Avui en dia, els videojocs han evolucionat de tal manera que han esdevingut en alguna cosa més que la pròpia experiència de jugar-hi. Els avenços tecnològics en aquest camp són cada cop més innovadors i alguns d’ells trenquen tots els esquemes establerts fins aleshores. Per no només depèn dels avenços tecnològics sinó que també del paradigma sòcio-cultural en el qual es troben els usuaris de la majoria de videojocs. Estic parlant del “Metagame”, o dit d’una altre manera la moda en els videojocs. Aquest terme engloba tots aquells conceptes externs al videojoc però que són de vital importància per el desenvolupament i èxit d’aquest.

Aquest “post” pretén analitzar i exemplificar les principals tendències en el món del videojoc. La manera de classificar els videojocs és molt ambigua, ja que pot ser per la temàtica, la dinàmica, etc. En aquest cas però ens guiarem per les plataformes en les quals aquets jocs van destinats. És a dir, bàsicament distingirem entre ordinador, consola i smartphone / tablet.

 

Ordinador

Amb l’aparició de les consoles, que estaven (fins fa poc temps) destinades completament al món dels videojocs, els ordinadors semblaven una eina molt rudimentària com a plataforma jugar a diversos videojocs. Però la realitat és tota el contrari. L’ordinador pensat com a plataforma per els videojocs és, cada vegada més, la via més utilitzada. Això és degut, principalment a les següents factors.

  • Pot desenvolupar moltes més accions que no pas una consola com podria ser la Play Station o la Wii, les quals només estan pensades per jugar-hi (com a mínim fins els últims anys).
  • És més comú en les cases i normalment més barat que una de les consoles anteriorment nombrades.
  • La majoria de jocs són de descarrega gratuïta a través de plataformes com Steam o diferents enllaços a internet.
  • El factor de l’online ha triomfat molt més en aquest sector.

Precisament els dos últims factors són els més determinants. El fet de poder-te descarregar els jocs majoritàriament de forma gratuïta i que la gran diversitat d’aquets no siguin incompatibles amb la plataforma suma molts punts a aquesta opció. És a dir, en consoles com la Play Station, només pots jugar a jocs que comercialitzi la pròpia casa i que per tant compris a ella. Això fa que la varietat sigui molt més reduïda. Però segurament el factos més determinant és l’online. Un joc en el 2017 on no hi hagi conectivitat a Internet té un gran handicap. Ep! Això no vol dir que no pugui tenir èxit. Hi han jocs d’aquest mateix any sense cap altre mana de contingut més enllà de l’aventura que et proposen que están tenint molt èxit, com per exemple l’Horizon Zero Dawn.

 

 

Tot i això l’avantatge que et donen els jocs amb online és massa gran. El fet que la “vida útil” d’aquell joc sigui infinita i que per tant els seus beneficis també ho siguin és un factor massadeterminant ni tant sols per comparar un joc amb internet o sense. És a dir, si compres un joc sense online, no pot haver-hi una progressió al llarg del temps, la gent el compra, fa la història i ja està. En canvi un joc amb online, té la vida que li vulguin donar els creadors o els usuaris, però per termes de format, la seva vida és infinita. SI això ho ajuntem amb els beneficis la convenció és explosiva.

A més a més han sorgit nous formats que han unit aquests factors tant determinats com són:

  • El fet que la majoria siguin gratuïts, i els beneficis es fan a través de micropagaments dels quals parlarem més endavant.
  • Online, com únic mode de joc
  • Immediatesa
  • Dinamisme

Un d’aquets formats serien els MOBA GAMES.

  • Moba: Els Mobagames (Multiplayer online battle arena), tal i com indica el seu nom es caracteritzen per la manca total d’un fil argumental i es centren exclusivament en batalles on-line entre diversos jugadors en un mateix escenari. Per posar un exemple pràctic, seria com una lluita entre gladiadors en un coliseu romà. Així doncs, consta principalment d’un escenari i diversos personatges que els jugadors poden triar en cada partida quin volen jugar. Cal destacar que no hi ha cap tipus d’evolució en el joc ni fil argumental, sinó que es tracta de partides totalment independents. Ara bé, si el joc gaudeix d’una gran popularitat sol constar d’un element anomenat “lore”. El “lore”, en el món dels videojocs, fa referència a l’univers que es crea a través d’un propi joc. Per exemple, en un joc on només hi ha un escenari i uns personatges i que no té una història lineal el “lore” seria la història d’aquets personatges o d’aquest escenari: d’on provenen?, quina és la seva història?, quina és la seva motivació?, quin és el seu punt dèbil?, etc. Tota aquesta informació sol ser irrellevant per el desenvolupament del joc, però per la comunitat fan té un gran pes. Així doncs, els jocs Moba no tenen una història lineal però tenen un “lore” que crea tot un univers el qual dona volum al joc i motiva i emociona als jugadors. Els 4 Mobagames més famosos són el LOL o League of Legends (2009), el Dota 2 (2013), Smite (2014) i Heroes of the Storm (2015).

