El cinema és tot un art i com a tot el món de la comunicació actualment ha d’estar en constant renovació si no es vol quedar obsolet, el problema és que un art com aquest mou moltes coses, moltes tecnologies i molt d’equip humà, que ha d’estar en constant estudi i s’ha d’adaptar molt bé al món que canvia dia a dia, el problema és que el cinema a vegades no pot seguir aquest ritme tan frenètic.
Aquest 7è art, conegut també com a cinema, actualment està un moment esplèndid, ja que constantment s’estan fent pel·lícules de diferents estils i gèneres, de les quals la majoria tenen molt d’èxit. Però també les plataformes de televisió digital i en línia com són Netflix, HBO o Movistar també estan llançant moltes pel·lícules per això em porta a plantejar-me, el cinema s’acabarà extingint? O bé traurà un nou format i portarà més gent a les seves sales? O potser només els més afins a aquest art acabaran anat a veure les poques pel·lícules que es projectin en un futur? En un moment en què internet i els nous mitjans de consum han posat en escac i mat al sector del cinema, és moment de fer una reflexió cap al futur, per això parlem de tres casos diferents.
EL CINEMA S’ACABARÀ EXTINGINT?
La 1a és que el cinema s’estrenarà directament per internet i per la televisió. Segons les opinions dels directors Steven Spielberg i George Lucas, creuen que de cara a la pròxima dècada la majoria de pel·lícules per no dir totes, s’estrenarien directament per Internet o per les plataformes de Televisió En línia, i gairebé cap o cap arribaria a estrenar-se a les sales de cinema, i si així fos, tindrien molt poca repercussió mediàtica.
Font: El País
NOMÉS ELS MÉS AFINS ACABARAN ANANT AL CINEMA?
La 2a és que la majoria de pel·lícules s’estrenarien per internet o a la Televisió en línia com Netflix o HBO, però que només molt poques produccions arribarien a la gran pantalla, i les estrenes es convertirien en un esdeveniment molt més mediàtic i que només les persones més afins a aquest 7è art anirien a veure-les, ja que els preus serien molt més elevats del que ja ho són actualment, seria com anar una nit al teatre, o a veure un musical.
L’altra versió d’aquest futur pel cinema és oferir paquets de cinema i una altra cosa. És per això que Faith Popcorn, CEO de BrainReserve, diu en els seus estudis que futures cadenes hoteleres s’ajuntaran amb cadenes hoteleres en els que l’espectador podrà gaudir durant hores de pel·lícules i series favorites en les millors condicions i la comoditat més absoluta.
“Las salas de cine han muerto, y ahora el espectador prefiere retirarse a su refugio para devorar sin descanso la programación de Netflix y la HBO. Los propietarios de salas se asociarán con hoteles para crear guaridas privadas fabricadas, alquilables por horas o días. Servicio de cocina, cocteleros, masajistas y manicuristas estarán de guardia para atender sus necesidades. La gente se desconectará de su casa o del trabajo para enchufarse al entretenimiento, la fantasía y el lujo” – Faith Popcorn.
Font: Otros cines 10 años
EL CINEMA FARÀ UN CANVI I REVOLUCIONARÀ RESPECTE A COM EL CONEIXEM ARA?
Però la hipòtesi a la qual podem donar més ressò i més immediatesa és la que proposa que el cinema farà un canvi important, i el lema d’aquest canvi és Immersió. Es tracta d’oferir una experiència molt més atraient que realment pugui competir amb els sistemes de cinema a casa, i no desmunti la indústria cinematogràfica tal com la coneixem avui en dia. El gran canvi hauria de passar per canviar el format en què veiem actualment el cinema, per exemple canviar les pantalles, per exemple fer un sistema de tres pantalles, frontal i laterals, això pot fer que l’espectador tingui la sensació d’estar encara més dins de la mateixa producció, i això va ser una idea de Barco, un fabricant belga de projectors digitals, i el seu projecte de les 3 pantalles s’anomena Escape. A banda d’això l’Institut Fraunhofer de Circuits Integrats, situat als Estats Units, proposa la gravació i la projecció en 360° de manera que l’espectador es trobi dins la filmació i es cregui un personatge més.
Una altra manera de revolucionar el cinema per reflotar-lo i fer-lo créixer més és amb la realitat virtual, així Avatron Development als Estats Units està desenvolupant atraccions en parcs d’atraccions on els espectadors seran escanejats perquè la seva imatge s’integri a temps real en les imatges projectades en cúpules de 360°.
