És realment fiable el Crowdfunding?

Gairebé tothom ha sentit a parlar sobre el concepte Crowdfunding però, realment el coneixem prou?

Com a definició el Crowdfunding, o micromecenatge, consisteix en una cooperació col·lectiva en xarxa de diverses persones u/o empreses amb la finalitat de finançar un projecte, ja sigui amb diners o amb altres recursos.

Fins aquí tot bé, tot correcte però… fins a quin punt funcionen aquestes iniciatives? Són fiables? El meu projecte es pot finançar amb aquesta metodologia?

Són moltes les preguntes que ens sorgeixen a més d’un quan sentim a parlar d’aquest concepte. Anem doncs, a analitzar pros, contres i exemples reals.

El portal web Eleconomista analitza, detingudament tant avantatges com inconvenients d’aquest tipus de finançaments.

En primer lloc, començant per les avantatges, la pàgina ens explica en primer lloc que ens permet obtenir el capital necessari per “convertir el negoci dels teus somnis en realitat sense haver d’acudir a un préstec bancàri amb interessos altíssims”.

No és per buscar pegues, però aquest primer punt el trobo sensacionalista amb el concepte de negoci dels teus somnis ja que això no justifica de cap manera que sigui un projecte vàlid. Tot i això el meu argument no es vàlid per aquest portal ja que el seu segon punt ens exposa que aquest tipus de finançament tindrà o no èxit ja que si molta gent s’interessa per aquest, tindrà més possibilitats de triompfar. Raó no li falta però, realment tots els projectes exitosos van ser acceptata des del moment previ a la seva creació? Aquí us deixo una llista amb només 8 dels molts exemples de casos que no segueixen la idea de l’autor del post, Óscar Sánchez, qui de moment no fa més que contradir-se. S’ha de ser emprenedor o fer allò que agradi als demés? Seguim llegint-lo.

Seguidament, Sánchez, explica que el Crowdfunding permet controlar l’estat del projecte i saber quants diners estàs recaptant a diari. Aquí si que estem d’acord amb l’autor. En quedem amb un 2-1 desfavorable al portal web. Seguim doncs amb els inconvenients.

Segons el mateix portal web ens proposa els següents inconvenients.

En primer lloc, corres el risc que et copiin la idea si dones a conèixer un producte que encara no existeix a través del Crowdfunding i aquesta “persona” per dir-ho d’alguna manera ja que aquest ésser orgànic no té cap mena de perdó, tot i que tal i com diria el “bo” de’n Rodrigo Rato “es el mercado, amigo“.  I si, estem totalment d’acord amb el diari i això és un inconvenient molt gran.

Seguidament, el segon punt segons Sánchez, consisteix en una gran activitat a les xarxes socials per així poder promocionar el teu producte i/o servei per informar que ets present a la plataforma de Crowdfunding i necessitaras molt suport per poder-lo tirar endavant, molt més que no pas amics i la tieta que et dona like a tot i et comenta, nostàlgica, que no fa tant et netejava el cul. Gràcies tieta, jo també t’estimo, però estic intentant aconseguir diners pel meu projecte.

Finalment, i ja ens oblidem d’aquest portal web que fins ara poc ens ha aportat, l’autor cita que existeix un perill real relacionat amb l’obsessió dels emprenedors amb el Crowdfunding i estiguin massa pendents dels ingressos i la popularitat del seu projecte. Però clar estimat Óscar, aquest risc nomès existeix amb els “emprenedors” que usen Crowdfunding i no amb un jubilat que planta flors i com no té res més a fer se les mira tot el dia, oi?

Vist l’èxit de El Economista el millor que ens podia passar és que s’acabés ben ràpid per deixar d’escoltar/ llegir al llicenciat d’ESADE ja que aquest article el podria haver escrit jo amb després d’un parell de tequil·les i una tarda lliure, sense deures ni articles per escriure.

Entrem doncs al portal web de Emprende Pyme, tot i que el nom no m’aporta molta confiança li donarem una oportunitat per veure quines avantatges i inconvenients troben del Crowdfunding, total, pitjor que el sr. Sánchez no pot ser, espero vaja.

