Encara que sembli quelcom molt modern, el 3D és una tecnologia que té més de 100 anys. Fa uns anys van arribar les pel·lícules en 3D gran qualitat visual, com la tan coneguda Avatar del director James Cameron al 2009 i es va intentar popularitzar aquesta manera de veure cinema i imatges. Es va començar amb la comercialització de pel·lícules i de televisors que, gràcies a unes ulleres perfectament dissenyades, ens donen la sensació de profunditat tridimensional. Però els anys passen, les innovacions tecnològiques aparèixen i, sembla ser que el que era una nova forma de veure a través d’una pantalla, va passar de moda. Serà possible arribar a tenir una experiència cinematogràfica completa en 3D però sense haver de posar-se les ulleres que tant molesten? o És només un futur utòpic d’alguns cineastes?
A continuació veurem la història del 3D, com funciona, com es va crear i cap a on es dirigeix.
El cinema en 3D
El primer sistema que es va patentar de cinema en 3D va ser el 1890 de la mà de William Freese-Greene. Deu anys després, gràcies a Fredrick Eugene Ives i la seva càmera de dos lents, va millorar el sistema creat per Freese-Greene. Però no va ser fins més tard quan va arribar la separació de la imatge basada en dos colors, en la qual s’introduia el concepte de les ulleres de vidres de color vermell i cian que tots associem a la tridimensionalitat.
Vam haver d’esperar fins el 1922,concretament fins el 27 de setembre, per poder veure la primera pel·lícula títolada The Power of Love en 3D projectada a través del sistema de dos projectors.
Com a conseqüència de viure en en un món constantment en evolució, on
la tecnologia evoluciona a passes gegants, sobretot en el cas del cinema i les populars pel·lícules en 3D, aproximadament a partir dels anys 50, la història del cinema va començar a donar els seus primers passos en el desenvolupament que avui coneixem com a tecnologia 3D. Els directors van començar a experimentar amb diferents elements per provocar en els espectadors un efecte de tercera dimensió. Entre els anys 80 i 90, la idea del format 3D va tenir una mena de ressorgiment i gràcies al desenvolupament de les noves tecnologies, des del 2000, la tecnologia 3D s’ha tornat cada cop més freqüent i eficaç.
Font: www.capital.cl
La tecnologia 3D funciona intentant replicar els processos d’estereopsis (processos de fusió). Els nostres ulls es troben a una distància, l’un de l’altre, d’entre 50 i 70 mm de separació, això fa que cada ull, inevitablement, capti una imatge diferent. Les dues imàtges arriben al cervell i és allà on es crea una única imatge en 3 dimensions, pel que podem dir que en si mateix el cervell s’encarrega de tot i és exactament això el que vol replicar aquesta tecnologia.
En el cinema es col·loquen les imatges en la pantalla i a travès d’unes ulleres o d’uns projectors de plata, projectors que serveixen per projectar una imatge en una pantalla a través d’uns sistemes de lents, especialment dissenyats, fan arribar diferents perspectives de cada imatge a cada ull. El cervell és capaç de saber quines diferències hi ha i, automàticament, corregeix els errors geomètrics i matemàtics de cada punt i angle, aconseguint una sincronització perfecta i formant una sola imatge en tres dimensions.
Gràcies al següent vídeo, el científic Javier Santaolalla ens ajuda a entendre la importància de la polarització en el 3D.
Existeixen diferents tecnologies que permeten la visualització 3D:
Funcionen quan es projecta una imatge en dos colors, cada ull té una perspectiva de cada color i el cervell les posa en efecte 3D. El problema d’aquesta tècnica és que limita la gamma de colors considerablement.
Font: www.educa2.madrid.org
Les ulleres polaritzades
Són més comunes que l’anterior i també funcionen millor. En el cinema dos projectors polaritzen la llum des d’un angle diferent per a cada ull, de manera que les ulleres descodifiquen aquestes imatges per proporcionar més qualitat. Aquestes ulleres van tenir diversos problemes, entre ells és el limitat angle de visualització, ja que els usuaris han de mantenir el cap aixecat per evitar la fatiga visual que ocasionava el doble contorn.
Els problemes que van tenir les anteriors ulleres van fer que els experts i investigadors hi haguessin de recórrer a altres tècniques per fer que el 3D arribés als televisors convencionals.
Font: es.dhgate.com
Les ulleres actives 3D
Aquestes incorporen un sensor d’infrarojos que sincronitza les imatges que s’alternen en la pantalla de manera que l’ull esquerre només veu la perspectiva esquerra i l’ull dret la dreta. En realitat aquest sensor simplement sincronitza la imatge que s’ha de veure per a cada ull, els veritables causants de la visualització són els vidres LCD que tenen les ulleres i l’obturador actiu que alterna rapidament les imatges en la pantalla. El parpelleig i ca
nvi d’imatge d’un ull a l’altre es produeix tan de pressa que el cervell no aco
nsegueix adonar-se del canvi i l’interpreta com una única imatge tridimensional.
