Des dels darrers anys Netflix s’ha anat posicionant com un dels fenòmens més representatius del segle XXI pel que fa a internet i a la societat globalitzada, destacant-se en ser un dels màxims exponents del sector cultural, concretament de l’audiovisual. En els darrers mesos s’ha plantejat el debat de si Netflix ha de ser present a festivals de cinema o de si el contingut que produeix fomenta la quantitat o la qualitat. Són molts els crítics que van en contra. En aquest sentit, es pot definir Netflix com un gegant empresarial que compta amb el mateix nombre de defensors com de detractors.
L’empresa de continguts audiovisuals en streaming, a més a més, ha treballat la imatge de marca d’una manera pròpia i original, donant identitat a cada un dels seus productes fins a arribar a crear un sentit identitari arrelat a les modes i a cada comunitat o target. Moltes d’aquestes estratègies publicitàries generen un debat a les xarxes socials que ajuda i fomenta l’expectació al voltant de cada campanya, ja sigui per la seva originalitat com pel seu caràcter provocador. D’aquest darrer punt sorgeix l’èxit més aclaparador de Netflix, el qual a partir de les diferents apostes mediàtiques han aconseguit beneficiar-se ells mateixos generant polèmica que s’acaba transformant en un engagement molt atractiu pel públic de la plataforma i per aquells que no ho són. Al cap i a la fi Netflix no deixa de ser un tema de debat diàriament. En aquest sentit, moltes d’aquestes pancartes gegants o missatges ocults a grans ciutats es fan ressò més aviat per les discussions generades a les xarxes socials que per l’obra artística en si, ja que la majoria d’aquestes estan ideades perquè es generin impressions i diàlegs al voltant de les mateixes. Més que publicitar el contingut audiovisual en qüestió, busquen crear un fenomen viral. Van ser els primers a utilitzar els GIFTs i la tecnologia Face Swap, buscant l’atracció i interès del públic general. És per això que moltes vegades es diu que aquestes campanyes es tracten més d’accions pròpies de relacions públiques que de màrqueting o publicitat. En aquest article analitzarem algunes de les propostes més destacades al territori espanyol que ja formen part d’algunes de les grans apostes publicitàries dels darrers anys.
| [Vídeo]. YouTube. |
L’any passat, amb motiu de l’estrena de la segona temporada de Sex Education, una sèrie que tracta sobre el despertar sexual i els coneixements dels joves en aquest tema, es va apostar per una campanya publicitària que, amb jocs de paraules t’incitaven a mirar-la. És impossible no llegir dues vegades aquests missatges sexuals tan subliminals, sorprès de què es deia. “Querrás tragártela enterita”, “Vamos a pasarlo genital” o el ja famós “Cuenca, te vamos a poner mirando a Netflix”, són algunes de les pancartes enormes que es podien veure al centre de Madrid i a Cuenca. En aquest sentit, es juga amb la confusió, el joc de paraules i canviant expressions populars com la de Múrcia per tal d’adaptar-ho al missatge que Netflix volia comunicar, a més d’adaptar-se al folklore espanyol i les famoses dites d’aquest. Val a dir que moltes d’aquestes propostes eren simplement un text gegant sense cap imatge, a sota es podia llegir Sex Education Temporada 2, però res més. Amb el mínim d’informació, amb aquesta ambigüitat, aquesta decisió artística fomenta l’interès de tot aquell que no sàpiga què és Sex Education o aquesta horrible indirecta sexual. És per això que es pot dir que el que Netflix busca és atraure els que no coneixen a la sèrie, no només comunicar als fans de tots aquells fans ja aconseguits durant la primera temporada sinó d’aconseguir captar l’atenció i interès de tots aquells que es pregunten que són aquests cartells, els quals trenquen amb els cànons establerts en l’àmbit publicitari i com a forma de comunicació, esborrant les barreres entre empresa i consumidor.
Beloso, J. (2020 gener 17). “Netflix retira su polémica campaña de ‘Sex Education’ con humor: “Hemos durado poco”. El Español. https://www.elespanol.com/series/netflix/20200117/netflix-retira-polemica-campana-sex-education-durado/460454771_0.html
La segona proposta comparteix algunes característiques amb l’anterior campanya publicitària, com ara el joc de la provocació i un gran mural al centre de Madrid. Netflix estrenava la segona temporada de Narcos a finals del 2017, per les festes de Nadal i aquests van tenir la (gran?) idea de jugar amb aquestes celebracions amb el protagonista de la sèrie, Pablo Escobar. “Oh, blanca navidad”, “Sé fuerte, vuelve Narcos”, “No te pases de la raya” a l’estació de metro o alguns rellotges de “sorra” repartits per diferents punts de Madrid. En aquest cas la provocació no era tant òbvia com amb el cas de Sex Education, ja que aquí necessites saber qui és Pablo Escobar i tota la seva història o part d’aquesta, la més coneguda. A més, hi ha diferents imatges d’Escobar i referències clares al tema que tracta la sèrie, és a dir, les drogues. Sens dubte va ser de les primeres campanyes publicitàries que es van fer ressò a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, en gran part valorant l’èxit a nivell mediàtic i publicitari, com algunes de les crítiques que va rebre de mostrar a un públic que no era l’ideal alguns elements com les drogues que no són les adequades per aquesta gent. D’aquí va sorgir un nou debat: és l’espai públic un lloc que ha de tenir limitacions publicitàries pel contingut d’aquestes? De nou, Netflix va generar un gran debat als mitjans de comunicació.
