Què és el Harlem Shake?

El nom del vídeo prové de la cançó homònima que s’utilitza, de la que tan sols s’escolten els primers 30 segons, creada pel DJ Baauer (Harry Rodrigues). La idea es senzilla: Durant els primers segons un personatge balla (normalment amb un casc o disfressat), mentre la resta de gent en pla roman impassible. Als quinze segons, al drop de la cançó i quan sona Do the Harlem Shake, tots comencen a ballar descontroladament.

El nom originalment prové d’un estil de ball que implica treure una espatlla cap a fora mentre l’altra va cap endins, i viceversa. Va ser introduït el 1981 per un resident de Harlem (Nova York) anomenat “Al Bm”. El ball va ser inicialment nomenat “albee” referenciant el creador, però després va passar a ser conegut com el Harlem Shake en quant va guanyar popularitat entre el barri de Harlem. El moment de màxima popularitat del ball va ser el 2001, quan va ser referenciat a cançons per diversos artistes de hip hop de Nova York com Jadakiss, Cam’ron i P. Diddy.

Com va sorgir?

El primer en fer el Harlem Shake va ser un youtuber que penjava vídeos d’humor sota el pseudònim de Filthy Frank. El 30 de gener de 2013, George Miller, estudiant universitari japonès, va publicar una recopilació  de tres minuts i mig de sketchs graciosos creats per ell. Aquest, comença amb el que seria el primer Harlem Shake tal com el coneixem.

Miller es va convertir en una figura reputada dins la comunitat online, pel seu discurs còmic ple d’humor negre i absurd, i el Harlem Shake és tan sols una més de les seves invencions. Tot i que va estar publicant vídeos des de 2008, el 29 de desembre de 2017 Miller va publicar unes declaracions a Twitter explicant que havia deixat de produir comèdia, incloent el canal de Filthy Frank, degut a “serios problemes de salut”, i falta d’interés per continuar penjant vídeos. Afortunadament, actualment es dedica a fer allò que realment li agrada, la música. Ho fa sota el nom Joji, i juntament amb el seu grup 88Rising s’està guanyant un reconeixement també en aquest sector.

El naixement del meme

La paraula <<meme>> ve del biòleg evolucionista Richard Dawkins. Els bits d’informació, memes, es propaguen d’un cervell a un altre a través de la imitació, estant subjectes a la selecció i es poden considerar com estructures vives, ja que la nova informació canvia els nostres cervells. El terme meme a internet s’utilitza per descriure una idea, concepte, etc. Manifestat en qualsevol tipus de mitjà virtual o construcció multimèdia, que es replica mitjançant internet de persona a persona fins adquirir una àmplia difusió. De fet el propi Dawkins, anys més tard, va descriure els memes d’internet com un “segrest” de la idea original, implicant que inclòs el propi concepte de meme ha mutat i evolucionat per si mateix.

Però com tots els altres memes, ha de començar perquè algú agafa l’original i hi fa una imitació. Un mes més tard del vídeo de Miller, en concret el 2 de febrer, cinc skaters Australians van penjar la seva pròpia versió al canal SunnyCoastSkate (Corey Walsh, Jimmy Dale, Matt Stanyon, George Warrener i Oscar Mitchell).

Mentre que el vídeo de Miller va ser la llavor, el dels joves Australians va ser el fertilitzant que va viralitzar el ball. I de fet, el creador del format, ja que al vídeo de Miller tots els que apareixen surten disfressats i ballant des del primer instant. El mateix dia, a Florida el canal PHLOn NAN  , també pertanyents a la comunitat skater, van fer la seva pròpia versió (sense tenir coneixement del vídeo de Miller). Aquests dos vídeos es farien virals el 5 de febrer, amassant 300.000 visites en 24 hores i desencadenant moltes més paròdies a Youtube poc després.

