Què és l’educació digital?

En aquesta primera meitat de la segona dècada de segle XXI, la major part dels ciutadans del planeta som individus connectats al ciberespai. Som objectes socials on ens comuniquem, ens informem, ens divertim, treballem, comprem i gestionem els nostres serveis de forma ubiqua i sense la necessitat d’haver-nos de desplaçar a un espai físic concret. Això comporta a què ens acostumem a relacionar-nos amb altres persones a distància a través de les tecnologies.

L’educació digital ( teleformació, educació virtual, docència en línia, aprenentatge a distància en línia, entre d’altres) pot definir-se com una formació oferida a individus que estan geogràficament separats o que interactuen a temps no real del docent que ofereix els recursos telemàtics.

«Tenemos que preparar a los estudiantes para su futuro, no para nuestro pasado»

Ian Jukes

Lo característic d’aquesta educació és que el procés formatiu pren lloc en una espècie d’aula o entorn virtual en el qual es produeix la interacció professor-alumnat, així com les activitats d’aquest amb els materials d’aprenentatge.

A diferència de l’ensenyança presencial, suportada en la interacció cara a cara amb el professorat, l’educació a distància en línia es basa en el suposat que l’alumnat (mitjançant un dispositiu tecnològic connectat a la xarxa) desenvolupa processos d’autoaprenentatge en el context de la seva llar sense limitacions d’horaris concrets de classe.

Font: TEDx Talk Maggie Rojano. 

Història/evolució del tema exposat

Passat

Com ja hem dit, el segle XXl ha provocat un canvi massiu en el món de l’educació. Internet ha provocat un canvi de paradigma en la manera en què es fa l’aprenentatge. Ha portat l’aprenentatge més enllà de les parets de les universitats i les aules. Però, com es va produir aquesta transformació radical?

Aquest va ser l’inici d’una revolució el potencial de la qual era en gran part desconegut per al públic aleshores, però que faria que l’aprenentatge fos molt accessible i a l’abast del que la gent mai hauria pogut imaginar.

Present

L’aprenentatge en línia ha evolucionat molt més enllà de les seves capacitats originals. Ja no es limita a un mètode didàctic que tenia un monòleg unidireccional del professor a l’alumne. Els avenços actuals en l’aprenentatge en línia permeten a l’estudiant tenir un paper actiu en el procés d’aprenentatge, amb retroalimentació i avaluacions periòdiques. Això ha millorat molt l’eficàcia del sistema d’ensenyament, equiparant-lo a l’aprenentatge presencial. 

A Catalunya apareix, per primer cop com a concepte, en una guia creada per l’ajuntament de Barcelona el 2014. L’objectiu d’aquesta era orientar a les mares i als pares del país per tal de gestionar les tecnologies de forma adequada en l’àmbit familiar.

GUÍA PER A FAMÍLIES

Futur

Es preveu que el mercat mundial d’aprenentatge en línia creixi a una CAGR del 9,23% en els propers cinc anys, cosa que farà que la quota de mercat global pugi a 319.000 milions de dòlars el 2025, fet que suposa un augment respecte als 187.870 milions de dòlars del 2019. Aquesta és una quantitat sorprenent que és plena de potencial. És imperatiu que els actors del mercat actualment existents, així com els nous participants, aprofitin aquesta oportunitat i donin pas a una era moderna al camp de l’educació. S’espera que els factors següents exerceixin un paper fonamental en aquesta ràpida transformació:

Font: Banca Digital, autor Karen Schrijner

– L’augment de la IA (Intel·ligència Artificial) ex: ChatGPT
– Solucions basades en el novel
– Inversions massives per part dels principals actors del mercat
– Ús de la tecnologia de RV (realitat virtual) a l’educació
– Creixement de l’IoT (Internet de les coses)

Twitter: @Margaabella

En resum, l’aprenentatge en línia és una de les innovacions que més han canviat la vida aquest segle. L’educació és potser l’actiu més gran de l’era moderna i l’aprenentatge en línia ha proporcionat un mitjà per difondre-la entre tota la població. Es tracta d’una situació plena de potencial que, si s’aprofita adequadament, pot catapultar el món sencer a una nova sortida del sol de desenvolupament i prosperitat.

Com ha afectat la pandèmia a l’ús de la tecnologia en l’educació?

La formació en línia ja no es limita als col·legis i les universitats. Des de l’escola primària, l’aprenentatge en línia s’està incorporant gradualment al pla d’estudis. La recent pandèmia de COVID-19 il·lustra encara més la importància de l’aprenentatge en línia al sistema escolar actual, ja que ha demostrat ser una ajuda tant per als estudiants com per als professors que no poden assistir a l’escola a causa del risc de propagació de la malaltia. Més enllà de l’escola secundària, aquest tipus d’estudi està augmentant constantment la seva quota de mercat en el nivell preuniversitari. A més, l’aprenentatge electrònic amplia la seva presència més enllà dels àmbits tradicionals.

En aquest programa de Teixint Xarxes, a Ràdio Maria, conviden a Catalina García, encarregada de tecnologia educativa del col·legi Villa María Academy, amb qui parlaran de com les tecnologies han irromput de manera forçada i accelerada a l’educació escolar i universitària.

Estat actual del tema

Resulta imprescindible en els temps que corren on la tecnologia és el centre de la nostra societat que aquesta educació digital comenci com més aviat millor i que es faci com a part de la formació humana i escolar que es rep des de petit. Així com no podem ignorar ensenyar als nens els senyals de trànsit en una societat on es troben amb vehicles constantment, tampoc es pot obviar la instrucció en les noves tecnologies i en els codis ètics que s’han de seguir per aconseguir un desenvolupament més gran com a persona.

