Qué son els dispositius mòbils?

Dispositiu mòbil, també conegut com a computadora de butxaca o computadora de mà, és un tipus de computadora de grandària petita, amb capacitats de processament, connexió a Internet , memòria limitada, i encara que està dissenyat específicament per a una funció, poden dur a terme altres funcions més generals.

Si pensem en dispositius mòbils, el primer que ens ve al cap és
un telèfon mòbil. Però en l’actualitat són varis els dispositius mòbils
disponibles al mercat: PC portàtils, tabletas, rellotges intel·ligents, calculadores, videoconsoles, càmeres de vídeo o de foto digitals, targetes de memoria, etc.

Tots aquests aparells, tenen certes característiques en comú, que poden ser les següents:

  • Són aparells petits.
    • La majoria d’aquests aparells es poden transportar en la butxaca del propietari.
    • Tenen capacitat de processament.
    • Tenen connexió permanent o intermitent a una xarxa.
    • Tenen memòria (RAM, targetes MicroSD, flaix, etc.).
    • Normalment s’associen a l’ús individual d’una persona.
    • Tenen una alta capacitat d’interacció mitjançant la pantalla o el teclat.

Característiques

Un dispositiu mòbil pot definir-se amb quatre característiques que el diferencien d’altres dispositius que, encara que poguessin semblar similars, manquen d’algunes de les característiques dels veritables dispositius mòbils.

Aquestes quatre característiques són:

1) mobilitat
2) grandària reduïda
3) comunicació sense fil
4) interacció amb les persones

Avui dia existeixen molts tipus de dispositius mòbils, però no sempre ha estat així. La gran majoria d’aparells que existeixen avui, estan inspirats en els ordinadors portàtils, telèfons mòbils i PDA.

Ordinadors portàtils

https://i0.wp.com/i.kinja-img.com/gawker-media/image/upload/s--CXP4vX8y--/c_scale,fl_progressive,q_80,w_800/bcfzlg4umi1pveqvrcbk.jpg?resize=406%2C274&ssl=1

Ordinador portàtil dels anys 90

La primera computadora portàtil considerada com a tal, va ser la Epson HX-20 desenvolupada en 1981, a partir de la qual es van observar els grans beneficis per al treball de científics, militars, empresaris, o altres professionals, que van veure l’avantatge de poder portar amb ells la seva computadora amb tota la informació que necessitaven d’un lloc a un altre.

La Osborne 1 va sortir al mercat comercial a l’abril de 1981, i va tenir èxit per al comerç majorista amb el format que actualment les distingeix, encara que llavors eren summament limitades, fins i tot per a la tecnologia de l’època. El 1985 el Departament I&D de CMET va desenvolupar Microtor I, un Computador Portàtil basat en la CPU 6502, que va ser el primer a incorporar un Mòdem Acústic, Display de Cristall Líquid i Impressora Tèrmica. El desenvolupament va ser llançat en la Fira Internacional de Santiago FISA d’aquell any.

El 1995, amb l’arribada de Windows 95, la venda de les portàtils es va incrementar notablement, i en l’actualitat supera les vendes dels equips d’escriptori. En el tercer trimestre de 2008, les vendes de les portàtils van superar per primera vegada les dels equips d’escriptori.

Telèfons mòbils

https://i0.wp.com/socialgeek.co/wp-content/uploads/2013/07/La+evoluci%C3%B3n+del+celular+y+sus+repercusiones+en+la+sociedad.jpeg?resize=404%2C305&ssl=1

Evolució dels telèfons mòbils

Un telèfon mòbil és un telèfon portàtil que pot fer i rebre trucades a través d’una portadora de radiofreqüència mentre l’usuari s’està movent dins d’un àrea de servei telefònic. L’enllaç de radiofreqüència estableix una connexió amb els sistemes de commutació d’un operador de telefonia mòbil, que proporciona accés a la xarxa telefònica pública commutada.

Els telèfons mòbils de l’era dels 2000 suporten una varietat d’altres serveis, tals com a missatges de text, MMS, correu electrònic, accés a Internet, comunicacions sense fils de curt abast (infrarojos, Bluetooth), aplicacions de negocis, jocs d’atzar, i la fotografia digital.

Els telèfons mòbils simples (al contrari que els smartphones) van representar
el punt de partida per arribar primer als web-enabled pones i després als
quals avui es coneixen com smartphones. Com a dispositius, es componen
amb prou feines d’alguns components. Són els següents:

  • un micròfon
    • un altaveu
    • una pantalla de cristall líquid o plasma
    • un teclat
    • una antena
    • una bateria
    • una placa de circuits

PDA

https://i0.wp.com/i.ebayimg.com/00/s/NDAwWDMwMA==/z/cf8AAOSwxH1T2Jhg/$_32.JPG?resize=212%2C280

PDA, de l’anglès personal digital assistant, assistent digital personal, computadora de butxaca, organitzador personal o agenda electrònica de butxaca, és una computadora de mà originalment dissenyada com a agenda personal electrònica (per tenir ús de calendari, llista de contactes, bloc de notes, recordatoris, dibuixar, etc.) amb un sistema de reconeixement d’escriptura.

Aquests dispositius van ser substituïts pels telèfons intel·ligents que poden realitzar moltes de les funcions que fa una PDA amb l’avantatge de ser un objecte del que es disposa constantment.

