ELS USUARIS DIGITALS: drets i deures, seguretat i recomanacions

INTERNET NO ÉS UN DRET

Com a usuaris digitals hem d’entendre que Internet no és un dret, és un privilegi, encara que per accedir-hi hàgim de pagar. Paguem per una companyia o un ordinador que ens permet accedir a Internet, i això acaba sent una part molt petita de tot el que suposa aquest conjunt de tantes i tantes xarxes. Per ser usuaris digitals cal que coneguem els nostres drets i deures, i la seguretat per la qual hem de vetllar.

1. LA NETIQUETA

De la mateixa manera que existeixen uns protocols quan ens trobem físicament amb una persona, la Netiqueta descriu quins han de ser a l’hora de moure’ns, contactar i circular virtualment per garantir una millor convivència virtual. El terme Netiqueta ve de la unió de Xarxa (Net) i Etiqueta, i s’utilitza per referir-se a les normes de comportament general que cal tenir quan naveguem per Internet.

Les pautes de la Netiqueta no són normes en si i la majoria de vegades no rep una penitència aquell que les incompleix, així que podríem dir que les normes es basen en  l’ètica personal de cadascú. Internet no té cap organisme que el reguli, ni ningú capaç d’englobar tot aquest conjunt de xarxes, i és per això que les normes han estat impulsades pels mateixos usuaris, institucions, corporacions i comunitats d’Internet, i de les universitats (sector que va formar part d’Internet en les seves primeres etapes). El fi és garantir més seguretat, fiabilitat i humanitat a una xarxa que concebem com quelcom impersonal i alhora, ser conscients i responsables de què implica utilitzar els serveis d’Internet i transmetre’n la informació.

1.1.  A continuació, numerem 10 dels punts més bàsics de la Netiqueta:

1. 1. No s’ha d’utilitzar la xarxa per causar danys i perjudicis a ningú (ciberbullying, sexting, grooming…).

1. 2. No s’ha d’interferir en el treball d’altres persones que utilitzen la xarxa.

1. 3. S’ha de respectar la informació dels altres: els seus arxius, documents, etc. No modificar-los ni destruir-los.
   4. No s’ha d’utilitzar la xarxa per robar.
   5. No s’ha d’utilitzar la xarxa per donar fals testimoni, difondre falsedats, calumnies o altres informacions que puguin causar qualsevol dany al prestigi o honor de la gent.

1. 6. No s’han d’utilitzar, copiar, cedir o acceptar softwares pels quals no s’ha pagat o pels quals no es compta amb el permís explícit, efectiu i detallat dels seus autors o propietaris per a fer-ho.

1. 7. No s’han d’utilitzar recursos de la xarxa que siguin d’altres persones sense la seva autorització.

1. 8. Ningú s’ha d’apropiar del treball intel·lectual ni de la creació d’altres persones de la xarxa. A Internet està perfectament regulat el dret a la propietat intel·lectual, el dret de còpia, el dipòsit legal, l’ISBN i els procediments i formats de referència de la mateixa manera com succeeix en els textos publicats en paper imprès. Cal posar entre cometes tota cita, referència i font i respectar els acords i disposicions sobre copyright i sobre llicències de còpia (com Creative Commons).

1. 9. Sempre s’ha de reflexionar sobre les conseqüències socials i sobre la comunitat del que s’escriu i es crea. Comentar és fàcil.

1. 10. Sempre s’ha d’utilitzar la xarxa mostrant consideració i respecte cap a la resta.

2. PRIVACITAT I SEGURETAT A INTERNET

“El único sistema seguro es aquél que está apagado en el interior de un bloque de hormigón protegido en una habitación sellada rodeada por guardias armados”
     — Gene Spafford

Internet i els seus serveis formen part del nostre dia a dia, quan ens informem, ens relacionem compartint informació amb altres persones, publiquem fotos o vídeos, ens divertim amb els videojocs, escoltem música, veiem pel·lícules o comprem.

