1. Cap a on va la ràdio?
Internet ens ha fet deixar d’entendre la televisió, la ràdio i la premsa escrita com a mitjans de comunicació independents i hem passat a veure’ls tots tres fusionats en un mateix producte. La inclusió d’internet als mitjans de comunicació ha suposat una major projecció d’aquests i ha possibilitat una implicació més alta dels usuaris gràcies a haver-hi una interactivitat més elevada amb la web 2.0.
L’aplicació d’internet als mitjans de comunicació ha modificat tot el seu entorn i la necessitat dels seus usuaris. La ràdio, en particular, s’ha reinventat en els últims anys però encara no és suficient. Així ho va afirmar el professor Mariano Cebrián l’any 2002:
‘Se generan cambios internos de grandes dimensiones, se modifica su entorno y entra en una situación de convergéncia multimedia. Los desarrollos internos se producen por el paso de la tecnologia analogica a la digital, por la experimentación de nuevas vías de expansión como Internet’
La ràdio es troba en un moment decisiu pel seu futur. Un moment on la imaginació, la renovació i la flexibilitat al canvi són els ingredients necessaris per al manteniment del mitjà radiofònic. El model de comunicació, els continguts que s’ofereixen i la relació amb l’audiència són els principals elements que s’han de renovar tenint en compte el nou context que viuen les emissores de ràdio.
Al següent vídeo podem veure quina importància té per a qualsevol empresa reinventar-se i incloure internet i les xarxes socials a la seva estructura.
2. Un nou concepte de ràdio
Amb l’aparició de l’era tecnològica ha augmentat la quantitat i la qualitat dels serveis i la informació que propicien els mitjans. L’aparició d’internet ha provocat un augment de l’audiència de les emissores radiofòniques. Ara, amb un sol ‘clic’, podem accedir a qualsevol emissora de ràdio del món amb presència a la xarxa. També l’usuari pot accedir a les hemeroteques i escoltar un programa determinat d’un dia determinat a qualsevol hora.
Ja no són necessàries les ones i una bona sintonia, avui dia amb internet i un mòbil, tableta o ordinador podem escoltar ràdio. TuneIn és un exemple d’aplicació per a dispositius mòbils que conté més de 100 000 emissores d’arreu del món i més de 4 milions de programes a la carta i podcasts. També podem accedir a través de la web a través de tunein.com. Aquest és només un exemple de molts. A través de la web també podem accedir a la pàgina web de totes les emissores radiofòniques que estiguin presents a la xarxa.
El sector radiofònic ja s’ha conscienciat amb el pas dels últims anys que el concepte de ràdio com el teníem entès té una data de caducitat, per tant s’ha d’assumir la transformació de la comunicació radiofònica i del seu model com a negoci. L’especialització és la sortida que molts experts veuen com a efectiva. D’aquesta manera una emissora es pot desmarcar de la resta dels seus competidors. Quan parlem d’emissores especialitzades podem citar aquelles que es dediquen a una temàtica específica, com per exemple les musicals o les informatives.
Segons diversos estudis, com per exemple un fet per l’Asociación para la investigación de medios de comunicación’ l’any 2015, el consum de ràdio a través d’Internet incrementa per any. A Espanya el 22% dels usuaris consumeixen diàriament la ràdio en línia i el 17,2% de les persones que utilitzen internet sovint es descarreguen programes radiofònics per escoltar-los posteriorment.
El fenomen del 2.0, com ja s’ha dit anteriorment, revoluciona completament el concepte de mitjà radiofònic que existia 10 anys enrere. Actualment el mitjà radiofònic cada cop abandona més el paper de mitjà lineal i es fomenta més el consum d’un producte sonor acompanyat de text, imatges, vídeos, infografies, etc. Aquests nous elements el que fan és donar valor afegit al producte.
Les emissores de ràdio ja no només comptabilitzen i estan pendents dels oients que ho fan a través de l’antena. Avui dia les seves mirades també estan pendents del nombre de descàrregues que pot tenir un programa a la web o del nombre de visites que aquesta té. Ja no és estrany escoltar com a les principals emissores radiofòniques del nostre país diuen comentaris com: ‘el mes passat vam tenir 1.764.000 descàrregues’ (director de RAC1) o ‘tenim prop d’1.300.000 a cadenaser.com d’usuaris únics’ (Cap Digital de Cadena Ser).
