La comunicació al s.XXI: la batalla contra el temps

La comunicació entre els humans ha evolucionat molt gràcies a la tecnologia. Passant per les trucades de veu al e-mail fins a les actuals aplicacions de missatgeria instantànea o les videoconferències. Els ésser humans estem en constant evolució, i amb nosaltres, també ho fa la tecnologia que ets facilita aspectes de la nostra vida.

Avui dia la forma en la qual ens comuniquem està patint un profund canvi després de l’aparició dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies.

Els nostres avantpassats han evolucionat la seva forma de comunicar-se entre sí. Des de les senyals de fum, passant per coloms missatgers i acabant per les cartes, formen part de l’anomenat correu tradicional. En aquest, la transmissió del missatge pot allargar-se fins a varis dies. Amb el pas del anys, l’ésser humà ha anat trencant les barreres temporals. Com no, la tecnologia ha tingut un paper fonamental en tot aquest joc evolutiu, conduit a la nova era on-line. Lligat, també, a una societat en la qual les persones actuen, hi ha contacte entre elles i es reconeixen entre elles, a través de la vida en comú, la convivència i l’aprenentatge.

La necessitat d’una comunicació més ràpida i clara ha impulsat a l’home a crear diverses formes de comunicació. Gràcies als avanços tecnològics dels últims segles –com hem mencionat abans– s’han aconseguit sistemes de comunicació més eficients, de major abast i de major potència. Entre elles s’ha de destacar l’ús dels telèfons mòbils, que després de l’aparició dels smartphone són una eina indispensable en el nostre dia a dia. Els usos dels smartphone són diversos però entre ells l’essencial és el de comunicar-se amb altres persones.

Els serveis mòbils de missatgeria instantània han canviat radicalment la manera en què les persones es comuniquen avui dia. En aquest sentit, tampoc podem deixar de mencionar al e-mail. El correu electrònic es presenta com l’alternativa que els mitjans digitals ofereixen en les situacions de comunicació típiques dels gèneres epistolars. La facilitat d’enviar un missatge, des de qualsevol punt del món, ha trencat les barreres temporals i ens ha donat una flexibilitat en la que la societat s’hi adaptat mot bé.

PLATAFORMES PER COMUNICAR-SE

Missatgeria instantània

La missatgeria instantània (coneguda també en anglès com IM) és una forma de comunicació en temps real entre dos o més persones basada en text. El text és enviat a través de dispositius connectats a una xarxa com Internet. D’aquesta forma, requereix l’ús d’un client de missatgeria instantània que realitza el servei, no obstant això, es diferencia del correu electrònic en què les converses es realitzen en temps real. Aquesta última característica és la que marca la diferència amb la resta, ja que moltes vegades podem arribar a confondre els dos termes.

La missatgeria instantània és una forma de comunicació que realitzaríem de manera similar a trucar. La intenció podria ser la mateixa però la facilitat d’escriure, sense gairebé perdre temps ni molestar al receptor, s’hi es trobés en una situació compromesa. El telèfon tradicional és molt útil per a distàncies curtes; però és car com més lluny volem trucar, només podem comunicar la nostra veu (no és flexible) i la rapidesa (parlant més en el sentit de “immediatesa”).

Quant a la història de la missatgeria instantània, una primera forma d’aquest tipus de missatgeria va ser la implementació en el sistema PLATO (Programmed Logic for Automatic Teaching Operations) usat al principi de la dècada de 1970 per a la educació. En concret, es va posar en funcionament a la Universitat d’Illinois i agrupava a molts del ordinadors del centre en una mateixa xarxa.

No obstant, no va ser fins a 1996 quan va sorgir el ICQ (que significa ‘I seek you’ o en català, jo et busco) que va ser el primer sistema de missatgeria instantània per a ordinadors amb sistema operatiu diferent LINUX que va ser utilitzat de manera massiva en internet. ICQ tenia unes característiques que el feien distanciar-se del correu electrònic: saber quan algú està en xarxa (on-line) per enviar-li un missatge. Aquesta plataforma va arribar a unir més de 50.000.000 usuaris a tot el món.

