LA REVOLUCIÓ DE LA PREMSA ONLINE

Introducció

La digitalització de tota mena d’informació, juntament amb Internet i la globalització, ha transformat radicalment el món dels mitjans de comunicació. La premsa és, possiblement, el mitja tradicional que més ha canviat amb Internet i la seva transformació ha significat una variació en tots els sentits.

Aquests canvis afecten, tant als suports tradicionals, com al finançament dels mitjans, a la regularitat amb la qual s’actualitzen les informacions, els llocs i mitjans de lectura de premsa… Avui dia les tecnologies segueixen evolucionant i les xarxes socials estan en un moment àlgid, ja que s’han convertit en un gran recurs informatiu per a la població. És per això que en aquest document explicarem tant l’evolució com les característiques i innovacions que les diferents plataformes d’informació ens proporcionen per poder viure ben informats en aquesta realitat digital, la realitat actual.  

Evolució

La premsa online és tota aquella premsa que podem trobar en format digital a Internet, ja sigui com una versió online d’algun mitjà de comunicació tradicional o per compte propi però, en quin moment es van començar a publicar les notícies i informacions a Internet? Per descobrir-ho, ens hem de remuntar als anys 80, més concretament al gener de l’any 1983, que és la data en la qual es considera que va néixer Internet.

Internet es basa en l’evolució d’una xarxa de caràcter militar anomenada ARPANET, que va ser creada pel Departament de Defensa dels Estats Units. No va ser fins a la dècada dels 90 que la xarxa va guanyar densitat i es va començar a generalitzar com a mitjà de comunicació en els països més desenvolupats. El primer diari a publicar informacions a Internet de l’estat espanyol va ser el Marca, el 1994. El mateix any ho van fer també El Temps, el Boletín Oficial del Estado i El Periódico de Catalunya. En els anys posteriors s’hi van anar sumant la majoria de mitjans tradicionals i, l’any 1996 va aparèixer la primera publicació online espanyola sense homòleg en premsa escrita, la Hispanidad.

Si ens centrem en l’impacte que ha tingut Internet en la premsa tradicional, podem veure que durant molts segles la transmissió i recepció de notícies o informacions es feia amb el trasllat físic de documents o per comunicació verbal, de manera que aquesta informació circulava a la mateixa velocitat que ho feien les persones, però gràcies a l’aparició d’Internet i tots els avenços tecnològics que s’han produït, ara disposem d’una major rapidesa i facilitat de difusió de la informació a distància. A mesura que els aparells digitals van començar a ser portàtils, es va minimitzar el volum i pes, i es va incrementar la seva capacitat, l’accés a la informació digital es podia produir en qualsevol moment, hora i lloc, ja que no calia estar al davant d’un ordinador de taula.

Això va fer que el consum digital se a informació augmentés exponencialment entre els usuaris de totes les edats. Avui dia, qualsevol persona que disposi d’un dispositiu electrònic amb accés a Internet, disposa també de qualsevol classe de notícia o informació.

Característiques i canvis en els hàbits de consum de la premsa

Actualment la major part de la informació circula en forma de textos, imatges o senyals auditius mitjançant uns canals de transmissió que requereixen un nivell tècnic molt desenvolupat però que a la vegada són molt necessaris per al món contemporani, sovint definit com la societat de la informació.

En els últims anys s’ha posat molt de moda el terme de web 2.0 però, què significa? Si ho expliquem breument, la web 2.0 representa l’evolució de les aplicacions convencionals ( web 1.0) a aplicacions que es dirigeixen a l’usuari final i busquen la seva col·laboració. Per poder entendre-ho millor ens podem fixar en l’exemple següent:
Una web 1.0 podria ser el diccionari de la RAE, on els usuaris poden consultar, en línia, els continguts elaborats per un equip d’experts. En canvi, un exemple de web 2.0 podria ser la Viquipèdia, on els usuaris que ho desitgin poden participar de la realització dels articles.

