Internet of Things i Smart Cities: evolució cap a un món digital i intel·ligent?

---

Si haguéssim de definir amb una paraula el segle XXI, podríem dir que és el segle de les ciutats. Us preguntareu per quina raó aquesta paraula i no una altra. La realitat és aquesta: cada vegada més, la població urbana –de forma exponencial- sobrepassa a la població rural. De tal manera, que es preveu que a l’any 2050 arribi a un 70%.

Les ciutats tenen un impacte brutal en el desenvolupament econòmic i social de les nacions. Les ciutats són indrets on les persones viuen i treballen, on les empreses desenvolupen la seva activitat per prestar una quantitat elevada de serveis. Són, per tant, grans centres de recursos, responsables del consum del 75% de l’energia mundial i generen el 80% dels gasos responsables de l’efecte hivernacle.

Ens trobem davant d’un escenari que mostra un entorn urbà amb una necessitat creixent d’eficiència, desenvolupament sostenible, qualitat de vida i d’una sàvia gestió dels recursos.

Amb tot això, es fa evident i imprescindible parlar de l’arribada de les Smart Cities. Les Smart Cities, com bé indica el seu nom, són ciutats intel·ligents que a través de la tecnologia Internet of Things i les TIC doten d’una infraestructura que vol i ha de garantir un desenvolupament sostenible que permeti una millor  qualitat de vida dels ciutadans.

Aquest article pretén ser una aproximació  a aquests nous conceptes per tal d’entendre quin és l’objectiu de les Smart Cities i quin paper hi juga l’Internet of Things enmig de tot això. També interessa conèixer el seu procés d’evolució fins arribar a l’actualitat, a través d’exemples reals i estudis d’experts.

Per altra banda, a mode de reflexió es parlarà de quins són els canvis que pot suposar l’arribada del món digital i de l’Internet of Things en relació a la figura del comunicador audiovisual i les formes de crear aquest contingut audiovisual.

INTERNET OF THINGS

En termes generals l’Internet of Things és un concepte que fa referència a la interconnexió d’objectes en una xarxa que ofereix dades a temps real. Els objectes són identificats per ràdio freqüència i a partir de la incorporació d’un xip transmeten i processen informació en tot moment.

El concepte en sí és molt senzill, el què és complicat és la seva aplicació.  Per entendre el què suposaria una total aplicació d’aquest concepte cal imaginar-s’ho a partir d’exemples:

Què passaria si tots els objectes quotidians, des d’una fruita a una avió, estiguessin equipats amb dispositius d’identificació minúsculs?

La vida diària en el nostre planeta patiria una transformació. Deixarien d’existir els objectes perduts perquè podríem saber concretament el lloc on es troben, és a dir, els robatoris s’extingirien. De la mateixa manera podríem saber què es consumeix a l’altra banda del planeta.

Internet of things, Architecture for Beginners. Font: YouTube.com

Amb el nou sistema de generació d’identificadors amb el protocol IPv6 es poden identificar tots els objectes, cosa que abans, amb l’IPv4, no era possible. El què permet aquest sistema és identificar de forma instantània qualsevol tipus d’objecte.

Segons Jean Baptiste Waldner,

L’Internet of Things podria codificar de 50 a 100.000 milions d’objectes i seguir el moviment d’aquests. Cada ésser humà es troba envoltat de 1.000 a 5.000 objectes.

Les 3 tecnologies clau per l’Internet of Things

Per entendre la complexitat d’aquest fenomen és imprescindible conèixer els elements que fan possible la seva existència.

L’Internet of Things disposa d’una seqüència de capes. Aquestes capes, de manera particular, estan dissenyades per complir una funció concreta: extracció de dades, el seu enviament i recepció, i el posterior processament per donar lloc a resultats. Les tres tecnologies clau que conformen les bases de l’Internet of Things són les següents:

• Processadors 

Els processadors s’encarreguen de gestionar la informació. Un dels requisits de l’Internet of Things és que els dispositius siguin molt més petits, a diferència dels clàssics, i d’un consum menor.

La imatge ens mostra un processador “Arduino”. Gràcies a aquest element de la tecnologia, sorgit recentment al mercat, s’estan creant múltiples iniciatives per satisfer les necessitats de l’Internet of Things, així com sensors pels habitatges, circuits de control i gestió de càmeres de  videovigilància, etc.

• Sensors

Els sensors són elements hardware que s’encarreguen d’interactuar entre la          tecnologia i l’entorn i capturar les dades que nosaltres desitgem. Aquesta informació captada, és la que després gestionen els processadors.

