Les pàgines web (o també conegudes com a World Wide Web o www), són conjunts de documents que estan interconnectats per enllaços d’hipertext que es poden comunicar a través de tecnologia digital. Aquesta tecnologia digital inclou mòbils, ordinadors, tauletes electròniques etc. Els enllaços d’hipertext són la combinació de text, gràfics, arxius multimèdia i altres recursos digitals dins d’un mateix document que acaben conformant una pàgina web. Tota la informació que es troba en aquestes pàgines estan generades mitjançant el llenguatge digital, també anomenat format HTML o XHTML.
Quan es pensa en pàgines web, es pensa ràpidament en el fenomen Internet, això és un error, ja que Internet i web no estan al mateix nivell de rellevància digital. D’una banda Internet és un conjunt de xarxes de comunicació intercomunicades d’abast mundial i que està compost de milers de pàgines web. Per accedir a pàgines web, utilitzes el navegador que hi ha dins d’ Internet. Per tant, Internet és un organisme digital que va aparèixer molt abans de les pàgines web.
Abans de les pàgines web, ja existia Internet. Internet va aparèixer com un projecte d’àmbit militar en el període de la Guerra Freda, entre Estats Units i la URSS. Licklider Joseph va ser un científic estatunidenc que treballava per la Agència d’Investigació de Projectes Avançats de Defensa dels EE.UU (DARPA). Joseph va ser qui va escriure una sèrie de memoràndums on desenvolupava una tecnologia que permetia establir la primera connexió a distància entre computadores. Aquest concepte va ser anomenat la Galactic Network (red galàctica). Al 1966 es crea ARPANET, que més tard es convertiria en el que avui dia es coneix com Internet. No va ser fins el 1989 quan Tim Berners-Lee, un físic nuclear del Centre Europeu de Fisica Nuclear, Licklider Joseph, informàtic considerat un dels pares d’Internet va presentar la seva proposta de pàgina web, una proposta que revolucionaria el món.
Des de la creació de la primera pàgina al 1990 fins al moment actual de la informàtica i de les pàgines web, han passat 30 anys, però l’evolució de les pàgines web ha sigut gegantina i cada cop s’ha anat perfeccionant més i més. Hem passat del primer format de pàgina web, anomenada 1.0, fins a l’actual anomenat 4.0.
- La web 1.0, va ser la creada al 1990 i el primer model de pàgina web. En aquest format de pàgines web només es podia accedir a consumir contingut. Es podia obtenir informació del contingut d’aquella pàgina web, però no interactuar amb ella, era un format unidireccional.
- La web 2.0 va aparèixer al 2004 i va canviar el format anterior amb l’aparició de fòrums, blogs, la aparició de comentaris i després les xarxes socials. Va ser en aquestes pàgines web 2.0 quan comencen a aparèixer les xarxes socials d’avui en dia com Facebook, Youtube…
- La web 3.0 es va crear al 2010 i es va diferenciar sobretot per el concepte que es tenia del llenguatge dins la xarxa i a l’hora de fer cerques mitjançant paraules clau. Aquest format també es va anomenar pàgina web semàntica.
- La web 4.0 va començar a l’any 2016 i es va centrar en oferir un comportament més intel·ligent i predictiu amb el que, realitzant una afirmació o trucada, es posi en funcionament un conjunt d’accions que tinguin com a resultat allò que es vol o es demana.
- Hi haurà avenços i nous models de pàgines web? Veurem un web 5.0? Com serà? En que canviarà?
Pàgines web 1.0
La web 1.0 és la forma més bàsica que existeix de navegadors de text. Aquestes pàgines web, van aparèixer cap a 1990 de la mà del físic nuclear Tim Berners-Lee. Aquest físic treballava al CERN (Centre Europeu de Fisica Nuclear) i va plantejar un any abans la seva proposta: “La gestió de la informació a través d’ un protocol d’hipertextos”. Berners-Lee no va veure el seu projecte de pàgina web 1.0 fins l’any següent. El físic britànic es va passar gairebé un lustre perfeccionant el funcionament de les xarxes. L’any 1994 va crear el World Wide Web Consortium (W3C), on s’establien les bases i unes reglamentacions estàndards per tot tipus de pàgines web perquè totes funcionessin i s’entenguessin de la mateixa manera.
