Internet és la unió de les xarxes i ordinadors repartits arreu del món. Ho podríem definir com a una xarxa global de connexions en la que persones de tot el món s’hi poden connectar en qualsevol moment del dia. Inicialment, Internet es va crear amb un objectiu militar, però amb els anys ha anat evolucionant i ha canviat molt. Actualment, s’ha convertit en un element més de la nostra vida quotidiana.

Des dels inicis

ARPA

L’any 1957, la URSS va llançar a l’espai el primer satèl·lit artificial de la història, l’Sputnik 1. En aquell moment, els Estats Units van decidir crear l’Agència de Projectes per a la Investigació Avançada dels Estats Units, més coneguda com a ARPA. Això ho van fer perquè els americans volien estar per davant dels russos en termes de tecnologia i enfrontaments militars. Així doncs, va ser a partir d’aquest projecte que, anys més tard, es desenvoluparia el que actualment coneixem com a Internet. 

Figura 1. Sputnik 1. Wikipedia (https://es.wikipedia.org/wiki/Sputnik_1)

ARPANET

Els americans seguien investigant amb l’objectiu de crear una xarxa a la qual es pogués accedir des de qualsevol punt del planeta. L’any 1969, Michel Elie va aconseguir connectar un ordinador de la UCLA (la Universitat de Califòrnia a Los Angeles) amb un altre ordinador del SRI (l’Institut de Recerca de Stanford). Temps més tard, van aconseguir connectar quatre universitats americanes amb el mateix sistema, una xarxa que van anomenar Arpanet. L’objectiu d’aquelles connexions era poder mantenir la comunicació entre diferents punts del país en cas de que hi hagués una guerra.

El 1970 es va acabar de consolidar Arpanet i Ray Tomlinson va crear les bases del que actualment és el correu electrònic. Dos anys més tard, 50 universitats i centres d’investigació dels Estats Units ja estaven interconnectats. L’any següent, a més, es van establir connexions amb Anglaterra i Noruega. Cada vegada hi havia més països connectats i això va fer que les vendes d’ordinadors es disparessin. És per això també que es van crear altres xarxes de connexió. En aquell moment hi havia una mica de caos, però, finalment, totes es va unificar i l’any 1983 es va formar Internet.

Internet i WWW

Internet es va formar a partir d’Arpanet quan va evolucionar amb l’ús de nous protocols i va passar a dir-se ArpaInternet. Al cap d’un temps va acabar dient-se simplement Internet. A partir d’aquell moment, es va seguir investigant per millorar la xarxa. L’any 1989, Tim Berners Lee va crear el primer protocol de transferència d’hipertextos a partir del qual es va formar la primera web amb l’ús dels nous recursos com HTML, HTTP i Web Browser. Amb els naixement de les webs va aparèixer la World Wide Web el 1993. En els inicis, només existien 100 pàgines WWW. En tan sols quatre anys, aquest nombre va créixer fins a les 200.000 pàgines.

A partir de llavors, el nombre de pàgines web només ha fet que augmentar molt ràpidament fins al moment en el que ens trobem ara, l’actualitat. A dia d’avui, existeixen webs per a qualsevol cosa que podem imaginar. Internet s’ha acabat utilitzant per a coses molt diferents a les que els seus impulsors havien pensat que serviria la seva xarxa de connexions.

Fases d’Internet

  • Web 1.0

De 1991 a 2003. Aquesta fase es caracteritza per l’existència de grans emissors de continguts, que tenien com a objectiu unificar-ho tot. En anglès podríem definir-ho com a broadcast. Els usuaris eren completament passius que tan sols podien absorbir la informació i les webs eren espais delimitats i tancats.

  • Web 2.0

De 2003 a 2006. En aquesta nova fase, l’usuari comença a fer-se actiu doncs pot crear contingut. És el moment en el que neixen págines com Youtube o Flickr, en la primera els usuaris hi poden publicar vídeos, i en la segona, fotos. A més d’aquestes, apareixen els blogs on els usuaris hi poden escriure sobre qualsevol tema. Aquest canvi de fase va generar un gran canvi en la història d’Internet ja que l’usuari pot consumir contingut i, a més a més, crear-lo.

