El hashtag, o també representat amb el símbol #, té com a objectiu marcar paraules o temes claus en diferents xarxes socials com Twitter, Instagram, Facebook, Google +, Tumblr i Pinterest. Bàsicament un hashtag és una etiqueta metadades precedida d’un caràcter especial per tal que tant el sistema com l’usuari l’identifiquin de forma ràpida.

La idea d’agrupar temes relacionats amb un numeral no és una cosa nova de les xarxes socials del segle XXI. En 1988, el símbol # es va utilitzar a Internet Relay Chat, un protocol de comunicació en temps real que permetia un debat entre els seus usuaris, i que va servir d’ajuda en l’intent de cop d’estat a la Unió Soviètica en 1991 a causa de la censura dels mitjans de comunicació.

Imatge 1: The Twitter Connection. Font: Homegrown

En el 2007, Chris Messina, un dissenyador que treballava per a Google en aquell moment, va incorporar per primera vegada en un missatge a Twitter un numeral per agrupar un tema en concret. Messina va proposar a la xarxa social que usés els hashtags per “crear grups”, però va desistir de la seva idea en considerar-la “per als nerds” i que no tindria èxit. Dos anys més tard, Twitter va decidir formalment adoptar la figura del hashtag enllaçant automàticament les paraules unides pel símbol # i fer-les part de la seva xarxa social. Les etiquetes són, avui en dia, un de les icones d’aquesta xarxa de microblogging, amb més de 500 milions d’usuaris al món, i en què s’envien els mateixos missatges per dia, segons dades oficials de l’any 2013.

La xarxa social dels 140 caràcters va afegir al seu disseny un llistat de temes que eren tendència en el seu univers virtual basats en quantes vegades eren esmentats i la seva popularitat, independentment si portaven o no el símbol # a la seva banda. D’aquesta idea va sorgir el trending topic, o també anomenats tendències. Gràcies a l’impacte del hashtag, altres xarxes socials van decidir posar en pràctica l’experiència de Twitter: Pinterest, Instagram, Tumblr i Google+ utilitzen amb la mateixa finalitat d’organitzar temes entre les seves comunitats.

Imatge 2: History of hashtags. Font: Offerpop

En juny de 2013, Facebook, la plataforma d’interacció amb més usuaris del món, també va implementar l’ús dels hashtags. La xarxa social, creada per Mark Zuckerberg, també permet veure un petit llistat de temes que són tendència en la seva plataforma, el que reafirma l’interès de saber de què parlen els usuaris i quins temes són més rellevants entre ells.

Leonardo Vassallo, estrateg de mitjans socials, diu que el hashtag és un dels més importants aliats per poder implementar una campanya en mitjans digitals. “El # que escollim com a bandera per a la nostra campanya ha de ser de fàcil de recordar per a la comunitat, cridaner i que permeti que qualsevol persona que entri en el segment de la campanya pugui i vulgui unir-se a la conversa”, explica.

El primer hashtag que es va utilitzar a la xarxa social Twitter va ser #sandiegofire sobre els incendis forestals a San Diego (Califòrnia) el 2007. Però per fer un bon ús dels hashtags a les nostres xarxes socials no és tan senzill com sembla, hi ha unes normes que tot aquell que vulgui fer un bon ús les haurà de seguir.

