Durant la presentació del meu treball de Smart Cities vaig deixar una pregunta a l’aire. Estem veritablement amb les Smart Cities vivint una moda passatgera? Ens acabaran controlant les ciutats a nosaltres i no pas nosaltres a les ciutats? En l’espai que vam tenir disponible al fòrum vam poder debatre-ho i comentar en què estàvem d’acord i amb què no. Es per això que en aquest nou post obro un nou espai d’anàlisis i de reflexió respecte a aquest tema tant ambigu.
Les ciutats ocupen avui dia aproximadament el 2% de la superfície total del planeta; no obstant això, en aquestes zones urbanes s’aglomera el 54,5% de la població mundial, l’equivalent a més de 3,9 mil milions de persones. Cada dia, segons estimacions del Banc Mundial, s’afegeixen 180 mil persones a la població urbana; una tendència que farà que per 2050 dues de cada tres persones resideixin en ciutats.
Aspecte de la Zona Metropolitana de la Vall de Mèxic. Foto: teringa.net
Les ciutats aporten el 65% de la riquesa mundial. Les oportunitats econòmiques no solen satisfer les demandes de la població, per la qual cosa es produeixen nivells alts de desocupació, pobresa i exclusió. Així mateix, el consum d’energia que necessiten les ciutats per a les seves activitats industrials i comercials, xarxa de transport, edificis, infraestructura… no fan més que augmentar i posar en risc la sostenibilitat i el medi ambient, ja que emeten entre el 50 i el 60% dels gasos d’efecte hivernacle del món. Paral·lelament, la mobilitat també està essent un problema. Els sistemes de transport són gairebé sempre insuficients i hi ha un excés de vehicles privats.
En el següent vídeo podeu visualitzar un capítol de la sèrie “Horizontes Ciencias Sociales” del canal Encuentro de la televisió argentina i d’entre altres coses podeu veure el problema que pot arribar a ésser.
No podem viure de bones intencions
Tot i les “bones maneres” dels precursors de les ciutats intel·ligents cal tenir en compte que, com vàreu recordar, i diferents investigadors han plantejat, segons com es desenvolupa el canvi cap a la Smart City poden aparèixer camins que poden afavorir alguns factors més que d’altres, desafavorint la mateixa ciutat i directament als seus ciutadans.
Primerament, en una evolució de la ciutat dirigida per companyies tecnològiques, es dóna una visió dependent de la tecnologia, és a dir, viure diàriament depenent de les tecnologies dia sí dia també, és va indirectament cap al camí de no poder fer res sense elles. Amb tot això pot succeir que les ciutats podrien no estar preparades adequadament per assumir les implicacions de les solucions tecnològiques proposades, o de com aquestes podrien influir de forma més o menys negativa en la qualitat de vida dels ciutadans.
I en segon lloc, l’evolució dirigida pel govern de la ciutat realment es caracteritza per ser liderada per ciutats, fet antagònic, ja que el govern de la ciutat pren el lideratge i decideix com les tecnologies poden millorar la qualitat de vida dels ciutadans, amb la possible problemàtica que el ciutadà quedi encara lluny de la presa de les decisions que el pot afectar.
Afectació de la regulació de les Smart Cities. Foto: ISO
I… qué fem amb la reutilització?
Les Smart Cities són sens dubte trending topic en el moment en el qual vivim. Està de moda ser una Smart City però… el postureo de ser una ciutat intel·ligent ho és tot? Molts analistes i diferents professionals se senten indignats quan veuen tanta quantitat de subvencions públiques que reben les Smart Cities.
Com vàrem poder llegir en el meu PDF presentat el semestre passat de les ciutats intel·ligents ja vaig parlar dels motius pels quals una ciutat només podrà ser intel·ligent si garanteix la independència tecnològica.
És per això que també m’agradaria realitzar a tots vosaltres un exercici de raonament i de cerca de resposta. El tema és conegut, però per les noves ciutats sembla que no tant. La reutilització és un assumpte que ens indica que els nostres administradors potser haurien d’apostar per solucions que permetin ser compartides, reutilitzades, que puguin ser millorades i complementades.
Les necessitats de les ciutats són, bàsicament, les mateixes en qualsevol part del món. Gestió de les infraestructures del patrimoni, de l’inventari municipal, recollida de residus sòlids, urbanisme, etc.
Tot i aquestes necessitats. Està a la disposició dels ciutadans i les institucions que en fem un bon ús per a la seva descàrrega i reutilització, i és precisament en desenvolupament de projectes de ciutats intel·ligents on millor es pot contribuir al desenvolupament de processos de valor afegit.
Amb els desenvolupaments adequats, els ciutadans podran traslladar-li al moment al seu Ajuntament on està el lloc on acaba d’haver-hi un accident o on està el fanal amb la bombeta fosa, etc. A més no només és un aspecte ciutadà – Ajuntament sinó que també és factible per Ajuntament – ciuta
Logo de reutilització. Foto: Energiverde.com
dà; per exemple, poden compartir amb els seus veïns els llocs d’interès del seu municipi, comunicar als ciutadans on ha concedit llicències d’obres o per on discorren els autobusos de les diferents línies. Així mateix, les empreses, podran geolocalitzar-se en la llista de carrers, sol·licitar una llicència de o realitzar un estudi de mercat, per localitzar-se de forma òptima, etc. Amb la reutilització de propostes tant les empreses com els ajuntaments com els ciutadans guanyen.
Les ciutats més intel·ligents del món
Durant l’exposició vaig comentar que el rànquing de ciutats més intel·ligents del món varia any a any i és que sembla que cada mes que passa Copenhage li vulgui treure el tro a Barcelona i tot seguit Barcelona li vulgui treure al tro a Tokyo, etc. El que les ciutats han de tenir al cap és que el món està patint un canvi estructural molt sever, les àrees urbanes s’expandeixen a gran velocitat. És tal aquest creixement, que més de la meitat de la població mundial es concentra en ciutats. Des de Nacions Unides preveuen que en 2050 el 70% de la gent viurà en centres urbans.
Gràfic de les coses connectades en una Smart City segons les estimacions de la consultora Gartner. Foto: Centro de Innovaciones BBVA
Per tot això, el concepte de ciutat intel·ligent té cada vegada un major protagonisme i per això el que cal procurar les ciutats no és competir per ser millor que un altre, ja que això a llarg termini pot ocasionar problemes, sinó que compartir propostes, compartir idees, la reutilització que parlàvem abans per tal de què en el mínim de temps possible, el nombre més gran de ciutats s’adhereixin a la moda de les Smart Cities per tal de què tots visquem millor.
WEBGRAFIA
Wikipedia [en línea]. Ciudad inteligente
<https://es.wikipedia.org/wiki/Ciudad_inteligente>
España exportaciones e inversiones [en línea]. Research Centers
<http://www.iese.edu/en/faculty-research/research-centers/cgs/cities-motion-strategies/>
Juniper Research [en línea]. BARCELONA NAMED ‘GLOBAL SMART CITY – 2015’
<http://www.juniperresearch.com/press/press-releases/barcelona-named-global-smart-city-2015>
El Comercio [en línea]. Barcelona ciudad inteligente
Forbes [en línea]. Top Five Smart Cities
<http://www.forbes.com/sites/peterhigh/2015/03/09/the-top-five-smart-cities-in-the-world/>
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.