Mateixa Finalitat

El primer punt en comú que es pot apreciar es que  comparteixen la mateixa finalitat: transmetre informació. Un mitjançant coneixements i l’altre a través de notícies.

Relació

El fet que l’entorn digital ara sigui tan present a tot arreu fa a la mateixa vegada que hi sigui també en el periodisme. Això provoca que es requereixi una adaptació als programes d’ensenyança dins el periodisme
Aquest entorn mediàtic transforma els mitjans de comunicació i fa que ens replantegem les noves necessitats formatives dels periodistes.
La nova era digital proposa un repte formatiu que requereix correspondre a les expectatives de la societat que demanda professionals competents per a les indústries mediàtiques.

Llibre “Journalism and new media”, John Pavlick

Tal com diu John Pavlick, periodista acadèmic i autor del llibre “Journalism and new media“, assenyala un enfocament més específic sobre els efectes de la tecnologia en l’ensenyança, identifica 5 areas en les quals considera que les eines del periodisme es transformen:

  1. Recull i tramesa de la informació
  2. Emmagatzematge de la informació i recuperació, especialment de contingut multimèdia
  3. Processament, producció i edició
  4. Distribució o publicació
  5. Presentació, visualització i accés 

“Clar que s’ha de deixar pistes perquè la gent pugui tornar als originals a través de l’hipertext. Per a tot això és necessari que els editors s’entrenin a fi de mantenir el millor del periodisme tradicional, però incorporant la relació d’anada i tornada amb el públic i la possibilitat d’agregar àudio, vídeo i animació al text. La llengua només és part del problema”

John Pavlik

Per a aquest autor les implicacions d’aquests canvis en el periodisme cap a la digitalització es troben en tres escenaris:

  1. La forma en què s’ensenya o s’investiga el periodisme i la comunicació
  2. El contingut d’allò que s’ensenya’estructura de les escoles i els departaments de periodisme així com les universitats
  3. Les relacions entre els professors de periodisme i una varietat de públics, incloent-hi estudiants, patrocinadors, competidors i altres.

Per aquest autor, sense embarg, més que dominar la tècnica es tracta de dominar els nous llenguatges i els nous formats.
Tot i que les habilitats fonamentals necessàries per a un periodista que treballi en un nou mitjà siguin una bona capacitat per comunicar-se, escriure i editar, també és essencial comprendre les capacitats i l’estètica dels nous mitjans. Això inclou desenvolupar una apreciació per la naturalesa interactiva dels mitjans digitals i la xarxa i aprendre a pensar en noves formes per a una narrativa no lineal sinó multilineal.
Avui dia s’ha d’apostar per una formació multimèdia i integral del periodista atenent a la idea que l’aprenentatge tècnic és instrumental i que el periodista ha de fer un treball informatiu, interpretatiu i d’orientació amb criteris multimèdia, més enllà de la tècnica.

Presentació feta en l’anterior assignatura

Per la presentació vaig fer un vídeo amb iMovie. Un vídeo que no em deixa posar per drets d’autor així que a continuació desglossaré el que vaig fer.

Primer de tot vaig posar aquest vídeo de Telefònica per posar en context sobre el tema que anava a exposar.

Educació Digital: Telefònica

Seguidament, vaig posar en context sobre que és l’educació digital amb diverses imatges de nois i noies a l’escola.

Després vaig agafar diverses parts d’un reportatge de TV3. Un reportatge que parla sobre la postcovid en l’educació i com la tecnologia ha ajudat a continuar-la.

Escoles, la distància social- 30min. TV3

Finalment, vaig parlar d’en John Pavlik.

Bibliografia

Calderón Gómez, D. (2019). Capital digital y socialización tecnológica: una aproximación bourdiana al estudio de la desigualdad digital y la estratificación social entre la juventud (Tesis doctoral). Universidad Complutense de Madrid. Disponible en https://eprints.ucm.es/58013/

Calderón Gómez, D. (2020). “Technological Socialization and Digital Inclusion: Understanding Digital Literacy Biographies among Young People in Madrid”. Social Inclusion, 8(2), 222-232. https://doi.org/10.17645/si.v8i2.2601

Robinson, L., Schulz, J., Khilnani, A., Ono, H., Cotten, S. R., McClain, N., … Tolentino, N. (2020). “Digital inequalities in time of pandemic: COVID-19 exposure risk profiles and new forms of vulnerability”. First Monday, 25(7). https://doi.org/https://doi.org/10.5210/fm.v25i7.10845

Gozálvez, V. (2012). Ciudadanía mediática. Una mirada educativa. Madrid. Dykinson.

Magro, C (2020, maig 30). Educación (digital) en tiempos de Coronavirus. https://carlosmagro.wordpress.com/2020/05/30/educacion- digital-en-tiempos-de-coronavirus

Història de l’Educació. (2020)https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_l%27educació

La pandemia coloca a los estudiantes universitarios en el centro del aula. (s.d.). https://theconversation.com/la-pandemia-coloca-a-los-estudiantes-universitarios-en-el-centro-del-aula-147404

Evolución de la Educación a Distancia. (n.d.) https://www.timetoast.com/timelines/desarrollo-de-las-tecnologias-en-los-contextos-educativos-c455b273-a1bb-4132-a653-800a93b94a99

Samsung. “Nou projecte d’educació digital”http://www.samsung.com/es/educaciondigital/LIBRO_SAMSUNG.PDF

Col·legi de periodistes de Catalunya. “L’era digital transforma el periodisme científic i la divulgació”.http://www.periodistes.org/ca/article/l-era-digital-transforma-el-periodisme-cientific-i-la-divulgacio-137.html

Report.cat. “L’evolució del periodisme”. http://www.report.cat/evolucio-periodisme-llibreria-medios/