Els ciberdrets dels internautes i els periodistes

L’aparició d’Internet va suposar el naixement d’una eina revolucionària pel qual milions de persones poguessin accedir a tot tipus de continguts. El principi servia perquè els experts publiquessin els seus continguts a la xarxa, així els usuaris podien accedir a aquestes informacions. Però amb el pas del temps, Internet s’ha reconvertit, permetent que tot tipus d’usuaris puguin publicar el que vulguin a la xarxa. Hem passat de ser espectadors passius davant d’una pantalla, a usuaris actius que naveguem per una xarxa hipertextual i on podem fer de tot. Per aquest motiu sorgeixen els drets dels usuaris digitals.
Els drets, tal com ens diu l’enciclopèdia són les regles fonamentals d’acord a un sistema jurídic sobre el qual està permès fer a les persones. Per tant els drets digitals són totes aquelles accions que ens són permeses realitzar dins el marc de continguts electrònics amb connexió a Internet, com és el cas d’ordinadors, mòbils, tauletes, etc.

 

Drets dels usuaris

Tots els usuaris que accedeixen a una pàgina Web tenen uns drets i unes obligacions. Els drets més importants són dret a la privacitat, dret d’expressar-se lliurement, dret a navegar segurs, dret a ser respectats i no ser discriminats. Pel que fa a les obligacions, les més importants són respectar als altres, no discriminar, respectar la privadesa dels altres i denunciar els que violen els drets dels altres.
El 2014 el Consell d’Europa va redactar una guia exposant els drets de les persones a Internet. Alguns d’aquests drets són:

Accés i no discriminació

Tothom ha de tenir accés a Internet. A més, l’accés a Internet és important per exercir el dret a la llibertat d’expressió. Ningú hauria de quedar exclòs a no ser que un jutge ho indiqui. Cal afegir que en cas de situacions de difícil accés, les autoritats haurien de garantir el servei a tothom.

Llibertat d’expressió i informació

Tothom té el dret d’opinar i expressar-se lliurement i accedir a qualsevol tipus d’informació, fins i tot, tots els punts de vista polítics i religiosos. Però, en cas que s’inciti a l’odi, la violència i la discriminació es pot denegar l’accés a Internet a una persona sota la supervisió d’un jutge. Un internauta pot navegar sota un pseudònim, sempre i quan respecti als altres. Tot i que les autoritats et poden fer revelar la teva identitat real perquè així ho dictamina la llei.

Protecció de la vida privada i les dades personals

Totes les persones tenen dret que se’ls hi respecti la seva vida privada i també la dels seus familiars. Per molt que les dades siguin tractades constantment a la xarxa, les empreses i les autoritats tenen la responsabilitat i l’obligació de respectar les normes de confidencialitat. Si algú vol mostrar la vida privada d’un altre ha de demanar permís al titular.

Nens i menors

Els nens a Internet tenen els mateixos drets que els adults, tot i que necessiten més protecció i orientació per moure’s pel món digital. A més a més, s’ha d’anar amb compte amb els abusos sexuals a menors que es produeixen constantment a Internet.
Moltes entitats s’han mogut per reivindicar els drets dels més menuts, com és el cas de Mozilla Firefox, on diversos nens reclamen més drets.

Reunió, participació i associació

Cadascú és lliure de participar en debats online i protestar pacíficament sense increpar als altres. Es poden realitzar o mobilitzar grups socials o associacions en qualsevol pàgina web.

Totes les persones tenim el dret fonamental a la protecció de les nostres dades personals, que implica la possibilitat de controlar què es fa amb aquestes dades, és a dir, saber qui té informació sobre nosaltres, quina és aquesta informació, d’on prové, per a quina finalitat es tenen les dades i a qui es faciliten. El 13 de desembre del 1999 el Govern Espanyol va elaborar la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades de caràcter personal. En aquesta llei s’hi recullen una sèrie de drets importantíssims pels ciutadans.

Dret d’informació

Al moment en què es procedeix a la recollida de les dades personals, l’usuari ha de ser informat prèviament de manera expressa, precisa i inequívoca de l’existència d’un fitxer, de la possibilitat d’exercitar els seus drets i del responsable del tractament.

Dret d’accés

És el dret d’un mateix a sol·licitar i obtenir informació gratuïtament sobre si les seves dades personals es tracten, amb quina finalitat i quins usos concrets, d’on s’han tret, si s’han comunicat o es pretenen comunicar i a qui.

