Benvinguts a aquesta ruta que us permetrà descobrir alguns dels espais reals més significatius on té lloc la trama del llibre De Nador a Vic. Abans de començar la ruta, quatre apunts bàsics:
- Inici i final de la ruta: Tot i que la ruta real hauria de ser: Marroc – Vic – Marroc – Tarragona – Vic, ens centrarem en Vic. Començarem la ruta a l’estació, acabarem a l’Escola Jaume Balmes.
- Ruta perfecta per: amants d’aprendre tot sobre noves cultures i de passejar per ciutats.
- Durada de la ruta: Està pensada per fer-la en un dia, però es pot fer en poques hores
- Quilòmetres: Aproximadament 4 km (si es fa sencera a peu)
- Tipologia: Es recomana fer-la a peu o en bicicleta.
- Recomanacions: Portar roba i calçat còmode i ganes de passar-t’ho bé. Si es fa a l’estiu, és necessari portar aigua.
- Com arribar fins a Vic: A Vic hi pots accedir en cotxe o bé en tren. En el nostre cas, farem començar la història a l’estació de Vic, però sense cap problema es pot començar des de qualsevol lloc indicat a la ruta.
- Aquest és el mapa de la ruta:
Ara si, sense més preàmbuls: comencem!
La ruta comença a l’estació de tren de Vic. Si no heu vingut en tren, per arribar fins a l’estació cal que us dirigiu al carrer Pare Gallisà. Un cop hi arribeu la veureu, no té pèrdua. La construcció data de principis del segle XX i té una estructura rectangular de dos pisos que s’alça majestuosa envoltada de zona verda. La seva façana és de color blanc, amb diversos arcs que permeten l’entrada als usuaris i un petit hotel a la mateixa estructura. L’agost de 1985, quan la nostra protagonista, la Laila, i la seva família surten en avió des de Melilla i aterren a Barcelona, arriben en tren fins a Vic i queden molt impressionats pels edificis tan alts que veuen a la sortida de l’estació i just davant d’una plaça rodona. És curiosa la metàfora d’agafar un tren a una nova vida o deixar-lo passar. L’estació actual està reformada i per tant, no és tan càlida com quan va arribar la família de la Laila a Vic, però el sentiment d’arribada a un lloc nou, si no heu estat mai a Vic, segur que us el podeu imaginar.
Continuem la ruta! Després de la primera impressió pels edificis que és trobaven al voltant de l’estació, el pare de la Laila va recollir-los per portar-los a la nova llar. Prepareu-vos per fer una bona caminada fins a arribar a la nova llar dels Karrouch. Us recomanem fer-lo a peu o en bicicleta. Pel camí, si sou observadors, veureu espais i edificis mencionats al llibre. Un d’ells és el cinema Vigatà. A veure si en veieu algun més…
Per arribar fins al pis dels Karrouch que és troba al costat del Centre Cívic del Remei (des de l’estació), agafeu el carrer de Jacint Verdaguer i seguiu recte (uns 100?m aproximadament) fins a arribar a un encreuament. Llavor en aquest encreuament us heu de dirigir a la dreta i seguir tot recte durant uns 280?m. En aquest carrer veureu el Mercat Municipal de Vic a la vostra dreta. Seguim recte, sense desviar-nos, fins al final. A l’encreuament anem cap a l’esquerra direcció al carrer Dr. Junyent i després de fem uns 100?m i ens dirigim a la dreta per agafar la Rambla Hospital. Continuem recte 130 m a la Rambla de Sant Domènec i després girem a la dreta pel Parc Jaume Balmes. Aquest passeig és ideal pels seus arbres frondosos que fan una ombra molt gustosa en època de calor. En aquest punt podeu estar tranquils, ja anem arribant! Seguiu recte durant tot el Passeig de la Generalitat fins que a mà dreta veureu un supermercat Esclat. Just darrere hi ha el bloc de pisos de la família Karrouch i el Centre Cívic del Remei està just darrere. Davant d’aquests pisos hi ha un dels parcs que la Laila i els seus germans freqüentaven. Si esteu cansats podeu seure una estona. Si aneu acompanyats de nens gaudiran del parc i de la companyia d’altres veïns del barri.