De la Fuente, C. (2017, setembre 19). “‘Narcos’: un anuncio original de Netflix”. El País. https://elpais.com/economia/2017/09/07/publizia/1504794563_330871.html
Però no només l’empresa nord-americana posa el focus sobre els seus nous continguts, fomentant l’interès per aquelles noves sèries, pel·lícules o documentals, també buscar crear un diàleg directe amb el seu espectador. Com he dit anteriorment, aquesta és una forma clara d’establir un contacte amb el client, aprofitant per generar un vincle més amb l’usuari, aquest concepte s’anomena fidelització del client, el qual tracta de generar una conversa o un contacte estret amb l’usuari per tal de guanyar-se la seva aprovació o confiança. Normalment, es tracta d’actuacions o accions que s’allunyen del contingut que es publica normalment per apropar-se al client d’una forma diferent. En el cas de les plataformes en streaming en general totes han tingut una etapa de creixement en vendes i usuaris durant la pandèmia, específicament durant els mesos de confinament. D’aquí ve el cas, arran del desconfinament la societat va anar sortint de mica en mica de les seves cases al cap d’uns mesos d’estar tancats, uns mesos on gran part de les distraccions eren a través de les pantalles. En el cas de Netflix, com qualsevol altra plataforma, va ser una etapa de creixement econòmic i de públic. Durant el desconfinament o el període de desescalada, Netflix va penjar un gran cartell al centre de Madrid, de nou, on es llegia “La Calle. Nueva temporada, muy pronto”. Quan milions d’espanyols es trobaven els carrers la gent de Netflix pronosticava i desitjava una bona tornada a la normalitat després de la pandèmia de COVID-19. Amb aquest petit gest no es promocionava cap producte de la marca, sinó que ells en nom de la marca i tota la gent que representa, van commemorar un nou episodi a les nostres vides, un retorn a les rutines i al contacte social. Normalment, quan una empresa es desmarca del seu full de ruta i busca la comprensió o l’atenció del seu públic genera controvèrsia, ja que s’allunya del paper que sempre ha dut a terme. En aquest cas, aquesta acció de Netflix va ser majoritàriament aplaudida. També hi va haver un cartell on es llegia “¿Todavía sigues ahí? Pasa de Netflix”, buscant el benestar del seu consumidor i sent conscient del context que s’ha viscut durant els darrers mesos.
Todd, G. (2020 juny 20). Este es el anticomercial de Netflix España, que ha causado furor en internet. Frente Creativo. https://www.frentecreativo.com/noticias/todavia-sigues-ahi-pasa-netflix-espana/
Finalment, he decidit destacar aquesta darrera proposta per la seva originalitat i el que diu de la resta d’empreses que no s’atreveixen a fer aquesta aposta. Es tracta de crear una campanya publicitària on ‘únic element i principal protagonista és un tuit d’un “hater” de Netflix, el qual comenta el següent:
“El catálogo de películas de Netflix es como mis exámenes del instituto: un par de cosas bien y luego un montón de m****a para rellenar.”
Aquest tuit es va fer viral el 2019 i va comptar amb una segona vida útil, aquesta que Netflix li ofereix en compartir la seva opinió. S’ha de tenir en compte que aquesta crítica és una de les grans queixes que Netflix sent cada dia, no es tracta d’una situació que s’hi troba aquesta persona en concret, únicament. Per tant, s’ha de valorar el risc de Netflix a l’hora de crear un projecte publicitari a partir d’un problema que segons molts dels usuaris de la plataforma creuen que és real. El context d’aquesta campanya va ser quan la pel·lícula Roma del cineasta mexicà Alfonso Cuarón va ser nominada a 10 estatuetes entre elles la de Millor Pel·lícula pels Oscars d’aquell any. Aquesta va ser la primera producció de Netflix que va ser nominada als famosos premis de la indústria cinematogràfica. Com va dir l’assessor creatiu i administratiu Gustavo Entrala en resposta a aquesta proposta, Netflix mostra una gran confiança en el seu producte per fer d’una crítica la teva publicitat del servei que ofereixes.
Delgado, E. (2019, febrer 29). Netflix se publicita en el centro de Madrid con un sorprendente tuit. FormulaTV. https://www.formulatv.com/noticias/sorprendente-tuit-netflix-publicita-centro-madrid-89639/
[Vídeo]. Youtube
En aquest breu recorregut hem pogut veure algunes de les apostes que Netflix ha creat en els darrers anys, aquesta busca la creació de debats i fenòmens virals per tal de posar el focus sobre les noves produccions que estan a punt d’ emetre’s a la plataforma. De manera provocadora i sent el centre d’atenció de tota la societat, és impossible quedar-se indiferent davant aquesta creativitat explosiva que acaba convertint-se en moda.
Referències Bibliogràfiques
El regidor de cine. (2018). Las campañas publicitarias de Netflix, exitosas y originales. Recuperat el 28 març 2022, de https://elregidordecine.com/las-campanas-publicitarias-de-netflix-exitosas-y-originales/
Martínez, M. (2019, maig 23). Campañas publicitarias de Netflix: construcción de imagen de Netflix. Marketing Insider Review.
https://www.marketinginsiderreview.com/campanas-publicitarias-netflix-construccion-imagen/
Martínez, C. (2021, octubre 10). Desde un “colocón” hasta unos calcetines: las mejores campañas publicitarias de Netflix. El Independiente.
ReasonWhy. (2020). La publicidad que nos ha dejado Netflix tras sus primeros cinco años en España. Recuperat 28 març 2022, de
https://www.reasonwhy.es/actualidad/campanas-publicidad-netflix-cinco-anos-espana-legado
Deixa un comentari
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.