Dret de rectificació

Aquest dret es caracteritza perquè permet corregir errors, modificar les dades que resultin ser inexactes o incompletes i garantir la certesa de la informació.

Dret de cancel·lació

El dret de cancel·lació permet que se suprimeixin les dades que resultin ser inadequades o excessives sense perjudici.

Dret d’oposició

És el dret d’un mateix a sol·licitar gratuïtament que no es tractin les seves dades personals.

Dret a revocar el consentiment

El tractament de dades personals requereix el consentiment previ de la persona titular de les dades, excepte en els casos legalment previstos. La persona que ha donat el seu consentiment té dret a revocar-lo d’una manera senzilla i gratuïta.

Dret a indemnització

En cas de lesió o danys, una persona ha de ser indemnitzada quan pateix una lesió o un dany en els seus béns o drets a causa d’un incompliment de la normativa de protecció de dades per part de la persona responsable del fitxer o encarregada del tractament.

Confidencialitat, seguretat i privacitat

Qualsevol pàgina web que visitem o que creem ha de contenir obligatòriament per llei tres aspectes fonamentals: Avís Legal, Política de Privacitat i Cookies. Aquests tres requisits serveixen per informar quines dades es recopilen, per què i amb quina finalitat es fa, ja que amb conxorxa amb la llei de Protecció de Dades, les pàgines web han de respectar la confidencialitat, seguretat i privacitat a tots aquells que entren en una web i no poden difondre informació a tercers, llevat del consentiment de les lleis o l’autorització de la persona titular.

L’avís legal és el document que es troba dins d’un lloc web i que identifica el seu propietari. Només és obligatori incloure aquest document en els següents casos:

1. Es tracta d’una web corporativa d’autònom o d’empresa

2. Existeix la possibilitat de compra o botiga online

3. Es tracte d’un Web o blog particular on hi apareix publicitat.

En cas que s’esdevinguin els casos anteriors, en el document ha d’aparèixer el nom de la web, el lloc web, el NIF/CIF, e-mail, telèfon.

Política de privacitat. És obligatori informar els visitants quan la pàgina web selecciona i recull alguna dada personal dels usuaris que visiten el lloc web. Encara que es demani un correu electrònic, s’ha d’escriure una Política de Privacitat perquè estàs demanant una dada personal.

Les cookies són petits arxius de text que les pàgines web envien al navegador d’un usuari, així les webs tenen informació sobre les teves preferències o activitats. Fan un seguiment de l’usuari no només en una determinada web, sinó que en múltiples.
Sempre s’ha de mostrar el missatge pel qual s’informa que un espai web utilitza cookies, i aquests no es poden activar fins que el visitant accepti els termes.

Periodisme digital

Actualment el mercat periodístic és tan gran que les informacions passen de mà en mà sense que ens n’adonem. Moltes vegades, i en gran part, és gràcies a les xarxes socials, ja que són plataformes instantànies que permeten una gran difusió a tots els públics. Les xarxes socials han ajudat molt a fer créixer els mitjans de comunicació digital, tot i que a vegades també han ajudat a cometre delictes com els de plagi o drets d’autor. És per això que existeix la Llei de la Propietat intel·lectual. Aquesta llei és el conjunt de drets que corresponen als autors i altres titulars com per exemple artistes, productors, periodistes, fotògrafs, etc. respecte a les obres i prestacions derivades de la seva creació.

Els drets d’autor per una banda són els drets morals i irrenunciables, com el dret de reconeixement d’autoria i el dret d’integritat de l’obra. I per l’altra banda, són els drets econòmics i de durada limitada en el temps, bàsicament els drets d’explotació. La legislació estableix que l’autor pugui obtenir uns beneficis pel seu treball durant un temps limitat (des de la mort de l’autor més 70 anys). 

Els drets d’explotació són els drets que té l’autor d’una obra per autoritzar-ne la seva reproducció, distribució, comunicació pública i la seva transformació.  Tots els drets d’explotació els té l’autor i els pot cedir a canvi d’una compensació econòmica o bé de forma gratuïta.

Un aspecte que cal tenir en compte és el domini públic que és la situació en què les obres se’ls hi venç el termini de protecció dels drets econòmics o d’explotació. Una obra en domini públic pot ser explotada lliurement, però n’hem de respectar la seva autoria.

