Introducció a les NT

El concepte NT el va introduir per primera vegada Henry Jenkins, professor universitari i acadèmic nord-americà, en un article publicat a la revista Technology Review l’any 2003. En l’article, defineix la forma idònia de les NT i explica que cada mitjà ha d’aportar un altre contingut a la història, és a dir, el seu contingut ha de ser independent i autònom. Per tant, no és necessari haver llegit un llibre per gaudir de la pel·lícula i així successivament (Jenkins, H 2003).

Finalitzada la lectura de l’article, s’entén que les NT són relats / històries que s’expandeixen a través de múltiples mitjans / plataformes / xarxes de comunicació. Entre totes les característiques que defineixen el concepte, Jenkins en destaca la participació del públic. Explica que hi ha fans que cooperen activament en el procés d’expansió de les NT, ja sigui escrivint una altra història al seu blog personal o penjant una paròdia a YouTube. Afirma que els consumidors d’avui en dia han canviat.

Abans es conformaven llegint un còmic o mirant una pel·lícula, però amb la digitalització i l’aparició de les pàgines web alguns consumidors s’han convertit en prosumidors (productors + consumidors) apropiant-se els seus personatges preferits i contribuint a l’expansió dels mons narratius. Els prosumidors són molt actius en les narratives que els hi agraden (Scolari, C 2013).

Henry Jenkins, visitant Europa l’any 2012

Alguna vegada us heu passat un videojoc inspirat en una pel·lícula sense haver vist la pel·lícula?

Aquesta és la finalitat de les NT. És l’art de crear continguts diferents amb la finalitat que l’usuari prengui un paper actiu i consumeixi els continguts en tots els canals i mitjans possibles. L’objectiu principal de les NT és que a partir d’un contingut es donin a conèixer i s’expandeixin relats diferents en diversos canals i mitjans per tal que el contingut pugui arribar al màxim d’usuaris possibles.

Definició de les NT

Primer de tot, per definir les NT, és necessari aclarir que els experts en transmèdia encara no han creat unes bases teòriques sòlides per delimitar el concepte. Això crea confusió a l’hora d’explicar què són les NT. El gran repte pels experts ha de ser crear una teoria on quedi clar que es pot considerar una NT i que no. Explicats els principis fonamentals de dos grans investigadors en transmèdia es pot afirmar que hi ha dos punts que tota NT ha de seguir:

  • 1. Les NT s’han d’expandir a través de diferents mitjans / canals / plataformes.
  • 2. Els usuaris han de col·laborar en el procés d’expansió de les NT.

“Les NT són com una mena de relat on la història es desplega a través de múltiples mitjans i plataformes de comunicació, i en el que una part dels consumidors assumeix un rol actiu en aquest procés d’expansió“

(Scolari, C 2013)
Scolari a la Wikimania 2015, Ciutat de Mèxic

Explicació de les NT

Història de les NT

És una evidència que les narratives han tingut un paper transcendental al llarg de la història. Les pintures rupestres que els nostres avantpassats pintaven a les coves es poden considerar com les primeres narratives. A posteriori, amb la invenció de l’escriptura arriba el punt d’inflació en la forma amb què els éssers humans explicàvem històries, ja que es poden enregistrar. A grans trets, fins que Johannes Gutenberg (1440) no va inventar la premsa d’impremta, amb caràcters mòbils, només l’església i els nobles tenien accés als llibres, però amb la seva intenció això va canviar. Amb el pas dels anys els llibres es van començar a comercialitzar fins a arribar a l’actualitat on encara es comercialitzen.

Avui en dia, gràcies als descobriments enregistrar moviment i so podem gaudir d’històries en tots els formats i mitjans, però per entendre això és necessari fer un viatge en el temps fins a la dècada dels 70 i 80, on els primers experts en televisió, tenint en compte els mitjans que ja existien, van fer experiments amb els mitjans que gaudim en l’actualitat. Durant l’època d’or televisiva es van crear multitud de canals que la gent podia veure des del sofà de casa seva, gràcies a la televisió per cable i les antenes parabòliques.

A partir d’aquest moment, on els usuaris van tenir la possibilitat d’escollir que consumir, es comença a parlar del concepte transmèdia, ja que es diversifiquen els continguts que l’espectador pot consumir. Anys després, amb l’arribada de les pàgines web i la difusió de les noves formes de comunicació digital interactiva encara es van diversificar més els continguts que l’espectador pot consumir. En la dècada dels anys 90 amb la normalització d’internet van sorgir els primers projectes transmèdia, i a partir d’aquí les productores han dissenyat les narratives tenint en compte la repercussió transmediàtica que poden arribar a tenir. Les NT són una innovadora manera d’explicar històries que ha arribat per quedar-se durant molt temps. Ja no n’hi ha prou en crear una narrativa amb una bona història, sinó que aquesta ha de tenir la possibilitat de completar-se mitjançant uns altres continguts a mitjans diferents. En l’actualitat la majoria de les franquícies, més enllà del sector audiovisual, han començat a crear i a fer servir projectes transmèdia per a millorar els seus productes.

