TENEN DRETS ELS USUARIS DIGITALS ?

1. INTRODUCCIÓ DELS DRETS DELS USUARIS DIGITALS

Els drets humans es defineixen com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana i per poder portar una vida digna. Per tant, considerem els drets digitals com a l’extensió dels drets humans a l’entorn digital, com ara el dret a la privacitat, el dret a l’accés a la informació i el dret a la llibertat d’expressió, entre molts d’altres. El terme “drets digitals” descriu els drets humans que permeten a les persones accedir, fer servir, crear i publicar continguts digitals, així com fer servir dispositius electrònics i xarxes de comunicació. El terme està particularment relacionat amb l’extensió a l’entorn digital dels drets humans ja existents, com el dret a la privacitat, a la llibertat d’informació i a la llibertat d’expressió. El Dret d’accés a Internet ha sigut reconegut com un dret bàsic per diversos Estats. L’ONU diu que, els mateixos drets que els ciutadans tenim en el món físic han de ser protegits també a la xarxa.

2. HISTÒRIA DELS DRETS DELS USUARIS DIGITALS

Al desembre de 2003, les Nacions Unides va celebrar una conferència especial a Ginebra, anomenada Cimera Mundial de la Societat de la Informació (World Summit on the Information Society). Un dels objectius d’aquesta trobada era aconseguir disminuir la bretxa digital existent que separa els països en “rics” i “pobres”. Per als països “pobres” l’accés a Internet és molt difícil. Després de llargues converses, totes les persones assistents signaren una declaració final. El comunicat va assenyalar que els drets humans són universals, i que no es poden dividir. Ells també estaven relacionades amb les llibertats fonamentals que la Declaració de Viena havia definit, i no podien ser separats d’ells.

3. IMPORTÀNCIA DELS DRETS DELS USUARIS DIGITALS

L’importància d’aquests drets és la protecció de les persones que utilitzen les diferents eines digitals, per tal d’evitar les discriminacions especialment aquella dirigida cap als individus amb discapacitat auditiva o visual, ja que són ells els que més es veuen afectats al veure’s limitats sigui per problemes econòmics o per la localització geogràfica, els drets digitals, permeten a més que totes les persones puguin expressar-se de manera lliure i interactuar amb altres individus d’una manera respectuosa i responsable, sense que això afecti la seva intimitat.

4. PERQUÈ S’HAN DE PROTEGIR ELS DRETS DELS USUARIS DIGITALS?

Espanya és actualment un dels països europeus més avançats en matèria de protecció dels drets dels ciutadans a Internet. Però la llei europea que regula la protecció de dades en línia és de 1995 i que des de llavors hi ha hagut molt material nou, de manera que cal una revisió.
Per protegir aquests drets caldria actuar en dos fronts: Sensibilització de l’ciutadà, i sobretot dels menors, que són els més desprotegits, amb l’objectiu de fer una major tasca de prevenció; Y realitzar un major control de tots aquells que estan a Internet.

5. TIPUS I CARACTERÍSTIQUES DE DRETS DELS USUARIS DIGITALS

Són diversos els drets que corresponen als ciutadans en el món digital i diferents les classificacions que d’ells s’han fet. Tots ells estan relacionats amb la privacitat i igualtat a Internet, la supressió de les nostres dades a la xarxa i la protecció dels menors. Aquí els classificaré segons el sector de la població i els genèrics en l’ús d’Internet.

Treballadors:

·Dret a la desconnexió digital:
Això suposa que els empleats tindran dret d’estar desconnectats digitalment fora de la seva jornada laboral. És a dir, es prohibirà que els nostres caps puguin contactar-nos per temes de la feina fora del nostre horari laboral. Si això ocorregués, es podria imposar multes de fins a 10 milions d’euros o fins al 2% de la facturació anual. Aquest dret té la finalitat de garantir el respecte del seu temps de descans i vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar.

·Dret a la intimitat en l’ús de càmeres o sistemes de geolocalització: Un altre dels drets que es reconeixen en l’àmbit laboral és el dret a la intimitat enfront de l’ús de dispositius de: geolocalització, videovigilància i gravació de sons en el lloc de treball. Es prohibeix de manera expressa l’ús d’aquests dispositius en llocs com vestidors, lavabos o menjadors. L’ús d’aquests sistemes només s’admetrà per part de l’empresa quan hi hagi un risc rellevant per a la seguretat de les instal·lacions, béns i persones, i sempre prèvia informació als treballadors. Igualment es garanteix la privacitat dels empleats indicant que l’empresari només podrà accedir a l’contingut dels dispositius digitals facilitats als treballadors en dos supòsits: per controlar el compliment de les obligacions laborals i garantir la integritat d’aquests dispositius.