Actualment existeix una gran varietat de sensors, des de sensors tàctils, acceleròmetres, d’inclinació, potenciòmetres, d’humitat i temperatura, d’altitud, pressió, etc. Tot i així, a mesura que van sorgint noves necessitats es van creant nous sensors per satisfer-les.

 

• Comunicació de baix consum

Un cop les dades ja estan emmagatzemades en un petit ordinador, el qual no és suficientment potent per processar-los de forma ràpida, s’ha de moure aquesta informació a un altre ordinador a través d’algun canal de comunicació.

Molts dels protocols de comunicació tradicionals continuen vigents en el camp de l’Internet of Things. Com per exemple, connexions de xarxa local via Ethernet o de transmissió sense fil a través de la connectivitat mòbil, segons siguin els requisits a cada ubicació.

Per altra banda, hi ha nous protocols que han sigut creats pensant directament en l’Internet of Things i la comunicació d’objectes entre ells. Un exemple és NFC o Bluetooth 4.0, que estan pensats per ser implementats en sistemes amb bateries reduïdes com per exemple braçalets quantificadors.

SMART CITY

El concepte Smart City és un concepte emergent i dinàmic. En el procés de recerca d’una definició que ens ajudi a entendre el concepte, ens n’adonem que existeixen una varietat infinita d’autors que han volgut definir-la.

En termes generals, una ciutat es pot definir com “intel·ligent” quan la inversió social, el capital humà, les comunicacions, i les infraestructures, conviuen de forma harmònica amb el desenvolupament sostenible, recolzant-se en l’ús i la modernització de noves tecnologies, i donant com a resultat una millor qualitat de vida i una gestió prudent dels recursos naturals, a través de l’acció participativa i el compromís de tots.

Les Smart Cities sorgeixen per una necessitat global de canvi en les nostres formes de viure, amb l’objectiu d’arribar a un model de vida més sostenible.

Smart Cities. Font: YouTube.com

Els àmbits i serveis d’una Smart City

Una Smart City pot considerar diferents àmbits de la ciutat a través dels serveis que ofereix. El desenvolupament coordinat i coherent de tots aquests serveis permetrà identificar una ciutat com a intel·ligent. Per altra banda, és imprescindible conèixer el conjunt de necessitats que té la ciutat per poder oferir els serveis adequats dins d’aquest context.

Segons l’article de Fundación Telefónica, aquests projectes aconsegueixen tot el seu potencial quan s’integren en la visió conjunta d’altres serveis:

“la aplicación que ayuda a gestionar el tráfico en tiempo real en una ciudad, pero que al mismo tiempo ayuda a identificar las zonas con mayor concentración de contaminación, información que a su vez puede utilizarse para explicar por qué en determinadas zonas de la ciudad hay una mayor incidencia de enfermedades respiratorias. Cruzar esta información procedente de planos tan diferentes de una ciudad y en tiempo real (o casi real) es algo que solo puede llevarse a cabo en el marco de una Smart City. Y ahí es donde reside su especial valor”.[1]

Àmbits d’una Smart City. Font: material propi

Mobilitat intel·ligent

L’objectiu és reduir i optimitzar el temps que els ciutadans gasten en desplaçar-se, amb el propòsit de reduir les emissions de diòxid de carboni.

Alguns serveis que posa a disposició una Smart City són:

• Gestió del tràfic a temps real.
• Sistemes de comunicació en temps real entre vehicles, usuaris i infraestructures.
• Anàlisi dels fluxos de tràfic per prioritzar els transports d’emergència i els transports públics.
• Detecció automàtica d’infraccions, perills o accidents a les vies.
• Sensors de presència en places d’aparcament i gestió de demanda.
• Augments dels processos automatitzats en la xarxa de transports públics

      Smart Parking. Font: xtendiot.com

Medi ambient intel·ligent

Actualment, molts dels edificis de grans ciutats, estan preparats per l’era de les Smart Cities.

Un dels punts a destacar són els avenços en els sistemes de recollida de brossa amb la instal·lació de sensors als contenidors. Això redueix el temps de recollida, estalvia costs, es redueixen les emissions i els nivells de soroll que pateixen els veïns.

Xarxa de contenidors amb sistemes sense fil. Font: moba-ise.com

La imatge ens mostra una xarxa de contenidors amb sistemes sense fil del projecte BCN Smart city. A través d’un dispositiu, els contenidors transmeten una sèrie de senyals que indiquen que han superat el 80% de la seva capacitat i necessiten buidar-se. Mitjançant una xarxa de comunicacions mòbil, els senyals s’envien fins a una aplicació de software basada en una web controlada per la companyia de gestió de residus.