En 1998 AOL va comprar Mirabilis, i va mantenir ICQ mentre que tractava d’imposar al seu propi missatger, AIM (AOL Instant Messenger). La companyia va mantenir la primera plataforma, tot i que la gran prioritat es va traspassar al sistema de missatgeria propi. Aquest, però només va ser el principi del gran nombre de sistemes de missatgeria instantània han sorgit i han estat desenvolupats en paral·lel en altres parts, cada aplicació tenint el seu propi protocol: MSN Messenger, Yahoo Messenger, Google Talk, WhatsApp, Telegram…

Totes aquests sistemes tenen en comú la multitud de canals disponibles per poder xatejar, de la mateixa manera que en els webchats disposen de categories o sales. D’aquesta forma, la diversitat es multiplica i ens dóna la llibertat per poder parlar amb gent de totes les parts del món sobre qualsevol cosa.

Font: El País

L’impacte a la societat

Les aplicacions de missatgeria mòbil han esdevingut imprescindibles per a la nostra societat. Actualment es impensable veure un smartphone, sense per exemple, WhatsApp o Facebook. D’acord amb un estudi elaborat per Juniper Research, l’any 2018, les apps de missatgeria instantània representaran el 75% de tot el tràfic de missatges mòbils. Aquesta predicció assenyala, a més, que per llavors, el mercat de missatgeria instantània aconseguirà un valor de 3 mil milions de dòlars.

Si bé WhatsApp continua sent la principal potencia pel que fa als serveis de missatgeria instantània, la competència en aquest sector es presenta avui dia com un joc d’estratègia. En xifres de l’any 2013, WhatsApp es va consolidar com a líder del mercat amb 465 milions d’usuaris a tot el món. Al sistema propietat de Facebook, el segueix Line amb 400 milions, en tercer lloc WeChat amb 355 milions. Les dades ens mostren varis factors ha destacar per a les empreses, moltes apunten que la clau es troba en agradar al públic asiàtic, el més gran del planeta.

Altres aplicacions busquen innovar per fer-se amb aquesta part del mercat, oferint grans possibilitats comercials que van molt més allà dels missatges. Els usuaris de WeChat, per exemple, poden reservar taxis, recarregar el crèdit del seu telèfon i dur a terme operacions complexes com invertir en productes financers. Pel que fa a Espanya, la missatgeria instantània ha superat al correu electrònic per primera vegada.

El EGM assenyala que l’ús de apps va pujar en un 7% durant el 2013 arribant al 24% de la població. A l’una amb aquestes xifres, un estudi de l’operadora virtual MásMóvil ha establert que el consum d’Internet mòbil a Espanya ha crescut en un 20% durant l’últim any, pel que la tendència a utilitzar cada vegada més Internet i amb ell aplicacions de missatgeria instantània en lloc de trucar ja és una realitat.

El correu electrònic

El correu electrònic és una aplicació d’Internet que permet l’intercanvi d’arxius entre diferents ordinadors connectats a la xarxa. Els serveis de correu electrònic donen als usuaris una bústia electrònica, és a dir, un espai d’emmagatzematge en un ordinador connectat de manera constant a un servidor extern al seu ordinador. El servidor de correu electrònic emmagatzema els missatges dirigits a cada bústia, de manera que el destinatari, mitjançant l’ocupació d’una aplicació adequada de gestió de correu electrònic, pot accedir a ells a través de qualsevol ordinador que disposi d’una connexió a Internet.

Font: HostDime Colombia

En l’actualitat, existeixen dos tipus de programes per a la gestió del correu, cadascun amb característiques diferents: les webmail i els sistemes de gestió de correu independents de la web. Amb els primers la consulta es duu a terme a través d’una pàgina web d’Internet mitjançant una connexió remota un ordinador qualsevol accedeix de manera directa a l’espai destinat a una bústia particular en el servidor.

