En temps de monotemes i connexió a Internet, qui diria que un artista de dembow anticiparia abans que ningú (només la Xina) la quarantena que ens cauria a sobre.
El coronavirus ha portat moments per oblidar, però també per riure. I qui més ha aprofitat aquesta segona vessant ha sigut l’escena musical per advertir del que ens venia a sobre a base de virals. I ara per ara, no es pot dir que no ho estan aconseguint. Per què no repassar els 9 vídeos musicovirals que, entre tots, porten més de 68 milions de visualitzacions en els 40 dies que portem de confinament?
- Resistiré 2020
Si, és possible que ja n’estiguis ben fart de la cançoneta, però s’ha d’admetre que s’ha convertit en un dels remakes musicals d’un himne més profitós dels últims temps. I és que compta amb artistes de primera fila com David Bisbal, David Otero, Efecto Mariposa o Manuel Carrasco. En aquest cas, la motivació d’aquesta unió és la recaptació d’ingressos per a Càritas, del que ben segur es trobaran ben satisfets amb les xifres obtingudes; més de vint-i-dos milions de visualitzacions.
- Coronavirus, de Yofrangel
Canviem radicalment d’estil i de to. Yofrangel va ser el precursor d’una allau de cançonetes quasi igual d’enganxoses que la pandèmia. A ritmes senzills, però efectius de dembow (i d’Avast) exposava el pensament d’aleshores; “a mí no me va a dar”. El que sí que li ha donat l’audiència són uns nou milions de visualitzacions. De fet, li ha anat tan bé amb aquest tema que ara ha fet la seqüela “La Cuarentena”, però ja se sap de l’èxit; no se sol tenir dos cops seguits.
- La cúmbia del coronavirus, de Mister Cumbia
Si una cosa saben fer els llatinoamericans, és entretenir amb gràcia en moments de dificultats. I així ho va transmetre Mister Cumbia, un mexicà expert en la matèria.
A més, la cançó es permet la doble llicència de ser instructiva, amb consells per a nosaltres com rentar-se les mans de manera seguida, utilitzar gels, no tocar-se la cara, posar-se mascaretes, evitar aglomeracions, allunyar-se del treball quan hi ha infecció, amb remat d’informar-se bé més enllà del mem.
“Lávense las manos, háganlo seguido.
Pónganse las pilas, en lugares concurridos.
No se toquen la cara, eviten los amigos.
Usa desinfectante, eso si es efectivo.”
MISTER CUMBIA, A “LA CUMBIA DEL CORONAVIRUS”.
- Coronavirus, de Zorman
A Espanya no vam trigar gaire a fer de les nostres. Zorman arribaria a cop d’electro-disgusting a mida d’aquesta catàstrofe mundial. En aquest cas, el creador s’enfoca més en els típics tòpics i prejudicis que sorgeixen fruit de la incertesa i ignorància dels moments “apocalíptics” en els que vivim. La cançó ressonaria de tal manera, que el videoclip va arribar fins al Japó, on més d’un espectador oriental no va prendre massa bé el to humorístic que caracteritza en Zorman.
“Soy muy inteligente, así que escúchame bien.
Nunca compres en Aliexpress o en un todo a cien.
Y si te cruzas con un chino, no te acerques a él.
Ni a un coreano o a un japonés, eso son chinos también.”
ZORMAN, A “CORONAVIRUS”.
El mateix creador va haver de donar explicacions a la televisió japonesa Fuji TV, on assegurà que el vídeo “és una crítica humorística al racisme cap als asiàtics en occident per la situació del virus, on el personatge que represento encarna el pitjor de la societat, i en cap cas em representa. És una burla al racisme i a l’alarmisme desmesurat dels mitjans de comunicació, feta en primera persona.”
Més enllà de la polèmica diplomàtica, ja en porta més de cinc milions de visualitzacions.
- Fiesta en la Terraza, de Bejo
Si el rap també ha estat en auge durant els darrers anys a la península, ha sigut per l’inconfusible estil canari. En aquest cas, Bejo fa una crònica arran de la qual s’està embrollant amb el bitxo, animant a fer que la quarantena la fem sense sortir de la terrassa. Tots els beneficis que generin el vídeo (de moment porta un milió) seran destinats a la lluita pel coronavirus.
“Algunos teletrabajan.
Los que más saben cogieron la baja.
Ahora no hay clase dicen que no vaya.
En las autopistas colas pa la playa.”
bejo, a “fiesta en la terraza”.
- Tosa, de Trazzto
La segona opció per la qual els creadors hi podien optar era partir de la base d’una cançó coneguda per reconvertir la lletra en la ja monotemàtica del dia. Així ho va decidir Trazzto, agafant la famosa “Tusa” de Karol G i Nicki Minaj per fer una descripció bastant acurada de la situació a acords de guitarra. El vídeo ja està a prop d’arribar als sis milions de reproduccions.
- Un canto a la vida, de Vanesa Martín
Aquí no n’hi ha ni humor, ni paròdies. I és que una aposta així no li pegaria gens a Vanessa Martín, una cantant amb una imatge de serietat, emocionalitat i pura balada espanyola. Però això no ho fa menys vàlid que la resta d’apostes comentades.
El seu himne dedicat a les persones en un intent per fer costat econòmicament a la Creu Roja, què també necessita molts donatius per subsistir la crisi del COVID-19 dintre dels àmbits que poden abraçar, una iniciativa molt ben rebuda per als més de cinc milions de persones que l’han sentida.
“Se levantan las banderas,
Algo nuevo nos espera.
Quedan tantas cosas bellas que alcanzar.
