La publicitat no té la primera finalitat d’obtenir beneficis econòmics, mai! De fet, el principal objectiu de la publicitat és incidir en el seu públic. Incidir en el comportament de compra del consumidor. Després venen els beneficis. La publicitat sempre s’ha interessat en saber-ho tot sobre el consumidor amb l’objectiu de poder precisar millor l’anunci. Per exemple, en un partit de futbol, la publicitat pot estimar quin tipus de persones segueixen el partit de futbol per televisió i, d’aquesta manera, fer el missatge d’una manera determinada i anunciar uns productes determinats.
Aquesta obsessió de les empreses i de la publicitat ha existit sempre, però cada vegada les empreses poden saber molt més sobre els consumidors. Cal donar les gràcies a Internet! O la culpa… Benvinguts a la Publicitat Online. La publicitat online ha donat pas al terme que permet a les empreses saber-ho tot sobre el consumidor. És la publicitat a la carta. Hi ha moltes estratègies per poder fer publicitat a la carta, per exemple, les cookies. Però si gratem més, en trobarem de més interessants i completes, com la ubicació!
La ubicació del consumidor permet a una empresa saber el seu punt exacte al mapa en tot moment. Per l’empresa en qüestió, és molt fàcil aconseguir-ho….
Un cop acceptat els permisos, serà inútil intentar arreglar-ho si es té en compte que hi ha empreses que es dediquen, única i exclusivament, a vendre dades i, a més, hi ha empreses que es dediquen, només, a comprar-les. Així, després d’acceptar els permisos, les dades del consumidor volen pel món empresarial.
GRÀCIES A LA UBICACIÓ!
Hi ha aplicacions mòbil que recorden a l’usuari on ha aparcat el seu cotxe. I a canvi d’aquest servei, l’aplicació no rep un benefici econòmic, sinó un recull de dades que, posteriorment, vendrà a altres empreses.
Posem-nos, per un moment, en la pell d’un usuari que acaba de descarregar-se una aplicació que ens diu on hem aparcat el cotxe, sense necessitat de dir-li res al mòbil…
- El smartphone detecta, per si sol, que l’usuari s’està movent a velocitat de cotxe.
- De cop i volta, l’usuari comença a moure’s a velocitat de caminar.
- Després d’una estona caminant, l’usuari s’està una hora quiet.
- El mòbil detecta que l’usuari ha estat quiet en un punt concret del mapa on hi havia un restaurant i, a sobre, vegetarià.
- Quan el mòbil detecta que l’usuari torna a caminat, envia una notificació al usuari comentant-li on trobarà el cotxe aparcat.
Ara cal ponderar si guanya l’empresa que ofereix aquesta aplicació o l’usuari que s’ha descarregat l’aplicació i sense pagar…
BENEFICI DE L’USUARI
- Saber on té el cotxe aparcat
BENEFICI APP: L’APLICACIÓ SAP…
- Que l’usuari utilitza vehicle privat
- On viu l’usuari. Si l’usuari ha passat a buscar algú durant el recorregut o ha anat directament des de casa.
- Si l’usuari té parella.
- Amb qui va a dinar.
- Que és vegetarià.
- Etc.
Guanya l’aplicació i, a més, si l’usuari la utilitza per anar al metge, per anar a treballar, per anar a llocs relacionats amb algun moviment polític… l’aplicació serà capaç de captar molta més informació. Després la vendrà a una cadena de restaurants vegetarians que, posteriorment, prepararan un anunci online a mesura per aquest usuari.
Si observem el punt final, que és la publicitat a la carta, pot ser no importa gaire que aquesta sigui la finalitat de les empreses al recollir les nostres dades, però cal tenir present que les empreses ho saben tot sobre nosaltres. Absolutament tot.
Però ni la ubicació ni les cookies són les úniques estratègies per saber-ho tot sobre el consumidor, n’hi ha d’altres, com les que explica en aquest vídeo Chema Alonso, el hacker de Telefonica.
Així afecta la publicitat online al Periodisme
La publicitat sempre ha sigut una de les principals fonts d’ingressos dels mitjans de comunicació, sinó la principal. Per aquest motiu, els mitjans de comunicació online necessiten, sobretot, obtenir visites per tal d’aconseguir publicitat. Els mitjans han decidit obtenir visites per un camí poc peridodístic, però que funciona: el clickbait. Cridar l’atenció del consumidor amb un títol que no concorda amb el que explica el contingut. Per exemple:
Periodísticament, el titular sempre ha de ser informatiu i, aquest titular no ho és, ja que és un titular de clickbait. Incita a l’espectador a clicar l’enllaç per saber quines són les xifres del traspàs de Dembélé (jugador del Barça, fitxat del Borussia Dortmund per 105 M d’€).
I un exemple més…
En aquest cas, també de clickbait, incita entrar a la notícia per esbrinar què ha passat en aquesta roda de premsa, segons el diari, inquietant. Un cop entres a l’enllaç, descobreixes que és una roda de premsa normal, amb un entrenador enfadat després de perdre per 4 gols a 0, però que és la reacció que tindria qualsevol entrenador després de perdre per 4 gols a 0. Però el clickbait ja ha fet la seva funció, que és la de clicar l’enllaç.
La publicitat, doncs, no només és capaç de saber qui som, sinó que, a més, distorciona la realitat pels seus interessos. En part, el Periodisme n’és el principal culpable.
I això que la publicitat no té l’objectiu d’obtenir beneficis econòmics…