Comencem igualment amb les avantatges. Inicialment, Emprendre Pyme, ens expliquen que aquest tipus de plataformes et permeten comercialitzar el teu projecte, generar interés alié i rebre diners d’una forma relativament senzilla i raó no els falta ja que gràcies a Internet han convertit en possible un aspecte que era inpensable fa no tants anys. Punt a favor.

En segon lloc, el patrocinadors del projecte Crowdfunding funcionen com a publicitat d’aquest mateix i amplien encara més el ventall de públic on pot arribar la nostra idea.

El Crowdfunding no entén de límit de projectes sempre i quan tinguis una base sólida de recolzament i tampoc existeix cap tipus de limitació pel tipus de projecte, per tant cap idea está exclosa en aquestes plataformes, només necessites algú, amb diners, que li agradi. Tot i que normalment hi ha més projectes tradicionals que convencionals, aquesta plataforma també abraça les idees innovadores.

Sí, estem pensant el mateix, t’estàs sentint una mica Pretty Woman en busca d’un Richard Gere que et financii.

Fins ara no hi ha res a veure entre una pàgina i l’altra i està resultant realment profitosa la informació d’aquesta, anem doncs, a veure els inconvenients, això si, a ritme de Pretty Woman, que sé que l’estàs tararejant!

Per començar, reforça la idea del possible “robatori” d’idees, tal com exposava el nostre amic Óscar, però la solució podria consistir en donar-la d’alta i posar-li drets d’autor si tant segur estàs que serà un éxit.

Existeixen també diversos temes fiscals a països on aquesta fórmula encara no està molt popularitzada. Quin retràs que porten els països del tercer món oi? Quina vergonya, quina sort de viure a Europa i pertànyer a la UE, amb l’Euro estem molt millor… AH!! Òstres! Que a Espanya necessites un gestor especialitzat en el tema per poder declarar els ingressos rebuts. Si, vivim en un país lamentable, t’ho miris per on t’ho miris. Si Stephen Hawking, que en pau descansi, hagués nascut a Espanya, entre la seva minusvalia i treballant en l’àmbit de la ciencia no hauria mort el 14 de març de 2018, sinó el 14 de març del 1983 i no de la seva malaltia, sinó de gana.

Finalment, és essencial escollit la plataforma que més favorable sigui i que conti amb un nombre major de mecenes interessats en el teu projecte. Lógicament si col·loques el teu projecte d’astronomia a una plataforma de veterinaris no te’l comprarà ningú.

Una vegada coneixem pros i contras d’aquestes plataformes anem a veure casos reals per intentar anar més enllà en la nostra recerca sobre la viabilitat, o no, del Crowdfunding.

Per trobar una campanya exitosa d’aquest caire ens hem de remuntar al 2016, sembla ser que l’any passat tot això va estar bastant parat. Anem doncs a analitzar les campanyes més exitoses del 2016 en competència de Crowdfunding.

En primer lloc trobem Fit Bit 2, aquesta fou la que més diners va recaptar  i és la tercera campanya amb un rellotge intel·ligent com a protagonista. Aquests van dur a terme una gran post-campanya de difusió tenint en compte les preferències i demandes del mercat. A finals d’any la start up  va ser comprada per FitBit. 

Seguidament ens trobem amb Kindom Death. Aquest fou el quart projecte més finançat de la história Kickstarter. Consisteix en un joc de taula de por basat en miniatures i cartes on la cooperació és vital per sobreviure. Cal destacar la gran tasca en comunicació que es va realitzar per arribar al mecenes.

A continuació arribem a Feminismos Reunidos. Aquesta campanya va recaptar més de 70.000 € i no aspirava a aconseguir més de 4.000€. Aquest joc de taula té a les dones més influents de la història com a protagonistes i tota la campanya publicitaria es va iniciar amb un podcast de 122 programes i 6 dones creant contingut.

Una altra campanya molt interessant és el Fitget Cube, aquest consisteix en un petit cub antiestrés amb diversos botons que simulen les típiques bombolles de plàstic amb diverses capes i textures desestressants diferents.

Una vegada hem vist els millor i més actuals projectes de Crowdfunding anem a veure les pífies.

