#trashtag (també #detrashed) és un hashtag que s’utilitza per referir-se als participants del Trashtag Challenge (el repte de la basura), el qual implica oferir-se com a voluntari per recollir basura de zones naturals, com boscos i platges sobretot. Utilitzat per primer cop l’any 2015, el hashtag va obtenir popularitat al març de 2019 a través d’un post de #Facebook viral que contenia un recull de fotografies. Aquestes consistien de dues imatges: una amb el lloc brut i l’altre amb el mateix lloc però net (un abans i després). Es tractaven de fotos que ja havien penjat altres participants del repte abans des d’altres xarxes socials, com Reddit i Twitter.
#trashtag de @TLCwirral, usuari de Twitter.
Antecedent
Al 15 de setembre de 2015, l’ecologista i activista Steven Reinhold va publicar un post a la web de la Teton Gravity Research (que després es publicaria al blog de la UCO Gear) explicant les seves últimes activitats netejant diferents espais naturals i salvatges com la vall de Yosemite. D’aquesta forma va anunciar el començament del projecte trashtag. El post animava a altres a seguir l’exemple de Reinhold viatjant a ubicacions i espais naturals bruts, netejar-los i publicar els resultats a Instagram. A més, els participants del repte entraven en un sorteig per guanyar un rellotge amb GPS patrocinat per UCO Gear, una empresa de material per la esport de muntanya, de la qual l’Steven Reinhold n’era un embaixador. La crida va tenir la seva resposta però no va aconseguir la viralització que ha tingut aquest últim més.
Logo del #trashtag original (2015), a la web de UCO Gear.
Foto d’Steven Reinhold en el primer post de #trashtag (2015)
Propagació
Aquest passat 5 de març d’aquest any, a Facebook, l’usuari Byron Román va publicar la fotografia d’un abans i després d’un espai a l’aire lliure d’un home desconegut que s’havia dedicat a netejar-lo. En el post desafiava els “adolescents avorrits” a complir aquest repte, anar a un espai brut i en males condicions, fer-hi una foto, netejar-lo, tirar una altra foto i publicar els resultats. La publicació va obtenir uns 91.000 m’agrades i 300.000 comparticions en una setmana. Així era el post:
Fotografía adjunta a la publicació
Quatre dies després, el redditor Baxxo25 va publicar un tall d’un screenshot de la publicació del Byron Roman a la pàgina de Reddit de wholesomememes, recolzant la idea del repte. El post obté més de 141.000 vots positius en tres dies. Als comentaris, diversos usuaris van proposar diferents idees pel nom de repte, amb l’usuari FatalShart suggerint el nom de #trashtag. Que acaba sent el nom que adquireix el repte.
Al mateix dia, la comunitat de Facebook No Mereixem Aquest Planeta va publicar un repte amb una combinació de foto similar, el qual va obtenir per sobre de 18.000 m’agrades i 20.000 participacions en menys de tres dies. En aquest punt el repte ja es transforma en viral, i la gent comença a unir-se a aquest moviment. shrestaz va publicar una altra foto de l’estil a Reddit, amb el missatge: “#trashtag sembla ser trending. Aquest ve del Nepal”. El post va aconseguir uns 140.000 vots positius en tres dies.
La publicació a Reddit
Viralització
Seguint l’última publicació comentada, més publicacions utilitzant el hashtag #trashtag van fer-se i van aconseguir ser altament votades. Al dia següent, a Reddit també, l’usuari agrady262 va preguntar sobre l’origen del repte en el famós canal de Reddit Out of the Loop. La publicació genera molt feedback i aconsegueix estendre més el repte.
Més tard, de les moltes fotografies que es van penjar amb el mateix hashtag, almenys una va desmostrar-se que era falsa. L’aportació que va denunciar aquest fet va arribar als 34.300 vots positius.
#trashtag fals
Llavors, la viralitat del repte es dispara quan entra en altres xarxes com Facebook, Twitter i Instagram amb més força, on hi ha diversos posts fent una recopilació dels primers #trashtags. D’aquesta manera, molts mes #trashtags apareixen.
#trashtag de @gorillaheroes10
#trashtag de @postsecret
Reflexió
Tenint en compte el context en el què es es troba actualment el nostre planeta, que està saturat de merda, aquest no només té una intenció d’entreteniment, com la majoria de virals, sinó que, evidentment, té una intenció social molt potent. Si ens fixem amb els m’agrada i les comparticions de les publicacions, no està a l’altura d’altres moviments com el Manequin Challenge o el Harlem Shake, però tot i així, la participació ha sigut molt alta en proporció de la gent que ho ha vist i la gent que ho ha fet. D’altra banda, tampoc es tracta d’un sol vídeo o post que l’hagin vist milions de persones, sinó que està conformat per moltes publicacions i persones. Al 2015 ja s’havia intentat un repte amb la mateixa filosofia, però va ser més aviat infructuós. Crec que hi ha dos principals motius pels quals no va acabar de consolidar-se. El primer de tot, i el més evident al meu parer, és que últimament s’està parlant més sobre el tema de la contaminació i les deixalles, grans illes de basura es creen en l’oceà i, tot i que sempre hi ha estat, els ecologistes volen fer veure com sigui la realitat a la població. Fa tres anys també ho intentaven, però ara el governs d’algunes potències comencen a preocupar-se de veritat i els mitjans tradicionals els hi estan donant més temps de pantalla. Així, un repte com aquest encaixa en aquest panorama i, sabent que la població està més sensibilitzada sobre el tema, tenia més números de fer-se famós.