Copyright (Dret de còpia) és la fórmula anglosaxona que es fa servir per designar únicament els drets d’explotació d’una obra, no els drets morals. De fet aquest dret és considerat el bàsic, previ a qualsevol explotació, i d’aquí que s’hagi agafat com a identificador del conjunt de drets d’explotació.

Xarxes socials

Facebook, Twitter, Instagram i Google són grans reguladors d’informacions privades de milions d’usuaris a Internet. Quan els usuaris posen les seves dades a aquest tipus de plataformes, les nostres dades ja no són del tot segures. L’empresa de Mark Zuckenberg juntament amb Google són les companyies que més dades privades posseeixen dels seus usuaris. Especialment Facebook, que amb la compra de Whatsapp s’ha convertit amb una de les empreses més potents del món pel que fa a la gestió de dades privades.

A més, no cal dir que totes les xarxes socials són espais públics, on qualsevol persona d’arreu del món pot veure les nostres dades personals, gustos, interessos, comparticions, idees, els nostres amics, les nostres fotos, etc. Facebook és una espècie de catàleg que serveix per a moltes empreses per a classificar a les persones. Això sí, cada usuari és responsable del que penja a les plataformes, per tant Facebook no es fa càrrec mai del què puguin publicar els usuaris.

Cas Snowden

Edwart Snowden va ser un informàtic que va treballar per la CIA (Central Intelligence Agency, en català Agència Central d’Intel·ligència) i la NSA (National Security Agency, en català Agència de Seguretat Nacional) entre el 2004 i el 2013. Durant aquests anys Snowden va treballar en programes que espiaven als ciutadans, primer als americans i després a la resta del món,  mitjançant l’accés directe als servidors centrals d’empreses com Facebook, Google, Microsoft, Yahoo, Skype o Apple. El programa va ser desenvolupat per fer front el terrorisme degut els passats atacs a les torres bessones l’11 de setembre de 2001.

Edwart Snowden:  No es tractava de terrorisme, el terrorisme era l’excusa. Es tractava de posseir el control econòmic i social a escala mundial, el cap i a la fi, es tractava de protegir la supremacia del govern dels Estats Units. A més d’una violació dels drets i de la privacitat de tots els ciutadans d’aquest món.

Snowden va filtrar tots aquests documents a mitjans de comunicació com el The Guardian perquè va considerar que era una vulneració dels drets a tots els americans i a tots els habitants de la resta del món. El Govern de Barack Obama el van acusar d’espionatge contra el seu propi país, cosa que li ha costat que no pugui entrar al seu país de per vida. Actualment viu exiliat amb la seva dona a Moscou.
La pel·lícula Snowden  (2016) dirigida per Oliver Stone s’hi reflecteix tota la trama del conegut Cas Snowden:

Power point del treball:

 Bibliografia

Blog Universitat de Vic. (9-3-2016) Els drets que tenim els usuaris digitals. Consultat 1 octubre 2016. Recuperat de l’adreça URL http://usr.uvic.cat/bloc/2016/03/09/drets-dels-usuaris-digitals/

Borman, M. (productor) i Stone, O. (director). (2016). Snowden [Cinta cinematogràfica]. Estats Units: Open Road films i Onda Enterteinment. Vista el 13 octubre 2016.

Dret. Gran Enciclopèdia Catalana (Volum 9, p. 282). Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Consultat el 3 octubre 2016.

Guía Digital. (2013). Derechos de l’usuario. Consultat el 12 octubre 2016. Recuperat de l’adreça URL http://www.guiadigital.gob.cl/articulo/derechos-del-usuario

Ramón Tijeras. (20-3-2014) .Wikileaks, periodismo y nuevas plataformas de información. Consultat el 20 octubre 2016. Recuperat de l’adreça URL http://www.comunicacion21.com/de-wikileaks-a-openleaks-la-crisis-de-los-medios-y-las-nuevas-plataformas-de-informacion/

Viquipèdia. (2016) Cookies. Consultat 13 octubre 2016. Recuperat de l’adreça URL https://es.wikipedia.org/wiki/Cookie_(inform%C3%A1tica)

Yolanda Quintana. (19-3-2014). Todos los programas de espionaje de la NSA desvelados por Snowden. Consultat el 28 octubre 2016. Recuperat de l’adreça URL http://www.eldiario.es/turing/vigilancia_y_privacidad/NSA-programas-vigilancia-desvelados-Snowden_0_240426730.html