltia adictiva, no ens preguntem pas com hem arribat a tenir el que tenim. Però, per això la història del Web es remunta a la primera xarxa com a tal que connectava la informació, en el Departament de Defensa dels EEUU. Es tractava d’una xarxa militar, d’ús exclusiu per aquest departament.
Inicis
El 1969 la Universitat de Califòrnia a Los Angeles va crear el primer node d’aquesta xarxa, anomenat ARPANET (Advanced Research Projects Agency Network). Es tracta d’un sistema molt bàsic per transmetre informació, de manera unidireccional.
Font: Imatge de Google
El Web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos (d’informació i coneixement) pel qual es pot navegar fàcilment.
Font: Imatge de Google
L’Hipertext és un document digital que s’organitza en forma de xarxa gràcies a les relacions que s’estableixen entre nodes i enllaços (Campàs, 2005).
Font: Imatge de Google
(Hipertext Markup Language) combina text i informació addicional lligada al text. La informació addicional, per exemple sobre l’estructura o la presentació del text, s’expressa fent servir la marcació, intercalada al text.
Per accedir a una web és indispensable utilitzar un navegador web.
Paral·lelament…
Font: Imatge de Google
Paral·lelament a aquesta xarxa, el 1960
el filòsof i sociòleg estatunidenc Ted Nelson va iniciar el projecte Xanadu, encara
inacabat.
A més de ser l’inventor del mot “hipertext”, Xanadu és un document (“docuverse”) global i únic que pretenia interconnectar tot allò escrit al món, tota la informació recollida.
La idea d’aquest projecte tan ambiciós es va agafar per, posteriorment, convertir-se en el World Wide Web (WWW), el que avui dia coneixem com a Web.
Cap a l’actualitat…
Font: Imatge de Google
El març del 1989, l’informàtic britànic Tim Berners-Lee junt amb el CERN de Ginebra (Consell Europeu per a la Recerca Nuclear) estava treballant a un projecte amb els seus investigadors, l’ Information Management: A Proposal per millorar el sistema d’hipertext, organitzat en web.
Pretenia millorar l’intercanvi d’informació. Aquest projecte es va consolidar, pel que es va fer d’una manera més formal.
El 1990, Berners-Lee junt amb l’enginyer belga Robert Cailliau van desenvolupar la World Wide Web, on els documents d’hipertext es podien veure a través d’un navegador web. Va ser un avenç important a nivell tecnològic, ja que hi permetia una reciprocitat entre client i servidor.
FUNCIONAMENT CLIENT – SERVIDOR
Font: Imatge de Google
Un servidor espera peticions i quan les rep, les processa i retorna una resposta. D’aquest servidor se’n poden aprofitar un o diferents clients. Un client, en canvi, envia peticions, espera una resposta i posteriorment la processa.
La proposta de Berners-Lee i Cailliau de la WWW en un principi era només de lectura però tenien previst, a llarg termini
“la creació de nous vincles i nous materials pels lectors, [de manera que] l’autoria esdevindria universal”, així com “la notificació automàtica als lectors quan hi hagi disponible nou material del seu interès” (Viquipèdia, 2015).
Resultat…
El 1993 el CERN ho va proclamar públic i lliure de pagar drets d’autor, de manera que va arribar a les llars dels països més desenvolupats del món.
Font: Imatge de Google
Amb un ordinador NeXTcube (nom d’una companyia informàtica, actualment fusionada amb Apple Inc.) és com va desenvolupar:
- Primer servidor web,
- Primer navegador web (el WWW)
- Primeres pàgines web.
Va publicar el seu projecte i, per tant, va passar a disposició del PÚBLIC.
Cap al futur…
I per últim, us mostro un quadre comparatiu de les aplicacions que pot tenir el Web amb el pas del temps:
COMPARATIVA D’APLICACIONS |
||
| Web 1.0 | Web 2.0 | Web 3.0 |
| Tothom pot accedir | Tothom pot publicar | Tothom pot innovar |
| Pàgines estàtiques | Pàgines dinàmiques amb contingut multimèdia | La base de dades pot estar en el núvol (Data Web) |
| Només el web màster pot compartir | L’usuari pot compartir | S’implementa la IA (Intel·ligència Artificial) |
| Només el web màster pot modificar | L’usuari pot modificar | S’implementa aplicacions en 3D |
| Només el web màster pot comentar | L’usuari pot comentar | |
| Només el web màster pot interactuar | L’usuari pot interactuar |
|
Font: Material propi
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
- Campàs, J. (2005). L’Hipertext. Barcelona: Editorial UOC.Cortés, Ana Belén. Extensible Markup Language. http://ignucius.bd.ub.es:8180/jspui/handle/123456789/14
- Merino, Salvador; Yaneth, Mayra. (1999). Diseño de un Manual para la creación de páginas Web y su Aplicación en Internet. El Salvador.
- Viquipèdia.(2016). ARPANET. https://ca.wikipedia.org/wiki/ARPANET
- Viquipèdia. (2016). Llenguatge de marques. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llenguatge_de_marques
- Viquipèdia. (2016). Navegador web. https://ca.wikipedia.org/wiki/Navegador_web
- Viquipèdia. (2016). Tim Berners – Lee. https://ca.wikipedia.org/wiki/Tim_Berners-Lee
- Viquipèdia. (2016). Web 2.0. https://ca.wikipedia.org/wiki/Web_2.0
- Viquipèdia. (2016). Web 3.0. https://ca.wikipedia.org/wiki/Web_3.0
- Viquipèdia. (2016). World Wide Web. https://ca.wikipedia.org/wiki/World_Wide_Web
- Viquipèdia. (2016). Xanadu.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Projecte_Xanad%C3%BA - Vivaldi, J. ; DeYzaguirre, Ll. ; Solé, X. ; Cabré, M.T. (1996). Marcatge estructural i morfosintàctic del Corpus Tècnic amb l’estàndard SGML. Universitat Pompeu Fabra. Universitari de Lingüística Aplicada.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.