En bona part dels casos, els serveis més usats a la xarxa es presten gràcies a la quantitat d’informació i dades personals que els usuaris aportem, tant a les empreses que ofereixen els serveis com a altres usuaris, de manera que hem de ser conscients dels riscos que això pot suposar per a la nostra seguretat i privacitat. En definitiva, cal fer ús segur i responsable d’Internet, sabent els riscos als quals estem exposats i treure partit als serveis sense comprometre la nostra seguretat i privacitat. Tenir contrasenyes complicades, és important. Com també fer còpies de seguretat, conèixer consells per comprar en línia, saber com evitar els programes maliciosos, etc. És per això que a continuació veurem un seguit de recomanacions.

2.1. Protegir els nostres dispositius

Semblarà obvi, però hem de protegir els nostres dispositius, ja que en ells hi ha la nostra informació, alguna que com és lògic, no voldríem compartir amb tercers. Hi ha pautes o precaucions que hem de tenir en compte, en definitiva pel nostre propi bé; pel de la nostra informació personal i per aquelles persones amb les quals ens comuniquem: contactes, fotografies, vídeos, correus…

• El risc de perdre un mòbil o que ens el robin sempre hi és. Per això fes servir patrons de bloqueig del mòbil, perquè si algú l’agafa, li sigui més difícil desbloquejar-lo.
• Coneix i utilitza les eines de seguretat del teu mòbil.
• Fes còpies de seguretat en algun altre dispositiu pel que mai pugui passar.
• Descarrega només aplicacions segures provinents de les botigues d’Apps oficials.
• Ull amb les xarxes wifi públiques (aeroports, biblioteques, cafeteries…)! Quan t’hi connectis no facis compres, no et connectis al banc online, no proporcionis informació privada.

2.2. “Quatre estacions, quatre contrasenyes”

Imagina que algú publica a les xarxes socials sota el teu nom, o llegeix el teu correu i contesta fent-se passar per tu. O encara pitjor, entra al teu servei de banca online i compra sota el teu nom a Amazon. Per prevenir-ho:

• Escull contrasenyes fortes d’uns 8 caràcters i que tinguin majúscules (A, B, C…), minúscules (a, b, c…), números (1, 2, 3…) i caràcters especials ($, &, #…).
• No utilitzis contrasenyes fàcils d’endevinar (“12345678”), noms de familiars, matrícules de cotxes, etc.

• No utilitzis la mateixa contrasenya a més d’un lloc.

2.3. És fiable aquesta pàgina?

Sovint pensem que una pàgina web és fiable pel seu aspecte i disseny. Ens dona la impressió que ha de respondre a tota la privacitat requerida i no dubtem en donar les dades que ens demana, cosa que és un error, perquè en realitat no coneixem quin tractament es farà de la nostra informació. És per això que abans de fer una gestió, hem de comprovar que la pàgina és segura, especialment si l’acció implica facilitar dades sensibles. L’objectiu és evitar riscos com acabar en webs fraudulentes que suplanten la identitat d’empreses i serveis coneguts; comprar articles falsificats a preu d’originals; o ser víctima de virus o fraus que faciliten el robatori de diners i dades personals. Per ser cautelosos, doncs, podem seguir les següents recomanacions:

• protegeix adequadament el teu dispositiu a través d’antivirus, tingues sempre totes les aplicacions i navegadors actualitzats i crea un compte d’usuari per cada persona que utilitzi el dispositiu.
• comprova que la wifi de casa estigui correctament configurada, així evitem que s’hi connectin desconeguts.
• Quan visitis un lloc, web comprova que realment és al qual volies accedir. Fixa’t en l’URL, aquesta començarà per https i tindrà un cadenat a la barra de direccions. Quan facis clic sobre aquest cadenat, l’URL també ha d’estar ben escrit.

2.4. Com puc eliminar dades personals que apareixen als resultats d’un buscador?

Primer de tot cal saber que tots els llocs web han d’incloure en algun lloc l’avís legal i la política de privacitat. Aquí és on s’indicarà quina persona o entitat és responsable del web i del tractament de les dades que has facilitat. A més, els responsables del servei també han d’informar sobre qui són, on estan ubicats i com podem contactar amb ells. També han de deixar constància de com tractaran les nostres dades personals i com podem exercir els nostres drets en relació a aquestes.

