En aquest blog aprendreu com s’ha d’escriure a les xarxes. Tot i que pot sorprendre no es pot escriure de la mateixa manera que per la premsa escrita. Hi ha molts factors diferencials que influeixen en el comportament dels usuaris i els hem de tenir en compte a l’hora d’escriure. Per començar analitzarem el famós sistema de la piràmide invertida, mirarem punts clau del comportament del lector per tal de poder adaptar els nostres textos/notícies i aconseguir la màxima efectivitat de la informació que hi posem. Veurem els hipertextos i els enllaços, eina molt important a l’hora d’escriure a internet, i l’estructura i utilització dels títols i els subtítols. També repassarem l’ús de les cometes les negretes i la cursiva i en quins casos s’ha d’emprar cada una.
El periodisme digital
El periodisme digital consisteix en la redacció i distribució de notícies a Internet. Utilitza el llenguatge escrit però també incorpora recursos multimèdia que inclou la fotografia, l’àudio, el vídeo, l’hipertext i la interactivitat. Aquest material gràfic fa que el periodisme digital sigui més atractiu a ulls dels seus consumidors/es, ja que, a diferència dels mitjans tradicionals, té la llibertat d’adjuntar grans quantitats d’arxius audiovisuals.
La piràmide invertida
L’origen de la piràmide invertida com a tal, s’associa amb la invenció del telègraf l’any 1837 i la preocupació que la transmissió pogués tallar-se. Es tractava de lliurar el missatge principal al més aviat possible. Aleshores es va començar a utilitzar aquesta “variant” que consistia a escriure el més important tot just al principi del missatge i sobretot de manera breu.
Una lògica similar és la que funciona a les pàgines web avui en dia. La idea és que en l’instant que un títol capti l’atenció de l’usuari, aquest sigui prou eloqüent per dir-li de quina és la informació principal de manera detallada i breu. Així el lector o lectora tenen la informació necessària per veure si val la pena llegir la notícia, veure-la o sentir-la fent clic a l’enllaç.
La piràmide invertida perfecta ha de permetre l’eliminació successiva de paràgrafs, des de l’últim fins al segon, sense que el/la lector/a notés la manca de cap d’ells, almenys ha de rebre una part de la versió original de la notícia.
Amb l’arribada d’Internet i la seva popularització com a mitjà informatiu no només es va recuperar la famosa piràmide, sinó que es va modernitzar i es va exigir per a ella un nou estil.
El model d’escriptura en piràmide invertida és útil per als diaris perquè els lectors/es poden parar de llegir en qualsevol moment i tot i això encara haver aconseguit llegir les parts més importants de l’article, ja que estan situades tot just al principi.
La piràmide el narra el fet una sola vegada i sense repetir-se, des del títol, fins al final del cos. El títol t’introdueix en sis paraules el fet, l’entradeta (si hi ha) l’amplia una mica donant dades més específiques que no caben al títol i el cos afegeix informació no la repeteix. Aquesta nova forma exigeix paraules curtes, conegudes i precises.
El primer nivell és el text lineal. Escriure un text en una mateixa pàgina deprincipi a fi. Sense cap subtema ni incís.
En el segon nivell trobem els textos originalment creats com lineals que s’adapten a l’ambient digital. Això no funciona bé amb tots els textos lineals. Aquí, és realitza un exercici de jerarquització i classificació del text per tal de separar-lo subtemes ben definits. Si s’aconsegueix crear una independència total de cada un, permetrà fer a l’usuari una lectura no lineal dins de la mateixa pàgina.
I per últim, al tercer nivell trobem els hipertextos . Aquí, és l’usuari qui determina la jerarquia de la informació i, en últimes, qui construeix la seva pròpia piràmide.
El comportament de l’usuari
Els textos que publica el diari imprès gairebé sempre són pensats dissenyats i escrits pensant en la seva lectura lineal. El contingut lineal es mou en un ordre predeterminat i no hi ha res que l’usuari pugui fer per alterar aquest ordre. Aquest tipus de notícies acaben cansant al lector/a i solen tenir menys èxit que les notícies organitzades de tal manera que el lector/a pot decidir que llegir i que no. Com a dada important, sempre s’ha demostrat que a mesura que la història es fa més llarga, la lectura i l’atenció del lector descendien. Les històries curtes són tres vegades més vistes que les llargues i que, la lectura era superficial. Les històries/lectures/notícies amb paràgrafs curts per regla general reben el doble d’atenció visual que aquelles amb paràgrafs més llargs i densos.
