Els móns virtuals: una nova realitat

Us heu imaginat mai poder pescar a l’Antàrtida però, en realitat estar a casa vostra assentats al sofà? Actualment, això ja és possible gràcies als móns virtuals. Dins aquests nous móns hi ha infinites coses que s’han de saber. El vídeo que teniu a continuació ens explica, de forma resumida, tot el que cal saber dels móns virtuals.

Font: Citilab Cornella. Youtube

Què són els móns virtuals?

Tal com diu el vídeo, un món virtual és una comunitat virtual en línia que simula un món o entorn artificial inspirat, o no, en la realitat. Els usuaris d’aquests mons poden interactuar entre si a través de personatges o béns virtuals. En definitiva podem dir que els móns virtuals són metavers. Però què són els metevers?

Els metavers són entorns on els humans interactuen socialment i econòmicament com icones, a través d’un suport lògic en un ciberespai, que aquest, actua com a metàfora del món real, sense les limitacions físiques o econòmiques que hi ha en el món real.

El concepte de metevers apareix per primera vegada citat a la novel·la Snow Crash publicada el 1992 per Neal Stephenson. En l’obra s’usa el concepte per descriure la visió de treball en espais 3D.

 

Anem a fer un repàs per la història

Tot i que el concepte de món virtual no neix fins a l’any 1965. Anteriorment, però, ja hi havia alguns invents que interpretaven el món.

Un exemple és l’estereoscopi, inventat pel científic Charles Wheatstone, l’any 1844, és el primer visor d’una realitat virtual. Aquest és un visor amb dues imatges iguals, que són visionades separadament per cada ull, a partir d’aquí el cervell ho interpreta una imatge tridimensional.

L’any 1965 apareix per primera vegada el concepte de món virtual en un article d’Ivan Sutherland, titulat The Ultimate display. Sutherland crea un casc de

realitat virtual. Aquest casc consisteix en uns tubs de raigs catòdics, utilitzant en les primeres televisions, per on es veu un món virtual. Les imatges es veien eren tridimensionals en forma poligonal i dades emmagatzemades.

 

Els mons virtuals es van desenvolupar dins internet gràcies als jocs. El concepte es va utilitzar per primera vegada pels creadors del joc Ultima Online.

Quines són les característiques dels móns virtuals?

Segons el professor d’Economia i Telecomunicació de la Universitat d’Indiana, Edward Castronova, va realitzar un estudi dels metaversos, hi va identificar tres característiques:

• Interactivitat:  L’usuari és capaç de comunicar-se amb la resta d’usuaris i, també, interactuar amb l’entorn virtual. A través d’aquesta comunicació, els comportaments dels usuaris poden tenir influència sobre altres usuaris o objectes.
• Corporeïtat: L’entorn al que s’accedeix està sotmès a certes lleis de la física i, té recursos limitats. Quan un usuari accedeix ho fa en primera persona.
• Persistència:  El sistema del metavers sempre funciona encara que no hi hagi cap usuari connectat. Tots els usuaris tenen la seva sessió, la qual es queda guardada, perquè quan es tornin a connectar tornin al mateix punt.

Segons la pàgina web Mundos Virtuals Online: miniguia ha analitzat alguns dels mons virtuals més populars tenint en compte uns punts en concret i n’ha extret les següents característiques:

• Els usuaris poden construir nous entorns: les possibilitats que aquests construeixin entorns personals fora dels que ja estan disponibles.
•  Propietat: la disponibilitat de certes regles d’atribució de propietat a un usuari que ha creat o ha comprat un producte.
• Avatars en 3D o 2D: són els personatges que estan disponibles dins els mons virtuals.
• Editar avatars: hi ha la possibilitat d’editar aquests personatges o crear caràcters personalitzats.
• Xat de text: disponibilitat d’un text, un xat 3D, que permet una interacció immediata.
• VoIP: aquest permet als usuaris comunicar-se a través de la veu.
• E-commerce integrat: un suport integrat que permet als usuaris vendre els seus productes en el món virtual.
• Moneda local: la disponibilitat d’una moneda, Virtuals Goods o les Bein Coins, que regulen els intercanvis econòmics dins aquests mons.
• Esdeveniments de la comunitat: la possibilitat de crear esdeveniments i mostrar-los públicament.
• Jocs: La disponibilitat de jocs, tant per un jugador com per més d’un, dins el món virtual.

