Web 2.0, 3.0, web semàntica…

El World Wide Web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin únic cos de coneixement per tal de navegar amb facilitat.

La web es basa en tres pilars fonamentals: l’URL, que s’encarrega de donar una adreça única per tal de localitzar cada pàgina, l’HTTP, que especifica la manera com s’enviarà i es rebrà la informació entre el navegador i el servidor: i l’HTML, que especifica com s’ha de veure aquesta informació al navegador.

Web 2.0, un viatge al passat

És un terme que va sorgir l’any 2003 i que es refereix al fenomen social sorgit a partir del desenvolupament de diverses aplicacions en Internet. Aquest terme estableix una distinció entre la primera època del web i la revolució que va suposar la creació de diverses eines capaces de crear contingut tant en l’àmbit local i com a escala global.

El Web 2.0 està format per plataformes que permeten la publicació de continguts i la interacció entre els usuaris,  com per exemple els blogs (Blogger), les xarxes socials (Facebook, Twitter), els serveis wikis (Wikipedia) o els portals audiovisuals (Youtube).

Les principals diferències entre la primera generació i el Web 2.0 no es basen en un canvi a nivell tecnològic, tot i que naturalment hi ha una millora en els servidors, sinó que es basen en l’enfocament que es dóna a la xarxa.

A més, amb l’arribada del web 2.0 sorgeixen eines que permeten a l’usuari no dependre d’una  ubicació concreta  per guardar els arxius. En comptes d’això, la informació està a la xarxa i l’usuari pot tenir accés des de qualsevol dispositiu en qualsevol part del món mentre hi hagi Internet. Les aplicacions més famoses d’emmagatzematge en línea són Dropbox, Google Drive i SkyDrive.

Com a conseqüència, el web 2.0 ha provocat la democratització dels mitjans de comunicació, fent que qualsevol persona tingui les mateixes oportunitats i possibilitats de publicar notícies que un diari tradicional. El web 2.0 ha reduït de manera considerable els costos de difusió de la informació. En la revolució del web 2.0 les xarxes socials han tingut un paper molt rellevant, i és que l’impacte a nivell econòmic, social, polític i educatiu que han tingut és molt gran.

Web 3.0, present i futur

El Web 3.0 va sorgir per primera vegada l’any 2006  en un article de Jeffrey Zeldman per tal de promocionar les millores respecte el Web 2.0. Aquest terme s’utilitza per a descriure l’evolució de l’ús  i la interacció de les persones a Internet a través de diferents formes, com l’auge de les tecnologies d’intel·ligència artificial, la web semàntica, les aplicacions non-browser (sense navegador), el GeoWeb o el Web 3D.

No existeix una definició del Web 3.0 com a tal, ja que moltes persones estan treballant en la seva pròpia visió del futur d’Internet, per el que cada usuari espera diversos canvis i millores en l’experiència de navegació per la xarxa. Encara que el Web 3.0 no ha tingut tanta repercussió mediàtica com el seu antecessor, cal tenir en compte que és un projecte que està en fase de desenvolupament .

El Web 2.0 ha desenvolupat una tecnologia durant molts anys que ha fet possible que un gran nombre de persones puguin interactuar, compartir i col·laborar en un mateix portal web. El Web 3.0, planteja estendre aquesta idea a més persones, usos i aplicacions.

La idea del Web 3.0 està relacionada amb la web semàntica. Els usuaris i els equips poden interactuar amb la xarxa mitjançant un llenguatge natural, interpretat pel software. Per això, accedir a la informació resulta més senzill. Un altre concepte rellevant del Web 2.0 és  la personalització. Es tracta d’un flux d’informació i continguts adaptats als nostres gustos i preferències, per tal d’evitar la informació que per a nosaltres és irrellevant.

Les noves tecnologies del Web 3.0, com per exemple programes intel·ligents que utilitzen dades semàntiques, s’han implementat i utilitzat a petita escala en empreses per tal d’aconseguir una manipulació de dades més eficient.  En els últims anys però, hi ha hagut un major enfocament en traslladar les tecnologies d’intel·ligència semàntica al públic en general. Les innovacions més destacades que s’han implementat al Web 3.0 són:

– Base de dades

El primer pas cap al Web 3.0 és la creació de la “Data Web”, ja que els formats en què es publica la informació a Internet són dispars, com XML, RDF y microformats. La “Data Web” permet un nou nivell d’integració de dades, fent les dades tan accessibles com en les pàgines web. La “Data Web” és el primer pas cap a la Web semàntica, o l’objectiu principal és fer que les dades estructurades siguin accessibles utilitzant RDF.

