“AHORA O NUNCA”

“Ahora o nunca” és un curtmetratge creat per Alicia Rodenas Sanchez, per un concurs del seu institut IES Diego Siloé, a Albacete, basat en un text de Ro de la Fuente “¡Que niña tan bonita!”.
Aquest curtmetratge parla de la discriminació que pateixen les dones des de ben petites i que comença amb missatges tan insignificants com “Las niñas siempre son más educadas, tan calladitas.” i va pujant de nivell a mesura que transcorre el text.
Després que l’institut compartís el vídeo igual que tots els que participaven al concurs, el vídeo es va fer viral en pocs dies després de que es compartís milers de vegades per les xarxes socials.

Tot comença a una pàgina web LdC (Locas del coño). Pàgina d’una revista digital feminista col·laborativa. Les creadores de la pàgina expliquen  al web de “Alternativas económicas” que va sorgir una nit qualsevol entre riures per un grup de whatsapp, amb la necessitat de penjar tot allò que els removia a alguna pàgina web.

Consisteix en un blog on diversos registrats fan entrades amb textos sobre temes molt diversos però sempre amb la finalitat de fer alguna denúncia social. Hi pots trobar temes com l’abús de poder, l’educació, l’economia, el racisme, el feminisme, l’assetjament al carrer, la violència de gènere… o entre molts d’altres, la violència maxista.  Amb aquest és centra el que més tard será el video viral que vinc a analitzar.

Degut a les seves denuncies socials, no agrada a tothom, i després que les creadores de la pàgina fóssin acusades de “un assetjament machista organitzat”, van decidir tancar la pàgina a les noies i censurar molt del contingut que penjaven.

Arribats a aquest punt on la digitalització i les xarxes socials són l’epicentre de les nostres vídes, no poden faltar a la xarxa alguns memes relacionats amb aquesta campanya.

L’entrada en qüestió es titula “¡Que nina tan bonita!”, i l’escriu Ro de la Torre, el novembre del 2015, una de les fundadores de la pàgina i és l’únic de tot el lloc web que s’ha traduït a altres llengües: l’anglès i l’italià. Després d’investigar-la, podem veure que gairebé tots els seus posts van relacionats amb el feminisme, així que podem suposar que és una persona que lluita amb el moviment social i polític per acabar amb la discriminació que patim les dones des de temps immemorables i en defensa dels drets que totes ens mereixem. Ho fa des d’un to irònic que et fa reflexionar de moltes coses. Ella es defineix al blog amb aquestes paraules: “Aparejadora, actriz de teatro amateur, por lo visto ahora tengo un blog. No me resisto a nada que implique buena compañía y cervezas. La protesta pacífica no es mi rollo, soy más de tocar puntos sensibles. Me implico. Mucho. En todo.”

El text és un recull de totes aquelles frases que sentim les dones des de ben petites que ens discriminen pel nostre gènere, ens obliguen a fer certes coses pel simple fet de ser dona o fins i tot que ens humilien. Comença amb frases que sentim de petites, a les quals no dónes importància, però a mesura que transcorre el text, aquestes frases pugen el nivell de discriminació i és quan t’adones que totes passem per aquestes situacions que ens semblen tan insignificants, però que poden acabar en desgràcies irreparables. “No te preocupes si los niños te tiran al suelo, es que les gustas. ¡Qué graciosos los niños, levantándoles las faldas! Son cosas de niños. No seas tan bruta jugando, pareces un niño. Las niñas mayores no lloran. Tienes que ser buena. Las señoritas no gritan. Calla.” Són algunes de les frases amb les qual comença el text. No ens sorprenen quan les sentim dir una mare a la seva filla, però quan les veus totes agrupades, potser sí que se’t comença a remoure alguna cosa per dins. I el fet de que no ens sorprengui de bon principi, és una de les principals causes per les que preocupar-se. El text va pujant de nivell a mesura que transcorre el text, acabant amb frases com “Te violó? ¿Y tú qué le dijiste? ¿Qué llevabas puesto? Algo harías. Joder, no te puedo decir nada. Calla, estoy hablando con mis amigos. ¿Otra vez no quieres sexo? Si no fuera por mí, tú no tendrías nada. Si no fuera por mí, tú no serías nada. Te quiero, nena, por eso te protejo. Te quiero nena, no me dejes.” Culpant a la dona de tot el que el passa, menyspreant-la i insinuant que sense un home al costat, ella no seria ningú.

