La tecnologia i la informació van de la mà?

Introducció i història

Abans de començar a introduir-nos en el món de les dades, de la seva circulació i necessitats d’emmagatzematge i la seva utilització en el món del periodisme, és important fer un breu recorregut per la història de la comunicació a partir del desenvolupament tecnològic i dels canvis i necessitats que aquesta ha creat en la societat.

Quan no existien els aparells tecnològics també existia la necessitat de comunicar, però es feia d’una manera molt més lenta i complexa; aquesta necessitat va portar a la humanitat a generar nous canals de comunicació més ràpids, eficaços i segurs, que amb el temps han esdevingut gairebé imprescindibles per a la vida quotidiana. Aquests avenços estan directament relacionats amb les tecnologies que han anat apareixent al llarg dels anys i que han permès comunicar-se, i a més a més guardar la informació per moments posteriors.

FIGURA 1: Moviment d’informació a la xarxa Font: Google Imatges

A la dècada del 1930 van començar a aparèixer els problemes de l’emmagatzematge de dades, ja que la tecnologia estava evolucionant i les dades massives cada vegada eren una realitat més present. Així doncs va aparèixer una altra necessitat a causa d’aquest augment massiu de dades: la necessitat d’emmagatzemar i organitzar la informació a quantitats més grans de les que s’havien vist mai per un ús posterior de manera ràpida i senzilla com existia fins aleshores quan la informació no estava tan generalitzada.

A tot aquest volum de dades se’l va etiquetar com a Big Data.

El periodisme utilitza aquestes dades en el seu benefici per distribuir al món nous conceptes i noves informacions que en alguns casos podrien estar amagats a les xarxes i la resta de persones mai podrien arribar a conèixer.

Aleshores podem dir que el Periodisme de Dades té els seus orígens de manera molt contemporània, ja que el seu auge ha estat entre l’any 2011 i el 2012. A Espanya aquesta tècnica ha arribat una mica més tard; l’any 2013 va començar a fer-se un lloc en la nostra societat i cultura.

Abans de l’existència del periodisme de dades com a tal, podíem parlar del Periodisme d’Investigació que compleix una funció molt semblant; Així doncs, amb l’evolució de la tecnologia també evoluciona el periodisme, ja que se li facilita l’accés a totes les dades de la xarxa i pot dur a terme investigacions més definides, treballades i amb investigacions més creïbles i profundes.

Així doncs, què és el Big Data?

El Big Data o també anomenat Dades Massives és el concepte que s’utilitza per definir l’emmagatzematge d’una gran quantitat de dades; és a dir, s’utilitza per definir el conjunt de dades que no caben en l’emmagatzematge d’un software comú, i que per tant demanen una alternativa per a poder ser utilitzats, guardats, gestionats i processats de forma ràpida i efectiva.

Compleix cinc característiques que el defineixen i posicionen segons els seus avantatges (5 V’s):

  • Volum, què és el que li dóna el nom a la paraula i defineix l’acció principal del Big Data què és recollir i organitzar tota aquella informació que li arribi.
  • Velocitat, ja que és essencial l’agilitat de cerca de la informació recollida.
  • Varietat que consisteix a aconseguir crear una “massa” homogènia a partir de la gran quantitat d’informació variada que s’ha recollit.
  • Veracitat, cal que tinguem eines per comprovar que tota la informació recollida que hem esm
    entat en les altres característiques sigui veraç, ja que és molt important saber que treballem amb informació de qualitat.
  • Valor de les dades, que pretenen ser útils per les persones donant valor a la societat.