 

Dispositius mòbils en l’actualitat

https://i0.wp.com/image.slidesharecdn.com/dispositivosmoviles-150313162222-conversion-gate01/95/dispositivos-moviles-5-638.jpg?resize=458%2C344&ssl=1

Dispositius mòvils més utilitzats

Alguns tipus de dispositius mòbils són:

Telèfon intel·ligent

El telèfon intel·ligent (smartphone en anglès) és un tipus de telèfon mòbil construït sobre una plataforma informàtica mòbil, amb major capacitat d’emmagatzemar dades i realitzar activitats, semblant a la d’una minicomputadora, i amb una major connectivitat que un telèfon mòbil convencional. El terme intel·ligent, que s’utilitza amb finalitats comercials, fa referència a la capacitat d’usar-se com un computador de butxaca, i arriba fins i tot a reemplaçar a una computadora personal en alguns casos.

Els sistemes operatius mòbils més freqüents utilitzats pels telèfons intel·ligents són Android 92,4% (de Google), iOS 7,1% (d’Apple) i Windows Phone 0,6% (de Microsoft).

En el primer trimestre de l’any 2015 es van vendre 298 milions d’unitats, pero el segon trimestre, la xifra va augmentar en un 1,9 %, superant els 300 milions d’unitats. En el tercer trimestre van créixer un 15,5 %, fins als 353 milions d’unitats,. Samsung, Apple i Huawei són les marques més venudes.

Tabletas

Una tableta, en molts llocs també coneguda per l’anglicisme tablet, és una computadora portàtil de major grandària que un telèfon intel·ligent o una PDA, integrada en una pantalla tàctil (senzilla o multitáctil) amb la qual s’interactua primàriament amb els dits o un estilet, sense necessitat de teclat físic ni ratolí.

Aquests últims es veuen reemplaçats per un teclat virtual i, en determinats models, per un mini trackball o “bola de seguiment” integrada en un de les vores de la pantalla.

En l’actualitat, pràcticament tots els fabricants d’equips electrònics han començat a fer tabletas​ (per exemple, Apple, Google, Polaroid, Samsung, Sony, Toshiba, Acer, Hewlett-Packard i Microsoft, per esmentar alguns), la qual cosa ha generat que el mercat es vegi inundat d’una immensa quantitat de tabletas amb diferents grandàries, aplicacions, preus i sistemes operatius.

Rellotge intel·ligent

Un rellotge intel·ligent (en anglès: smartwatch), és un rellotge de polsera dotat amb funcionalitats que van més enllà de les d’un convencional. Els primers models exercien funcionalitats molt bàsiques, però els actuals ja són capaços d’accedir a internet, realitzar i rebre trucades telefòniques, enviar i rebre emails i SMS, rebre notificacions del smartphone i fins i tot consultar les xarxes socials. Moltes de les funcionalitats que integren ja estan disponibles en els smartphones, no obstant això els smartwatches gaudeixen d’alguns avantatges en el que a comoditat respecta.

Aquests dispositius poden incloure característiques com un acceleròmetre, giroscopi, brúixola, pulsómetro, baròmetre, altímetro, geomagnetómetro, geolocalizador (GPS), altaveu, micròfon, etc. També compten amb mecanismes de connectivitat com el Bluetooth, NFC, WiFi, xarxes cel·lulars o USB.

Qualsevol dispositiu compta amb un processador, memòria, entrada i sortida. Es pot recollir informació dels sensors interns o externs. Es pot controlar, o recuperar dades d’altres dispositius. Molts dels rellotges intel·ligents només serveixen com a interfície pel smartphone. No obstant això, existeixen alguns pràcticament independents.

Videoconsola portàtil

Una videoconsola portàtil és un dispositiu electrònic lleuger que permet jugar videojocs i en el qual, a diferència d’una videoconsola de sobretaula, els controls, la pantalla, els altaveus i l’alimentació (bateries) estan integrats en la mateixa unitat i tot això amb una petita grandària, per poder portar-la i jugar en qualsevol lloc o moment.

Càmera digital

Una càmera digital és una càmera fotogràfica que, en comptes de captar i emmagatzemar fotografies en pel·lícula química, com les càmeres fotogràfiques de pel·lícula fotogràfica, recorre a la fotografia digital per generar i emmagatzemar imatges.

Les càmeres digitals modernes tenen diverses funcions i contenen dispositius capaços de gravar so i/o vídeo a més de fotografia. Actualment, es venen més càmeres fotogràfiques digitals que càmeres amb pel·lícula.

En el següent apartat també podríem incloure a aquests dispositius:

-Agendes digitals
-Calculadores
-Reproductors digitals
-Càmeres de video digitals
-Robots
-Targetes intel·ligents

WEBGRAFIA

Dispositivos Móbiles, Universidad de Oviedo. Consultat des de l’adreça URL: http://isa.uniovi.es/docencia/SIGC/pdf/telefonia_movil.pdf

Dispositivos Móbiles, Ayuntamiento de Murcia. Consultat des de l’adreça URL: http://www.informajoven.org/info/informacion/I_12_4.asp

Android. Consultat des de l’adreça URL: http://android.com

Apple. Consultat des de l’adreça URL: http://apple.com