El disseny i funcionament de les pàgines web 1.0 són molt primitives per al que avui ofereix la web. La web 1.0 la utilitzen persones connectades a la web utilitzant Internet i és de només lectura. L’usuari és, bàsicament, un subjecte passiu que rep la informació o la pública, sense que existeixin possibilitats perquè es generi la interacció amb el contingut de la pàgina. Aquest format implica que l’usuari i la interacció d’aquest amb la pàgina web està totalment limitada al que el denominat web màster puja i administra el contingut que s’envia a la web. Aquesta web 1.0 era primitiva, estàtica, centralitzada, seqüencial, de només lectura, i no hi existia interactivitat entre la web i l’usuari que la consumia. Aquest tipus de pàgines web servien per a utilitzar el correu electrònic, navegadors, motors de cerca, etc. Alguns exemples de pàgines web 1.0 són Netscape, que va ser el primer gran navegador convencional de Internet; i Hotmail, que va ser la primera empresa que massificava l’ús del correu electrònic. Les empreses més importants aviat van veure el potencial comercial d’Internet, i van començar a crear els seus propis llocs web. Els cercadors van començar a oferir la possibilitat de pagar per posicionar determinats llocs web, amb la finalitat que els resultats proporcionats per a determinades cerques amb terminologia relacionada, incloguessin les seves webs en els primers llocs.
En la Web 1.0, la creació de pàgines web requeria uns coneixements d’eines de programació i disseny que quedaven fora de la gran majoria d’usuaris. Per aquest motiu el procés de creació i disseny de pàgines webs es dipositava normalment en mans de personal informàtic especialitzat. En cas contrari, es podien trobar sovint el desenvolupament de pàgines o llocs web de navegació complicada o amb nombrosos errors o hipertextos trencats, és a dir, que no estan ben sincronitzats o són inexistents). D’aquesta manera van proliferar moltíssims llocs web estàtics de tota mena (empreses, institucions, organismes, etc.). Aquests llocs web funcionaven com a canals institucionals amb els continguts o els usuaris dels quals que els visitessin no hi havia manera d’interactuar.
Fins llavors, Internet era un lloc virtual de dades majoritàriament estàtiques. Es considerava que Internet era la major font de consulta que atreia a milions de persones a entrar-hi per buscar informació, dades… Si bé els fòrums i el xat daten de la web 1.0, aquests es trobaven ben diferenciats dels llocs tradicionals (tal com ocorre en l’actualitat); navegar per la web 1.0 era similar a visitar un gran centre comercial, amb infinitat de botigues, en el qual era possible comprar productes, però no alterar les seves vidrieres ni provar-se les peces de vestir, és a dir, no hi havia interacció alguna amb cap tipus de pàgina web.
Pàgina web 2.0
La primera vegada on es va utilitzar el terme ‘pàgina web 2.0’ va ser en una conferència celebrada al octubre de 2004 per Tim O’Reilly. O’Reilly és un informàtic irlandès que va ser un visionari de les noves tendències i el futur de la informàtica i les pàgines web. L’irlandès es va referir a aquesta segona generació de pàgines web com “una nova web basada en les comunicacions d’usuaris i la nova oferta de serveis”. Aquests serveis van aparèixer en forma de pàgines com blogs, wikis, xats, fòrums o presentacions online entre d’altres. Amb aquest avenç es potenciava la col·laboració i el intercanvi d’informació entre usuaris a través de xarxes socials.
Les principals diferències que va tenir la primera generació de pàgines web amb la segona, va ser que la nova versió era dinàmica, interactiva, on a part de llegir, s’escrivia i això afavoria el treball col·lectiu i la comunicació a través d’Internet entre els usuaris. La pàgina web 2.0 vinculava serveis que permetien compartir informació i interactuar amb ella amb facilitat. O’Reilly creia que amb el sorgiment de les xarxes socials i les plataformes web es formaria una evolució d’Internet que aniria cap a una funció de web social i una eina de interacció social. Aquesta web 2.0 tenia una actitud innovadora que volia utilitzar la tecnologia que tenia al seu abast amb la finalitat de comunicar i enllaçar a diferents usuaris a través de la creació de webs interactives i amb dissenys gràfics visuals i dinàmics. Aquesta era una diferència considerable respecte a la primera versió, ja que mentre les pàgines web 1.0 eren unidireccionals i no permetien interacció, a la segona es permet aquesta interacció entre usuaris a través de xarxes web.
Al 2004, amb l’arribada de les pàgines web 2.0, es produeix un fenomen social que va canviar per sempre la manera de comunicar-nos i la relació de la informació amb els usuaris. Els usuaris van passar de ser lectors a fer-los Tim O’Reilly (Cork, 1954) és un informàtic irlandès, autor del concepte Web 2.0 participes. Aquesta participació dels usuaris ja podia ser aportant més informació cap al que s’estava explicant (per exemple una notícia) o aportar opinió personal dels usuaris.