Existeixen diferents tipus de dades Big Data que podem classificar en els següents 3 grups en els quals hi ha diferents divisions dins de cada una de les classificacions (Figura 2):

FIGURA 2: Esquema classificatori dels diferents tipus de dades BIG DATA. Font: Netmind.es

 

Una vegada sabem que existeixen diferents tipus de Big Data també cal que tinguem en compte la generació de totes aquestes dades que estan a la xarxa. Aquestes no només són generades per l’ésser humà i consegüentment només amb un mitjà, sinó que dividim el tipus d’informació en 5 segments, que són els següents (Figura 3):

FIGURA 3: Esquema classificatori dels diferents generadors de dades. Font: Netmind.es

Per tal que no hi hagi un descontrol amb totes aquestes dades que es recullen pràcticament cada segon, cal saber que s’han de transformar (netejar i acotar informació), emmagatzemar i analitzar per a poder accedir a la informació més fàcil i ràpidament.

  • Per tansformar les dades s’utilitzen les plataformes ETL
  • Per emmagatzemar s’uilitza popularment l’emmagatzematge NoSQL
  • L’anàlisi de dades utilitza diferents tècniques com són: L’associació, el Data Mining, l’agrupació i l’anàlisi del text.

En general, tots els tipus d’accions comercials sigui en grans o petites empreses poden aprofitar els beneficis del Big Data, sempre i quan el seu ús sigui el correcte i no s’utilitzi per a una posterior acció delictiva.                     

I el periodisme de dades?                                                                      

El periodisme de dades consisteix a trobar, seleccionar, analitzar i interpretar grans quantitats d’informació que es poden trobar a les bases de dades obertes d’internet per poder redactar un article, reportatge o notícia periodística amb el suport de mapes, gràfics o visualitzacions de manera que esdevingui comprensible pel lector.

Els suports periodístics que utilitza el periodisme de dades són de 3 tipus:

  • Articles amb dades: resultat d’una profunda cerca dels periodistes.
  • Infografies i visualitzacions (Figura 4): és el producte que més agrada dins d’aquesta modalitat de periodisme, ja que facilita la comprensió de la gran quantitat d’informació que es dóna en una sola imatge plena de dibuixos, lletres i colors.

    FIGURA 4: Exemple d’infografia de les xarxes socials Font: Google imatges

  • Dades en obert: aquestes dades serveixen per a què altres usuaris en puguin fer ús.

Serveix als periodistes per generar valor afegit als seus articles, a la vegada que donen seguretat al consumidor de la informació, ja que aquest sap que la informació que està rebent està suportada per investigacions profundes en diferents plataformes i per tant ha estat comparada amb altres fonts per arribar a una sola conclusió.

Per tal que un periodista pugui treballar correctament amb les dades que té a l’abast ha de seguir un procés de quatre fases (Figura 5):

Figura 5: fases a seguir en el Periodisme de Dades Font: Google Imatges

 

  1. Trobar les dades
  2. Qüestionar-les
  3. Visualitzar-les
  4. Combinar-les
RELACIÓ ENTRE EL BIG DATA I EL PERIODISME DE DADES

El Periodisme de Dades posa en pràctica la informació que li proporciona el Big Data i ho adapta a les seves necessitats, ja que en l’àmbit periodístic cal destacar que la informació per si sola no te el valor suficient com per a considerar-se quelcom narratiu, i és aquí on entra el periodista i converteix aquesta simple informació en un document entenedor, narratiu, i amb característiques qualitatives i quantitatives.

RELACIÓ DEL BIG DATA I EL PERIODISME DE DADES AMB LA PUBLICITAT I LES RELACIONS PÚBLIQUES

El Big Data i la recopilació que en fan els periodistes servirà a la publicitat i les relacions públiques per transmetre missatges reals de forma simple i clara.

Aquesta anàlisi permetrà a les marques i les empreses analitzar les tendències actuals i per tant, aquestes podran adaptar-se millor al seu consumidor  i aconseguir major complicitat amb ell, ja que avui en dia les necessitats i els desitjos són molt canviants. Aquestes tendències també poden descobrir-se a partir de la informació que ens ofereixen les comunitats d’usuaris com Facebook o Twitter. Gràcies a la informació d’internet i tota la recopilació també és important per les marques saber qui és una tendència i no només el que, és a dir, actualment els influencers a les xarxes socials són quelcom real, i la xarxa permet analitzar quins d’aquests tenen el poder del convenciment davant dels consumidors i per tant podran protagonitzar campanyes i/o assistir a esdeveniments creant valor afegit.