No te me caigas hoy,
Cógeme fuerte y seguiré contigo.”
vanessa martín, a “un canto a la vida”
- Coronavirus – iMarkkeyz ft. Cardi B.
Així és el 2020. Una cantant famosa pot dir cinc paraules a un Stories d’Instagram i a l’hora següent ja tens a un DJ fent de les seves amb una base de rap, encaixant perfectament amb el que seria una cançó qualsevol de la mateixa artista.
Això és el que li va passar a Cardi B., on els seus crits de “coronavirus, és real!” s’ha convertit en un hit de quarantena pels americans, amb dos milions i mig de visualitzacions. I pensar que als noranta també pensaven que nosaltres aniríem en cotxes voladors…
- COVID-19 – BRZP Music Sessions [Simónelmono]
I per enllestir el top, aquí hi tenim una paròdia no de cançó, sinó de format audiovisual. Les BRZP Music Sessions originals es tracten de fer un rap exclusiu de tres minuts per aquest canal d’acord amb la base d’un productor musical ja proporcionada abans de pensar la lletra. En aquest cas, és el virus qui destrossa el micro. Li sobren dos minuts de rap i amb tan poc ja ha fet quatre milions de visualitzacions.
El camí no és fàcil
Plantejats els exemples, toca preguntar-se; realment els ingressos d’un vídeo a YouTube són ben copiosos econòmicament en cas d’èxit? Pensem que la majoria de vídeos, cançons o paròdies parteixen amb la base d’arribar a aquest objectiu, sigui per benefici personal o solidari.
Doncs bé, igual que no existeix vareta màgica per a la clau de l’èxit, tampoc és que n’hi hagi per treure al màxim un profit econòmic d’un viral. En el cas de YouTube, influeixen una sèrie de variables: la temàtica del canal (treballs manuals, gaming, etc.) els principals països des d’on et veuen (probablement obtens més diners per part dels anunciants colombians que dels noruecs en cas que en el teu canal sigui de parla castellana, per exemple) l’edat dels que et veuen (diferents targets = diferents interessos i poders adquisitius) i l’època d’ any en el qual el teu vídeo es viralitza (a l’estiu la publicitat es troba molt mal pagada en comparació al desembre que hi ha campanyes nadalenques, per posar un exemple).
Totes aquestes variables es materialitzen en l’anomenat CPM, que és la tarifació en temps real del qual es paga per cada miler de visualitzacions en els que han sortit anuncis en funció de cada país, com si es tractés de posar gasolina al cotxe. Si ens fixem en el següent cas real, veiem que els Estats Units és qui millor paga, a 9,37 € el CPM, mentre que si comparem els americans amb els espanyols, el CPM del nostre país suposa més de 4 euros menys (un 5,15 €). Però si hem de parlar d’altres països sudamericans, la cosa és pitjor; a Argentina o el Perú no s’arriba als 2 € de CPM.
Així que si, aquest negoci encara dona calés, però potser no els suficients per generar una estabilitat financera o per arribar a grans objectius com pels que es necessiten en el cas de la COVID-19, on tot finançament és poc en l’àmbit alimentari, sanitari i pel que fa a la recerca d’una vacuna.
En aquest sentit, discogràfiques i creatius mai tiren per una única via de comunicació, ja que si bé és cert que YouTube és la que més visibilitat et dóna, no només es pot viure d’una plataforma i fins i tot els beneficis per streaming en són bastant irrisoris:
“Grups de major grandària ens diuen que s’estan adonant que el streaming no genera res, que d’algun temps ençà bàsicament ha funcionat com a publicitat per a les seves gires” (…) “Miren de prop les liquidacions que han generat a través d’aquests serveis i no dóna ni per a gravar. Això és una situació de precarietat que sorgeix de molts anys en què s’ha assumit que la música gravada és publicitat per al directe.
Hem regalat la música durant massa temps. Quan hi ha consciència d’això entre els grups et dóna esperança perquè la situació canviï, però serà una llarga baralla com és el cas des de fa molts anys”.
Mark Kitcatt, d’IMPALA (associació europea de discogràfiques independents)
És per això que en l’àmbit comercial se sol promocionar molt més la botiga en línia del marxandatge de l’artista, tractant de demanar que els fans comprin el disc o el vinil (i fins i tot el cassette), es realitzin “bolos” o concerts o es fomenti la compra d’una cançó per iTunes abans que un Spotify o un Tidal, tot i que al final cada oient és el que decideix on sentir-ho, sigui una opció que faci treure calés… o no.
Al cap i a la fi, en un entorn amb tanta competència, la intenció és que el viral arribi. Sigui pel boca a boca, sigui pels clics (tot i que ara el mercat publicitari tampoc és que estigui en el seu millor moment) o perquè Joan hagi decidit gastar-se 0,99 cèntims a una cançó d’un artista indie a iTunes perquè vulgui mostrar la seva empatia amb la intencionalitat, sigui solidària o no, d’aquests músics que, al cap i a la fi, continuen posant el seu granet de sorra amenitzant-nos el dia a dia en temps de confinament, siguis ciutadà, metge o voluntari, siguin els calés que siguin.
Webgrafia
MARRÓN, OSCAR: ¿Cuánto se gana en YouTube? [en línia]. Aprende Sobre YouTube <https://youtu.be/iwUj5bKlsyU>. [Consulta: 20 mar. 2020]
BARDAJÍ, JORGE: La industria musical se reúne con el gobierno: “queremos medidas concretas para que toda la cadena pueda subsistir” [en línia]. jenesaispop.com <https://jenesaispop.com/2020/04/23/389263/la-industria-de-la-musica-se-reune-con-el-gobierno-queremos-que-se-apliquen-medidas-concretas/>. [Consulta: 24 abr. 2020]