Menors d’edat:

·Consentiment per tractar les seves dades:
S’estableix l’edat mínima de 14 anys perquè els menors puguin atorgar el seu consentiment vàlid per poder tractar les seves dades. I també per utilitzar les xarxes socials. Per sota d’aquesta edat seran els seus pares o tutors legals que han de donar el consentiment. Amb l’entrada en vigor de l’Reglament europeu aquest límit d’edat es veu afectat. I es considera que seran legals els tractaments de dades personals d’aquells majors de 16 anys. El Reglament, però, deixa obert que sigui la legislació nacional la que vagi a determinar aquesta edat mínima. Però sempre que no sigui mai inferior als 13 anys.

·Dret a l’educació digital:
La tecnologia digital actualment forma part de la nostra vida quotidiana i s’inclou completament en tots els àmbits de la nostra vida: o relacions socials o família i amics o activitat professional o consum o activitats culturals o activitats recreatives. Tots aquests aspectes estan ara entrellaçats amb l’univers digital. Aquesta nova era digital afecta tota la població, independentment de l’edat, l’experiència i la ubicació.

Principis fonamentals: Atorgar protecció específica als menors pel que fa a la tecnologia digital, facilitar la formació permanent en tecnologia digital, cercar un balanç apropiat entre les oportunitats i els riscos de la tecnologia digital, fomentar el desenvolupament de les bones costums i s’ha de promoure el respecte als altres usuaris, i promoure el pensament crític sobre els riscos i els beneficis de la tecnologia digital.

El que es pretén amb aquest dret a l’educació digital és: Afavorir l’educació en matèria de privacitat com a part dels programes d’alfabetització digital, impulsar la formació de persones organitzant, contribuint a través de la “formació de formadors” en matèria de protecció de dades i privacitat, crear professions sobre tecnologia digital mitjançant la promoció de sectors innovadors, especialment sectors de desenvolupament de “privacitat per disseny”, i formular recomanacions i bones pràctiques de l’ús de les noves tecnologies per al públic interessat (nens, pares, professors, empreses …).

·Referència a professors: Els professors han de rebre la corresponent formació en les competències digitals, per poder dur a terme l’ensenyament i transmissió dels valors i drets propis de l’activitat i de l’era digital en què ens trobem.

Drets a Internet:

Oblit:
El controvertit dret a l’oblit és potser un dels temes més tractats en l’àmbit judicial digital. Es refereix a el dret que té una persona a ser des-indexada dels cercadors per cuidar la seva reputació o honor. El dret a l’oblit no desapareix la informació, però la fa gairebé impossible de localitzar.
Mentre hi ha gent que té motius legítims per voler “desaparèixer” parts del seu passat que afectin la seva imatge o que simplement vulgui superar, també hi ha centenars de candidats polítics corruptes o empresaris fraudulents que volen que el seu nom desaparegui de la memòria col·lectiva anomenada Internet. Alguns consideren que el dret a l’oblit no és un dret en realitat, sinó un eufemisme per a la censura, ja que s’anteposa a altres drets com el de la informació.

·Neutralitat d’Internet: Les empreses proveïdores d’Internet han de tractar tècnicament tots els continguts de la mateixa manera. Proporcionar els serveis amb la mateixa velocitat i qualitat quan els sol·liciti l’usuari, a això se li crida Neutralitat de la Xarxa. Amb ella, qualsevol usuari independentment de la companyia que li proveeixi Internet podrà accedir a l’contingut corresponent. En principi, les empreses proveïdores d’Internet han de tractar tècnicament tots els continguts de la mateixa manera. Quan es viola la neutralitat de la xarxa, la companyia és la que posa les condicions dels serveis que has de fer servir d’acord als seus interessos particulars. Encara més enllà, violar la neutralitat de la xarxa podria significar que l’empresa censuri continguts o certes formes de pensar segons els seus valors o interessos econòmics.

·Seguretat digital: Els usuaris tenen dret a la seguretat de les comunicacions que transmetin i rebin a través d’Internet, i hi ha l’obligació per part dels proveïdors d’aquests serveis d’Internet de procedir a informar els usuaris dels seus drets.