La mitjana oficial de paraules per minut que pot llegir una persona són unes 200.
Segons investigacions de l’eyetrack ii
També mitjançant altres estudis s’ha observat que els titulars dominants són els que atreuen l’atenció de l’usuari amb més freqüència quan s’ingressa a la pàgina. Les fotografies al contrari del que podria esperar-se, no són el punt d’entrada a la pàgina d’inici en què el lector s’hi fixa més. Passen en un segon pla on el lector els hi posa atenció un cop ja ha detectat de que va la notícia i ja té la informació que requeria.
Existeixen dos tipus de lectors/es, els escanejadors i els lectors que llegeixen paraula per paraula. Però avui en dia, el que fan la majoria de lectors/es és triar les paraules clau, oracions i paràgrafs del seu interès, mentre “boten” sobre aquelles parts del text que els importen menys i les obvien.
A la següent imatge, coneguda com a mapa de calor (heat map), el color vermell mostra les zones on més es concentren les mirades dels lectors/es. Aquesta imatge ens ajuda a comprendre el comportament que tenen a l’hora de llegir. Per altra banda també ens permet modificar i perfeccionar la nostra manera d’escriure per tal d’intentar que captin el 100% (o el màxim possible) de la informació destacada que els oferim.
Patró de Lectura en E
El patró en F, adverteix Jakob Nielsen, algunes vegades adquireix la forma d’E. En aquest cas torna a haver-hi un moviment horitzontal a la part superior de l’àrea de contingut, d’esquerra a dreta, després es torna, hi ha un moviment vertical per la part esquerra de la pantalla. Un cop completada la primera part hi ha un segon moviment horitzontal, però més curt que l’anterior on després torna la vista a la part esquerra, el lector segueix baixant i finalment, culmina amb un moviment horitzontal idèntic al primer. Les fletxes de la imatge indiquen la presumpte trajectòria dels lectors/es.
Patró de lectura en L invertida
El patró en F, algunes vegades és modifica i adquireix la forma de L invertida, amb la barra horitzontal a la part superior de la pantalla i a l’extrem esquerre la vista fa un scroll cap a la part inferior de la pàgina. Les fletxes de la imatge indiquen la presumpte trajectòria dels lectors/es.
Patró de lectura en F
D’acord amb les investigacions de Jacob Nielsen, hi ha un moviment horitzontal a la part superior de l’àrea de contingut, d’esquerra a dreta, després es torna, hi ha un moviment vertical per la part esquerra de la pantalla. Un cop completada la primera part hi ha un segon moviment horitzontal, però més curt que l’anterior i, finalment, un moviment vertical a la part esquerra de la pantalla. Les fletxes de la imatge indiquen la presumpte trajectòria dels lectors/es.
Els hipertextos
L’hipertext és un sistema d’organització de la informació basat en la possibilitat de moure’s per dins d’un text i cap a textos diferents mitjançant paraules clau. És un dels conceptes més destacats i importants d’Internet. La forma més habitual d’hipertext en documents és la d’hipervincle que són referències encreuades automàtiques que porten a l’usuari a altres documents.
Actualment el millor exemple dels hipertexts són les pàgines web navegables.
Els Enllaços
Acostumen a ser bidireccionals. Hi ha diferents tipus d’enllaços, la connexió entre la paraula i la seva definició, un concepte i una base de dades, un personatge i la seva biografia….
Podem dividir els enllaços en estàtics i dinàmics.
-Enllaços estàtics: són enllaços fixats i definits per l’autor del document. És a dir enllaços interns que et mouen pel mateix document
-Enllaços dinàmics: aquests enllaços són establerts pel lector del document i et porten a pàgines o documents externs.
