Com s’ha d’escriure a la XarxaCom comunicar a través de les xarxes socialsCom s’ha d’escriure a la Xarxa

Contextualització

Gràcies a internet i a l’explosió de les xarxes socials ara s’escriu i es llegeix més que mai. En la societat que ens trobem és quasi impossible viure sense internet, ordinador o mòbil. Tothom té accés a les xarxes, i per això han agafat tant de protagonisme. Això té avantatges com la immediatesa de les notícies, però té de desavantatge que tothom pot escriure el que vol i quan vol sense tenir cap certesa ni font d’informació. En aquest bloc veurem com és la millor manera d’escriure a les xarxes socials, ja que no és la mateixa manera que per la premsa escrita.

Evolució

Exemple trobat al google imatges

La piràmide invertida

L’origen de la piràmide invertida com a tal, s’associa amb la invenció del telègraf l’any 1837 i la preocupació que la transmissió pogués tallar-se. Es tractava de lliurar el missatge principal al més aviat possible. Aleshores es va començar a utilitzar aquesta “variant” que consistia a escriure el més important tot just al principi del missatge i sobretot de manera breu.
Una lògica similar és la que funciona a les pàgines web avui en dia. La idea és que en l’instant que un títol capti l’atenció de l’usuari, aquest sigui prou eloqüent per dir-li de quina és la informació principal de manera detallada i breu. Així el lector o lectora tenen la informació necessària per veure si val la pena llegir la notícia, veure-la o sentir-la fent clic a l’enllaç.

La piràmide invertida perfecta ha de permetre l’eliminació successiva de paràgrafs, des de l’últim fins al segon, sense que el/la lector/a notés la manca de cap d’ells, almenys ha de rebre una part de la versió original de la notícia.
Amb l’arribada d’Internet i la seva popularització com a mitjà informatiu no només es va recuperar la famosa piràmide, sinó que es va modernitzar i es va exigir per a ella un nou estil.
El model d’escriptura en piràmide invertida és útil per als diaris perquè els lectors/es poden parar de llegir en qualsevol moment i tot i això encara haver aconseguit llegir les parts més importants de l’article, ja que estan situades tot just al principi.

La piràmide el narra el fet una sola vegada i sense repetir-se, des del títol, fins al final del cos. El títol t’introdueix en sis paraules el fet, l’entradeta (si hi ha) l’amplia una mica donant dades més específiques que no caben al títol i el cos afegeix informació no la repeteix. Aquesta nova forma exigeix paraules curtes, conegudes i precises.

El periodisme digital

El periodisme digital és la unió de diferents mitjans de comunicació com premsa, ràdio i televiso a través d’Internet. Això és utilitzar per publicar notícies, investigar, produir i generar continguts cada dia com per exemple: Transmissions en viu ( streaming) publicacions a les xarxes socials a l’instant i gravacions de vídeos i àudio en moments claus. Això fa que el periodisme digital sigui molt més atractiu pel seu consumidor, no com la premsa escrita que només inclou text i alguna fotografia.

Simplicitat a l’hora d’escriure

És important que el que escriguis a la xarxa sigui fàcil de llegir, no cal fer servir metàfores, la gent no busca textos llargs i complicats, busquen informació ràpida i fàcil d’entendre. La millor manera d’escriure és ser clar, concís i visual. La sort d’escriure a les xarxes socials és que pots incloure vídeos, imatges i àudio que això fa que arribi més al lector i que cridi més l’atenció.

Hipertextualitat

El periodisme digital ofereix la informació de manera multidireccional, pots navegar a través de contingut per enllaços relacionats amb el text. L’usuari només amb un clic pot ampliar les notícies. Per això guanya molta importància el títol i el titular. El lector el que veurà primer serà el títol, si és atractiu i dona bona informació amb poques paraules, l’usuari entrarà per llegir més informació.

Notícia

Interactivitat

Els usuaris poden interactuar amb la notícia deixant comentaris, reclamacions i opinions. Així doncs, tothom pot deixar la seva opinió pública i els usuaris no són només receptors sinó també es converteixen en emissors de la informació.

Exemple trobat al Twitter

Enllaç

Hi ha diferents tipus d’enllaços. Dins d’un text pots entrar a la definició d’una paraula en concret, d’un concepte, d’una base de dades o fins i tot la biografia d’un personatge, aquests vindrien a ser enllaços dinàmics que et porten a pàgines o documents externs. Els enllaços estàtics són definits per l’escriptor i et fan moure pel mateix document com vindria a ser una notícia.

La cursiva

La cursiva serveix per destacar, una paraula, una frase, o una lletra dins d’un text quan aquest és escrit en rodona. Això es fa servir en un títol d’un llibre, revista, pel·lícula… Etc. En un cognom o sobrenom, en mots claus, noms científics, estrangerismes, peus d’il·lustracions entre altres.

Exemple a la vikipedia

La negreta

La negreta és la mateixa lletra tipogràfica però més gruixuda. És un recurs visual per poder destacar determinants elements dins d’un text. Aquest recurs tipogràfic s’ha d’utilitzar amb mesura per no fer massa visual el text. La negreta es fa servir per destacar títols i subtítols de llibres i sobretot per destacar paraules claus.

Les cometes

Les cometes serveixen per marcar un mot un conjunt de mots per motiu de la seva naturalesa, procedència o de la seva funció. Hi ha tres tipus de cometes: les altes ( “ “ ), les baixes (« ») i les simples (‘ ’). Com a norma general utilitzarem les cometes altes i quan hi hagi cometes dins de cometes, utilitzarem les simples. Les cometes es fan servir per; citacions, discursos, definicions i traduccions de conceptes, exposicions, lemes, expressions amb sentit especial, parts de programes de ràdio i de televisió, tesis doctorals, entre d’altres.