Amb la globalització i l’ús massiu de les noves tecnologies neix, com a necessitat, l’educació digital. Aquesta pretén garantir, mitjançant un sistema pedagògic i uns valors concrets, l’ús correcte de les noves tecnologies, de la informació digitalitzada i la tecnologia com a eina d’ensenyament. Per tant entenem que és un concepte clau per beneficiar-nos, sense caure en el seu ús excessiu i incorrecte, d’uns elements que ocupen gran part del nostre dia a dia.
A Catalunya apareix, per primer cop com a concepte, en una guia creada per l’ajuntament de Barcelona el 2014. L’objectiu d’aquesta era orientar a les mares i als pares del país per tal de gestionar les tecnologies de forma adequada en l’àmbit familiar.
Aparició com a necessitat
Actualment la societat és molt líquida i tot el que ens envolta va canviant a una velocitat enorme. Apareixen noves tecnologies que ho digitalitzen pràcticament tot i que canvien la manera de relacionar-se de les persones, de transmetre coneixement i de la societat en si. Tot això significa un abans i un després en la vida de les persones: poder arribar a casa treballar i enviar documents, concertar cites, cerca d’informació… Els mètodes de socialització, treball i ensenyament estaven quedant obsolets i a poc a poc es comencen a modificar per a englobar-hi les noves tecnologies.
L’any 1966 es va crear el ‘Factor-P’, considerat el primer ordinador de l’Estat. Deu anys més tard de la mà de la ‘Compañia Telefónica Nacional de España’ va aparèixer el primer dispositiu de telefonia mòbil, el TAV. Fins al 2003 Espanya va servir-se de la telefonia mòbil analògica. Tot i això, el 1995, telefònica va crear Movistar per a operar en la telefonia digital. Es van començar a comercialitzar dispositius de telefonia mòbil aquell mateix any, i en tan sols onze més, el nombre de línies mòbils contractades superava al d’habitants dins de l’Estat.
Primer de tot… El costat negre
Com tot a la vida, un abús o un ús amb finalitats no lícites pot tacar la imatge que tenim de qualsevol cosa. Per això, i més en el món en el qual vivim, és important que des de ben petits aconseguim que els més menuts facin un ús correcte i contribueixi al seu correcte desenvolupament.
Cada cop el primer contacte amb les noves tecnologies es produeix més d’hora. Els períodes d’aprenentatge en el qual es rep l’educació és vital per a no engendrar mals hàbits.
Detecció i cerca de solucions
Hi ha diversos símptomes que poden indicar-nos una addicció al telèfon mòbil.
- Utilitzar-los només llevar-nos i abans d’anar a dormir (no fa referència a l’ús de despertador).
- Preferir, per mandra, realitzar qualsevol activitat en el dispositiu que una de real.
- Manca d’atenció. Estar més pendents del dispositiu que de l’activitat a realitzar. Per exemple quan anem al gimnàs i cada dos minuts consultem el mòbil per a no perdre’ns “res”. Hem d’evitar el sentiment de por a desconnectar de l’actualitat i ser més racionals.
- Sentiments d’angoixa si no tenim el mòbil a prop.
- Tornar a casa si ens adonem que ens hem deixat el mòbil.
- Necessitat de gravar i fer fotos constantment per retransmetre en temps real les coses que fas.
És molt important conèixer-se a un mateix. Saber si necessitem una constant aprovació dels altres, falta de confiança en un mateix o ser vulnerables emocionalment propiciaran un ús excessiu d’aquests aparells.
Daniel Peña, doctor en psicología i ciències de la conducta
Els desencadenants: l’estrès, l’avorriment o situacions socials en les quals no ens sentim còmodes i ens refugiem rere la pantalla.
Un cop identifiquem la font del problema hem d’intentar marcar períodes sense mòbil, per a substituir-los per a activitats útils. És a dir buscar activitats on ometre la seva consulta, com per exemple sortir a córrer. Si aconseguim vèncer la por a perdre’ns quelcom i aconseguim a poc a poc fer activitats per remeiar-ne l’ús, serà la primera victòria en contra d’aquesta addicció.
Educació digital vs educació tradicional
L’educació digital no ha de ser una excepció i s’ha d’impartir des de l’inici de l’ensenyament. Per tant aquesta educació començarà de ben petits per crear bons hàbits i dotar d’eines competents per al futur.
Aquí sota podeu llegir la guia de l’ajuntament de Sant Cugat “50 consells de l’Educació Digital”.
Xerrada sobre la importància en l’adaptació educacional en els temps que corren
Els esquemes educatius tradicionals utilitzats un cop viscuda la normalització de l’era digital han resultat cada cop més ineficaços. Per a molts, llegir un llibre físic en comptes de visionar-ne un film, ha perdut interès. Degut això el model educatiu s’ha revolucionat amb l’última dècada i els equipaments a les aules ho demostren. La substitució de pissarres convencionals per pissarres on projectar continguts, les aules d’ordinadors i la substitució dels llibres convencionals a les motxilles en són alguns exemples.
Aquestes noves eines generen un ‘feedback’ molt elevat. L’estudiant manté una relació amb el professor molt més propera i eficaç rebent retroaccions constants. Pot fer tests i obtenir-ne les qualificacions al moment per a conèixer-ne els errors. Com hem explicat abans, aprendre mitjançant aquests dispositius ens brinda unes eines amb una capacitat de creació enormes. Aprenem a utilitzar dispositius d’ús necessari per a la interacció diària, programes per a editar i maquetar foto i vídeo… i un imaginari infinit de possibilitats.
La posada a punt amb el periodisme
Per acabar, i relacionant-ho amb la nostra professió, la digitalització i les eines que apareixen constantment permeten fer coses impensables anys endarrere. La informació que passa a l’altra banda del món ens arriba actualitzada mil·limètricament en qüestió de minuts i/o hores. Exemples en són els incendis que han patit l’amazona, l’Àfrica central i Austràlia, o el virus que s’ha tornat viral. Podeu donar una ullada al mapa en temps real d’afectats pel Coronavirus clicant aquí.
Actualment un sol periodista pot pre-produir, produir i post-produir tot el material. Això ens dóna la possibilitat de poder crear contingut per lliures, sense barreres ideològiques ni limitacions dels mitjans. També però propicia les ‘Fake News’, ja que tothom pot pujar contingut i crear fang sobre qualsevol esdeveniment.
I finalment hi ha forces periodistes de renom que completen la seva tasca amb blogs, comptes en xarxes socials, canals de Youtube i/o altres canals per a fer periodisme ‘freelance’ adaptat als temps que corren. Per acabar el blog us deixo amb el canal de Julio Maldonado, més conegut pel sobrenom de ‘Maldini’. En ell amplia informació esportiva i crea un espai d’opinió sobre l’actualitat futbolística.
Bibliografia
Educació digital, recuperat de Wikipèdia
L’ofici d’educar i l’educació digital, programa recuperat de Catalunya ràdio
50 consells sobre l’educació digital
Mòbil a les aules, recuperat de l’ara.cat
Estudi addicions als dispositius mòbils de Rastreator, recuperat de giztab
Primer ordinador de l’estat Espanyol. Recuperat de elDiario.