D’altra banda, entre el primer repte publicat al 2015 i el que fa revifar el moviment publicat al 2019, hi ha algunes diferències substancials que anvien la forma de veure’ls i la forma de compartir-los. El primer es tracta d’un extens post on un viatjar fa una ruta i pel camí recull la basura. Visualment no genera un gran impacte, veiem basura pel camí i després una foto d’una bossa amb basura. Ell encoratja a altres a fer-ho, però el repte no té molt de ganxo en termes de visualització. Llavors, en el post més recent, el de Byrón Roman, simplement veiem dues fotos i un petit missatge desafiant i provocatiu. La primera foto mostra un espai ple de basura, amb molta merda, i un home al mig. La segona, amb el mateix espai, però aquest cop net i l’home al mig amb totes les bosses de deixalla que ha omplert. L’impacte visual és molt més potent que l’altre, passes d’un espai completament brut a un de totalment net en un instant i aquesta és la gràcia del repte, aquesta immediatesa que es mostra en la pantalla. Està clar que han passat hores recollint totes aquestes deixalles però això no importa en un viral, el què importa és el seu ganxo. El què està clar és que no és tan bo en qüestions de gràcia com els altres dos moviments virals que he nombrat abans, però el recolza certa moralitat del bé, que és una altre motiu pel triomf d’aquest repte. En aquests termes, segueix uns passos similars a l’Ice Bucket Challenge, que va ser una campanya iniciada per recaptar fons per l’investigació de l’ELA, una malaltia neurodegenerativa. Tot i així, no ha arribat ni crec que arribi a triomfar tant, ja que és més fàcil tirar-se aigua freda que no pas netejar tot un espai i està clar que els famosos no hi participaran. Almenys no tants com ho van fer amb l’Ice Bucket.
Per últim, m’agradaria comentar l’afany de de ser rellevant a les xarxes. En aquest repte, com en tots el d’internet, crec que la neteja de àrees brutes i de fer un bé al planeta és un motiu secundàri per la majoria d’internautes que han participat en aquest repte, de fet el trashtag no existiria sense les xarxes, la gent no recolliria res si no ho pogués penjar. El què prima per molts es tenir likes, i si s’ha de netejar un trosset de platja, es farà. Aquest tipus de pensament pot ser molt perjuducial, de fet, molts dels posts eren falsos, d’altra gent que ja ho havia fet abans. L’altre aspecte misteriós és què fa la gent amb les deixalles després, reciclen? O hauríem de fer un #recyclingchallenge?
Webgrafía
Bailey, S. (2019) CNN: #trashtag: Viral challenge sends internet on a garbage hunt: https://edition.cnn.com/2019/03/12/world/trashtag-internet-challenge-intl/index.html
Reinhold, S. (2015) #TRASHTAG PROJECT: https://blog.ucogear.com/trashtag-project/?_ga=2.256396738.834401270.1554287412-1940328237.1554287412
Lakritz, T. (2019) Insider: A new viral challenge for ‘bored teens’ is inspiring people to clean up trash in parks and beaches: https://www.thisisinsider.com/trashtag-challenge-viral-photos-2019-3
Puhak, J. (2019) FOX News: The ‘trashtag challenge’ has people cleaning up the environment: https://www.foxnews.com/great-outdoors/trash-tag-challenge-people-cleaning-up-environment-outdoorrs
Zhang, M. (2019) PetaPixel: #trashtag is a Viral Photo Fad Making the World a Cleaner Place: https://petapixel.com/2019/03/11/trashtag-is-a-viral-photo-fad-making-the-world-a-cleaner-place/
Real Recycling challenge?
Després de cercar minuciosament per internet, no he sigut capaç de trobar cap recycling challenge. Al youtube hi ha un vídeo amb un títol similar, però es refereix al repte que han d’encarar les noves potències mundials després de que Xina ja no importi casi tots els residus del tercer món. Després hi havia una pàgina web sobre futbol americà que intentava animar als espectadors després d’un dia de partit a reciclar tots els residus que produïen durant aquest partit.
A molts països hi ha moltes campanyes per aconseguir que la gent recicli, però la veritat és que poques poden catalogar-se com a virals. Una que va tenir certament molt èxit va ser la campanya de la generalitat per informar als seus ciutadans per a què servia cada tipus de contenidor, era L’envàs on vas. En quant a xarxes socials no hi ha cap repte sobre reciclar que sigui rellevant.
D’aquesta manera m’he permès idear quins aspectes hauria de tenir un recycling challenge perquè triomfés i es fés viral. L’important no és com començaria, si en un vídeo de youtube, un de twitter o dues imatges, una de abans i una altra de després, com el #trashtag. L’important és que es tractés d’una activitat atractiva, tant a la vista com a l’hora de fer-ho. Podria tractar-se d’una forma guai de tirar una ampolla o qualsevol tonteria, si ho comencés un famós influencer ajudaria a propagar-se més ràpid. Crec que si es tracta d’un moviment ecològic/solidari és secundari, el més important és sempre l’atractiu del repte.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.