En conclusió, la web 2.0 ha permès als mitjans de comunicació anar un pas més enllà convertint-se en un sistema d’intercanvi dinàmic d’informació i, al mateix temps, poder fidelitzar el lector a través de noves aplicacions.

Tot i això, aquest fet obliga a la premsa digital a una contínua revisió, no només dels seus continguts sinó de la seva estructura, disseny i totes aquelles possibles aplicacions que li permeti interactuar amb els usuaris.
Dit això, podem senyalar una sèrie de característiques i elements clau que té la premsa online i que li proporcionen un valor afegit respecte de la premsa tradicional.
Els primers a mostrar els principals punts forts de la premsa digital van ser Newhagen i Rafaeli l’any 1996. Aquests punt sorts eren la multimedialitat, la hipertextualitat i la interactivitat. A partir d’aquí, diferents autors com Dahlgren o, a Espanya, Díaz Noci i Meso, han anat incloent altres trets diferencials com l’actualització permanent, la memòria o la personalització, als que ja hi havia inicialment.

• Interactivitat: és a dir, la capacitat de l’usuari de participar del contingut. Es poden establir estadis o nivells de més o menys intensitat: des de la creació de canals de comunicació multidireccional entre periodistes i lectors fins a la possibilitat que l’usuari tingui algun tipus de control dels continguts i formi part del procés de producció i selecció de les notícies.
  Ward (2002) distingeix tres nivells diferents segons el grau de control que tenen els usuaris sobre el desenvolupament del procés de comunicació:
  • Model tradicional (one-way) utilitzat per la ràdio i la televisió.
  • Model bidireccional: l’usuari pot escriure i opinar sobre les publicacions d’un periodista.
  • Model multidireccional: en aquest model el paper de periodista deixa de ser el paper principal i són els usuaris els que comparteixen les informacions.
• Hipertextualitat: és la capacitat d’enllaçar uns elements amb uns altres dins o fora del mateix text per complementar el seu contingut, ampliar-lo o modificar-lo. Es diu que un document és hipertextual quan permet un recorregut per ell no necessàriament seqüencial.
• Multimedialitat: concepte que fa referència a la utilització, per part dels diaris digitals, de les noves tecnologies amb els textos, és a dir, introduir continguts com imatges, sons o vídeos que enriqueixin el missatge. La multimedialitat està donant lloc a un producte informatiu que tendeix a distanciar-se del diari imprès.
• Actualització permanent: és a dir, la capacitat d’incorporar noves informacions de forma immediata i sense una periodicitat fixada. Les portades dels diaris online es renoven diverses vegades al dia, mostrant les notícies d’actualitat quan es produeixen i, és habitual la presència de serveis de notícies d’última hora.
• Personalització: fent referència a la capacitat d’adaptar els continguts a les característiques de cada usuari en concret, com podria ser l’adaptació de la pàgina d’inici, de manera que se situen preferentment les seccions o informacions de més interès per al lector.
• Memòria o documentació: que permeten a l’usuari disposar d’informació que es conserva ordenada i classificada en un arxiu en constant creixement i permanentment accessible. La informació pot ser consultada encara que hago perdut vigència.

Donades les característiques que presenta la premsa online, podem deduir que els hàbits de consum de premsa de la societat han canviat considerablement. Avui dia la gent només ha de clicar un botó per aconseguir la informació que publiquen els diferents mitjans a les seves plataformes online, en canvi, si volem aquestes informacions en paper, han de sortir de casa, A més, la premsa online no genera cap mena de residu, cosa que la premsa en paper sí.
Un dels avantatges de llegir la premsa per Internet és que aquest ofereix un alt percentatge de possibilitats gratuïtes, un cop tenim accés a Internet, se’ns obre un ventall gairebé infinit de possibilitats a l’abast de la pantalla, en canvi, a majoria de les publicacions impreses s’han de pagar.