Una altra opinió d’un autor és la de l’advocat John Sloss, i creu que si es vol que el cinema canviï, i prosperi s’ha de canviar la duració de 90 a 120 minuts desapareixerà i la duració del film dependrà del que necessiti la seva història.
“Crearán historias con corazón y alma en contextos y mundos que no podemos imaginar hasta que los veamos” – David O. Russell.
Però potser l’opció més important si volem renovar el cinema i que els seus espectadors estiguin encara més implicats en anar a les sales de la gran pantalla serà fer un crowfunding el futur serà que l’espectador decidirà quines pel·lícules es fan i quines no. Pels comunicadors audiovisuals, aquesta hipòtesi és la que més ens funciona, ja que la carrera de comunicador audiovisual una de les seves sortides més immediates i potser amb més futur és al món del cinema.
“Los fans se conectarán y crearán sus propias ficciones, ya sean historias originales o una comedia romántica en el universo de ‘Star Wars‘. Sus ideas se pondrán sobre la mesa y serán votadas, un poco como en ‘La Voz‘, y los proyectos más atractivos tendrán acceso a financiación. Será todo un nuevo modelo de negocio“. Faith Popcorn.
EN
El director David O. Russell explica que ha conegut aspirants a cineastes en tots els municipis de Nova York, de tot tipus d’orígens i classes socials, i cadascú pensava en fer el que a ell li venia de gust realment fer, i no pensava en l’espectador o en el mercat pel qual havia de fer la pel·lícula.
Però això xoca molt amb el que vèiem anteriorment de Faith Popcorn, que apostava pel crowfunding, i que els espectadors puguin ser amos i senyors de poder escollir què volen veure i quan i en quin moment ho volen veure.
“El cambio más importante vendrá en qué/quien escribe la historia, la renderización de la narrativa. Estamos acostumbrados a creer que el medio es el mensaje, que si tu cuentas la misma historia en un libro, en una película o en un formato radiofónico, la interacción entre la forma y el contenido ofrecerá tres interpretaciones distintas. Por eso, cuando un llibro se adapta al cine, en certo modo hablamos de dos historias distintas. Ahora imaginemos que, en lugar de escribir, grabar o filmar la historia, modelamos la situación en un ordenador. Este modelo es como el ADN de la narración que puede ser renderizado en diferentes formas. ¿Quieres verla en una película? ¿Quieres escucharla mientras conduces? ¿Quieres leer un libro sobre el tema? En cada caso cuando haces la elección, automáticamente la historia cobra forma en el medio elegido, con el mejor conjunto de directores geniales, actores maravillosos y un montaje excelente… pero sin personas en el proceso. Sólo ordenadores”. – Nicholas Negroponte
Per altra banda podem parlar també del futur del cinema d’animació. Actualment és un de les branques del cinema més poc valorades, tot i que es va fent un lloc en la indústria poc a poc. Mario Masvidal, crític i professor de la Facultat de Mitjans Audiovisuals a Cuba, creu que si s’aconsegueix que renovar i revolucionar el cinema d’animació s’aconseguira reflotar i revolucionar el cinema en general.
“Al parecer la producción está muy orientada hacia el encargo social, a hacer producciones para niños, adolescentes… Sin embargo sé que los jóvenes que están produciendo animados tienen intención de hacer otras cosas, a veces por su cuenta. Yo no creo que sea falta de creatividad. En los eventos de nuevos realizadores del ICAIC, la cantidad de animados que se presenta se ha ido reduciendo ostensiblemente, de años en que había un numeros de 10 o 15, ahora se presentan cinco o seis y con una calidad en la mayoría de las veces discutible. En el ámbito de la realización fuera de la industria hay un decrecimiento, una contracción y también se ve afectada la calidad en muchos casos, no sé si por razones de tecnología”. – Mario Masvidal.
Tot i això és molt interessant el que esta passant ara l’animació quan sembla ser un dels sectors d’on vindran els canvis més potents en el cinema. Hi ha molts teòrics que afirmen que el cinema tal qual és només l’animat. En les produccions del 7è art actuals, hi ha fronteres entre efectes especials animació i producció comencen a difuminar.se, però cada vegada més les produccions prioritzen la postproducció per sobre la creació tradicional.
“Muchos actores dan su voz y prestan su físico para hacer animaciones. El cine está cambiando y va a cambiar más radicalmente. La idea del teatro en el cine, donde hay que ensayar con actores, es cada vez más una opción y no lo dominante. Entonces, ¿cómo es posible que en Cuba se reduzca la producción audiovisual cuando ese es el rumbo que está tomando el cine a nivel mundial?” – Mario Masvidal.
