Periodisme Online.

La premsa online, també coneguda com a premsa digital, és la part del periodisme que té com a mitjà de difusió internet, les xarxes i els dispositius digitals. Això no vol dir que qualsevol informació penjada a la xarxa pugui considerar-se notícia, ni té perquè ser verídica.

Història i evolució.

Als anys 80 van començar a aparèixer els primers suports i serveis de les anomenades noves tecnologies (satèl·lits, ordinadors, el fax o el teletext), que van significar els primers avanços en difusió de notícies.

Però no és fins als anys 90 que es dóna el “boom” d’internet i comencen a aparèixer els pioners en premsa digital, tal com la coneixem avui dia. Segons explica l’Institut Nacional de Tecnologies Educatives i de Formació del Professorat (INTEF) es considera com a pioner en premsa online el reconegut diari britànic The Daily Telegraph, ja que el 1994 va llençar la seva versió electrònica Electronic Telegraph. Però altres fons asseguren que les primeres publicacions online d’un diari van ser per part del The Chicago Tribune.

 

Més enllà de qui va ser el primer, aquests pioners de mitjans dels anys noranta van canviar el món de la comunicació en paper, ja que el baix cost de l’edició digital va fer que multitud de mitjans que abans produïen només en paper, ampliessin el seu món, inclús van néixer mitjans que mai havien existit en paper, i no només diaris: revistes, publicacions literàries, científiques, passatemps…

Al cap i a la fi, els periòdics i diaris en paper s’han beneficiat dels avanços tecnològics, i el que semblava la crisi definitiva d’aquest mitjà, ha fet que es renovés i tornés al cim de la comunicació de masses, com pot veure’s als informes de l’EGM dels darrers anys.

En un principi, Internet proporcionava als mitjans una nova forma de producció de continguts, amb més possibilitats a l’hora de tractar textos, imatges… Però la gran diferencia amb els diaris de paper, era la interactivitat que feia possible la comunicació entre usuaris.

Però el 2004 torna a canviar el paradigma. Xarxes socials, blogs o wikis, entre d’altres, formen la web 2.0. Aquestes noves webs fomenten encara més la comunicació i col·laboració entre usuaris de xarxes. L’usuari, a més de consumir informació, la genera, escrivint, penjant fotografies, gravant i compartint vídeos, comentant.

Neix així el periodisme ciutadà, una nova forma d’informar-se basada en la col·laboració col·lectiva dels usuaris més directa encara que el periodisme tradicional.

De fet, com es comenta a INTEF, el director de El País, Javier Moreno, va assenyalar que ja no es poden fer periòdics al marge de les aportacions dels ciutadans, del Twitter o dels lectors que opinen, critiquen, discuteixen i valoren a les xarxes socials.

Ara els continguts es gestionen per persones amb un perfil de coneixement molt diferent del de no fa tants anys, a part de la reducció de costos d’edició, les produccions han canviat per complet, ara les noticies inclouen fotografies interactives, vídeos, vines, gifts, textos, hipertextos, que aporten dinamisme i funcionalitat a les notícies. Han nascut mitjans especialitzats en la majoria dels àmbits i això permet indagar i profunditzar en un inacabable ventall de temes.

A hores d’ara, el periodisme ha d’avançar de la mà de la tecnologia, en continua evolució.

Publicitat en  premsa escrita.

Si ve és cert que el pas de la premsa escrita a la telemàtica pot tenir moltes raons, com adaptar-se als nous temps per exemple, una altra gran raó, si no la més important, va estar la publicitat.

Des dels seus inicis, els diaris, periòdics i revistes s’han sustentat gairebé en la seva totalitat pels espais publicitaris que brindaven, però l’explosió del web va fer posar totes les mirades a internet, des de tots els sectors. I la publicitat no va ser menys en aquesta transició cap a la xarxa.

Així, les empreses que volien publicitar-se, van deixar de fer-ho als diaris per fer-ho a internet, fet que va produir una gran davalla a la premsa escrita, perquè els seus dos pilars (lectors i anunciants) havien marxat pràcticament en la seva totalitat a internet.