 

 

Proxims llençaments

Consoles

A diferencia que l’anterior plataforma, aquest (fins fa menys de dos anys) no era tant versàtil. Tot i que avui en dia ja inclouen diferents formats que la converteixen amb una plataforma multifuncional (televisió, cinema, música, ràdio, etc) el fet que cada consola sigui exclusiva i que per tant els jocs creats per aquesta també ho siguin, delimita massa el format. Tot i així han sorgit nous formats principalment dins aquest tipus de plataforma per recuperar el lideratge que tenia anys enrere. Alguns exemples són:

  • Jocs Sandbox: Són aquells en els quals no hi ha una progressió lineal pel que fa a la història del joc. És a dir, l’usuari té una gran varietat d’opcions que pot decidir fer o no. D’aquesta manera el joc avança en una direcció o en una altre. En la majoria de les ocasions aquesta varietat d’opcions es coneguda com a “missió principal” o “missió secundaria” depenent del grau d’importància que tingui cada opció en relació a la temàtica i fil argumental del joc. Es caracteritzen sobretot per tenir un mapa (extensió del terreny sobre el qual es desenvoluparan les accions) molt gran. Cal destacar que, si bé és cert que aquest tipus de jocs són més comuns en plataformes com la Play Station, el concepte de la llibertat d’elecció en l’evolució del lloc és una de les pedres angulars de la mecànica del nostre joc. És molt comú que aquest tipus de jocs es centri en la construcció ja que la llibertat creació és infinita com per exemple en el Minecraft, però també es sol utilitzar amb jocs amb un fil argumental un pel més marcat com Grand Theft Auto.

 

 

  • RPG: Els RPG (Role Playing Game) són una tipologia de jocs molt variada però es basen en els jocs de rol antics. Es caracteritzen per l’ús d’un sol personatge el qual l’usuari pot “crear” pràcticament des de zero, o bé en un conjunt de personatges els quals funcionen com una mateixa unitat. No solen tenir una història però si que compten amb un “lore” i al mateix temps amb algunes missions alternatives que permeten a l’usuari crear la seva pròpia història. Solen ser en primer o tercera persona en alguns casos depenent del nombre d’unitats que hagis de controlar.

 

Si bé aquests formats han trionfat molt, el problema principal que tenen és que les altres plataformes han començat a incloure-ho en els seus jocs. Com seria el cas del Minecraft.

Smartphones

Aquesta plataforma és la que en els últims anys ha progressat més. La infinitat de jocs i aplicacions que surten diàriament al mercat és enorme. Si bé és cert que la interfície gràfica que poden arribar a presentar està a anys llum de la que et pot oferir una consola tradicional, altres factors que presenta aquesta plataforma acaben sent molt més determinants alhora de calcular beneficis i èxit. Com és possible això? Són jocs gratuïts i tot i així poden competir contra joc a 80€ la unitat? Això és a causa en primer lloc de la publicitat que alguns d’ells inclouen, els baixos costos de producció i distribució que tenen i sobretot a causa dels micropagaments. SI bé el joc és totalment gratuït, hi ha alguns components i aspectes d’aquets que per aconseguir-los els has de comprar amb diner real, de manera virtual. Si el joc és suficientment bo i adictiu la majoria dels usuaris acabarà comprant algun aspecte d’aquest joc per millorar o avançar més ràpid. Si això hi sumem el fet que pràcticament la totalitat d’aquets jocs porten algun tipus de competició online entre els jugadors d’aquet o algun tipus de rànking que incentiva als jugadors a jugar-hi més a causa de la rivalitat amb l’altre gent, generà una combinació quasi perfecte. Aquest concepte és l’anomenat Free to play / Pay to win, és a dir: gratis per jugar, paga per guanyar.

 

  • Free to play / pay to win: Tal i com indica el seu nom són jocs caracteritzats per ser gratuïts alhora de jugar però que en algunes ocasions s’ha de pagar per avançar en aquest. Aquesta tipologia de videojocs no sol ser vinculant. És a dir, hi han jocs que són gratuïts i que inclouen micropagaments. Aquets micropagaments, no són necessaris per avançar en el joc tant narrativament com competitivament, solen ser per modificar alguns aspectes del joc que no tenen una gran impotència envers el desenvolupament d’aquest. Aquets solen ser per exemple, aspectes (skins) per els personatges, avatars per la imatge de perfil, emblemes, etc. Aquets dons són jocs Free to Play amb micropagaments aïllats per els usuaris que ho desitgin. Ara bé, hi ha una gran varietat de jocs que si bé són gratis alhora d’adquirir-los, en cert moment de la partida requereixen alguna compra amb diners reals per poder avançar en el joc. Aquest cas no és el mateix que descarregar-te una demo i en cas que el joc t’agradi el pots comprar. Aquest cas va més orientat en el sentit que requereixes de certs materials per avançar de forma competitiva en el joc. Cal destacar que solen ser jocs on l’eix central d’aquets es centra en les partides on-line contra altres jugadors, de tal manera que com més paguis més possibilitats de victòria tindràs i més amunt del rànquing competitiu estaràs. Un exemple molt clar d’aquest és el Heartstone; un joc de cartes on-line on t’enfrontes amb altres jugadors amb la teva baralla de cartes. Les cartes que tens disponibles de forma gratuïta són molt limitades per la qual cosa és difícil guanyar a l’adversari. Si vols obtindré més cartes has de comprar sobres virtuals amb diners reals. Només d’aquesta manera aconseguiràs avençar d’una forma exponencial en el joc. Alguns d’aquets exmeples són el Pokemon Go o el Clash Royle

 

Així doncs, les principals tendències i/o característiques que seguiran els videojocs són:

  • Online com a principal / únic mode de joc
  • Jocs gratuïts i de fàcil accés
  • Plataformes multifuncionals
  • Micropagaments com a millor manera de generar beneficis
  • Dinamisme i concepte, per davant d’altres factors més estètics.
  • Llibertat absoluta per part de l’usuari per decidir qualsevol cosa ( elecció del personatge, modalitat de joc, escenari, missions, aspecte, etc).
  • Manca total d’una història o fil argumental que desenvolupi una trama.
  • Escenaris molt grans reals o ficticis (en el nostre cas real) que permeten a l’usuari una gran llibertat d’elecció.
  • Creació d’un “lore” (univers independent al joc) el qual introduirà al usuari dins aquest sense falta d’una història.
  • Evolució constant del joc generant així una vida útil d’aquest “indefinida”.