Economia intel·ligent

Un exemple en el què Internet of Things recolza el desenvolupament de l’economia intel·ligent, és en el sector agrari. A escala mundial, aquest sector, ocupa una superfície de més de 15 milions de quilòmetres quadrats, dels quals, desafortunadament, quasi deu milions desapareixen per la desertificació.

Amb l’Internet of Things és possible aplicar en aquest sector la utilització d’imatges satèl·lits, sensors digitals i d’informació climàtica.

Això planteja un nou escenari que afavoreix un major control de dades el qual possibilita una agricultura de major precisió, en la que s’optimitzen recursos i es pot predir de forma més exacte la producció de cultius.

Sensor “Big Data” instal·lat de plantes. Font: e-volucion.es

Governabilitat intel·ligent

Les Smart Cities, com hem vist fins ara, impulsen canvis en el nostre entorn urbà, però també en el model de governabilitat.

Persegueixen noves formes de govern on les noves tecnologies (Internet of Things, Big Data, Intel·ligència artificial) en són les protagonistes. L’objectiu és crear una ciutat intel·ligent i connectada perquè els ciutadans puguin accedir a la informació amb major facilitat i puguin ser partícips de forma activa en tots els assumptes de la seva vida quotidiana. Un model de governabilitat que aposti per:

• Innovació
• Transperència
• Descentralització
• Seguretat
• Eficiència
• Participació

Esquemes de les bases d’un govern intel·ligent. Font: suntiva.com

Ciutadania i benestar intel·ligent

Els habitants són la clau perquè funcioni una Smart City. L’objectiu és que els ciutadans siguin conscients dels beneficis que els aporta formar part d’una Smart City i que participin en els processos de presa de decisions. Només d’aquesta manera s’aconseguirà un benestar general que millorarà la seva qualitat de vida en aspectes físics i materials com la salut i la seguretat, i també socials com la cultura, la família, l’educació, etc. La seva integració i el sentir-se partícips en el projecte d’una Smart City afavorirà la innovació, la cohesió social i la col·laboració ciutadana.

quin és el PRESENT I  el FUTUR DE LA COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL ?

Amb l’arribada de l’Internet of Things i la seva aplicació a les Smarts Cities, és evident l’aparició de noves formes de comunicació i interacció.

L’àmbit de la comunicació audiovisual també ha patit canvis en aquest sentit. Quan parlem de comunicació audiovisual, el més habitual, és situar aquest sector en el camp dels mitjans tradicionals com ho són la televisió, la ràdio i el cinema. Des de fa uns anys, però, aquest sector ha tingut un paper cada vegada més important dins l’àmbit d’Internet.

L’ús diari d’Internet, a través de qualsevol dispositiu, ens fa consumidors d’una gran quantitat de productes audiovisuals. És per això, que gràcies a l’aparició d’Internet i les noves tecnologies podem parlar del sorgiment de noves formes de transmetre productes audiovisuals.

És tant evident la relació directa entre Internet i la comunicació audiovisual, que Internet passa a ser un nou mitjà audiovisual, com ho són la televisió, la ràdio i el cinema.

Tot això, ens porta a parlar del concepte anteriorment treballat d’Internet of Things i el paper que hi té la comunicació audiovisual en aquest nou món.

L’aparició de l’Internet of Things suposa una nova forma de comunicació. Avui en dia, dediquem una gran quantitat d’hores a comunicar-nos a través d’objectes com el mòbil o l’ordinador. Aquestes noves formes de comunicació ens allunyen de les tradicionals i ens endinsen a un nou món digitalitzat. Ara ja no només utilitzem alguns aparells per comunicar-nos, sinó que ens comuniquem directament amb els objectes i viceversa.

Així doncs, com ja hem anat comentat durant l’article, són molts els canvis que es presenten gràcies a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, i per tant, la comunicació audiovisual també es veu immersa en aquests canvis.

La figura del comunicador audiovisual ha de poder detectar aquests canvis que es plantegen entorn a la disciplina i anticipar-se a ells. La possibilitat de descobrir nous suports i plataformes per a la comunicació audiovisual presenta tot un repte al professional d’aquest àmbit.

L’aparició de l’Internet of Things obliga al comunicador audiovisual, com a qualsevol altre persona, a endinsar-se en aquest nou món on tots els objectes estan connectats entre sí. El repte o objectiu d’aquest professional està en posar sobre la taula tots aquests nous conceptes perquè serveixin com a referents a l’hora de crear una pauta per generar continguts audiovisuals que contin amb els nous suports i noves formes de comunicació.