Però amb l’arribada de la premsa a internet la publicitat torna a aquest canal com mai. Qualsevol publicació, notícia, vídeo, inclús la portada del mateix mitjà online, és una tanca publicitària. Banners, spam, hipertextos a pàgines d’anunciants, publicity, i un llarg etcètera de possibilitats publicitàries fan de les webs de premsa un gran aparador pels anunciants.

Tipus de premsa digital:
  1. Portals.
  2. Me-zines
  3. Mailnews
  4. Webzines
  5. Blogs
  6. Podcasting

Característiques.

Les principals característiques de la premsa digital són:

Recuperabilitat: Els usuaris poden recuperar sempre que vulguin notícies, o fins i tot publicacions senceres de pràcticament qualsevol mitjà, quan vulguin. A més de poder-les trobar de forma ràpida i selectiva.

Virtualitat: Poden distribuir-se de forma instantània un número indefinit de còpies del mateix document i fer-lo accessible des de pràcticament qualsevol part del món.

Actualitat de la informació: Les noticies poden modificar-se i actualitzar-se amb la periodicitat desitjada, i inclús pot fer-se des de multitud de dispositius remots, el que permet modificar, rectificar o actualitzar els continguts des d’on es vulgui i en el moment que es vulgui si es té accés a internet.

Interactivitat: Els continguts poden enllaçar-se entre ells, o amb d’altres de diferent tipus com són fotografies, vídeos i d’altres continguts multimèdia, a més del fet que els usuaris poden comentar, i interactuar amb el mateix mitjà que publica i amb altres usuaris.

Personalització: Hi ha la possibilitat inclús de personalitzar les possibilitats de les webs, fent que se’ns avisi de les notícies que ens poden interessar, o amb la possibilitat d’entrar directament als continguts de la temàtica que ens agradi sense massa esforç.

Hipertextualitat: La web ens dóna la possibilitat d’enllaçar-nos directament a altres continguts, que a l’hora, ens poden tornar a enllaçar amb el contingut on estàvem o ens poden portar a multitud de continguts diferents.

Pros i contres enfront de la premsa impresa.

Pros:

  1. Interactivitat
  2. Viralitat
  3. Distribució lliure de condicionants geogràfics
  4. Augment de lectors potencials
  5. Comunitat virtual d’usuaris connectats entre si
  6. Personalització de la publicació
  7. Edició que pot ser realitzada per una sola persona amb mitjans senzills
  8. Supressió de costos d’impressió
  9. Augment d’espai sense dependre de les limitacions de les pàgines
  10. Possibilitat d’inserir àudio, vídeo, animacions
  11. Fàcil reproducció de color en tipografia i imatges
  12. Acostament del receptor a la producció periodística

Contres:

  1. La instantaneïtat i l’actualització constants poden portar a l’afany per ser els primers en publicar quelcom i portar a errors i publicació de dades poc contrastades, i per tant a la pèrdua de credibilitat i la descontextualització dels continguts.
  2. L’ús excessiu de fonts cibernètiques fa que es perdi el contacte amb els afectats directes de la notícia, donant prioritat al que “diuen que han dit” i a l’hora pot restar interès humà a la notícia.
  3. Infoxicació: La sobreabundància d’informació i la deficiència de la mateixa dificulta a l’usuari poder diferenciar les fonts útils, creïbles, fiables, i verídiques del soroll informatiu.
  4. L’abús de formes alternatives de comunicació com fòrums i blogs, pot donar lloc a rumors i falses notícies a causa del mal ús d’aquestes xarxes.

Webgrafia.

  1. http://www.aimc.es/-Datos-EGM-Resumen-General-.html
  2. http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/113/cd/prensa_digital/modulo_1/1c.htm
  3. https://es.wikipedia.org/wiki/Periodismo_digital
  4. http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/42/cd/m1_1/de_papel_a_digital.html
  5. http://es.slideshare.net/portaldelengua/caractersticas-de-la-prensa-digital
  6. http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/113/cd/prensa_digital/modulo_3/1.htm
  7. http://futurtics.blogspot.com.es/2013/06/prensa-digital-vs-prensa-tradicional.html