FIGURA 6: Icones del periodisme de dades i el Big Data. Font: Google imatges

Les imatges són una informació molt important a la xarxa, i tenir-les a l’abast és un benefici molt gran per la publicitat i les relacions públiques, ja que amb una sola imatge poden crear una campanya promocional, comunicativa o informativa de gran magnitud i amb gran ressò a la societat, esdevenint així una publicitat més econòmica que la que es coneix de tota la vida. A partir d’aquestes imatges els creatius poden desenvolupar nous projectes de manera diferenciada, imaginativa i completament diferent de la resta.

A més a més les dades a internet també permeten el comerç online (e-commerce), que ajuda a les empreses a reduir costos i ampliar el seu target. També dona la possibilitat a l’usuari de tenir un tracte més personalitzat en la prestació de serveis recompensant-lo sempre amb la confidencialitat de les dades que introdueix.

Finalment cal remarcar que el fet de poder saber que pensen els usuaris dels productes que surten al mercat i totes les campanyes promocionals de manera immediata, de la mateixa manera que dels esdeveniments realitzats en forma de presentació de producte, és un punt a favor per la comunicació en l’àmbit de la publicitat i les relacions públiques, ja que ajuda a adaptar els serveis i productes i a realitzar feines amb més coherència i personalitzades.

VIDEOS EXPLICATIUS:

Video 1: Big Data Font: Youtube

Video 2: Periodisme de Dades Font: Youtube

PRESENTACIÓ DEL TEMA:

WEBGRAFIA

Analitica Web (2015) <<Big Data, significado y su utilidad en la sociedad>>, [En línia] Disponible a: <https://mibloguel.com/big-data-significado-y-su-utilidad-en-la-sociedad/>

[Consulta: 12-11-2016]

Dagos, Marcelo (2014) <<Què és Big Data?>>, [En línia] Disponible a: <

https://www.ibm.com/developerworks/ssa/local/im/que-es-big-data/>

[Consulta: 13-11-2016]

Mañé, Sonia (2016) <<El Big Data i el Periodisme de Dades; aprendiendo a comunicar con números>>, [En línia] Disponible a: < http://comunidad.iebschool.com/iebs/software-de-gestion/big-data-y-el-periodismo-de-datos/>

[Consulta: 14-11-2016]

Mariño, Angeles (2011-2012) <<La relación del periodisme de datos con Big Data y Open Data>>, [En línia] Disponible a: < https://es.scribd.com/document/111830154/La-relacion-del-Periodismo-de-Datos-con-Big-Data-y-Open-Data>

[Consulta: 13-11-2016]

Rayo, Angel (2016) <<Tipos de datos en Big Data>>, [En línia] Disponible a: <http://www.netmind.es/knowledge-center/tipos-de-datos-en-big-data/>

[Consulta: 14-11-2016]

Wikipèdia (2016) <<BIG DATA>> [En línia] Disponible a: <https://es.wikipedia.org/wiki/Big_data >

[Consulta: 08-11-2016]

Wikipèdia (2016) <<BIG DATA>> [En línia] Disponible a: <https://en.wikipedia.org/wiki/Big_data >

[Consulta: 08-11-2016]

Wikipèdia (2016) <<DADES MASSIVES>> [En línia] Disponible a: <

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dades_massives>

[Consulta: 08-11-2016]

Wikipèdia (2015) <<PERIODISME DE DADES>> [En línia] Disponible a: <

https://ca.wikipedia.org/wiki/Periodisme_de_dades>

[Consulta: 08-11-2016]