Aquest canvi radical a la historia de la humanitat va causar un gran impacte en els mitjans de comunicació, on es va viure la caiguda de alguns mitjans que tenien una comunicació més tradicional i el sorgiment de nous mitjans, plataformes i canals que es van adaptar a la nova onada de llibertats. S’inclou des de canals de televisió fins a revistes, diaris i altres mitjans que van tenir gran èxit a nivell mundial. Alguns exemples són el naixement de grans cadenes com Movistar, Vodafone TV que van fer que el objecte més cotissat a la casa d’una familia fos un ‘router’. També van nèixer grans empreses i xarxes socials d’internet com són Twitter, Youtube o Facebook, que va començar a revolucionar el món amb la gran interacció que hi havia de tots els usuaris, cosa que amb la web 1.0 no existia.
Això no va ser bo per tothom des del punt de vista laboral, ja que hi va haver un gremi que va sortir perjudicat, els periodistes. Per els periodistes no va ser fàcil acceptar que sota la publicació d’un article, d’una noticia o d’un fet que explicaven a les xarxes socials i a mitjans digitals, hi havia usuaris que podien menysprear-los, insultar-los, fer noticies falses o fins i tot amenaçar a aquells periodistes que l’única cosa que feien era la seva feina.
Perquè la pàgina web 2.0 funciones amb totes les aplicacions i eines possibles per el seu funcionament, s’utilitzava un gestor de continguts, també conegut com CMS. Aquest gestor permetia la creació i administració de continguts mitjançant una interfície que controla bases de dades on s’allotja tot el contingut d’aquella pàgina web. El sistema permet manejar de manera independent el contingut d’una banda i el disseny per una altra. Així, és possible manejar el contingut i donar-li, quan es vol, un disseny diferent, sense haver de donar-li un format nou al contingut. A més, l’ interfície permet diversos editors la publicació en el lloc, fàcil i controlada. Aquesta generació va durar només 6 anys, ja que al 2010, va aparèixer la tercera generació de pàgines webs.
Pàgines web 3.0
El terme ‘pàgina web 3.0’ va aparèixer per primera vegada al 2006, en un article de Jeffrey Zeldman. Zeldman és un disenyador de pàgines web americà que va ser molt crític amb al segona generació de pàgines web i que va fundar l’empresa Happy-Cog per el desenvolupament de nous sistemes de pàgines web. La web 3.0 va promocionar-se com la evolució perfecte per a la segona generació per el seu us i interacció de la web a través d’incorporar noves tendències tecnològiques.
La web 3.0 transformava la web en una base de dades a través del llenguatge XML, una estructura que permetia descriure i analitzar dades i tots els formats per treure conclusions de cada usuari. A més es va crear la famosa pàgina web semàntica. Aquest tipus de pàgina web 3.0 utilitzava cerques de llenguatge XML i de dades per classificar la informació dels usuaris i a ells mateixos en blocs depenent de la informació i els gustos a l’hora de buscar informació a Internet. Un altre avenç respecte la web 2.0 va ser fer continguts accessibles des de diferents dispositius. Això va comportar la creació de noves interfícies d’una mateixa pàgina web perquè aquesta s’adaptés al dispositiu des del que s’accedia, ja fos un telèfon, un televisor digital, una tauleta etc.
Mentre la pàgina web 2.0 estava gestionada per els usuaris, la web 3.0 estava gestionada per el núvol i manejada des d’un dispositiu més complex i personalitzat. Aquest fet va produir un nou tipus de web on s’afegia contingut semàntic als documents que la formen i amb això es creaven perfils dels usuaris per descobrir la informació rellevant o els seus gustos. La web 3.0 es va fer servir per expandir les opcions de personalització i cerca a través de la xarxa, accedint a la informació rellevant per a cada usuari gràcies al rastre que deixa aquest depenent de les pàgines webs que visiti i el àmbit que englobi aquella pàgina web. Per últim, un gran objectiu que tenia la tercera versió de pàgines webs quan va ser creada, era la reducció de costos i temps que s’invertia la segona generació a l’hora de localitzar informació útil a la web, ja que aquest temps es considerava que era d’una durada massa llarga i gràcies a la tercera generació i a establir unes regles i una nova xarxa d’interoperabilitat entre dispositius es va reduir el temps en localitzar la informació que era útil dins la web.