  • Web 3.0

També se li podria dir Web 2.0 millorat. Es comença a parlar d’aquest terme al 2006 i és la fase en la que ens trobem en l’actualitat. Aquesta fase tracta de l’evolució que han tingut els usos d’Internet, però això es diu que pot ser una millora de la segona ja que no hi ha grans canvis. És el moment en el que apareixen nous usos com pot ser la geolocalització, la intel·ligència artificial i el big data.

Figura 2. Evolució d’Internet. Universitat de València (https://www.uv.es/bellochc/logopedia/NRTLogo1.wiki?2)

Usuaris

Els usuaris d’Internet creixen exponencialment cada any i des que existeixen els smartphones encara més. En el darrer any també s’ha notat un major augment d’usuaris causat per la pandèmia del coronavirus. En el confinament molta gent ha haver d’aprendre a adaptar-se a les eines digitals i a Internet ja que tot va passar a tenir un format online.

Segons les dades de l’informe Digital 2021, arreu del món hi ha uns 4.660 milions d’usuaris d’Internet. Respecte a la població mundial, aquesta xifra representa el 59,5% de la població. Comparat amb les dades de l’any passat, el nombre d’usuaris ha augmentat un 7,3% aquest any.

La mitjana del temps que passen connectats a Internet els usuaris d’arreu del món és de 6 hores i 54 minuts.

Figura 3. Dades dels usuaris d’Internet. Marketing4ecommerce (https://marketing4ecommerce.net/usuarios-de-internet-mundo/)

Usuaris segons el país

Encara que el nombre d’usuaris augmenti cada any, no ho fa igual a tots els països. N’hi ha on la majoria de la població ja està connectada, en canvi, en altres la utilització d’Internet no s’ha desenvolupat tant.

Les regions del món on més impacte ha fet Internet són el Europa del Nord (96%), l’Europa Oriental (93%) i Amèrica del Nord (90%), segons les dades de l’informa Digital 2021. D’altra banda, Àfrica Central (22%) i Àfrica Oriental (24%) són les regions on hi ha menys ús d’Internet.

Si mirem les dades per països, el que està al capdamunt és els Emirats Àrabs Units amb un 99%, seguit de Dinamarca i Suècia amb un 98% cada un. I a l’altre extrem hi ha Corea del Nord (0,1%)Eritrea (6,9%) i Sudan (8%).

Figura 4. Ús d’Internet per regions. Marketing4ecommerce (https://marketing4ecommerce.net/usuarios-de-internet-mundo/)

Pàgines web

El nombre de pàgines web augmenta per segons. En els inicis de la World Wide Web, els creixement dels primers anys va ser el més fort. Amb el temps s’ha anat estabilitzant però no deixa de créixer.

Actualment, hi ha aproximadament 1.900 milions de pàgines webs, moltes d’elles però estan inactives. En aquestes dades s’inclouen totes les pàgines creades des de la creació de la WWW.

Relació d’Internet amb el periodisme

Internet va revolucionar el món ben bé des dels inicis. Podríem dir que no hi ha hagut res que no hagi canviar des que existeix Internet.

En el nostre cas, parlem de periodisme. Pel periodisme, Internet és una gran eina per diferents aspectes. Com a bon periodista, una de les feines més importants que s’han de fer és informar-se. Actualment, disposen de milions de pàgines webs on poder buscar qualsevol informació que necessitem, trobarem informació de qualsevol tema. Ara bé, com que tothom pot afegir i generar contingut, hi ha vegades que el periodista es pot trobar amb dades que no siguin certes, per això haurà de fer la feina de contrastar informació. També és una forma com els periodistes poden comunicar-se amb les seves font fàcilment.

D’altra banda, els periodistes també utilitzen Internet per explicar i parlar de l’actualitat. Els diaris tradicionals en paper van canviar de forma i van afegir un format digital. Aquesta digitalització va permetre utilitzar contingut multimèdia, ja que en una pàgina web es pot posar text, imatges, vídeos i música. Això permet ensenyar més informació als usuaris perquè puguin conèixer tots els fets.

A part d’això, la digitalització dels diaris ha fet canviar la periodicitat en la que es publiquen. Si bé doncs, un diari en paper en publica cada dia, el diari online permet actualitzar la informació en directe en el moment que ocorren els fets. També, es pot ampliar i actualitzar la informació a mesura que es coneixen més dades.