  1. Vincles de cerca, quan crees un hasthag bàsicament el que estàs fent és crear un vincle de cerca, d’aquesta manera el contingut s’organitza. Per exemple, quan va succeir l’accident de tren a Santiago, el hashtag que tothom va utilitzar, fins i tot els mitjans de comunicació va ser, #TragediaSantiago, d’aquesta manera els usuaris tindrien tota la informació en viu només fent un click al hashtag.
  2. Caràcters permesos, els espais no estan permesos a l’hora de crear un hashtag, si es vol crear una etiqueta amb diferents paraules s’haurà de crear d’una manera que no hi hagi signes de puntuació ni cap tipus de separació. El que molta gent fa és separar les paraules per les majúscules, així s’senten millor.
  3. Plataformes combatibles, encara que l’origen del hashtag va ser a Twitter hi ha d’altres xarxes socials que també fan ús, però amb un objectiu completament diferent. Per exemple en Instagram s’utilitzen per guanyar més “likes” i seguidors. Però Facebook, Google +, Tumblr i Pinterest tenen el mateix objectiu que Twitter, el de marcar i buscar contingut.
  4. Campanyes de marketing, moltes marques que tenen una conta de Twitter crea’n hashtags per poder fomentar campanyes i promoure esdeveniments
  5. Paraules clau, a l’hora d’escollir un hashtag és important tenir en compte que les paraules clau utilitzades siguin les específiques i rellevants per al tema que es tractarà. Així, tornant a l’exemple de l’accident de tren de Santiago, si els usuaris de Twitter haguessin escollit el hashtag #Santiago no hauria estat vàlid, ja que abasta molts temes. Per això, en utilitzar l’etiqueta #TragediaSantiago o #AccidenteSantiago tots els internautes sabien de què es tractava.
  6. Quantitat, No és recomanable utilitzar més de 2 o 3 hashtags en un tuit o en un comentari de Facebook, ja que l’ús abusiu d’etiquetes pot semblar spam. Pel contrari, Instagram admet un major nombre de hashtags, ja que d’aquesta manera els seus usuaris poden classificar millor les imatges per temàtiques (#esport), localització (#NuevaYork), sentiments i estats d’ànim (#felicitat)
  7. Context, Donar context als tuits és substancial perquè el missatge s’entengui. Un tuit que contingui només hashtags pot resultar molt confús i un tuit sense cap tipus de context no aporta massa a la conversa que es pugui estar generant a la xarxa.
  8. Buscar temes, Els hashtags, en ser classificadors d’informació, són molt útils per buscar temes. En fer clic en un hashtag et redirigeix a la pàgina de l’etiqueta on es veuen tots els tuits que contenen aquest hashtag. A prop de la part superior de la pàgina es pot seleccionar ‘Destacats’, que mostra els tuits amb el hashtag que han estat retuitejats diverses vegades, o ‘Tots’, que mostra tots els tuits amb aquest hashtag. A la pàgina de cerca del hashtag els tuits estan distribuïts en ordre cronològic invers, és a dir, el més recent primer. Per exemple, si es vol buscar informació sobre els comentaris del passat mundial de natació, fent una recerca amb #MundialNatación es recuperaran tots els tuits d’aquest tema.

Imatge 3: How to harness the hashtag. Font: Huffington Post

Saber la importància i funcionament d’un hashtag és vital per poder entendre el funcionament de la nostra societat. Twitter, i altres xarxes socials, s’han convertit en un mitjà de comunicació però que està controlat per les masses, nosaltres decidim el que és i no es notícia. Cal recordar que els hashtags són una eina molt potent i molt infravalorada per molts.

El primer hashtag que es va fer viral en format de challenge va ser el #IceBucketChallenge el 2014 que va ser organitzat per l’Associació ALS. La donació mitjana va ser de 47 dòlars, i es van recaptar més de 115 milions de dòlars en només 6 setmanes, l’associació ALS va utilitzar aquests diners per descobrir un gen ALS prèviament desconegut, tot això gràcies al poder i impacte que va tenir el hashtag sobre la societat.

Imatge 4: Why the ALS Association is leaving millions on the table. Font: Optimizely Blog

Els hashtags tenen el poder de construir comunitats, donar consciència als buits socials i convertir idees en moviments massius. S’implementen amb més freqüència en plataformes de xarxes socials com Twitter, Instagram i Facebook, però també es pot incorporar a altres formes de missatgeria de marca, com ara el correu electrònic. Avui en dia, els hashtags són més que un #throwbackthursday o #mancrushmonday, són el salvavides de les xarxes socials, connectant seguidors amb causes i augmentant el poder de donació. Els hashtags donen veu a aquells que no en tenen i poden generar un moment imparable, i un clar exemple és un dels hashtags que més redundància ha tingut en la societat i que avui en dia continua, parlem del #metoo.

És el nom d’un moviment que va sorgir com a hashtag a Twitter a Octubre del 2017 per denunciar l’agressió sexual i l’assetjament sexual, arran de les acusacions d’abús sexual contra el productor de cinema i executiu nord-americà Harvey Weinstein.

L’activista social i organitzadora comunitària Tarana Burke havia fet servir la frase “me too” a la xarxa social Myspace al 2006 formant part d’una campanya grassroots per promoure l’apoderament a través de l’empatia entre dones negres que havien experimentat abús sexual, particularment en les comunitats desfavorides. Burke va explicar que es va inspirar en utilitzar la frase després de ser incapaç de respondre a una noia de 13 anys que li va confiar que havia patit una agressió sexual. Burke més tard va desitjar simplement dir-li a la nena “me too”.

