Què són les narratives transmediàtiques interactives?
Una narrativa és una història que explica uns fets que passen a un o més personatges. L’acció d’explicar històries existeix des dels principis de la comunicació, i en el pas dels anys han anat canviant tant els mètodes com els canals des d’on són explicades. En l’actualitat tenim molts canals per on narrar aquestes històries i s’han anat desenvolupant per arribar a més persones creant trames explicades per diferents canals. Aquí és on arriben les narratives transmediàtiques, que són una particular forma narrativa que s’expandeix a través de diferents sistemes de significació i mitjans.
No són una adaptació d’un llenguatge a un altre; la història que pot explicar un còmic no és la mateixa que apareix a la pantalla del cinema o a un dispositiu mòbil. D’aquesta manera el relat que s’explica s’expandeix, apareixen nous personatges o situacions que traspassen les fronteres de l’univers de ficció. Quan aquestes narratives arriben als consumidors s’assumeixen rols actius en el procés d’expansió de les històries, una interactivitat entre el creador i els consumidors.
Una història pot començar amb un llibre, continuar en pel·lícula i expandir la trama en videojocs. Cada part pot tenir independència narrativa però ha de tenir relació amb les altres i coherència amb la narrativa general. Els consumidors no només consumeixen el producte, sinó que amplien el món de la narrativa a través de noves parts creades per ells mateixos, donant més valor a l’obra i arribant a més públic.
Des de la producció, es requereix crear contingut que “enganxi” al públic utilitzant tècniques relacionades amb les seves vides diàries. Per això, cal crear històries a través de diferents mitjans per fer peces úniques per a cada canal.
Com sorgeixen?
Als voltants dels anys 70 i 80, artistes telemàtics van començar a fer experiments sobre la narració col·lectiva produint teories sobre què es convertia en transmèdia, barrejant també antecessors de les xarxes socials actuals. Als 90, amb la normalització de l’ús d’internet, molts creadors van començar a anar més enllà d’explicar històries com sempre s’havia fet i van buscar formes per entretenir a través de les noves plataformes. D’aquí en van sortir els ARGs (alternate reality games), que eren històries en temps real i amb públic. A partir d’aquí, moltes franquícies van començar a afegir aquest mètode per millorar els seus productes i fer que els clients adquireixin una actitud activa i un compromís cap a la història.
Transmèdia al periodisme
El periodisme com el coneixem en clau narrativa no sol anar més enllà del paper imprès (diaris, revistes i periòdics). A part dels límits de la mirada monomediàtica, molts periodistes són conscients que el que fan és storytelling (explicar històries). Recordem que una narrativa transmediàtica es pot definir a través de dos variables; que la història es narra a través de diversos mitjans i plataformes, i que els consumidors participen en la construcció del món narratiu.
En el cas del periodisme podríem dir que alguns relats es tractarien de narratives transmediàtiques, ja que es poden explicar a través de tots els mitjans i els usuaris poden col·laborar en l’expansió del relat. Si tenim una bona combinació de mitjans, podem crear sentit en un món on els acords entre diferents plataformes de continguts són cada cop més acceptables.
Pel que fa als continguts dels usuaris, no hi ha programa de televisió, ràdio o mitjà digital que no habiliti espais d’interacció pel públic.
Es parla molt del periodisme ciutadà o periodisme 3.0 i, gràcies a la combinació de xarxes i tecnologies, els ciutadans poden expandir continguts generats pels mitjans tradicionals o crear nous relats informatius.
El periodisme, com qualsevol àmbit comunicatiu, viu una constant transformació i no ens ha de sorprendre que seguim explicant històries d’una altra forma, amb transmèdia.
Bibliografia i webgrafia
- Juego de realidad alternativa
- Narrativa transmedia. (2019).
- NARRATIVES TRANSMEDIÀTIQUES I INTERACTIVES. (2019).
- Narratives Transmediàtiques Interactives. (2019).
- Narrativa transmedia
- Scolari, C. (2013). Narrativas Transmedia (1a ed.). Barcelona: Planeta de Libros.