Els orígens del correu electrònic se situen abans del naixement d’Internet. En 1961 va tenir lloc una demostració, que va passar a la història, per part de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). En ella, es va exhibir un sistema que permetia, a diversos usuaris, l’entrada a un IBM 7094 des de terminals remotes i facilitava l’emmagatzematge d’arxius en el disc de l’ordinador. Tot això, va afavorir la creació de noves formes de compartir informació.

El correu electrònic va començar la seva marxa, com a tal, l’any 1965 i es va començar a utilitzar en un gran ordinador de temps compartit. Ja en 1966, es va estendre ràpidament per emprar-se a les xarxes d’ordinadors. En 1971, Ray Tomlinson va inventar la, coneguda ja per tots, arrova. Tomlinson va triar aquest símbol per separar l’usuari de l’ordinador en el qual s’allotja la casella de correu. El primer missatge de correu electrònic genuïnament enviat a través d’una xarxa data de l’any 1971. El missatge, que contenia únicament el text «QWERTYUIOP», es va enviar a través de la xarxa ARPANET

Font: technogeiser

El e-mail al present

En l’actualitat, l’ús del correu electrònic, es pot dividir en tres diferents àmbits, com: escolar, laboral i personal. En l’àmbit escolar, se sol utilitzar per enviar treballs, arxius, exercicis… fets en classe o a casa, al professor, perquè el professor corregeixi i posi nota d’aquest treball, ja que és més còmode que imprimir-ho al paper. Respecte això, la nova plataforma acadèmica Moddle, permet relacionar el compte de cada estudiant amb un correu electrònic pel que els missatges emesos a través d’aquesta plataforma, també seran enviats per correu.

Font: AulaVirtual UTN

En l’àmbit laboral, aquest ja està molt avançat, ja que se’n fa ús per a reunions, xerrades, conferències, s’envien correus electrònics a un grup de treballadors, per exemple. La comunicació és molt ràpida i fàcil i qualsevol imprevist es pot solucionar gràcies al correu electrònic. També, s’empra per enviar factures, cotitzacions…, als clients. En l’àmbit personal, s’utilitza per enviar correus electrònics, entre amics, familiars…, sent aquestes personals o els denominats correus en cadena.

La videoconferència

La videoconferència és una forma de comunicació que permet l’intercanvi bidireccional, interactiu i en temps real, de vídeo, àudio i dades; com es faria en una conversa cara a cara. Mitjançant aquesta tecnologia es poden enllaçar dos llocs distants, la qual cosa es coneix com un enllaç punt a punt, o bé, si els interlocutors estan dispersos en tres o més llocs, l’enllaç es denomina multipunt.

Amb la videoconferència podem compartir informació, intercanviar punts de vista, mostrar i veure tot tipus de documents, dibuixos, gràfics… en el mateix moment, sense haver-nos de traslladar al lloc on es trobar l’altra persona.

Els inicis de la videoconferència no són fàcils d’especificar. Se sap que en 1964 l’empresa AT&T va presentar un prototip de videotelèfon que podia transmetre vídeo, el seu cost era de més de mil dòlars el minut de transmissió.

Als anys 90, i el ‘boom’ d’Internet, les videoconferències també van evolucionar i es van adaptar al nou món. La videoconferència basada en IP (Internet Protocol) es va fer possible, i es van desenvolupar tecnologies de compressió de vídeo més eficaços , permetent videoconferències des de l’escriptori o computadora personal (PC).

Ja a la dècada del 2000, la videotelefonia es va popularitzar a través de serveis d’Internet gratuïts com Messenger o iChat, programes de telecomunicacions en línia que promou la videoconferència a pràcticament totes les localitats amb connexió a Internet.

En l’actualitat, la principal empresa de videoconferències és Skype ja que és un sistema gratuït per a tothom, si realitzes una trucada de usuari a usuari. Pels clients d’Apple existeix també ‘Face Time’, una plataforma similar a Skype. És a dir, trucades amb vídeo i so connectats en xarxa, però aquesta vegada, mitjançant un telèfon mòbil, en aquest cas, un iPhone.