Per tant, si vols accedir, cancel·lar, rectificar les teves dades o no vols que siguin tractades amb una determinada finalitat, has d’exercir els teus drets davant del titular del web que apareix a l’avís legal. Si vols eliminar la teva informació personal dels cercadors d’Internet, pots exercir el teu dret a l’oblit. Si has exercit els teus drets i no has rebut una resposta o no estàs d’acord amb el que t’han contestat, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) t’ajuda a tutelar els teus drets.

2.5. I si no vull que el navegador emmagatzemi la meva activitat per Internet?

Hem de conèixer quina informació s’emmagatzemen els navegadors sobre nosaltres per evitar que tota la nostra activitat a Internet estigui exposada a qualsevol persona que tingui accés al navegador. També evitem donar pistes sobre el nostre comportament a la xarxa i que la sessió que iniciem en algun lloc web quedi oberta i puguin suplantar la nostra identitat.

Per això, independent del navegador que utilitzis, cal adoptar una sèrie de mesures per minimitzar els riscos als quals ens exposem quan naveguem per Internet.

• Tingues l’última versió del navegador actualitzada.
• Instal·la un verificador de pàgines web que sovint ja et proporciona l’antivirus.
• Esborra l’historial de navegació quan ja no el necessitis.
• Elimina les cookies, aquells petis fitxers que emmagatzemen la informació dels llocs que visites.
• No guardis les contrasenyes als navegadors.
• Tanca sessió sempre que marxis d’un lloc web.

3. EXPOSATS

No tots els drets i deures que tenim els usuaris digitals són de caràcter moral. La Guia dels Drets Humans per als Usuaris d’Internet elaborada pel Consell d’Europa l’any 2014, defensa tots els drets que tenim com a usuaris digitals, entre ells: el dret a reunió, associació i llibertat d’expressió, dret a coneixements bàsics, dret a la llibertat d’expressió… I tal com diu la guia del consell d’Europa sobre la protecció a la vida privada i a les dades personals:

“Usted tiene derecho al respeto de su vida privada y familiar en Internet, lo cual abarca la protección de sus datos personales y el respeto de la confidencialidad de su correspondencia y sus comunicaciones.”. Però què vol dir això? Sabem que a Internet les nostres dades personals estan constament tractades, i en un principi se’ns diu que les autoritats públiques i les empreses privades tenen l’obligació de respectar normes i procediments específics quan tracten les nostres dades personals. Però llavors ens trobem amb aquestes condicions:

“sus datos personales solo deberían ser objeto de tratamiento cuando la ley lo prevea o cuando usted haya dado su consentimiento. A usted se le debería informar qué datos personales son objeto de tratamiento o transferencia a terceros, cuándo lo son, por quién y con qué propósito. (…) usted no debe ser sometido a medidas generales de vigilancia o interceptación. Solo en circunstancias excepcionales definidas por la ley se podrá quebrantar su privacidad con respecto a los datos personales; por ejemplo, en el marco de la investigación de un delito”.

3.1. El cas de Facebook

Per posar un exemple d’una Xarxa social, que no està gens allunyada de com funcionen la resta: Facebook recopila l’activitat de l’usuari i la informació que proporciona, les amistats i connexions, així com les interactuacions amb altres usuaris (quan ens etiqueten a una foto). Recopila també informació sobre pagaments en cas de comprar alguna cosa a Facebook, informació sobre dispositius (ordinadors, mòbils…). I el fi és poder garantir a l’usuari una millor experiència dins i fora de l’aplicació. A continuació podem llegir en una cita textual un dels apartats de la Política de dades de Facebook. “¿Cómo respondemos a requerimientos legales o evitamos que se produzcan daños?”

“(…) podemos proporcionar información a socios externos acerca de la fiabilidad de tu cuenta con el fin de prevenir el fraude y las conductas ilícitas, dentro y fuera de nuestros Servicios. Es posible que consultemos, procesemos o conservemos la información que recibamos sobre ti (incluida información sobre transacciones financieras relativa a compras realizadas con Facebook) durante un período prolongado cuando esté sujeta a una solicitud u obligación judicial, una investigación gubernamental o investigaciones relacionadas con posibles infracciones de nuestras políticas o condiciones, o bien para evitar daños. También podemos conservar información sobre las cuentas que se han desactivado por incumplir nuestras condiciones y guardar sus datos durante un mínimo de un año para evitar que se repitan conductas abusivas o infracciones de nuestras condiciones.”

