Segurament, la majoria de persones que esteu llegint aquest post haureu sentit a parlar sobre el “joc” anomenat the blue whale o més conegut com la ballena azul. Un joc que es va popularitzar molt al llarg del 2017 i que va ser el culpable de diverses morts i ingressos hospitalaris de joves arreu del mon.

Però, en què consisteix exactament aquest joc?

El joc de la balena blava consisteix en la superació de 50 proves per part del jugador. Tot i això, el jugador no hi participa sol, sinó que ho fa sota la moderació d’un “guardià”, autodeterminats com “curadors”.

Els jugadors han de realitzar aquestes 50 proves en 50 dies. És a dir, una prova al dia. Proves que van des de dibuixar una balena blava a la pell utilitzant un ganivet fins a llevar-se a les 4 del matí a veure una pel·lícula de por (que el curador ha escollit prèviament) fins a arribar a la prova número 50 que es el suïcidi. Totes aquestes proves han de ser comprovades pel curador a partir de fotografies o vídeos que envia el jugador per tal de poder passar a la següent prova.

Però, on i quan apareix aquest misteriós joc?

Segons el diari en línea BBC, l’origen d’aquest joc és Rússia. Concretament, tot va començar amb Rina Palenkova.

El 22 de novembre de 2015, aquesta adolescent que vivia al sud-est de Rússia va publicar una selfie on apareixia ella a l’aire lliure, amb una bufanda negra cobrint boca i nas i fent un gest molt explícit amb la seva mà (mostrant el dit del mig). El seu dit mostrava restes de sang seca.

La fotografia anava acompanyada d’una curta descripció que deia: adéu. L’endemà, Rina es va suïcidar.

La seva mort va ser objecte de conversa i de discussió a un fòrum de la xarxa social més gran de Rússia, VKontakte.  En aquests fòrums, els joves no només parlen de l’escola, de música o de viatges, sinó que també expliquen històries suposadament basades en fets reals amb fotografies i vídeos manipulats en la majoria de casos.

Va ser en aquests grups on els usuaris van començar a debatre extensament sobre la mort de Rina i molts van elogiar-la per ser tan valenta i prendre aquesta decisió mostrant, fins i tot, vídeos que asseguraven mostrar moments finals de la seva vida.

Poc temps de la mort de Rina, la seva història es va relacionar amb la mort de diversos joves.

Diversos joves es van suïcidar setmanes després de la mort de Rina i quan els pares d’aquests van examinar les xarxes dels seus fills, van descobrir que tots pertanyien a grups similars. En aquests grups hi havia dibuixos de Rina, comentaris sobre suïcidis i nombroses mencions a balenes blaves.

A partir d’aquí, es va descobrir que en alguns d’aquests grups es jugava al joc de la balena blava. Un joc que, com hem dit a l’inici del post, obligava als jugadors a suïcidar-se en arribar al dia 50 però, per què balenes blaves?

Es desconeix l’origen exacte del terme. Tot i això, alguns periodistes asseguren que és degut al fet pel qual les balenes solen encallares i morir a les platges. Una altra teoria, tot i que menys probable, es que el joc és una referència a les lletres a la banda de rock russa Lumen.

Però qui és el creador de tot això? Doncs el joc va ser creat per un ex-estudiant de psicologia rus, Philipp Budeikin. Philipp assegurava que el seu propòsit principal era “netejar la societat” conduint al suïcidi a aquelles persones a qui ell considerava com “persones inútils” a la vida.

Tot i això, amics de Phillip deien que ell no era una mala persona. De fet, diuen que ell va omplir els fòrums d’internet amb contingut d’aquest tipus per tal d’aconseguir la major quantitat de seguidors i després promocionar la seva música. Aquesta és una pràctica habitual a VKontakte, on la gent aprofita per a promocionar projectes o vendre els seus productes.

Després d’aquesta introducció sobre els seus orígens, us explicaré què és exactament i com funciona aquest “joc” de la balena blava que tant va preocupar anys enrere.

Com he explicat anteriorment, el joc de la balena blava es basa en la relació entre els jugadors i els administradors (curadors). Consisteix en una sèrie de tasques donades pels curadors, que els jugadors han de completar, en general una al dia, algunes de les quals impliquen fer-se talls als braços. Algunes tasques es poden donar per avançat, mentre que altres poden ser donades pels administradors el mateix dia, sent l’última d’aquestes tasques el suïcidi.