Les emissores radiofòniques han vist internet com un element molt positiu per atreure el públic més jove que, segons les enquestes, cada cop es mostren més desinteressats en els continguts radiofònics emesos per la xarxa. Ara les emissores de ràdio han utilitzat internet com un camí per apropar-se més al públic més jove. Ràdio Nacional Espanyola, per exemple, desenvolupa cada dia la plataforma ‘Radio 3 Extra’ que també compta amb una aplicació per a mòbils pròpia. El director d’aquesta cadena va afirmar que aquesta és l’emissora jove de RTVE amb continguts especialitzats per aquest públic, principalment musical.
3. El rol dels usuaris
La interacció entre el mitjà i els usuaris és un altre element important i indispensable a l’hora d’entendre una nova manera de fer ràdio. L’usuari pot aportar la seva opinió de manera immediata a través de les xarxes socials.
Internet brinda la possibilitat d’una interacció i una difusió major de les emissores de ràdio a través de les xarxes socials. Gràcies a la fàcil accessibilitat i la seva rapidesa, les xarxes socials s’han convertit en el millor vehicle per establir les comunicacions entre les emissores de ràdio i els oients. A partir d’aquí els usuaris comparteixen comentaris, imatges, vídeos o sons de manera senzilla i directa. A través de la participació dels usuaris es pot analitzar quins són els seus interessos i a partir d’aquí l’emissora pot crear continguts més especialitzats.
Els usuaris també són més fidels al consum de programes radiofònics a través d’internet gràcies a l’augment de l’ús de les tabletes, mòbils i ordinadors. Aquests aparells propicien un accés més fàcil i ràpid a qualsevol emissora. També permet el consum d’un programa determinat en un moment determinat sense necessitat de ser fidels als horaris de l’emissora.
4. La ràdio i les xarxes socials
Deu anys enrere la tasca de propiciar informació i entreteniment a la població la feien els mitjans de comunicació tradicionals. Avui dia la major part de la societat busca la informació i l’entreteniment a través d’internet, per aquesta raó aquests mitjans s’han hagut de reinventar i endinsar-se dins el món de la xarxa. Facebook i Twitter han jugat un paper primordial a l’hora d’entendre la ràdio en línia, ja que aquestes dues plataformes generen públics connectats entre ells i tenen un gran potencial a l’hora de distribuir contingut. També són espais on es pot contactar fàcilment amb les fonts, també es poden descobrir nous temes a tractar que al públic l’interessi i com a via de comunicació entre mitjà i audiència.
Referències
Sellas, T. (2013) ‘Ràdio i Xarxes socials: els magazins matinals a Twitter’. Extret de http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q39_Sellas.pdf
Peñafiel, C. (2004) ‘Cara y cruz de la ràdio digital en España’. Extret de http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q18penafiel.pdf
Espinosa i Mirabet, S. i Port Tarrés, J. (2011) ‘L’ús de les xarxes socials en les emissores de ràdio de Girona’. Extret de http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/60626/60667
Maria Martí, J; Ribes, X; Martínez, L; Gutiérrez, M. i Monclús, B. (2010) ‘La crisi del consum radiofònic juvenil a Catalunya’. Extret de http://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q34_Marti_et_al.pdf
Meso Ayerdi, K. ‘Radio en línea’ . Extret de https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=7CyTYu7-lcQC&oi=fnd&pg=PA285&dq=radio+en+l%C3%ADnea&ots=C3dv3IjLZz&sig=VnWb90U2qkFsm_TaQmwJQTwW84k#v=onepage&q=radio%20en%20l%C3%ADnea&f=false
Maria Martí, J; Ribes, X; Gutiérrez, M. i Monclús, B. (2015) ‘La ràdio, model de negoci en transició: estratègies d’oferta i de comercialització en el context digital’. Extret de https://www.cac.cat/pfw_files/cma/recerca/quaderns_cac/Q41_Marti_et_al_CA.pdf
Corominas, M; Guimerà, J. A; Fernández, I. i Bonet, M. ‘Polítiques públiques de ràdio i televisió local en l’entorn digital a Espanya (1997-2004)’. Extret de http://www.portalcomunicacion.com/both/opc/tripodos.pdf
Videla Rodríguez, J.J. i Piñeiro-Otero, T. (2013) ‘Hacia una “radio social”. Interacción, proyección y repercusión de las cadenas españolas en redes sociales’. Extret de https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4721920