Diferències entre premsa tradicional i premsa online

Els motius dels lectors per consumir la premsa en paper són la lectura d’editorials i columnes d’opinió, així com la lectura sobre alguns temes en profunditat, és a dir, aspectes de contingut i anàlisi. D’altre banda, la preferència per la versió electrònica està més basada en l’actualitat o en la cerca d’informacions publicades temps enrere (hemeroteques).

Premsa digital	Premsa escrita
Interactivitat	Unidireccionalitat
Multimedialitat	Només text
Hipertextualitat	Linealitat
Actualització permanent	Periodicitat
Personalització	Generalització
Memòria o documentació	Immediatesa

Les diferències entre els dos tipus de premsa són:

• Quant a continguts, la premsa tradicional és d’un mitjà cap a tota la població. En canvi, quant a la premsa digital, són moltes les persones involucrades en l’elaboració i producció d’informacions i està disponible per a moltes persones, mitjans i institucions.
• La premsa tradicional s’imprimeix en paper, per la qual cosa, només la podem percebre a través d’un sentit, la vista. En canvi, la premsa online hi ha múltiples recursos multimèdia, com veu, sorolls, música, imatges, animacions, vídeos…
• La premsa tradicional es pot llegir en qualsevol lloc i pot ser adquirida per qualsevol persona. En canvi la premsa online només es pot llegir per mitjà d’un dispositiu electrònic i en llocs amb accés a Internet.
• A causa de les limitacions que presenta quant a l’espai, la premsa tradicional no es pot esplaiar tant com la premsa digital, que no té límits.
• A l’hora de contextualitzar i complementar la informació, la premsa escrita ho ha de fer en un espai molt limitat, en canvi la premsa online pot afegir tots els enllaços que convinguin.
• En la premsa escrita les informacions són delimitades segons el país, encara que s’inclouen seccions de notícies internacionals. En canvi, en la premsa online, qualsevol persona en qualsevol lloc del món pot accedir a la informació, és a dir, als diaris a paper es publiquen les notícies en funció dels possibles interessos dels lectors, en canvi, a Internet trobes qualsevol classe de notícies i informacions de tot el món.
• Quant a la producció, en la premsa tradicional, el 60% dels costos són produïts per la distribució. En canvi, la premsa online no inverteix gairebé res en això.
• Les generacions que no han tingut accés a les tecnologies durant la seva joventut, són les que fan més ús de la premsa escrita, en canvi, les persones que consumeixen premsa online són persones més joves, que estan familiaritzades amb els diferents dispositius electrònics i que estan més connectats en tots els sentits.

• 

• 

Els nous periodistes: polifacètics, analítics i digitals

Tenint en compte tot el que hem exposat fins ara, està més que clar que la feina dels periodistes, en gran part, també ha canviat. L’eina més important d’un periodista ha passat de ser una llibreta i un bolígraf a ser qualsevol dispositiu electrònic amb accés a Internet. El que més caracteritza a un periodista digital és que consumeix i produeix continguts gairebé simultàniament, és a dir, pot disposar d’informació publicada per una altra persona i a la vegada que s’informa, també pot donar-hi retroacció, ja que els periodistes digitals publiquen constantment tot allò que veuen, escolten o llegeixen.

Periodisme a les xarxes socials

Tot i que les xarxes socials s’han convertit en un mitjà de transmissió d’informació, no haurien de ser vistes com la substitució del periodisme sinó com un complement d’aquest. La informació que publica un usuari qualsevol a les xarxes socials, encara que sigui de manera simultània als fets, no es pot comparar amb aquella que és verificada i processada per un professional i publicada sota uns criteris d’imparcialitat i objectivitat.

D’altra banda, la majoria de mitjans de comunicació també tenen els seus comptes a les xarxes socials a causa de la necessitat d’actualització que tenen per adaptar-se al ritme de la societat actual i per poder ampliar la seva imatge en un món cada cop més competitiu.