Classificació dels mons virtuals

Hi ha moltes maneres de classificar els móns virtuals, però la que dóna l’Equip d’Investigació de Sistemes d’Adaptació i Bioinspirats en la Intel·ligència Artificial és una de les completes:

1. Món virtual mort: Aquest es caracteritza per la no interacció. L’usuari rep un món que li transmet sentiments i emocions, però no es pot actuar.
2. Món virtual realista: Aquest és el que fa una simulació del món real en un entorn digital. L’usuari pot interactuar amb objectes i altres usuaris i, així, crear una segona vida virtual. Un exemple n’és el Second Life.

   Font: videogamedunkey. Youtube

3. Món virtual fantàstic: En aquest la ficció és la protagonista. El món fantàstic pots fer accions impossibles a la vida real. Aquest transmet emocions que mai podràs sentir en la vida real com, volar, viure en altres èpoques. Exemple: World of warcraft

Aquest grup d’investigadors també fa la classificació tenint en compte la interfície utilitzada:

1. Utilitzant un sistema de finestres: Aquest és el més habitual en una pantalla rectangular; com la d’un ordinador o televisió.

2. Utilitzant una cabina de simulació: En aquest l’usuari està rodejat del món virtual dins una habitació.
   

   Cabina de simulació de vol (Font: Imatges Google)

3. Utilitzant un sistema de vídeo: Aquests barregen una filmació de l’usuari amb una representació gràfica d’objectes o altres usuaris, elsquals puguin interactuar amb ells.
4. Utilitzant un sistema de connectivitat: En aquest l’usuari pot interactuar amb tot el cos, a partir de sensors que donen les accions a través de comandaments.
5. Utilitzant un sistema d’immersió: l’usuari està connectat 100% amb el món virtual.

Totes aquestes classificacions les fem dels móns virtuals en sí. Si analitzem el concepte de matavers amb un sentit més ampli que la definició de Stephenson , se’n poden distingir quatre móns.

Webgrafia

Alpoma (2009) Sensorama. Consultat 2 octubre 2015, des de http://www.alpoma.net/tecob/?p=1141

Costin,C. (2011). Mundos virtuales. Consultat 2 octubre 2015, des de http://histinf.blogs.upv.es/2011/01/07/mundos-virtuales/

Los 25 mejores juegos de mundos virtuales. Consultat 3 octubre 2015, des de http://www.taringa.net/post/juegosonline/11641701/Los-25-mejores-juegos-de-mundos-virtualesMMOs.html

Mundos virtuales.net (2015) Mundos Virtuales.net. Consultat 2 octubre 2015, des de http://www.mundosvirtuales.net/metaversos.html

Ortigueira, C., Reigosa, M., Rodríguez, M., Santamaría,C., Veiga, J. Realidad virtual. Consultat 1 octubre 2015, des de http://sabia.tic.udc.es/gc/Contenidos%20adicionales/trabajos/3D/Realida d%20Virtual/web/introduccion.html

Sistemas Adaptativos y Bioinspirados en Inteligencia Artificial.( 2015) S.A.B.I.A. Consultat l’1 d’abril 2016, des de http://sabia.tic.udc.es/

Valero, I. ( 2015 ) Mons virtuals. Consultat 2 octubre 2015, des de http://usr.uvic.cat/bloc/2015/03/24/mon-virtual/

Wikipèdia (2015) Metaverso. Consultat 2 octubre 2015, des de https://es.wikipedia.org/wiki/Metaverso

Wikipèdia (2015) Mundo virtual. Consultat 2 octubre 2015, des de https://es.wikipedia.org/wiki/Mundo_virtual – Anònim (2011)