La pàgina web 3.0 també es coneguda com la pàgina web semàntica perquè utilitza de forma més eficient totes les dades gràcies a la “data web”.
Els orígens de la “web semàntica” comencen a principis del nou mil·lenni, al 2001. Tom Berners Lee, que fou el inventor de la World Wide Web, junt amb James Hendler, que és un investigador d’intel·ligència artificial van presentar un article de la revista Nature on abordaven la possibilitat de generar aquest tipus de web on s’hauria de dissenyar una nova generació. Aquest nou tipus de webs no només es dissenyaven com espai d’informació accessible per les persones, sinó com un espai on poguessin accedir els ordinadors. L’objectiu del accés dels ordinadors ajudaria molt a les persones per aconseguir la informació que es necessita amb grans garanties de fiabilitat i de velocitat més reduïda que en la generació anterior.
La web semàntica va definir un nou model de la web amb una capacitat molt superior a la coneguda fins aquell moment, regit per les principals cerques de paraules semàntiques i d’intel·ligència artificial. Sota aquest nou model de pàgina web, aquestes agafen un significat més propi, on el seu objectiu primordial és facilitar la cerca d’informació i ajustant-se als gustos dels usuaris, tal i com s’ha esmentat prèviament. Gràcies a la millora de les pàgines web 3.0, la informació que contenen aquestes pàgines té una estructura establerta, cosa que fa que Internet i la xarxa web sigui capaç de processar aquesta informació, entenent el significat d’aquesta informació.
Aquesta web semàntica va néixer amb un sol propòsit, acabar amb la gran sobreinformació que patia Internet a la primera dècada del segle XXI i que encara està patint. Amb tants usuaris amb accès a la xarxa i amb la seva interacció, molta de la informació que s’aportava no tenia ni qualitat ni rigor i això causava que l’usuari es sentís saturat d’informació i de molts dubtes sobre la notícia o el fet que estava llegint. Aquesta web semàntica tot i la gran millora d’aquesta generació respecte la segona, les webs seguien tenint un potencial limitat i amb unes avantatges i inconvenients molt marcats.
D’una banda, la web semàntica tenia com a grans avantatges la possibilitat d’incorporar contingut a les pàgines web de manera que la organització de la pàgina fos millor, estructural i gràficament parlant. Això feia una reducció de temps a l’hora de fer cerques de contingut ja que eren molt més precises.
D’altra banda la tercera generació de pàgines web creada per Zeldmann, tenia algunes desavantatges que feien que es quedes limitada al cap d’uns anys. Uns d’aquests inconvenients eren els costos d’adaptar els documents d’Internet per poder ser processat de manera semàntica. A més hi havia problemes de processar tots els idiomes registrats a la xarxa, cap al llenguatge HTML i XML. L’esforç dels informàtics per dotar de significat a les pàgines web va produir que la xarxa evoluciones i cap a la següent generació fos més assequible i entenedora per els usuaris.
A partir del 2007 van començar a sorgir aplicacions que només feien la utilitat de buscadors. Un dels primers va ser Twine desenvolupat per Radar Networks, més tard van arribar altres buscadors com Yahoo o Bing.
Aquest progrés de la tercera generació de pàgines web va durar des del 2006 fins al 2016, quan va començar una nova idea sobre la següent generació, la generació 4.0, que és la que viu l’actualitat en aquest moment.
Pàgines web 4.0
Al 2016 va començar la web 4.0, anomenat el pròxim gran avenç de la humanitat en el que a comunicació i xarxes web es refereix. La web 4.0 es centra en oferir un comportament més intel·ligent, més predictiu i en el que fent només una petició es posi es produeixin un conjunt d’accions que tinguin com a resultat fer allò que volem que passi.
Gràcies a l’avanç tecnològic de les grans empreses del sector com Google, Facebook, Microsoft i altres, s’han desenvolupat nous sistemes que són capaços de processar informació de manera similar o tal i com ho faria el cervell humà. Aquest nou sistema s’anomena Machine Learning. El Machine Learning és una disciplina científica de l’àmbit de la Intel·ligència Artificial que crea sistemes que aprenen automàticament. Aprendre en aquest context vol dir identificar patrons complexos en milions de dades.
