Actualment, estem en la societat de la informació, on és quasi impossible viure sense internet i eines com l’ordinador o el mòbil, les quals fan possible la comunicació a dia d’avui i prenen una gran importància a l’hora de comunicar-se, inclús més que la parla. La societat actual viu en el món de la immediatesa, cosa que et proporcionen totes les xarxes com Twitter, Instagram o Telegram entre d’altres. Per aquest mateix fet, les xarxes han agafat molt de protagonisme, sobretot en el món del periodisme, però l’ofici ha rebut vàries crítiques pel seu abús de la immadietesa i quantitat amb notícies de 160 caràcters, mentre deixen de banda reportatges amb textos enriquits.
Treball eleborat per:
Mateu Sabala Jarque
3r de Periodisme. UVic.
27 d’Octubre del 2021. Curs 2021-2022.
Comunicació Digital Interactiva.
CONTEXTUALITZACIÓ
HISTÒRIA I EVOLUCIÓ
1. Primera Xarxa Social
La gent s’intercanviava correus però no va ser fins el 1997 , quan les persones van poder començar a socialitzar entre elles a través d’una xarxa, SixDegrees.
2. L’arribada del llenguatge audiovisual
El 23 d’Abril del 2005 va sortir una nova xarxa social, YouTube, mundialment famosa per veure vídeos.
3. Missatges de 140 càracters
L’any 2006 va sorgir Twitter, una aplicació que permetia als usuaris comunicar-se entre ells amb un màxim de càracters (140 als seus inicis i actualment 160).
4. La decaiguda de l’ortografia?
Al 2006 va arribar a WhatsApp i ja conta amb 2.000 milions d’usuaris, la xarxa social més utilitzada arreu del món.
ESTAT ACTUAL
Actualment utilitzem les xarxes socials per establir relacions amb usuaris i compartir totes les coses interessants que fem. Per altra banda, però, també s’ha d’anar amb atenció del què comparteixes i com ho comparteixes, ja que pots dir coses equivocades, desanimar els clients, danyar una marca o fins i tot ser rebutjat a futures feines per publicacions anteriors. Per tant, l’escriptura (el com ho dius) pren una gran importància a les nostres xarxes.
- Text breu i enriquit, engagement, hastags i Trending Topics.
RELACIÓ AMB LA TITULACIÓ
Ànalisi tuits Fabrizio Romano
Fabrizio Romano és un periodista esportiu reconegut mundialment gràcies a la xarxa de Twitter, amb 5,6 milions de seguidors. El periodista avança els fitxatges del mercat de futbol a través de el seu compte.
Fabrizio Romano anuncia el fitxatge amb l’expressió here we go, mítica en el seu compte. Quan el periodista publica un tuit amb el ‘here we go’, els seus seguidors ja saben que el fitxatge d’aquell jugador o entrenador es farà oficial en les pròximes hores.
També podem veure com en els pocs caràcters que té per anunciar-ho utilitza un text breu però amb molta informació. Nom del jugador, club el qual pertany, club el qual anirà, el preu… Per això s’ajuda també de símbols com ‘+’ i abreviacions com ‘M’ de milions.
Podem veure com tampoc falta un emoji, en aquest cas posa sempre els colors del club. A més Romano també etiqueta un mitjà de comunicació i utilitza un hastag per arribar a més usuaris.
Altres exemples:
PREGUNTA
El periodisme a través de les xarxes és millor, pitjor o simplement diferent al periodisme, que s’ha portat tota la vida a través de diaris, ràdios o televisions?
WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA:
Webgrafia
De la Hera, Cristina. (2021, juny 30). Historia de las redes sociales: como nacieron y cuál fue su evolución. Marketing 4 comerce.
Gomez Camacho, Angie. (2016, Novembre 8). Cómo se escribe en las redes sociales. Prezi.
https://prezi.com/acnz1gsnvkxr/como-se-escribe-en-las-redes-sociales/
Wikipedia. (2021, Octubre 19). Xarxes Socials.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Xarxa_social
Mailchimp Content Style Guide. (2021). Writting for social media.
https://styleguide.mailchimp.com/writing-for-social-media/
Wikipedia. (2021, Octubre 24). Etiqueta (Internet).
https://ca.wikipedia.org/wiki/Etiqueta_(Internet)
Bibliografia
La premsa digital: El llenguatge i característiques. Tesis Universitat de Granada. 2007, Marcos Andrés Bonvin Faura.
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.