En aquest post, parlarem sobre la premsa online. Per poder parlar d’aquest tipus de comunicació, primer hem de saber els seus inicis i d’on prové. També s’esmentarà l’impacte que ha tingut la premsa online sobre la premsa tradicional escrita i de les característiques que té aquest recurs.
HISTORIA
Abans que aparegués internet, alguns diaris van apostar per les innovacions, com per exemple l’ABC o El Mundo, que van utilitzar el CD-Room com a recurs.
http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1995/09/20/062.html
Trobem que els inicis de la premsa on-line, es considera que va ser al segle XX, amb l’aparició de les noves tecnologies.
Als 90, sorgeix internet i la World Wide Web, és aquí quan podem començar a parlar de premsa on-line.
En aquell moment, la premsa on-line, era la còpia del mateix diari en paper, però “pujat” a internet en format pdf. El problema en aquella època, era que no tothom tenia accés a internet.
A mesura que les noves tecnologies entraven a la vida dels ciutadans, la premsa on-line s’anava adaptant cada cop millor. Va passar de ser una còpia en PDF a ser una pàgina web en la qual cada dia s’actualitzava la informació, en cara que, seguia sent-hi la mateixa que al diari en paper.
Cal esmentar un cas excepcional, que és el de La Estrella Digital (1998) http://www.estrelladigital.es/, que va ser el primer diari digital espanyol sense tenir versió en paper.
REVOLUCIÓ DIGITAL
Un cop internet s’integra a la vida quotidiana dels usuaris i la majoria té accés a ell gràcies als nous dispositius tecnològics com els telèfons mòbils, les tauletes, etc.. podem començar a parlar dels mitjans de comunicació de masses.
En aquest moment, la premsa a internet té el seu propi format, llenguatge i les seves pròpies característiques.
La informació que trobem des dels nostres dispositius, ve acompanyada d’imatges, vídeos, hiperenllaços,etc.. i no fa falta que les notícies s’expliquin amb molt text gràcies a poder utilitzar aquests recursos. És tot molt més visual.
“En un mundo digital, el medio no es el mensaje, sino una encarnación de éste. Un mensaje puede tener varias encarnaciones que derivan de manera automática de la misma información” (Negroponte, 2000:116-117)
Aquest tipus de premsa, cada vegada es distancia més del format en paper. Ara, al nostre dia a dia, des dels nostres telèfons mòbils, ordinadors o tauletes, podem tenir aplicacions dels diferents diaris per poder llegir-ho en qualsevol moment. Aquestes aplicacions són creades específicament perquè el consumidor obtingui la màxima rendibilitat a l’hora de consumir aquest servei, trobem continguts i serveis per poder informar-nos de la manera més ràpida i eficaç.
Per posar un exemple: l’aplicació del diari El Periódico, que és compatible per tot tipus de mòbil https://play.google.com/store/apps/details?id=com.grupozeta.elperiodico&hl=es
Per tant, podem dir que, internet també és un mitjà de comunicació, ja que, a través d’aquesta xarxa ens mantenim informats. Encara que, amb la Web 2.0, ja no només rebem informació, sinó que també podem participar a l’hora d’informar. Aquí, és on apareix un nou terme, el del periodista 2.0 que trenca amb la idea d’informació unidireccional. Aquest nou periodista, sap perfectament com funcionen les noves tecnologies per poder fer el millor ús d’elles.
IMPACTE
S’ha de dir que, avui dia, tothom que estigui en el lloc adequat i amb un telèfon a la mà, pot fer de “periodista” . És a dir, que gràcies a aquest feedback que permet internet en aquest moment, tothom pot dir la seva i en el moment que està passant. Això s’anomena ciberperiodisme.
Hi ha diaris, que utilitzen aquest recurs a la seva edició digital i fan apartats de cartes al director, blogs i pàgines de comentaris perquè el ciutadà pugui opinar. La població a passat de ser un lector passiu a un lector actiu.
La premsa escrita i la premsa online, han sigut capaços de fusionar-se d’una manera molt bona. Quasi tots els diaris que tenim avui dia, tenen la versió amb paper i la versió en digital. El que s’obté d’aquesta fusió, és molta més informació i d’una manera molt ràpida i eficaç. En la premsa escrita, tenim la informació que passa al dia a dia o més a més, depenent del format. Amb la premsa online, podem tenir informació d’última hora del que està passant arreu del món.
BIBLIOGRAFIA
Bloc Uvic. El periodista 2.0 y las redes sociales (Consultat el 8 de març de 2017)
WordPress-Ciberperiodismo (Consultat el 8 de març de 2017)
Intef – Web 2.0 (Consultat el 8 de març de 2017)
Google Play – El Periodico (Consultat 8 de març de 2017)
Wikipedia – La Word Wide Web (Consultat el 8 de març de 2017)
Hemeroteca ABC (Consultat el 8 de març de 2017)
Wikipedia – La prensa escrita (Consultat el 8 de març de 2017)
Wikipedia – Hiperenlace (Consultat el 8 de març de 2017)
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.