1.Definició:

El concepte de “Narrativa transmediàtica” va ser introduït en un article publicat a Technology Review l’any 2003. L’autor d’aquest article era Henry Jenkins (personatge que apareix a la fotografía) , el degà de Comunicació, periodisme i Arts Cinematogràfiques de la Universitat de Califòrnia del Sud, nascut a Estats Units l’any 1968 a Atlanta (Geòrgia).

 

L’objectiu de la narrativa transmediàtica és definir les experiències narratives que es desenvolupen a través de diferents medis o plataformes, és a dir que, per entendre tota una història requereixes de diferents medis com poden ser la televisió per veure la sèrie, l’ordinador per accedir a la web de la mateix, un llibre que completi informació sobre el tema, etc.

Cal tenir en compte que cada part no està completa sense cap de les anteriors i per tant, podem dir que consisteix en un puzle que al combinar cada una de les peces de manera correcte obtenim tota una narrativa completa, entenedora i explicada al detall.

A continuació presento un gràfic força entenedor sobre l’antic sistema de narrativa i l’actual (transmedia).

2. Història i actualitat:

Encara que el concepte és relativament nou, s’ha de dir que ja fa temps que existeix i que en som consumidors. Porta entre nosaltres aproximadament 25 anys.

Si parlem a nivell teòric, en els anys 70 i 80, ja es parlava de trobar noves maneres de transmetre i explicar històries d’una manera innovadora i revolucionària, però no seria fins els 90, amb l’aparició de Internet, que no es duria a terme de manera pràctica la creació de contingut multiplataforma.

Les primeres pràctiques de narrativa multiplataforma van aparèixer amb els anomenats ARGs (Alternate Reality Games), narracions interactives que utilitzen el món real com a suport, però es presenten una sèrie de recursos per explicar una història i que es van modificant segons la intervenció del participant, per finalment aconseguir construir un puzle de informació que li ajudarà a completar la narració.

Encara que ja fa temps que existeix, segueix sent un tema força recent i a hores d’ara es segueixen buscant noves maneres de narrar o explicar històries que puguin sorprendre a l’espectador. Des de l’any 2011, els estudis dedicats a entendre la comunicació contemplen la gran importància dels continguts digitals a la xarxa i ho veuen com un nou canal comunicatiu de gran potència.

Però actualment, com ja hem dit, la narrativa transmediàtica ja es troba entre nosaltres i en som consumidors sense donar-nos conta. Per entendre això només cal que pensem en un exemple molt senzill, un telenotícies. Nosaltres podem estar mirant la televisió, concretament mirant les noticies, i ens expliquen una nova exposició d’art que arriba a Barcelona, ells realitzen una breu explicació sobre què hi podem trobar, però al final del reportatge et faciliten la seva pròpia web on trobaràs més informació sobre el tema. Automàticament, si a nosaltres ens interessa, agafarem el dispositiu que vulguem (ordinador, smartphone o tablet) i entrarem a la web per completar d’alguna manera aquella informació que ens han donat. Finalment, si veiem que ens agrada fins tot assistirem a l’exposició. Amb aquest exemple podem veure com entre una part i una altra (televisió i web) completem la informació que nosaltres volem obtenir sobre el tema i de manera indirecta ens tornem actius i participatius en la narrativa del telenotícies.

3. La narrativa transmediàtica en la publicitat:

Relacionar la narrativa transmediàtica i la publicitat ja no és una teoria. Actualment, totes les marques creen una xarxa de narrativa através dels seus espots publicitaris i les seves xarxes socials. En molts casos, la narrativa comença amb un anunci, i si vols saber més sobre la campanya et veus obligat a accedir a les seves xarxes socials.

Però com ja hem dit, hi ha molts elements que formen part d’
una narrativa. A part dels espots que es puguin projectar a través de la televisió, ràdio i xarxes socials (twitter, facebook, youtube, vimeo, o altres) també podem parlar de
merchandising o accions de marquèting directe. Si totes estan encarades en un tema i es relacionen entre elles per formar una gran campanya podem parlar de l’esperada narrativa transmediàtica en la publicitat.

4. Power Point

5. Contingut Audiovisual per reforçar:

• Narrativa transmedática, per Carlos Scolari:

 

 

6. Webgrafia

WIKIPEDIA (2016). “Narrativa transmedia” [en línia]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Narrativa_transmedia

HIPERMEDIACIONES (2016). “Narrativas transmediáticas: breve introducción a un gran tema.” (Carlos A. Scolari) [en línia]. Disponible a: https://hipermediaciones.com/2009/05/15/narrativas-transmediaticas/ MIT

TECHNOLOGY REVIEW (2003). “Transmedia Storytelling” ( Henry Jenkins) [en línia]. Disponible a: https://www.technologyreview.com/s/401760/transmedia-storytelling/

WIKIPEDIA (2016). “Henry Jenkins” [en línia]. Disponible a: https://es.wikipedia.org/wiki/Henry_Jenkins

WIKIPEDIA (2016). “Carlos Alberto Scolari” [en línia]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Alberto_Scolari

WIKIPEDIA (2016). “Joc de realitat alternativa” [en línia]. Disponible a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_de_realitat_alternativa