Però el moviment va començar en les xarxes socials després d’un tuit de l’actriu Alyssa Milano, que va fer ús del hashtag #metoo per primera vegada després de l’escàndol de Harvey Weinstein, l’actriu va escriure: “Si totes les dones que han estat assetjades sexualment escriguessin “#metoo” podríem fer veure a la gent la magnitud del problema”.

Imatge 5: Not #Metoo. Font: The Clyde Fitch Report.

Tan sols 24 hores després, el missatge de l’actriu compta amb gairebé 50.000 rèpliques, l’etiqueta #MeToo ha estat tuiteada gairebé 500.000 vegades, hi ha unes vuit milions de mencions a Facebook i altres parts del món s’han fet ressò en traduir la iniciativa. En qüestió de dies, milions de dones van fer ús del hashtag en xarxes socials com Twitter, Facebook i Instagram per denunciar públicament l’assetjament i l’abús que havien patit, però havien preferit mantenir-ho en silenci. Incloïen personatges famosos i públics com Björk i gimnastes olímpics, així com persones normals que es van sentir capacitades per parlar finalment. Gràcies al hashtag i a totes les dones valentes que van voler denunciar, el hashtag es va convertir en una conversa sobre una societat que ha estat en silenci durant massa temps, i ara vol treure a la llum tota la veritat.

Com a conclusió sobre el tema del “poder del hashtag” he pogut veure que quan m’estava informant sobre que era el hashtag i quin era el seu objectiu, només trobava terminologia molt tècnica sobre el marketing, sempre amb un propòsit de promocionar o també com un nou mitjà de comunicació. Però al recordar hashtags que es van fer virals però de llarga durada, no només per un parell d’hores, vaig recordar, com he comentat, el #IceBucketChallenge i el #metoo, són dos clars exemples del poder que pot tenir un hashtag fent que la gent es llenci aigua congelada i donin diners per l’associació ASL, o com milers de dones van trencar el seu silencia i van denunciar l’assetjament sexual que han patit per part dels homes, gràcies a aquestes denúncies indústries com les de Hollywood, en què es considera una de les indústries amb més assetjaments sexuals, el dia d’avui hi ha una llarga llista d’actors, directors, productors que estan titllats com acusadors sexuals i es podria dir que la seva carrera cinematogràfica està més que soterrada. Tot evoluciona, al principi se li feia un ús més sarcàstic i humorístic, es posaven paraules aleatòries i posàvem molts hashtags en una mateixa frase, avui en dia no tindria gaire sentit fer-ho. Personalment jo sempre consulto abans el Twitter per assabentar-me de les notícies que un diari digital, perquè en la meva opinió trobo que és més factible la informació d’una persona que ha vist els fets i ho publica al Twitter a un diari, com va succeir amb els fets de Lavapies, quan uns policies van assassinar a un noi del “top manta” per una persecució i els diaris van manipular la informació posant de víctima als cossos de seguretat de Madrid. Els hashtags tenen molt poder però li haurem de donar encara més i que la societat s’assabentés.

Webgrafia

Ficapal, Wayra. (2013). 10 consejos para un buen uso de los hashtags. Des de http://www.lavanguardia.com/tecnologia/redes-sociales/20131101/54392531436/hashtags-twitter-facebook-instagram.html

(2018). Etiqueta (Internet). Des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Etiqueta_(Internet)

American Express Open. (2017). Social Media For Small Businesses: How To Harness The Hashtag. Des de https://www.huffingtonpost.com/2013/11/12/small-business-hashtag_n_3991246.html

Fraasch, Blakely. (2017). The power of hashtags on social media. Des de https://seedspot.org/power-hashtags-social-media/

Soto, Jairo. (2014). El poder del #hashtag en redes sociales. Des de https://www.elheraldo.co/tecnologia/el-poder-del-hashtag-en-redes-sociales-166380

Khomami, Nadia. (2017). #MeToo: how a hashtag became a rallying cry against sexual harassment. Des de https://www.theguardian.com/world/2017/oct/20/women-worldwide-use-hashtag-metoo-against-sexual-harassment