Internet es basa en el núvol (cloud). Bàsicament consisteix en què usuaris puguin accedir des de qualsevol dispostiu a un software o arxiu que es troba emmagatzamat en un servidor. No en som conscients, però cada cop que consultem el mail o pugem un treball al Campus Virtual, estem utilitzant el núbol. En aquest post t’expliquem què és i com funciona.
Què és el núvol (cloud)?
Segons el bloc Microsoft Azure, per núvol o cloud entenem “l’entrega de serveis informàtics (servidors, emmagatzematge, bases de dades, xarxes, software, etc.) a través d’Internet (el núvol)”. El núvol bàsicament el que fa es servir de magatzem ja sigui per guardar qualsevol tipus de fitxers (fotos, documents, vídeos) o fins i tot programari. També és la base de qualsevol web on aquell ordinador que fa de servidor sempre està en funcionament perquè nosaltres podem veure el contingut en qualsevol moment.
Tipus de núvol
Privat: els servidors són exclusius del client. En aquest servidor només hi pot accedir la persona que l’ha creat. El Campus Virtual de la UVic en seria un exemple.
Públic: utilitza servidors compartits amb altres clients. És aquell que hi pot accedir tothom sense contrasenyes, només és necessari l’enllaç. Els repositoris per a programari de Linux és un exemple de núvol públic.
Híbrid: hi ha part de núvol privat i públic. El núvol és privat, però si t’interessa compartir una part dels arxius amb altres usuaris, el pots obrir al públic. Un exemple seria qualsevol pàgina de hosting com pot ser 1&1.es, té un part oculta pels seus clients i una part pública que és on es veuen les webs dels seus clients.
Comunitari: els recursos són gestionats per un grup de clients predeterminats. Hi poden accedir diversos usuaris a través d’una contrasenya. Un exemple conegut seria Dropbox.
Història del núvol
El concepte del núvol o del cloud computing el va crear John McCarthy, responsable d’introduir el terme intel·ligència artificial. El 1961, durant un discurs per celebrar el centenari de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va parlar públicament de la tecnologia de temps compartit. Un dels pioners del núvol va ser Salesforce.com.
L’any 1999 va introduir el concepte d’entregar aplicacions empresarials a través d’una pàgina web bastant senzilla. Tres anys més tard, Amazon va llançar l’Amazon Web Service el 2002, una web que encara està en actiu i ofereix serveis informàtics de núvol com hostings de webs, núvols per fer copies de seguretat, etc.
El 2006, Google va llançar Google Docs, un servei que tots coneixement i que ofereix la possibilitat de crear documents de Word, Power Point o núvol per penjar arxius, com fotos. Aquest mateix any Amazon va llançar Elastic Compute Cloud, un servei web comercial que permetia a les petites empreses i particulars llogar equips per poder executar les seves pròpies aplicacions informàtiques. Eucalyptus va ser la primera plataforma a utilitzar codi obert compatible amb l’API-AWS per l’expansió de núvols privats, seguit d’OpenNebula, un software, també de codi obert, per la implantació de núvols privats i híbrids.
L’any 2009, Microsoft també va entrar al món del núvol amb el llançament de Windows Azure. El núvol d’Apple va llançar el seu núvol l’any 2011 anomenat iCloud, un sistema d’emmagatzematge al núvol per documents, música, vídeos, fotografies, aplicacions i calendaris.
Com encaixa el núvol (cloud) amb la comunicació?
Tal com dèiem al principi del post, el núvol és un servei d’emmagatzematge d’arxius i software, principalment. De fet, tant sols per crear la web d’un mitjà de comunicació ja és necessari la utilització del núvol per tal de guardar tots els arxius que composaran la web. A més, a dins d’aquesta web també hi haurà un apartat on guardar totes les fotos que serveixen per il·lustrar una notícia, i que potser més endavant es tornaran a utilitzar, és per això que queden allà guardades. El mateix passa amb tots els posts publicats, de fet, un clar exemple de com el núvol és present (encara que no en siguem conscients) en la comunicació el trobem en aquest mateix bloc on es van guardant totes les fotos, textos, vídeos, etc. en els servidors on està emmagatzemat l’espai web.
Però quan parlem de núvol i comunicació no només ens referim a l’espai web del mitjà, que es basa en el cloud. Sinó que també podem pensar en el núvol com una manera d’interna d’organitzar-se i guardar tot el que es produeix per part del mitjà o empresa de comunicació. És més fàcil entendre-ho amb un diari digital com Nació Digital, que té diverses seus repartides per Catalunya. Si es vol compartir un document o un reportatge que s’ha d’anar editant o hi han de treballar diverses persones a la vegada, una bona opció és el núvol.
Tothom del mateix mitjà hi té accés i poden fer-hi les modificacions oportunes encara que aquells periodistes que hi estan treballant físicament no es troben en el mateix edifici o ni tant sols en la mateixa ciutat. Probablement, si és una empresa d’una dimensió considerable no faran servir Dropbox sinó que tindran muntat el seu propi servidor per ser més àgil i segur. Tot i això, el plantejament i funcionament seria el mateix que Dropbox o Google Drive, simplement, que no seria un servei de núvol extern sinó propi.
Webgrafia
Alfredo Vela. (2014). Nube: conceptos, usos y aplicaciones. SlideShare.net. Des de http://es.slideshare.net/alfredovela/nube-conceptos-usos-y-aplicaciones
Axel Marazzi. (2015). ¿Qué es la nube, para qué sirve y cuáles son los Servicios que tienes que conocer?. ConexionBrando.com. Des de http://www.conexionbrando.com/1389864-que-es-la-nube-para-que-sirve-y- cuales-son-los-servicios-que-tenes-que-conocer
Boxbyte. (2012). El origen de: El Cómputo en la Nube. FayerWayer.com. Des de http://www.fayerwayer.com/2012/01/el-origen-de-el-computo-en-la-nube/
Trazada. (2014). Plataformas gratuïtes para compartir documentos en la nube. Trazada.com. Des de http://trazada.com/plataformas-gratuitas-compartir- documentos-en-la-nube/