– Intel·ligència artificial

El Web 3.0 s’ha utilitzat per definir el camí evolutiu de la xarxa que condueix a la intel·ligència artificial, tot i que algunes persones ho veuen com  un objectiu inabastable. Tot i això, algunes empreses com IBM y Google estan implementant noves tecnologies que reuneixen informació sorprenent, com per exemple prediccions sobre cançons que seran un èxit prenent com a base informació de webs de música. També hi ha un debat sobre si les forces conductores després del Web 3.0 seran els sistemes intel·ligents o si la intel·ligència vindrà a partir de sistemes d’intel·ligència humana a través de serveis col·laboratius com Fickr o Digg.

– Web 3D

Un altre destí del Web 3.0 és el Web en 3D. Aquest projecte està liderat pel Web3D Consortium, una organització que té com a objectiu definir i desenvolupar el format d’arxiu X3D per tal de representar i comunicar escenes  en 3D.

– Web semàntic

El Web semàntic és un conjunt d’activitats que estan en fase de desenvolupament i que en un futur ens facilitarà la localització de recursos, la comunicació entre sistemes i programes, entre d’altres. Es basa en la idea d’afegir dades semàntiques i ontològiques a la World Wide Web.  L’objectiu del web semàntic és millorar Internet ampliant l’operabilitat entre els sistemes informàtics utilitzant agents intel·ligents. Aquests agents intel·ligents són programes que busquen informació sense operadores humanes.

El Web semàntic es basa en dos punts fonamentals: la descripció del significat, on es defineixen els conceptes; i la manipulació automàtica d’aquestes descripcions.

Algunes de les avantatges del Web semàntic és, entre d’altres, la incorporació de contingut semàntic a les pàgines d’Internet. Això permet una millor organització de la informació, assegurant una recerca més precisa per significat i no per contingut textual. Un altre avantatge és la gestió de coneixement per part dels ordinadors, que fins ara estava reservat únicament a les persones.

Tot i les avantatges que milloren el rendiment de les pàgines web, també hi ha desavantatges, com per exemple el costós i laboriós treball d’adaptar els documents d’Internet per tal de poder ser processats de forma semàntica, a més de la barrera de l’idioma.

Internet i el periodisme

El periodista està directament relacionat a Internet. La introducció d’Internet en les redaccions de mitjans de comunicació a principis dels anys 90 ha canviat la manera de produir noticies. Actualment, 9 de cada 10 periodistes consulta Internet abans d’escriure una noticia o un reportatge. Les xarxes socials creixen de manera exponencial, creant noves formes  canals de comunicació que han canviat la rutina dels periodistes.

Les característiques principals del periodisme en línia estan fonamentades en els principis de la plataforma d’Internet: la multimedialitat, l’hipertextualitat i la interactivitat. La multimedialitat fa referència a la capacitat d’una plataforma online d’incloure formats de text, d’àudio, de vídeo, d’infografies, de fotografies, d’animacions  l’hipertextualitat és la possibilitat d’accedir a la informació de manera multidireccional i no únicament lineal. Permet la navegació en el contingut a través d’enllaços en relació al text. La interactivitat es refereix a la possibilitat que tenen els usuaris d’interactuar amb el mitjà, els autors i el text, permetent d’aquesta manera un desenvolupament d’accions que permeten la comunicació.

Les xarxes de comunicació han assolit un nivell rellevant en la utilització dels mitjans socials en la pràctica periodística. Tot i això,  les xarxes socials serveixen per complementar la investigació periodística, i no estan substituint els seus principis bàsics. La consideració de fonts diferents, la confiança en fonts institucionals, la confirmació de la informació i altres pràctiques del periodisme tradicional segueixen existint. En general, la informació i el contingut de les xarxes socials serveixen per complementar les fonts tradicionals, no per substituir-les.