Font: Philips
Aquesta tecnologia no només ha sigut utilitzada en cinema, sinó que també ha estat empleada en molts més àmbits com:
El 3D com a COMERCIAL
La primera projecció en 3D realment va ser la que es va realitzar el 10 de juny del 1915 al Teatre Astor de Nova York i que consistia en tres curts amb escenes rurals d’Estats Units, un documental sobre les cataractes del Niàgara i una selecció d’escenes de El Rey de l’Estafa.
El 3D com a PROPAGANDA
El documentalista australià Philippe Mora, va trobar a l’Arxiu Federal de Berlín, diverses pel·lícules realitzades en 3D durant en nazisme, que formaven part de les produccions propagandístiques ideades pel tan conegut Joseph Goebbels.
El 3D en l’actualitat s’allunya molt de les troballes i de les primeres proves que es van fer. Les pel·lícules en 3D són molt més cares de realitzar que qualsevol altra pel·lícula en 2D. Si una d’aquestes costa 150 milions de dòlars, fer una en 3D caldria sumar-li, mínim, 15 milions més. És més car fer una pel·lícula amb aquesta tecnologia perquè s’ha de projectar tres vegades per aconseguir la visió de l’ull dret, esquerra i dels dos combinats.
Però, encara que va cridar molt l’atenció quan es van començar a projectar pel·lícules 3D als cinemes, encara posseeixen alguns problemes derivats de les necessitats d’utilitzar ulleres especials que, a més a més de treure-li qualitat a la imatge, provoquen en algunes persones dolor de cap i ulls, a més a més d’incomoditat a causa de dur un tros de plàstic durant molts minuts.
Però sembla que el MIT vol solucionar aquest fet, ja que han desenvolupat un nou sistema per veure pel·lícules 3D en el cinema sense la necessitat d’utilitzar ulleres especials.
El MIT a través del seu Laboratori de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial (CSAIL) i l’Institut Weiszmann de Ciència d’Israel, han desenvolupat una nova tecnologia de visualització 3D adaptada a la mateixa sala de cinema, la qual permetrà percebre la sensació de profunditat de les imatges en pantalla sense haver d’utilitzar les ulleres especials, és una cosa semblant al que ofereix la Nintendo 3DS, només que aquesta està adaptada a l’us individual i el sistema creat pel MIT està pensat per una audiència molt més gran.
Font: www.educa2.madrid.org
Aquest projecte rep el nom de Cinema 3D i consisteix en una millora de les lents i miralls que creen un nombre concret de barreres de paralatge, que és el que fa que es pugui configurar la direcció cap a cadascuna de les butaques d’una sala de cinema per, així aconseguir que l’espectador pugui gaudir del contingut sense utilitzar accessoris addicionals. L’únic impediment és que es necessita una configuració molt complex que perquè s’haurà d’ajustar la imatge a cadascun dels seients.
Aquest sistema està pensat per sales de cinema exclusivament, ja que se sap per antelació quins seients estan ocupats per espectadors i el seu marge de moviment serà el mínim, cosa que és impossible de determinar en un menjador d’una casa perquè no es coneix la ubicació del televisor/pantalla ni la distància entre els seients ni l’àngle de visió. A més a més els espectadors podrien canviar de posició en qualsevol moment.
Segons afirma el MIT, aquest sistema permet una individualització del contingut 3D conservant la resolució, la brillantor i la claredat. Com també redueix les incomoditats en algunes persones, Cinema 3D podria ser una atractiva solució al futur del cinema 3D.
Però s’ha de tenir en compte que aquest projecte es troba en una fase inicial de desenvolupament on les primeres proves s’han realitzat en una pantalla petita on hi han instal·lat 50 jocs de miralls i lents, això vol dir que instal·lar tot això en una pantalla gegant com la del cinema, serà molt més difícil, però no es descarta que hi hagi companyies interessades a invertir en aquesta nova tecnologia.
Qui diu companyies diu directors, per exemple James Cameron que té com a objectiu arribar a la tecnologia 3D sense ulleres per a les pròximes seqüeles d’Avatar.
Segons afirma Alberto Quintanilla l’any 2017 al seu blog Tu Experto:
“El creador de Terminator, Aliens: el regreso, Titanic o Avatar sempre ha anat un esglaó més enllà i ha intentat ser sempre precursor en els avanços i desenvolupaments utilitzats en les seves obres. Avatar va tener, en el seu moment, algunes veus crítiques amb el seu guió però ningú pot negar que la utilització del 3D va suposar un avanç molt important.”
