Ajuntament 
El Passeig 
Temple Romà 
Plaça Major 
Mercat Medieval de Vic
Vic és la capital de la comarca d’Osona, al nord-est de Catalunya. La seva situació geogràfica, entre Barcelona i Girona, l’ha fet considerar una de les capitals de la Catalunya interior. La seva població és d’aproximadament 45.040 habitants.
Es una ciutat coneguda pels seus embotits: la llonganissa i el fuet, i altres variants, com la somalla o la secallona. Aquests embotits són especials gràcies al clima característic de la vila.
A l’hivern, una característica típica de la plana de Vic és la seva boira. Aquest fet meteorològic aporta una essència especial, màgica i unes temperatures més fredes que les de la costa.
Vic, en definitiva, és una ciutat de viatge… I, per descomptat, també ho és de viatge de llibre!
Benvinguts a Vic!
Una mica d’història de la ciutat…
Vic, en llatí es deia Ausa. Durant els segles VIII i IX, Vic va formar part dels límits que separaven les forces franques de les islàmiques. Durant una incursió musulmana l’any 788, la ciutat va ser destruïda. El barri del Vicus va ser l’únic que es va reconstruir i va adoptar el nom de Vicus Ausonensis. A partir d’aquell fet, quan Guifré el Pilós va repoblar la part alta de la ciutat, l’any 878, Vic va adquirir el seu nom actual. Guifré el Pilós va unir forces amb el Bisbe, a qui va cedir el control de la part baixa de Vic i d’aquesta manera van governar conjuntament la ciutat.
En el concili de Toluges del 1027, l’abat Oliba, bisbe de Vic, va pactar amb els nobles i bisbes presents l’acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida.
Durant el segle XVIII, la ciutat va ser el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, i va aparèixer d’austriacistes anomenats “els vigatans”. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats. Els vigatans, durant la guerra, van decidir canviar de bàndol i dependre de l’exèrcit. El 30 d’agost de 1713 Vic va ser presa després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell la va abandonar quan el general Feliciano de Bracamonte s’hi acostava amb tropes borbòniques.
La ciutat de Vic, com tota la comarca d’Osona, especialment el Lluçanès i comarques veïnes, va ser escenari preponderant i nucli de les carlinades a Catalunya sent presa en diverses ocasions tant pel bàndol carlí com l’isabelí.
Durant la Guerra Civil Vic va disposar d’un aeròdrom que fins al maig de 1938 va allotjar la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-Z Natatxes. Per altra banda, la guerra també va afectar la indústria vigatana, que es va reconvertir cap a la fi de l’any 1937 quan diversos tallers van començar a muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Els bombardejos de Vic es van cobrar desenes de víctimes civils, ja que la ciutat no tenia defenses antiaèries, només sirenes d’alarma i refugis antiaeris. La ciutat cauria a mans franquistes durant l’ofensiva contra Catalunya el vespre del dia 1 de febrer, després de durs enfrontaments amb les tropes republicanes.
En època més recent, el 29 de maig de 1991 ETA va fer explotar un cotxe bomba a la caserna de la guàrdia civil que va matar deu persones i ferir-ne 44. Durant els Jocs Olímpics del 1992, Vic va acollir les competicions d’hoquei patins.