Però una nova imitació va sorgir. Provenia de Maker Studios, una companya de Los Ángeles. Vernon Shaw, empleat de la companyia, va veure els vides dels skaters a Reddit i va veure una oportunitat d’explotar el fenòmen. El dijous 7 de febrer Rawn Erickson, de Maker Studios, va penjar la versió de la companyia, tots ballant a les oficines d’aquesta. Maker Studios va saber promoure el vídeo a través de diversos canals de Youtube així com a través de Twitter.

Exemples

Per descansar una mica de l’anàlisi, aprofito per inserir algunes versions del vídeo que passaran a la història o, que al menys, van fer història.

Comunitat v.s. Empreses

Per a molts, el Harlem Shake és la prova de que la comunitat, sense diners pel mig, té el poder de viralitzar qualsevol cosa. I potser això últim és cert, però la veritat és que sense les empreses i els interessos monetaris, el Harlem Shake no hagués guanyat tanta repercussió.

 

El 28 de Març, Kevin Ashton va publicar un article Quartz titulat “You didn’t make the Harlem Shake go viral—corporations did” (Tu no vas fer que el Harlem Shake es fes viral—Ho van fer les empreses). A aquest article, Ashton explica com van ser les empreses qui, buscant benefici econòmic (directament a través dels anuncis per les reproduccions, o indirectament a través de la promoció) van convertir el vídeo en un fenomen viral. Recordeu el vídeo de Maker Studios? Bé, aquesta companyia era en part propietat de Time Warner, i estava especialitzada en fer diners amb les visites de Youtube.

Sis comptes de Twitter –EDM Snob, Baauer, Diplo, Mad Decent, Major Lazer i Flosstradamus– són la causa de les visites del Harlem Shake els dies 7 i 8 de febrer. EDM Snob (un influent blogger de música electró-dance) s’estava venent a sí mateix. Ell va ser un dels primers en promocional el vídeo dels joves skaters a Twitteri la repercussió d’aquest atreia públic al seu perfil. Els altres cinc estaven venent la cançó (tots eren part de Mad Decent, el segell discogràfic de Baauer).

Tots guanyaven. Empreses com Maker Studios amb experiència amb rentabilitzar visites amb els anuncis de Youtube treien un gran benefici amb tot el tràfic, i com la cançó estava registrada, Mad Decent també rebia part dels beneficis de cada vídeo que inclogués aquesta, és a dir, cada versió del Harlem Shake.

Però tots volien el seu tros del pastís. Per això, no van trigar més empreses en fer les seves pròpies verions. IAC, una empresa de publicitat que cotitza en borsa va utilitzar els seus tentacles per treure-hi profit. Aquests eren College Humor, Newsweek, Vimeo i BuzzFeed, entre d’altres. El Huffington Post també va promocionar el viral, animant a tothom a participar-hi. En aquest moment, si tenies presència online havies d’estar parlant del Harlem Shake.

Les analítiques

 

Durant la segona setmana de febrer, més de 4.000 videos del Harlem Shake van ser penjats cada dia. El dia 13 ja hi havia aproximadament 12.000 vídeos del Harlem Shake publicats, sumant més de 44 milions de visites. Aquest mateix dia, YouTube Trends va penjar un petit anàlisi titulat “The Harlem Shake Has Exploded” a través del seu blog oficial. Dos dies més tard, Billboard va donar més estadístiques de la cançó de Baauer, dient que havia venut suficient copies per arribar a ser la cançó #9 més venuda a la llista de Digital Dance Songs de la Nielsen SoundScan i la #13 a la llista de Dance/Electronic. El 14 de Febrer, va arribar a ser la tercera cançó és venuda a iTunes als Estats Units.

 

Conclussió

La cançó va ser un fracàs comercial fins que George Miller la va incloure a un vídeo de Youtube. A partir d’això va generar molts diners, a Google i els seus inversors i a Time Warner. Baauer recaudarà una petita fracció de cada vídeo. Per la seva part, George Miller, el creador de tot això, no aconsegueix res. El 20 de febrer, va tuitejar a Baauer una invitació per a anar a prendre una pizza junts, que va quedar sense resposta.

 

Webgrafia