Realment, és un text que segur que commou a gairebé tot aquell que el llegeix. I això li va passar a l’ Alicia Rodenas Sanchez, autora del vídeo en qüestió, l’any 2017.

Rodenas era una alumna de 17 anys, de l’institut d’ensenyament secundària Diego Siloé, a Albacete. Aquest centre fa un concurs de curtmetratges anual, Short Movies Festival, on els estudiants poden presentar els seus projectes. L’Alicia va agafar el text de Ro de la Torre, i amb un primer pla d’ella en un fons neutre, va recitar el text donant els millors matisos que podria rebre aquest i el va presentar al concurs. L’escola, com tots els dels altres participants, va penjar al vídeo al Youtube. La de Rodenas va ser una actuació plena de sentiment i de ràbia, cosa que va atrapar a totes aquelles persones que van visualitzar el vídeo, i moltes d’elles van compartir-lo per donar-li tot el ressò que mereixia, aconseguint així amb pocs dies que el veiessin més de mig milió de persones.

Desgraciadament, a les xarxes pot opinar tothom sense cap criteri ni cap mena de respecte. I entre molts aplaudiments a l’alumna i missatges d’agraïment i felicitació per la seva bona feina, molts usuaris també van dedicar el seu temps a criticar i insultar a l’autora del vídeo. Per aquest motiu, l’escola Diego Siolé, que havia penjat el vídeo, va desactivar els comentaris d’aquest, i va deixar un missatge a la caixeta de descripció en el que s’hi pot llegir: “Los comentarios en este vídeo han sido desactivados debido a la proliferación de insultos y vejaciones. El SMF y el Ies Diego de Siloé defienden y abogan por la libertad de expresión y opinión. Por ello, agradecen tanto los comentarios favorables como los críticos, pero no consideran que este sea el foro apropiado para verter exabruptos despreciativos hacia estudiantes de su comunidad.”

Altres usuaris d’Instagram més centrats en la causa també van compartir el vídeo, com és el cas de Feminismo y punto. Consisteix en un compte amb gaira bé 600 subscriptor en la que s’hi comparteixen vídeos de tot arreu que parlen sobre el feminisme. El de Rodenas, és el que compta amb el nombre més alt de visualitzacions.

Aquest però, no ha desactivat els comentaris d’aquells que visiten el vídeo, i per trist que sembli, predominen comentaris burlant-se de l’autora. Rodenas no fa massa cas de totes aquestes crítiques i agraeix el suport i la difusió que s’ha fet del vídeo.

El seu mitjà més poderós de transmissió va ser Facebook. Aquest vídeo es va penjar l’any 2017, any on ja començava a anar en decadència, però Facebook encara era la xarxa preferent de molts usuaris.

Un dels que més compartiments va tenir va ser el perfil de “Spanish Revolution“.  Acompanyant el post amb el següent text: “‘Ahora o nunca’, el corto que narra la violencia hacia las mujeres desde su nacimiento. La estudiante Alicia Rodenas del IES Diego Siloé de Albacete, representa la lacra machista en un simple plano con fondo negro. Se ha hecho viral en toda la red“.  Spanish Revolution, és una pàgina web que comparteix vídeos que creuen que tot aquell interessat en què passa a Espanya, han de saber. Després de compartir aquest vídeo a les seves xarxes socials va arribar gaira bé als 20.000 usuaris que van compartir el vídeo.

Però el que batre el rècord de vegades compartit va ser quan la pàgina de Facebook Albacete BB Serveis, amb gaira bé 50.000 vegades.

Després de tot el ressò que va rebre el curtmetratge de Rodernas, molts diaris van  compartir la notícia. Començant per diaris locals com ENCLM (De Castilla La Mancha). Que titula el notícia ““Ahora o nunca”: el vídeo que remueve conciencias sobre la violencia machista realizado por una alumna albaceteña” remarcant que l’autora és de la terra.

D’altres com “La tributa de Albacete”, juga amb el nom de l’artista i la pel·lícula de “Alicia en el país de las Maravillas” i titula la notícia “Alicia en el país de los machistas”.
No queda només en àmbit local el tema, altres més coneguts com “L’ABC“, “El País” o “La vanguardia” també van fer ús del vídeo per noticiar-lo a les seves pàgines.

És veritat que la majoria de vídeos que es fan virals són canons enganxoses, amb balls imitables o els que utilitzen l’humor, i sí, alegra el dia a tots aquells que el veuen, però també està bé que la xarxa sigui per difondre vídeos amb missatges profunds que poden ajudar a totes aquelles persones que pateixen aquesta desgràcia.

 

Webgrafia