4. REFLEXIONEM?

Cadascú de nosaltres som els responsables de cedir o no la nostra informació a canvi d’un servei, una aplicació o una informació que cerquem per Internet. La gratuïtat no existeix. El que fem és pagar per aquests serveis amb la nostra identitat. I per més que ens queixem de la manca de privacitat que sentim alguns, no canvia res. Llegim que a l’última actualització de les polítiques d’ús de WhatsApp els missatges ara ja són encriptats, i ens diuen que la pàgina oficial de Facebook diu que podem eliminar el nostre compte quan vulguem i amb ell tots els nostres continguts, però seguim desconfiant i no canvia res. Si volem formar part d’aquesta societat, hem de cedir unes dades que no es consideren confidencials ni privades (perquè sinó no les hauríem de cedir). Però ho són? Ho eren fa uns anys? De fet un dels Drets Humans per als usuaris d’Internet signat pel Consell Europeu és que tenim dret al respecte de la nostra vida privada i familiar a Internet. Tenim dret a tenir les nostres dades protegides i que se’ns respecti qualsevol tipus de confidencialitat dels nostres missatges o comunicacions. Però ho cedim. Alguns diuen que gairebé venem l’ànima per navegar per Internet i tenir una identitat a les xarxes socials. Però és el que sembla que hem de fer per a ser positivament partícips d’aquesta societat global, digital, informada i que constantment connecta usuaris. És una paradoxa que tinguem la potestat de dir “Accepto” o “Refuso” i que al mateix moment, no puguem escollir-ho.

A continuació, una petita enquesta que té la finalitat de fer reflexionar a aquell qui la vulgui fer, sobre quin tipus d’usuari és.

5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Ciencia popular (2017). Privacidad Digital. Consultat data 15 març 2018, des de http://www.cienciapopular.com/tecnologia/privacidad-digital

Derechos en Internet (2014). Guías de los derechos humanos en Internet. Consultat 15 març 2018, des de http://derechoseninternet.com/#guia7

Facebook (2017). Política de datos. Consultat 18 març 2018, des de https://www.facebook.com/privacy/explanation

Guia Digital (2017). Derechos del Usuario. Consultat 18 març 2018, des de http://www.guiadigital.gob.cl/articulo/derechos-del-usuario

Herrero, C. (2014). ¿Por qué tanto miedo a las cookies? [entrada blog]. Consultat des de http://nosinmiscookies.com/que-son-las-cookies/

Instagram (2017). Condiciones de uso. Consultat 18 març 2018, des de https://help.instagram.com/478745558852511#

Pérez, R. (2016, agost, 26). Que no te timen: estos son tus derechos cuando compras por internet. El Confidencial. Consultat 19 març 2018 des de https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2016-08-26/comercio-electronico-internet-compras-consumo_1251344/

Sánchez, Anna (2016). 10 consejos de seguridad para usuarios digitales. Consultat 19 març 2018 des de https://www.uoc.edu/portal/es/news/actualitat/2016/022-consejos-seguridad-internet.html

Sindominio (2016). La Nettiquete. Consultat 19 març 2018 des de http://sindominio.net/quique/Textos/netiquette.pdf

Sindominio (2016). Nociones básicas de seguridad para nuevos usuarios de computadoras. Consultat 18 març 2018, des de http://sindominio.net/ayuda/seguridad.pdf

Velasco, J. (2014). Condiciones de Facebook: todo lo que aceptase sin leer, explicado de forma clara. Consultat 18 març 2018, des de https://hipertextual.com/2014/02/condiciones-facebook

Zapata, M (2002). Las buenas maneras en Internet. Tonos Digital, 5. Consultat 15 març 2018, des de http://www.um.es/tonosdigital/znum5/bm/buenas_maneras%20vers%20Nov.htm