·Testament digital:
L’empremta digital a Internet és el rastre que deixem a l’navegar per la xarxa, tot allò que compartim en les nostres xarxes socials (fotos, vídeos, estats, etc.).
El testament digital consisteix a redactar un document amb: serveis de correu, pàgines web, xarxes socials, sistemes de crèdit, etc.
Aquest document no dista molt de l’testament normal, de fet es faria davant d’un notari. S’ha d’explicar què es vol fer amb totes aquestes dades: cancel·lar-les, conservar-los, que es remeti a familiars, indicar quines persones seran les encarregades de dur a terme aquestes gestions. S’han d’adjuntar les contrasenyes i nom d’usuari, encara que això no és compatible si es canvia amb freqüència de contrasenya.

·Bo social: Es tracta d’un bo destinat als col·lectius més desfavorits per tenir accés a Internet i telèfon fix i / o connexió mòbil de manera gratuïta. O amb importants descomptes.
El Pla integral per a la reducció de les bretxes digitals tindrà en compte les rendes per establir el descompte o la gratuïtat. A més també s’inclourà dins d’aquest pla als col·lectius més vulnerables i a les persones amb necessitats socials especials.

·Llibertat d’expressió i veracitat informativa: Es garantirà la llibertat d’expressió de tots els usuaris a Internet. Els responsables de xarxes socials, plataformes digitals i serveis equivalents de la societat de la informació han de garantir la veracitat informativa. La llibertat d’informació a Internet imposa l’obligació a les empreses d’Internet de, prèvia queixa o avís, eliminar continguts que atemptin contra el dret constitucional a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió.

·Dret a l’honor ia la pròpia imatge: Es garantirà el dret a l’honor ia la pròpia imatge a les xarxes socials, plataformes digitals i serveis equivalents de la societat de la informació. Els responsables d’aquests serveis d’Internet d’aprovar les regles necessàries per a: preservar la dignitat humana, els esmentats drets, assegurar la identificació dels usuaris que els vulnerin. Els mitjans de comunicació digitals s’admetran, a petició de l’interessat, la publicació en els seus arxius digitals d’un avís aclaridor sobre notícies que li concerneixin i la notícia original no reflecteixi la situació actual de l’individu causant-li perjudici.

·Propietat intel·lectual: La propietat intel·lectual és el dret exclusiu que atorga l’Estat per a usar o explotar en forma industrial i comercial les invencions o innovacions d’aplicació industrial o indicacions comercials que individus o empreses desenvolupen per diferenciar els seus productes o serveis davant la clientela al mercat. Aquesta inclou: invencions, marques, patents, esquemes de traçat de circuits integrats, noms i designacions comercials, dibuixos i models industrials, indicacions geogràfiques d’origen.

6.RELACIÓ ENTRE ELS DRETS DELS USUARIS DIGITALS I EL PERIODISME

El periodisme que es desplega a Internet, a través dels mitjans i fórmules que hem vist fins al moment, queda fonamentalment sotmès a les regles establertes per la LSSI, que, com se sap, porta causa original de la Directiva 2000/31 / CE , relativa a determinats aspectes dels serveis de la societat de la informació. A l’hora de plantejar-nos positivament quins serveis econòmics s’inclouen dins d’aquesta categoria, poden sorgir certs dubtes genèriques, però no pel que fa al periodisme digital: els serveis de la societat de la informació cobreixen una àmplia varietat d’activitats oneroses i gratuïtes, entre les quals es troba la informació online (diaris digitals, blocs, xarxes socials). Amb l’objectiu de delimitar el seu àmbit d’aplicació objectiu, resulta llavors clau saber si aquestes activitats poden reportar un benefici econòmic per al prestador. Per tant, la LSSI és la primera norma que regula la llibertat d’expressió i d’informació a la xarxa, fent-ho a més sense el rang orgànic que exigeix el TC a aquelles normes que puguin suposar una restricció greu d’aquests drets.

7.CONCLUSIÓ

El periodisme de segle XXI s’està adaptant a la Societat de la Informació i, especialment, a través del fenomen Internet, ha nascut un mitjà de comunicació digital, interactiu i multimèdia que suposa una nova forma d’elaborar, estructurar i difondre les notícies. L’era digital ha afectat l’àmbit dels mitjans de comunicació, els quals estan presents a la Xarxa i es reinventen i creixen contínuament amb noves eines i serveis per aprofitar al màxim els avantatges, els atractius i els valors afegits que proporcionen les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.