Un gran canvi de la tercera generació cap a la 4a generació és l’aparició d’assistents de veu com Cortana, Siri, Google Now, que entenen de manera precisa i correcta el que la persona diu o solicita. A més, hi ha dispositius mòbils que tenen funcions d’escolta tota la estona i que amb paraules claus com “Okay Google” o “Oye Siri” s’activen i contesten d’immediat per posar-se a les ordres de la persona humana. Un altre indicador de l’avenç de la quarta generació és l’aparició dels bots. Els bots són programes d’interacció que són capaços de entaular conversacions amb ells de la mateixa manera que es podria fer amb una persona real.
Un altre diferencia és el tema dels cercadors. A la pàgina web 3.0, els buscadors eren elements essencials en el dia dia dels usuaris. Al entrar a cercadors com Google o Bing i s’introduïen les paraules claus, apareixen molts resultats que s’ha de revisar fins trobar el que es desitja. Doncs be, a la quarta generació de pàgines web milloren la experiència mitjançant l’ús de noves tecnologies que permeten un nivell d’interacció més complet i personalitzat. Es pot utilitzar la parla per realitzar accions, com per exemple comprar un bitllet de tren. La persona pot dir verbalment al dispositiu mòbil “ compra un bitllet de tren amb unes característiques..” i automàticament el dispositiu executarà les accions per anar a una web on fer les gestions i poder proporcionar solucions a les teves peticions o problemes.
En resum, la web 4.0 ofereix solucions a partir de tota la informació que l’usuari li dona i que existeix a la web. Per aconseguir-ho, s’aguanta sobre quatre bases. Primerament, la comprensió del llenguatge natural parlat, escrit i tecnològic, és a dir, de veu a text i al revés. La segona base és els nous sistemes de comunicació entre màquina i màquina, la denominada M2M. La tercera base és l’ús de la informació i el seu context. És a dir, la ubicació del GPS, o el ritme cardíac que registra el telèfon mòbil al fer esport. L’última base és el nou model de interacció amb el usuari mitjançant bots.
La web 4.0 permet avançar-se a situacions quotidianes com prendre rutes alternatives amb el GPS si la ruta habitual està colapsada o molt densa de cotxes per exemple. Això s’anomena computació cognitiva, on a través de potents ordinadors s’ emmagatzemen al núvol dades, peticions o desitjos entre d’altres, que permeten que els usuaris s’aprofitin de la ajuda de Internet i de les computadores que serveixen com a subministradors de dades de aquestes màquines.
VIDEO EXPLICATIU DEL TEMA
WEBGRAFIA
- 30 anys de la World Wide Web (n.d.). Consultat el 18 d’octubre de 2020 des de https://www.bbc.com/mundo/noticias-47524843
- Definicio Web 2.0. (n.d.). Consultat el 18 d’octubre de 2020 des de
- https://definicion.de/web-2-0/
- Delgado, Hugo. (2012). Característiques de la Web 1.0. Consultat el 18 d’octubre de 2020 des de https://disenowebakus.net/web-1.php
- Delgado, Hugo. (2012). Web 2.0 historia, evolución y características. Consultat el 18 d’octubre, 2020, de https://disenowebakus.net/la-web-2.php
- Delgado, Hugo. (2012). Web 3.0 – Significado, origen y ventajas. Consultat el 20d’octubre, 2020, de https://disenowebakus.net/la-web-3.php
- Delgado, Hugo. (2020). Web 4.0 ¿Qué es? y cómo se integrará a nuestras vidas. Consultat el 21 d’octubre, 2020, de https://disenowebakus.net/web-4.php
- Historia de la web. (n.d.). Consultat el 18 d’octubre de 2020 des de https://www.mclibre.org/consultar/htmlcss/otros/historia-resumen.html
- J. C. R. Licklider. (n.d.). Consultat el 18 d’octubre de 2020 des de https://ca.wikipedia.org/wiki/J._C._R._Licklider
- Jeffrey Zeldman. (n.d.). Consultat el 20 d’octubre de 2020 des de
- https://es.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Zeldman
- Tim Berners-Lee. (n.d.). Consultat el 18 d’octubre de 2020 des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Tim_Berners-Lee
- Tim O’Reilly. (2020, 3 de setembre). Viquipèdia, l’Enciclopèdia Lliure. Consultat el 20 d’octubre de 2020
- https://ca.wikipedia.org/wiki/Tim_O%27Reilly
- Web 1.0 (n.d.). Consultat el 18 d’octubre de 2020 des de
- https://es.wikipedia.org/wiki/Web_1.0
- Delgado, Hugo. (2012). Web 2.0 historia, evolución y características. Consultat el 18 d’octubre, 2020, de https://disenowebakus.net/la-web-2.php