Ara que ja heu descansat una estona, potser ja és hora de dinar. Què us sembla anar al Restaurant Soltana? És un dels restaurants de Vic on es pot menjar autèntica cuina Marroquí i, ja que no podem anar fins al Marroc a tastar els plats de l’àvia de la Laila, creiem que és un bon lloc on transportar-nos-hi amb la barreja d’espècies als seus plats i l’acollidor restaurant, que tot i ser petit transmet molt el sentiment d’estar com a casa. La Laila és molt clara quan parla que estima a les dues cultures, la catalana i la marroquina. Pot menjar pa amb tomàquet i alhora un dels plats típics de la seva àvia. I ambdós li agraden per igual, i no pot escollir. És una manera d’entendre aquest sentiment de pertànyer a dues cultures fantàstiques i úniques. Per arribar-hi haurem de resseguir els nostres passos i tornar enrere pel Passeig de la Generalitat fins a arribar al carrer Raimon d’Abadal, uns 700 m. Seguirem recte pel carrer de Santa Maria, durant uns 100 metres i girarem a l’esquerra direcció la plaça de la Catedral.
Un cop a la plaça, la travessarem tota i girarem a la dreta. Continuarem 100?m recte pel carrer de l’Escola però quan veiem una escultura del bisbe, agafarem el carrer estret que ens queda a l’esquerra fins a la plaça de Sant Felip. Llavors pujarem tot el carrer cap al carrer d’en Canyelles i llavors direcció la plaça d’en Canonge Collell. L’essència de recórrer aquests carrers del casc antic de la ciutat és que ens permet viure dues experiències en una: La de la Laila i la de gaudir de la història de la ciutat de Vic. Un cop hem arribat a la plaça d’en Canonge Collell, ens dirigim a l’esquerra pel carrer de les Escales i a partir de llavors, seguirem tot recte pel carrer del Trinquet i el carrer de Sant Sebastià i trobarem el nostre destí a la dreta.
Ara que ja hem dinat, què us sembla fer un bon cafè a la plaça dels Màrtirs? No patiu que és ben a prop. Hem de baixar tot el carrer del restaurant i anirem a parar a una plaça rodejada de cases. Recordeu la plaça? És un dels llocs on transcorre la història de la Laila. Relaxeu-vos com ho feia la Laila, prenent el cafè o seient en algun dels seus bancs… Quants cops es deu haver fet el mateix camí que vosaltres, la Laila, amb els seus germans, per jugar a pilota anant o sortint de classe?
Parlant de l’escola, és un bon moment per visitar la que va ser la seva segona escola/institut. El col·legi Sant Miquel dels Sants. Ens hem de dirigir al carrer de la Fusina i cap al carrer de Sant Sebastià. Llavors gireu a la dreta pel carrer de Sant Sebastià i tot recte fins a arribar a un encreuament. En aquell moment anirem a l’esquerra i és l’edifici groc gran que veurem a mà dreta. Un cop vist això, la penúltima parada serà el seu primer col.legi: l’escola Jaume Balmes.
Agafarem el carrer Manlleu tot recte fins a arribar a un pas de vianants amb una farmàcia a la dreta. Travessarem aquest carrer i ens dirigirem recte per poder contemplar la Plaça Major. En aquesta plaça és on es fa mercat cada Dimarts i Dissabte al matí, de roba i aliments. És molt antiga i té una de les gelateries més reconegudes de la ciutat. La Xixonenca. Si feu aquesta ruta a l’estiu, és un bon moment per detindreu’s a escollir algun dels seus gelats per a berenar. En cas que sigui per festes de Nadal, val la pena comprar algun dolç, com torrons, o ametlles farcides. Tot està fet de forma artesanal.
Un cop hàgim fet aquesta parada, ens dirigirem a sota el campanar de l’ajuntament, però no ens hi detindrem i agafarem el carreró que ens queda a la dreta. Baixarem tot el carrer fins a arribar al Parc Jaume Balmes i si girem lleugerament a la dreta, al carrer d’Anselm Clavé veurem la seva escola. És màgic veure com aquest edifici i els professionals que hi treballen, ajuden no només a la família de la protagonista, sinó altres nens i nenes que es troben en la mateixa situació, a tirar endavant i a sentir-se ben rebuts. És cert que no tot va ser fàcil per la Laila i la seva família, però sens dubte, tot va començar per un somriure de benvinguda.
I amb l’escola que la va acollir als vuit anys, arribem a final de la ruta. Esperem que us ho hàgiu passat molt bé, què hàgiu pogut rememorar paisatges del llibre, i que us hàgiu sentit protagonistes de la història. Ara només ens queda que desitjar-vos una bona tornada a casa!