RESUM
Si he de donar la meva opinió, jo seria de les persones “friquis” que aniria al cinema encara que els preus fossin desorbitats, com una nit al teatre o a l’òpera, que encara que només s’estrenés les més grans produccions o les que es creu que més èxit han de tenir. Jo penso que el cinema revolucionarà i farà un canvi importantíssim, de cara a la pròxima dècada. A més a més jo com a futura comunicadora, penso que el cinema és una bona eina per explicar històries i fets, per buidar el teu pensament i deixar clar quines són les teves intencions o com ets tu d’una manera fictícia o real. Tot i això penso que sí que pot baixar molt de públic perquè les noves tecnologies desgraciadament han fet molt de mal a la indústria i les plataformes de televisió en línia com són Netflix, HBO, Movistar entre d’altres cada vegada aposten més per contingut propi, i per les seves pel·lícules estrenades i fetes pel petit format, només fetes per ser vistes a casa amb la televisió i el sofà, i això està fent molt mal a la indústria cosa que no trobo gens bé.
El cinema, què és el cinema i perquè és tant important en el món de la comunicació audiovisual, podriem dir el nostre món? La veritat és que dins el món de la comunicació és una de les professions amb més futur i també amb més visivilitat actualment, el problema és que s’està quedant obsolet i endarrerit respecte a les noves tecnologies emergents que li estan menjant molt de terreny, i això pot ser molt complicat de resoldre. La veritat és que des del meu punt de vista i la meva humil opinió penso que el món del cinema és un món que pot obrir moltes portes i que encara té molt per descobrir més enllà del que estiguem veient o no veient ara.
El que hem d’intentar és que no li passi com al teatre o com a l’Òpera i es quedi endarrerit, hem de tirar endavant i fer que els espectadors el disfrutin i el visquin tal i com nosaltres com a futurs comunicadors fem.
BIBLIOGRAFIA
Fotogramas, Gerard A. Casadó. (2014). El Futuro del Cine: Hacia la Inmersión total. Consultat 19 març 2018 des de http://www.fotogramas.es/Noticias-cine/El-futuro-del-cine-Hacia-la-inmersion-total
El Pais. Gregorio Belinchón (2017). El futuro de los cines tal vez no sea cine. Consultat 19 març 2018 des de https://elpais.com/cultura/2017/11/27/actualidad/1511796139_180222.html
Jornada El futur del cinema a Catalunya. Una visió per als propers 5 anys. (2017). Consultat 19 març 2018 des de http://publicsculturals.blog.gencat.cat/2017/10/18/jornada-el-futur-del-cinema-a-catalunya-una-visio-per-als-propers-5-anys/
Otros cines 10 años. Taquilla: Fuerte caida en mayo de la concurrencio en los cines argentinos. (2017). Consultat 19 març 2018 des de https://www.otroscines.com/nota-12233-taquilla-fuerte-caida-en-mayo-de-la-concurrencia-a-los
Mais de 500 figuras do cinema nacionais e estrangeiras subscrevem protesto ao governo. (2017). Consultat 19 març 2018 des de https://www.jm-madeira.pt/cultura/ver/1773/Mais_de_500_figuras_do_cinema_nacionais_e_estrangeiras_subscrevem_protesto_ao_Governo
Periodista digital. Pesquisas tres productores, distribuïdores y sales. (2015). Consultat 19 març 2018 des de http://www.periodistadigital.com/politica/justicia/2015/11/23/ministerio-de-cultura-icaa-destapa-fraude-millonario-ayudas-cine-espanol-peliculas-productoras-salas.shtml
Gabriela Ma Ag. (08-12-2015). El cine del futuro en 7D. Consultat 19 març 2018 des de https://www.youtube.com/watch?v=WXKlS9uNgg4
Wag. Marc Escafí. ¿Cómo serà el cine del futuro? (2017). Consultat 19 març 2018 des de http://www.wag1mag.com/como-sera-el-cine-del-futuro/
Antonio Carballo. El cine del futuro. (2017). Consultat 19 març 2018 des de http://webs.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/cuad6-7/carballo.htm
Martínez. ¿Un Oscar al futuro del cine? (2017). Consultat 19 març 2018 des de http://www.elmundo.es/cultura/cine/2017/10/28/59f4728be2704e76688b464a.html
Alien Rivero. El futuro del cine es el animado. (2017) Consultat 19 març 2018 des de http://www.ahs.cu/el-futuro-del-cine-es-el-animado/