És per això, que arrel d’aquests canvis em pregunto:

Quin és el futur del professional de la comunicació audiovisual en un món on els suports i les formes de comunicar-se i interactuar, s’estan reinventat dia si i dia també?

CONCLUSIÓ I OPINIÓ FINAL

El concepte Internet of Things és cada vegada més present en les nostres vides, i tot i no ser-ne conscients l’utilitzem a diari. La quantitat d’objectes interconnectats que ens envolten, és una realitat cada cop més gran que avança a passes de gegant. D’aquí un temps, no gaire llunyà, per no dir que ja podem començar a palpar-ho, aquest fet tindrà un impacte brutal a nivell global. Arribarà un moment en què ja no podrem discernir allò digital del món real.

Com hem pogut observar al llarg d’aquest post, l’Internet of Things és la base del projecte d’una Smart City i dels àmbits que la composen. El concepte Smart City reconeix el valor de la col·laboració entre diversos grups que busquen un mateix objectiu: trobar les solucions més eficients per la ciutat del futur a través de les noves tecnologies.

Des d’aquest punt de vista, aquests projectes tenen la intenció de proporcionar avantatges i beneficis a la vida dels ciutadans. Des d’una vessant comunicativa, els avantatges que ens poden aportar aquests canvis són el fet de comunicar-nos de forma encara més ràpida, de manera que això ens permetrà conèixer i interactuar amb moltes més persones a la vegada. A més a més, tindrem tota la informació que desitgem a l’abast, en qualsevol moment i lloc, ja que tot estarà interconnectat i connectat a internet.

Fins aquí tot pot semblar fàcil i còmode, però si fem un esforç per imaginar-nos el què realment significa portar a la pràctica aquests canvis, ens n’adonarem que potser no ho és tant.

La permanent connexió i interacció amb objectes intel·ligents ens pot portar a perdre el contacte humà i el valor de les relacions personals. Si no en sabem fer un ús adequat i mesurat, perdrem costums i hàbits i permetrem que la intel·ligència dels objectes ens substitueixi.

Per alguna d’aquestes raons penso que no tot són avantatges i que cal que siguem crítics amb tot el què comporta l’arribada de la digitalització al món.

Per acabar us deixo amb un vídeo perquè reflexioneu al voltant d’això.

 

 WEBGRAFIA

[1] Waldner, Jean-Baptiste. Inventer l’Ordinateur du XXIeme Siècle. London: Hermes Science, 2007, p254. ISBN 2746215160.

Andalucía es digital. (2017). Gobernanza en la smart city: claves de un modelo abierto y participativo. Consultat 18 març 2018, des de http://www.blog.andaluciaesdigital.es/gobernanza-en-la-smart-city/

Dave Evans. (2011). Internet de las cosas: Cómo la pròxima evolución de Internet lo cambia todo. Consultat 17 març 2018, des de https://www.cisco.com/c/dam/global/es_mx/solutions/executive/assets/pdf/internet-of-things-iot-ibsg.pdf

Eva Jover. (2015). El internet de las cosas: contenidos, plataformes, tv y Nuevos tipus de espectadores. Consultat 17 març 2018, des de https://evaleya.wordpress.com/2015/11/18/el-internet-de-las-cosas-contenidos-plataformas-tv-y-nuevos-tipos-de-espectadores/

Endesa Educa. (2014, octubre 28). ¿Qué es una Smart City? [vídeo]. Consultat 17 març 2018, des de https://www.youtube.com/watch?v=lKpoi8lf_tI

Fundación Telefónica. (2011). Smart Cities: un primer paso hacia el internet de las cosas. Consultat 16 març 2018, des de http://www.socinfo.es/contenido/seminarios/1404smartcities6/01-TelefonicaSMART_CITIES-2011.pdf

González Bertolín, D., i Vilar Vidal, S. Smart city’s power System control. Consultat 20 març 2018, des de https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/101048/Resum.pdf

Giffinger, R. (2007). Smart cities – Ranking of European medium-sized cities. Consultat 17 març 2018, des de: http://www.smartcities.eu/download/smart_cities_final_report.pdf

IActive. (2010). AgroTecnología: Sistemas inteligentes en el sector agrario. Consultat 17 març 2018, des de https://www.emprendices.co/agrotecnologia-sistemas-inteligentes-en-el-sector-agrario/