La saga Pokémon és considerada una de les millors franquícies en l’àmbit transmèdia del planeta, ja que s’expandeix en diverses plataformes que abracen videojocs, una sèrie de televisió, pel·lícules, un joc de cartes, tasos i també comercialitzen de diversos gadgets que apareixen en el joc. L’univers Pokémon és un clar exemple de NT, ja que els consumidors es poden submergir de ple en la història a través de diversos canals que aporten contingut diferent.

Joc de cartes Pokémon

Estat Actual de les NT

La revolució digital ho ha canviat tot, les relacions personals, la comunicació, els negocis i sobretot la forma que tenim d’utilitzar el nostre temps lliure. L’objectiu dels projectes de NT és buscar una forma innovadora per explicar històries i la digitalització s’ha adaptat perfectament a les intencions de la transmèdia. Les noves tecnologies permeten que moltes xarxes i plataformes s’involucrin en el procés d’expansió del contingut. (Scolari, C 2013)

Relació de les NT amb el Periodisme

En l’era digital la forma tradicional de fer periodisme ha quedat gairebé obsoleta. Els diaris impresos es conserven però es consumeixen molt més en les seves pàgines web i aplicacions de mòbil. El diari La Vanguardia va publicar aquest juny que un de cada dos espanyols havia llegit almenys una notícia en els seus mitjans digitals durant el mes de maig. L’any 2019, segons la pàgina web Statista, La Vanguardia només va vendre 19.624 exemplars diaris als quioscos. Aquestes dades evidencien que la premsa escrita està arribant al final dels seus dies, hi ha i hi haurà un canvi de tendència apostant cada vegada més pels continguts digitals deixant de banda els diaris escrits. Carlos. A. Scolari fa servir el concepte remediació per indicar aquest canvi en el periodisme.

En una entrevista al diari argenti El Litoral, Scolari explica que el periodisme digital s’ha assentat en la nova era, però encara no ha explotat els recursos al màxim. Segons Jenkins, les NT han de buscar la participació dels prosumidors per la construcció d’un món narratiu a través de diversos mitjans com trucades, twits, comentaris, vídeos, etc. La participació de l’usuari en aquesta mena de narrativa és essencial perquè funcioni. Col·loquialment es sol fer servir el terme periodista de carrer quan una persona sense tenir una titulació que l’acrediti com a periodista comparteix continguts a través del seu mòbil. Aquest periodista de carrer és el prosumidor en les NT. Avui en dia, tothom que tingui un mòbil pot exercir de periodista de carrer i penjar un contingut abans que un periodista professional, ja que per estadística arribarà abans al lloc dels fets una persona que no tingui la titulació de periodista que un titulat. Alguns periodistes de renom es mostren contraris al fet de qualsevol persona pugui actuar com a periodista professional, però això és contradictori perquè un titulat es pot beneficiar del contingut dels periodistes de carrer. El professional pot complementar els continguts d’aquests perquè esdevinguin a una notícia acreditada. Cada dia milers d’usuaris pengen continguts a les xarxes socials, alguns són pur entreteniment però en canvi n’hi ha d’altres que transmeten una informació rellevant. Les xarxes socials han de ser una eina que permeti la interacció entre l’usuari que ha enregistrat el contingut noticiable i el mitjà, que el convertirà en notícia.

Edifici Medialab, cooperació de RTVE i el Prado

En el periodisme transmèdia intervenen una gran varietat de formats i plataformes, on s’ha d’interactuar amb els usuaris actius. Actualment, qualsevol contingut generat ha de centrar-se en la transmèdia. Ara mateix, és molt difícil que un mitjà obtingui els ingressos suficients per tirar endavant si només està present en una plataforma. A part que els mitjans de comunicació han d’estar presents en més d’una plataforma, en tot moment, han de tenir en compte els seus usuaris.

Si els usuaris es senten part del mitjà estaran molt més involucrats. Els mitjans han d’escoltar als usuaris, amb la finalitat de beneficar-se de la seva fidelització i dels continguts que aquests puguin aportar. Iniciatives tan simples com una secció en la previsió del temps de TV3, on emeten vídeos que els espectadors els hi envien. En els vídeos, els espectadors graven un paisatge i expliquen la meteorologia. Aquesta iniciativa es considera periodisme transmèdia. A Espanya, RTVE és el mitjà de comunicació que més fort ha apostat en aquesta nova forma de fer periodisme tenint el Medialab, un laboratori, únicament, destinat a la creació continguts transmèdia.

Per aprofundir més sobre la temàtica és recomanable observar els següents vídeos, on Scolari tracte a fons el periodisme transmèdia.

Cable & Diario S.A. (2015, 11 d’agost)
Cable & Diario S.A. (2015, 11 d’agost)

Webgrafia