Molt lligat amb el tema anterior, està el tema de la verificació de la informació per part dels usuaris de les xarxes socials, ja que de la mateixa manera que qualsevol persona pot publicar informació correcta i verídica, també es poden publicar rumors o informacions completament falses i cap dels motors de cerca a Internet permet comprovar la veracitat de la informació subministrada ni, per tant, la seva fiabilitat.  Aquest forma part d’un dels principals problemes de la informació disponible a les xarxes socials i també a Internet. A diferència del que passava quan la informació es publicava únicament impresa, a la xarxa no hi ha cap mecanisme de selecció prèvia dels continguts que s’hi publiquen, amb la qual cosa qualsevol persona pot penjar una informació errònia, sigui per desconeixement o bé expressament.

És per això que volem insistir en el fet que l’abundància d’informació no implica, de cap manera, un coneixement més profund. Sempre cal buscar les fonts més fiables i contrastar-les quan ens sigui possible.

Suports de la premsa online

Els suports de la premsa online són bàsicament tots aquells aparells digitals que tinguin accés a Internet.

Bibliografía/ Webgrafía

Abadal, E., Guallar, J. (2010). Prensa digital y bibliotecas. Recuperat de http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/61045/1/Prensa%20digital%20y%20bibliotecas-Abadal-Guallar-2010.pdf

Alemany, J.C. (2019). ¿Tiene futuro la prensa? ¿Qué se puede hacer?. Recuperat de https://www.laboratoriodeperiodismo.org/tiene-futuro-la-prensa-escritaque-se-puede-hacer-algunos-apuntes/

Arts i lleure. (2009). Dins Enciclopèdia Catalana, SAU (p. 182). Barcelona: Edicions 62.

Cerezo, J. (2009). La revolución de la prensa digital. Madrid: Evoca Comunicación e Imagen

Cristobal, E., Hernández, F. (2014). La prensa digital y la web 2.0: análisis de los cibermedios como portales de información. Recuperat de https://www.researchgate.net/publication/324081214_La_prensa_digital_y_la_web_20_analisis_de_los_cibermedios_como_portales_de_informacion

Darko, C. (2014). ¿Cómo ha cambiado el periodisme en la era digital?. Recuperat de https://www.adrenalina.es/como-ha-cambiado-el-periodismo-en-la-era-digital/

Falla, S. (2009). Periodismo digital: definicions y características. Recuperat de http://www.maestrosdelweb.com/periodismo-digital-definiciones-caracteristicas/

Internet. (2019). Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Internet

Navarro, H., Contreras, R., García, I., Massana, E., González, Z. (2012). La premsa comarcal i el consum de noves pantalles. Universitat de Vic, Catalunya

Oleksiy, M. (s.d.) Recuperat de https://pixabay.com/es/images/search/prensa%20digital/

Oliver, O. (2019). Periodismo digital y redes sociales. Recuperat de https://comunidad.iebschool.com/oscaroliver/2019/05/02/periodismo-digital-y-redes-sociales/

Perkins, M. (2012). Canva. (Versió 2.0). Recuperat de https://www.canva.com/

Societat. (2009). Dins Enciclopèdia Catalana, SAU (p. 108). Barcelona: Edicions 62.

Tecnologia. (2007). Dins Enciclopèdia Catalana, SAU (p. 192). Barcelona: Edicions 62.

Tecnologia II. (2010). Dins Enciclopèdia Catalana, SAU (p. 115). Barcelona: Edicions 62.

Rodriguez, R., Pedraza, R. (2009) Prensa digital y web 2.0. Recuperat de https://www.upf.edu/hipertextnet/numero-7/prensa-digital.html

(2011). La prensa: Digital vs papel. Recuperat de https://www.aimc.es/a1mc-c0nt3nt/uploads/2017/05/imm_prensa2011.pdf