La tecnologia que s’utilitzarà a Avatar 2 i 3 continua sent un dels majors reptes a descobrir i un dels secrets millor guardats per Cameron. El director i part del seu equip però, van oferir i desvetllar algunes pistes sobre el que podrem veure en el futur, una d’elles és la idea d’arribar al 3D sense ulleres.
Es tracta del major i principal repte de tots. Cameron comentava a Indiewire que se sentia molt optimista amb l’ús d’aquesta tecnologia, encara que moltes pel·lícules ja no fomenten la utilització d’aquesta pels elevats gasstos de producció que suposa. Juntament amb l’ús de tecnologies avançades que utilitzarà com la HDR (High Dynamic Range) o la HFR (High Frame Rates) que milloren moltíssim la qualitat d’imatge, el director parla del 3D de la següent manera:
“Necessitem projeccions més brillants i al final crec que es podria arribar al 3D sense la necessitat d’utilitzar ulleres. Ho aconseguirem.”
Cameron sempre intenta treballar amb la tecnologia més nova de cada moment, per aquest motiu afirma que intenta allunyar-se del moviment creat pels 24 frames per segon i apropar-se als 48,60 i 72 frames trobant així molta més eficiència. Per aconseguir això Cameron es troba davant d’un problema: Els projectors, ell diu:
“El truc és projectar 48 o 60 quadres amb multi-flash, tal com passa amb els projectors 3D. Aquest és el petit avenç en què estic treballant”.
Considero que el cinema ha intentat diverses vegades durant la seva història, que la tecnologia 3D fos la salvació del cinema, la gran revolució tecnològica que el portaria a competir de molt a prop amb internet i els vídeos que veiem a través dels nostres mòbils però la realitat és que el 3D ha acabat sent un fracàs de l’indústria cinematogràfica.
Des del meu punt de vista aquest fracàs, en major part, és degut a les ulleres necessàries per poder “gaudir” de l’experiència que ens vénen de poder arribar a experimentar imatges quasi reals.
Aquestes ulleres molts cops creen fatiga i mareig i fan que l’espectador estigui incòmode i acabi triant pel·lícules en 2D.
Segon el Dr. Roger Phelps, doctor de la xarxa VSP a Ojai, CA la tecnologia 3D pot afectar a cada persona de manera diferent. Segons Phelps:
“Las películas en 3D presentan dos imágenes diferentes en la pantalla, separadas por una cierta distancia para mejorar la percepción de la profundidad. Sin las gafas 3D, que filtran la luz y presentan imágenes diferentes para cada ojo, la escena parece borrosa y confusa. Y si alguno de los ojos no tiene un foco excelente, o si los ojos tienen una tendencia a desalinearse uno con otro, puede resultar difícil para la persona disfrutar de una película en 3D.”
Així doncs, jo crec que l’unic futur que té aquesta tecnologia en cinema i televisió és la no necessitat d’utilitzar ulleres especials i gràcies a les innovacions i estudis del MIT aquesta idea que molts creuen impossible, pot arribar a ser-ho.
A continuació deixo un vídeo d’una conferència de la mà de Producciones Planetàries on s’intenta veure cap a on va aquest merca.
Por que el 3D no acaba de arrancar? El futuro de las siglas: 3D, 4K, HFR, HDR…Pol Turrents from Produccions Planetàries on Vimeo.
Webgrafa i bibliografia
Álvarez, R. (2016). Ver una película 3D en el cine sin gafas podría ser una realidad gracias al MIT. [online] recuperat de: https://www.xataka.com/cine-y-tv/ver-una-pelicula-3d-en-el-cine-sin-gafas-podria-ser-una-realidad-gracias-al-mit [Consultat el 19 Mar. 2018].
Banda, N. (2017). ¡Increíble! TATUAJES 3D – Le Garage TV. [online] Le Garage TV. Recuperat de: http://legaragetv.com/increible-tatuajes-3d/ [Consultat el 19 Mar. 2017].
Heraldo.es. (2017). Tecnología de cine. ‘Avatar’, la fantasía más realista | Tercer Milenio, en estado blog. [online] Recuperat de: http://www.heraldo.es/blogs/ciencia/?p=841 [Consultat el 19 Mar. 2017].
Quintanilla, A. (2017). La tecnología 3D sin gafas que veremos en Avatar 2 y 3 – tuexperto.com. [online] recuperat de: https://www.tuexperto.com/2017/01/16/la-tecnologia-3d-sin-gafas-que-veremos-en-avatar-2-y-3/ [Consultat el 19 Mar. 2018].