En aquesta llarga llista trobem, en primer lloc la GoVibe, una pulsera intel·ligent creada amb la intenció de lligar, com un Tinder portàtil que quan t’acostaves a una persona que té unes característiques similars a les de les teves preferències s’encén i fa soroll. Després com et fas el dur? Lógicament no va tenir prous inversors, i si en va tenir algun que Déu el beneeixi.

També trobem exemples de documentals i pel·lícules. Palo Alto és un clar exemple que contava amb James Franco com a director i que necessitava 600.000€ per sortir a la llum. La idea de Franco consistia en tres històries semiindependents i que cadascuna d’elles seria dirigida per un director novell. Tot i no ser una mala idea, no va agradar prou i es va quedar en 328.000 €.  Adam Z1 era un robot humanoide que apuntava a maneres, amb capacitat d’aprenentatge i amb sentit comú, equiparable al d’un nen de 3 anys. Tot i això van rebre 7.000 dels 300.000€ que demanaven.

La llista és gairebé infinita i segueix amb Yogventures, un projecte format per un grup de diversos youtubers que van aconseguir més de 567.000 € però que es va quedar en res a causa de les discussions d’aquests i la posterior separació.

Montrex Watch Project era considerada “una pieza realmente única” segons Kickstarterque anunciava un rellotge de precisió suïssa que va aconseguir els 60.000 € que demanava pero que fou cancelat i denunciat pels internautes ja que el titllaven de cópia asiàtica.

POP consistia en una base de càrrega de dispositius mòvils discreta i amb cables retractables i compatibles amb gairebé tots els aparells del mercat que va rebre 140.000 €. Tot semblava acompanyar als creadors fins que es van topar amb els problemes amb les taxes que posava Amazon amb els pagaments amb targetes de crèdit.

The Doom That Came To Atlantic City  era un joc de taula que va ser titllat de “problemas de ego”,  ja que es van cometre “tots els errors que es podien cometre”, complicacions técniques i legals entre d’altres i això que van rebre més de 122.000€.

El Open Source Programmer’s Text Editor fou idea de Robey Holderith que consistia en la creació d’un editor de codis que utilitzés un navegador web gràcies a HTML5. Van aconseguir més de 7000€ però des de llavors no s’ha sapigut res del seu creador.

Katalyka és un joc d’estratègia estelar que va aconseguir gairebé 8000€ però la creadora va declarar que sentia veus i que aquestes veus eren el Sol que li demanaven que no portés a terme aquest joc…

No em miris així, no penso fer cap  comentari. Seguim parlant de fracassos que així ens sentim millor i segons el País, en el cas que t’alegris d’algun d’aquests, no vol dir que siguis una mala persona. 

Levitatr era un teclat d’ Ipad amb les tecles elevades i va rebre més de 67.000€. Tot i que es va intentar dur a terme els costos van ser molt superirors i no va poder fer-se realitat.

Per acabar tenim el Foundation Dock  que consistia en una base d’ Iphone formada per un cable flexible però resistent que prometia sostenir el telèfon en qualsevol posició. Va rebre més de 67.000 € i avui en dia només queden excuses del creador al·legant problemes de fabricació des de Xina.

Tot això són exemples de l’anomenat Failfunding, la part que mai ningú ensenya dels emprenedors.

Finalment penso que s’ha d’anar amb molt de compte en el cas que algú vulgui emprendre. Només coneixem les parts maques i els èxits, però darrere de cada èxit hi ha milers de fracassos i molt poques vegades es parla d’aquestes.

Les campanyes Crowdfunding, al cap i a la fi, les veig com seguir alimentant a les grans empreses ja que s’aprofiten del talent de la gent del carrer que realment tenen bones idees però que no volen tenir en plantilla pels seus projectes própis. Hi ha molts riscos i més quan parlem de sumes de diners tant grans.

Tot i no ser una mala idea, seguim submergits al capitalisme que ofereix oportunitats a qui té un recolzament económic darrere, només cal ser una mica observadors i la veritat és que els famosos “emprenedors” sempre solen ser fills de… pares adinerats i que si els hi surt malament no es moriran pas de gana.

En resum, si vols utilitzar el crowdfunding per dur a terme un projecte sense el risc d’arruinar-te endavant, sinò, ves a treballar al supermercat més proper, no surtis de festa i estalvia molt.

O simplement viu ,gaudeix i acumula experiències. Així segur que t’anirà bé