Totes aquestes proves han de ser comprovades pels curadors a través de vídeos i/o fotografies que reben dels jugadors.

A la prova 26 de la llista, l’administrador indica al participant la data de la seva mort. Després, hi ha una prova que es repeteix durant 19 dies i és una síntesi de les anteriors: consisteix a despertar-se a les 4 del matí, veure els vídeos de terror que el curador ha indicat al jugador prèviament, fer-se un tall i parlar amb una altra balena blava.

La prova 50 és “saltar d’un edifici alt, prendre la teva pròpia vida”.

Tot i això, el joc no només es va fer conegut a Rússia, sinó que s’han trobat casos a arreu del món. Alguns exemples podrien ser:

Brasil, on un noi de 17 anys va escriure un post a Facebook on deia “la culpa és de la balena” minuts abans d’intentar saltar des d’un pas elevat però van ser els bombers qui ho van impedir. Al llarg de 2017, es van registrar casos de suïcidis i mutilacions sota la confirmació de tenir connexió amb el joc en almenys 9 estats.

Xile, on una mare va denunciar que la seva filla de solament 12 anys tingués 15 talls al braç els quals formaven una balena. Després de ser entrevistada per la policia, la menor va confirmar que seguia les instruccions d’un administrador del joc.

Portugal, on un jove de 18 anys va deixar-se caure des d’un pont de ferrocarril. Tenia la paraula “sí” tallada a la cama i diversos talls més que componien la paraula “F57”, el nom original del joc en el moment de la seva creació.

A part d’aquests països, també es van trobar casos a països com Aràbia Saudita, Bangladesh, Bulgària, Xina, Egipte, Estats Units, Índia, Itàlia, Iran, Kenya, Paraguai, Tunísia, Uruguai  o Veneçuela.

A partir d’aquí, els governs dels diferents països van començar a prendre mesures i a informar a través de comunicats sobre el perill d’aquest joc.

Com a opinió personal, trobo que s’ha de ser molt mala persona (i utilitzo el terme mala persona per a no dir una paraula més greu) per a jugar d’aquesta manera amb la vida de persones.

La majoria de persones afectades per la balena blava són adolescents i, com tots sabem, les persones més joves no tenen les mateixes capacitats que els adults i poden ser manipulats amb més facilitat. És per això que són l’objectiu principal d’aquest joc.

Per altra banda, l’adolescència és una etapa difícil per a qualsevol persona, ja que es pateixen molts desequilibris emocionals que en alguns joves pot arribar a causar malalties greus.

Per tant, trobo que un joc com aquest ha deixat, una vegada més, en evidència el sistema educatiu. El sistema educatiu no només s’ha de centrar en ensenyar als joves la teoria que han de saber per a l’examen, sinó que també s’ha de preocupar i actuar en casos com aquests. Molts joves tenen problemes a l’escola o a casa i moltes vegades no veuen possible poder trobar una solució a aquests problemes i és aleshores quan apareix el pensament del suïcidi.

No totes les persones actuen igual davant un problema. Algunes persones són de ment més dèbil i qualsevol problema els afecta molt més que a les altres persones i l’última cosa que necessiten és un joc que els condueixi al suïcidi.

Existeixen reptes virals que poden ser perillosos per a la salut d’una persona com podrien ser el Bird Box Challenge, Kiki o Tide Pot  però cap d’aquest té com a finalitat acabar amb la vida del jugador. En canvi, el joc de la balena blava sí.

Em fa molta por que un joc com aquest es fes tan viral al llarg dels anys 2016 i 2017, ja que vol dir que molts joves ho estan passant malament i l’única sortida que troben és el suïcidi sense que ni familiars ni tutors puguin arribar a fer res al respecte.

Per tant, trobo que aquest joc només ha servit per a donar visibilitat a una problemàtica que sol passar molt desapercebuda com podria ser la depressió als joves. No crec que tots els adolescents que van jugar en el seu moment a la balena blava hi juguessin perquè era un repte viral, sinó que trobo que van utilitzar el joc com una via de fugida de tots els problemes que podien tenir però que existissin “administradors” que permetessin a joves jugar i morir a causa d’aquest joc em sembla fastigós.

Documental realitzat per Sin Filtros al 2017 sobre aquest joc:

https://www.youtube.com/watch?v=ljG-NSYUWoo&t=1571s

WEBGRAFIA: