La publicitat és un fenomen social que ha arribat a adquirir un valor quotidià. S’ha assumit com una forma natural de conèixer les diferents opcions que el mercat posa a la disposició dels consumidors. És una activitat molt complexa que aporta moltes controvèrsies.
La publicitat segueix sent un dels mecanismes més efectius per mostrar les actituds i comportaments de les persones. Envaeix tots els llocs i en diferents formats, per això és molt important analitzar el sexisme que s’amaga en els anuncis de qualsavol plataforma.
Invertir els rols
El vídeo següent va néixer d’un projecte que es va crear per a una classe sobre Dones i Estudis de Gènere de la Universitat de Saskatchewan (Canadà) per Sarah Zelinski, Kayla Hatzel i Dylan Lambi-Raine.
Les autores volien mostrar la ridícula forma en què els mitjans representen els rols i estereotips de gènere en la publicitat a través de la presentació de les reversions del paper del gènere.
Un dels últims exemples de publicitat sexista, a casa nostra, arriba de la mà d’una campaña en les estacions i andanes del Metro de Madrid, que recrea escenes pròpies del suburbà, i en la qual es veu a un home llegint el diari al costat d’una dona maquillant-se.
L’escena va generar la indignació de molt usuaris, que van criticar a través de les xarxes socials la utilització de “estereotips sexistes” i han apel·lat al Metro de Madrid a prendre mesures.
Actualmente les Xarxes Socials s’han convertit en la millor eina per fer front al sexisme a la publicitat.
Igual que el Metro de Madrid, el nostre dia a dia és pla de missatges publicitaris sexistes. Campanyes que han entrat per la nostra retina i inconcientment ens envien missatges descriminatoris.
Publicitat = Educació
La Junta de Andalucía desenvolupa cada any, entre novembre i desembre, la Campanya del Joc i la Joguina No Sexista i No Violent, amb l’objectiu de sensibilitzar a la comunitat educativa sobre la necessitat d’eliminar el contingut sexista i violent de molts jocs i joguines i contribuir així al desenvolupament d’actituds i comportaments de cooperació, respecte a les diferències i relacions d’igualtat entre les nenes i els nens.
La campanya, llançada en xarxes socials i centres educatius, porta el lema La violència no és un joc, i posa l’èmfasi en els videojocs i jocs digitals, i sobretot en la població més jove, on s’ha detectat un auge de la violència i del sexisme.
Així, segons l’estudi Detecta, elaborat pel IAM, un elevat percentatge d’adolescents (el 70% d’ells i el 60% d’elles) veu la realitat de manera sexista; més del 50% considera que l’amor implica possessió i exclusivitat; fins a un 60% està d’acord o molt d’acord amb què en la parella, el normal és que l’home protegeixi a la dona i un 61,2% dels nois i un 41,7% de les noies creu que la gelosia són una prova d’amor.
Tot i així, ja comencen a haver-hi indicis que la publicitat pot arribar a canviar, igual que ho ha fet la nostra societat. Els nous models de família són una aposta on poques marques de moment trien.
Conclusió
La publicitat cada dia és més important, com una eina capaç d’estimular el consum, però també com una via de transmissió de conceptes, valors i actituds socials.
La freqüència de representacions de la dona unida a la saturació publicitària actual està configurant una visió de la dona, que no és coherent amb la realitat de la nostra societat.
La publicitat atribueix rols que mantenen l’home amb poder de decisió i la dona com a simple objecte de consum.
Mentre es lluita amb mesures legals per aconseguir la igualtat total, des de la publicitat es potencia la desigualdad. La publicitat discrimina la dona i ho fa en tots els segments, trobem anuncis sexistes en la publicitat infantil, a la imatge de la mestressa de casa servil, enfront de l’esperit creatiu i emprenedor que se li atribueix a l’home, entre moltes altres.
La representació de la dona en la publicitat és molt important perquè els rols més freqüents que se li atribueixen són sexistes i contribueixen a potenciar una imatge estereotipada. Per això, la responsabilitat en no transmetre estereotips sexistes en els mitjans de comunicació, i amb ells la publicitat, està recollida en totes les Conferències Mundials sobre les Dones i assumida per l’organització de les Nacions Unides i la Unió Europea.
Tots ells reclamen als països membres a col·laborar amb els mitjans de comunicació per equilibrar la imatge d’homes i dones en els seus continguts.
L’origen de la violència contra les dones està en la creença que tenen un paper subordinat respecte a l’home, el que les converteix en un mer objecte de consum per a aquest.
La publicitat sembla ser que prefereix la imatge de la dona com a objecte de consum davant la seva representació publicitària en activitats professionals més importants, encara que no correspongui amb el reflex de la realitat social ja que actualment la dona suposa més del 40% de la població ocupada, i de la població activa.
La vinculació que suporten les dones, gairebé exclusiva a qualitats de caràcter físic o la seva utilització com un objecte de consum, són característiques que vénen repetint-se en els últims anys en l’anàlisi de la publicitat espanyola i per això, aquesta realitat suposa un fre per a la consecució del dret a la igualtat.
El país ha canviat enormement des dels anys 70 i ho ha fet també en molts aspectes relacionats amb la dona. Ha augmentat la taxa de dones ocupades, el percentatge de dones a les universitats, etc. Però encara les dones són el principal objectiu de les campanyes publicitàries, perquè són vistes des d’una doble posició d’una banda compradores d’articles per al seu ús i per altra com compradores per a ús d’altres.
Els publicistes es resisteixen als canvis socials perquè els interessa més un model social que és rendible per als seus interessos, des del convenciment que les persones són més proclius a consumir quan estan organitzades al voltant de models socials convencionals.
Jo, futur publicista, encara estic a temps a caviar-ho.
Bibliografia
Andalucía Detecta. Sexismo y Violencia de Género en la Juventud (Amb línea) [Consulta: 4 d’abril del 2016] <http://www.uca.es/recursos/doc/unidad_igualdad/47737780_1122011112236.pdf>
ABC Andalucía. El “gran hermano” del sexismo. (Amb línea) [Consulta: 7 d’abril del 2016] <http://sevilla.abc.es/andalucia/20140406/sevi-observatorio-sexista-junta-201404052014.htm>
Youtube. Arxius audiovisuals (Amb línea) [Consulta: 10 d’abril del 2016]
Educamos. Sensibilización y Formación de Profesorado. Publicidad y Sexismo. (Amb línea) [Consulta: 4 d’abril del 2016]<http://uphm.edu.mx/libros/publicidad(1).pdf>
Presentación Prezi
http://prezi.com/1omagvvdusi7/?utm_campaign=share&utm_medium=copy
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.