Que faríem avui en dia sense internet. Ni ens ho podem imaginar. Ho tenim tan arrelat entre nosaltres que no imaginem cap acció comuna sense internet. Moltes vegades, però, utilitzem internet i web com a sinònims quan en realitat no es tracta del mateix. Per entendre-ho millor podríem dir que el web és una part d’internet però no ho és tot. És a dir, la web és un conjunt de llocs o pàgines que podem veure a través de diferents navegadors de dins Internet (Google Chrome, Mozilla Firefox, Safari, Internet Explore, per exemple).
Orígens del que coneixem avui com a web
Per entendre el seu origen hem de tenir molt clar que les coses no es creen d’un dia per l’altre, és a dir, tot requereix i necessita un temps. Per tant, el cas de la creació del primer web no serà una excepció. Així com ho reconeix un dels seus pares, Tim Berners Lee (2000), en un dels seus llibres Tejiendo la Red: “la web fue un resultado de muchas influencias que llagaron a mi cabeza” com per exemple les influències de Vannevar Bush, Ted Nelson o Doug Engelbart.
No és fins al 1989 quan podem entendre que comença el naixement del web amb Lee. Ell va treballar en una empresa d’accelerador de partícules (CERN) i va poder veure com els ordinadors que es feien servir a l’empresa eren d’una qualitat bona però la informació no estava organitzada. La informació que s’utilitzava no estava emmagatzemada al mateix lloc. Va ser aquí quan la intel·ligència de Berners Lee va actuar. Ell va proposar un llenguatge amb què a través de codis tots codifiquessin la informació.
Nou anys abans que Lee, a partir dels problemes que sofria d’organització que tenir el CERN, proposés el llenguatge de codis, ell mateix, va escriure un programa que permetia editar continguts i estructurar-los a través d’un servidor. Aquest programa es deia Enquire-Within-Upon-Everything.
Font: Google – Tim Berners Lee
Els pilars fonamentals del web: HTML, HTTP i les URL
Tenint com a precedents el desenvolupament del programa d’edició de continguts, Enquire-Within-Upon-Everything, i els estudis teòrics clàssics (de personatges com Bush o Nelton) Tim Berners Lee va crear la World Wide Web com un sistema d’informació distribuïda que permetia enllaçar els continguts entre si, i per tant, establir una organització de la informació per fer-la accessible i poder compartir-la.
La WWW (World Wide Web) està creada sobre tres pilars importants, i que avui dia segueixen sent imprescindibles; el llenguatge HTML, el protocol HTTP i les URL.
Lee, juntament amb un industrial belga, Robert Cailliau, van poar en marxa el primer navegador i el primer servidor web (HTTPD). Van aconseguir posar en marca el primer navegador de la història (que també era editor) anomenat, en un primer moment WorldWideWeb, Nexus. La informació que aportava aquesta pàgina web era purament informativa. Es parlava de: la WWW, del llenguatge HTML o de com compartir informació (la pàgina es va publicar el dia 6 d’agost del 1991).
Font: Google – Estructura de la primera pàgina web publicada
Amb el temps la WWW va estendre’s, ja que la tecnologia del web era lliure i gratuïta. Dins de l’empresa CERN van estendre’s tant les pàgines com els servidors i, quan el CERN va decidir fer de domini públic les especificacions de la WWW, es va produir un augment de servidors webs.
L’arrova (@) de Raymond Samuel Tomlison
Hi ha teories que asseguren que el correu electrònic és posterior a Internet. Però, cronològicament, això és impossible. Si com a molt tard podem assegurar que l’any 1991 es va crear la WWW i el primer correu electrònic es va enviar l’any 1965 veiem que el correu electrònic és anterior a Internet.
Em refereixo a l’any 1965 perquè va ser durant aquest any quan el correu electrònic va començar a utilitzar-se en una supercomputador de temps compartit. Encara que no sigui un correu electrònic com els que coneixem avui es tracta del seu inici. Ja va ser més tard, l’any 1971, que un home anomenat Raymond Samuel Tomlison, més conegut com a Ray Tomlison, que va inventar l’arrova (@). En anglès, l’arrova significa “AT”, en català “EN”. Doncs, d’aquesta manera, qualsevol adreça de correu electrònic, per exemple josep@gmail.com significa Josep en gmail.com.
Desgraciadament, el passat 5 de març d’aquest any 2016, Ray Tomlison morí d’un atac al cor. Gràcies a ell avui podem enviar missatges a través d’ordinadors connectats a una mateixa xarxa.
Font: Google – Raymond Tomlinson
La primera pàgina web a Espanya
La primera pàgina web a Espanya es va crear al setembre de l’any 1993 per un equip de professors de la universitat Jaume I. Entre aquest equip hi havia: Toni Bellver, Carles Bellver, Enrique Navarro, Enrique Silvestre i Jordi Adel. Aquests professors van desenvolupar el primer servidor a Espanya. Ells van començar investigant noves formes de publicar informació. Un any després d’investigar van posar en marxa la primera pàgina web espanyola: www.uji.es. L’equip va informar Tim Berners Lee de l’existència d’aquesta pàgina web. Quan Lee se’n va assabentar va decidir incloure l’adreça electrònica en el seu cens de pàgines. En aquell moment no hi havia ni 100 pàgines webs en tot el món.
Font: pròpia – Tim Berners Lee decideix afegir la primera pàgina web espanyola a la seva pròpia
Importància pel periodisme
Des del punt de vista del periodisme la creació de pàgines webs, és a dir, el que coneixem com a periodisme digital, ha aconseguit que la societat pugui estar informada durant les 24 hores del dia, per exemple. Podríem dir que les característiques d’aquest tipus de periodisme són tres bàsicament.
1- En primer lloc hem de parlar del món multimèdia. A través de les pàgines webs, per exemple, s’aconsegueix que en una mateixa plataforma puguin estar convivint el text, els àudios, els vídeos, els gràfics, les fotografies, les animacions…
2- Una altra característica és la hipertextualitat. Permetent la navegació en els continguts a través d’enllaços, és a dir, és la possibilitat d’accedir a la informació de manera multi direccional i no lineal.
3- Finalment, la tercera característica, la interactivitat. Això fa referència a la possibilitat que tenen els usuaris d’interactuar amb el mitjà, els autors i el text. Promovent així accions de comunicació directa.
A part d’aquestes característiques existeixen d’altres que es complementen. Per exemple: l’accessibilitat, la usabilitat, la immediatesa, l’actualització de la informació durant les 24 hores del dia.
Aquest vídeo explica, d’una manera més amplia, aquests conceptes:
Bibliografia
Berners-lee, T. (2000). Tejiendo la Red: El inventor de la World Wide Web nos descubre su origen. Tejiendo la Red: el inventor del World Wide Web nos descubre su origen.
Luján, S. (2002) Programación de aplicaciones web: historia, principios básicos y clientes web.
Mitjans, I. N. (2000). Web 2.0: El usuario, el nuevo rey de Internet.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.