L’ús de la cursiva, la negreta i les cometes
La cursiva, les cometes i la negreta són recursos tipogràfics que serveixen per destacar o per caracteritzar, per motiu de la seva naturalesa o de la seva funció, una lletra, un mot, una expressió o el fragment d’un text. Aquests tres recursos van molt bé a l’hora de fer que el lector centri la seva atenció en una paraula o frase que nosaltres volem que la centri.
A continució veurem exemples reals de la utilització de casascun d’aquests recursos.
La negreta
La negreta és un tipus de lletra de la mateixa mida però de traç més gruixut, i tant pot ser rodona com cursiva. Es tracta d’un recurs visual per destacar determinats elements d’un text o d’un escrit, i com a tal respon més a la voluntat de qui escriu que no pas a criteris generalment establerts.
Sigui com sigui, cal utilitzar aquest recurs tipogràfic amb molta mesura, per tal de no abusar d’ell i omplir massa visualment els textos. Com a norma general, la negreta s’utilitza per destacar títols i subtítols de llibres i d’altres textos llargs i sobretot per destacar paraules clau. També la podem utilitzar quan la cursiva resulta insuficient per destacar determinats elements en textos breus, com ara cartells, díptics o tríptics.
Les cometes
Les cometes serveixen per marcar o per caracteritzar, per motiu de la seva naturalesa, de la seva procedència o de la seva funció, un mot o un conjunt de mots. Cal distingir els tipus de cometes següents: les cometes altes (” “), les cometes baixes (« ») i les cometes simples (‘ ’).
La cursiva
La funció principal de la cursiva és destacar una lletra, una paraula, una frase o un fragment dins un text escrit en lletra rodona. En cas, però, que un text estigui escrit íntegrament en lletra cursiva, sería a l’inrevés, tot i que en alguns casos també es poden fer servir amb aquesta funció les cometes.
Els recursos multimèdia
A part del text quan s’escriu a internet tenim altres recursos disponibles per tal de aconseguir un cert dinamisme de la pàgina i facilitar així la lectura de l’usuari. Els recursos multimèdia més importants i que s’utilitzen més són les imatges i els vídeos. Aquest és un avantatge molt gran que té l’escriptura a les xarxes enfront la premsa escrita, ja que a internet es poden posar totes les imatges i els vídeos que vulguem. Si no ens interessa omplir la pàgina d’imatges (cosa que en comptes d’aportar dinamisme i facilitar la lectura la dificultaria) tenim l’opció de crear les anomenades galeries d’imatges. Segurament tots nosaltres ens hem trobat una notícia amb una sola imatge però amb fletxetes als laterals que ens donen l’opció de canviar d’imatge.
Video explicatiu
Bibliografia/Webgrafia
Franco Guillermo. (2008). Cómo escribir para la web: Bases para la discusión y construcción de manuales de redacción ‘online’. Consultat des del 13 Octubre 2020 fins 22 Octubre 2020. https://inmadeluna.com/wp-content/uploads/Como-escribir-para-la-WEB.pdf
Criteris d’utilització de la cursiva, les cometes i la negreta. (n.d.). Consultat 22 Octubre 2020, des de https://www.upf.edu/web/llibre-estil/criteris-d-utililitzacio-de-la-cursiva-les-cometes-i-la-negreta
Les divisions d’un text: títols, subtítols i apartats. (n.d.). Consultat 22 Octubre 2020, des de https://www.upf.edu/web/llibre-estil/les-divisions-d-un-text-titols-subtitols-i-apartats
Links. (n.d.). Consultat 22 Octubre 2020, des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Links
Hipertext. (n.d.). Consultat 22 Octubre 2020, des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Hipertext
Internet. (n.d.). Consultat 23 Octubre 2020, des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Internet
Periodsime digital. (n.d.). Consultat 23 Octubre 2020, des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Periodisme_digital
Mundo Deportivo diari online. (n.d.). Consultat 25 Octubre 2020, des de https://www.mundodeportivo.com/elotromundo/actualidad/20201025/484293184810/las-portadas-deportivas-de-este-domingo-25.html#2
Google Images. (n.d.) Consultat 28 Febrer 2021
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.