Benvinguts a aquesta ruta que us permetrà descobrir alguns dels espais reals més significatius on té lloc la trama del llibre El brogit del silenci. Abans de començar la ruta, quatre apunts bàsics:
- Inici i final de la ruta: Estació de tren – Camí de Ronda (o Illot Castellar)
- Ruta perfecta per: amants de les caminades i de la natura
- Durada de la ruta: Està pensada per fer-la en un dia, però es pot fer en 5 hores
- Quilòmetres: 20 km (si es fa el camí de Ronda sencer). Només la part de Llançà no arriba als 4 km.
- Tipologia: Es recomana fer-la a peu o en bicicleta.
- Recomanacions: portar roba i calçat còmode i ganes de passar-t’ho bé. En aquesta ruta descobriràs paratges que, sense cap mena de dubte, et captivaran!
- Com arribar fins a Llançà: Si hi pots arribar en tren, i t’ho recomanem, ja que aquesta ruta comença justament a l’estació. Si no, aquí tens informació de com arribar per carretera.
- Aquest és el mapa de la ruta:
Ara si, sense més preàmbuls: comencem!
La ruta comença a l’estació de tren de Llançà. Si no heu vingut en tren, per arribar fins a l’estació cal que us dirigiu a la plaça de l’Estació. Un cop hi arribeu la veureu, no té pèrdua. És petitona però acollidora, i té unes característiques que ens recorden a les tradicionals cases dels pescadors de Llançà. Doncs bé, aquest espai és fonamental per la Clara, la protagonista d’El brogit del silenci, ja que aquí és on arriba amb el tren, aquell transport que metafòricament la porta cap a la “felicitat”. Cal recordar que el tren és un espai fonamental per l’acció del llibre. Allà és on la Clara coneix en Ventura, aquell misteriós i estrafolari home d’edat avançada que li fa obrir els ulls amb les seves sàvies paraules. Si teniu ocasió d’entrar a l’estació i veure com arriba un tren, potser, veuràs a la Clara, qui sap… En qualsevol cas, contempleu l’estació, contempleu els trens, heu arribat a Llançà!
Continuem la ruta! Prepareu-vos per fer una bona caminada fins a arribar a la pròxima destinació: El Port! En aquella zona hi trobarem diversos espais on es desenvolupa la trama d‘El brogit del silenci.
Per arribar fins al Port (des de l’estació), agafeu el carrer de l’Estació i seguiu recte (uns 400m aproximadament) fins a arribar al final de tot. Quan arribeu al final gira a l’esquerra, a l’avinguda Europa. Seguiu recta per aquesta avinguda fins a arribar a una rotonda on hi ha una bifurcació. Agafeu el camí de l’esquerra, que és l’Avinguda Pau Casals. Seguiu recte fins que, de nou, hi ha una bifurcació. Torneu a agafar el carrer de l’esquerra, el carrer Palandriu. Ja anem arribant tranquils! Seguiu recte aquest carrer fins al final de tot i ja haureu arribat al Port de Llançà. Si voleu, podeu fer aquest tros del trajecte en taxi…. Però us recomanem fer-lo a peu o en bici… Pel camí, si sou observadors, veureu espais i edificis mencionats al llibre. Un d’ells és l’Ajuntament. A veure si en veieu algun més… En qualsevol cas, aquí tens un mapa interactiu amb el camí per arribar fins al Port:
Ara sí: El Port! Després d’aquesta bona caminada, esteu cansats? Doncs seieu una estona i gaudiu de les magnífiques vistes del mar de Llançà. Oh! Quins paratges… El Castellar, Cala Gifreu… Gaudiu de la natura!
Ara que ja heu descansat una estona, potser ja és l’hora de dinar. Què us sembla anar al Restaurant Miramar de Llançà? No us sona? És clar, és normal, i és que al llibre hi apareix amb un altre nom: Restaurant Bonamar. Doncs si, segons va explicar l’autora del llibre, Maria Amèlia Pedrerol, a una entrevista a Ràdio Vilafant, el restaurant Bonamar en realitat és el restaurant Miramar. Quin espai… És fonamental per la Clara. Allà és on sempre va a dinar amb la seva amiga Olga. Àpats que serveixen com a excusa perquè, a poc a poc, les dues amigues es vagin obrint i vagin explicant-se intimitats que permeten a la Clara trencar el silenci i posar ordre a la seva vida.
Ara que ja hem dinat, què us sembla fer un bon passeig per la zona del Port per baixar el menjar? El Port de Llançà és un magnífic espai on podeu trobar un passeig marítim i una secció per amarrar els vaixells. I com no, l’illot Castellar, situat al final de tot del Passeig. Aquest és un indret imprescindible per la Clara. Pugeu-hi. Gaudiu de la tranquil·litat. Gaudiu de les vistes. Relaxeu-vos com ho feia la Clara… Quants cops es deu haver pujat ella a l’illot i deu haver contemplat el mar. De fet, és des d’allà on escolta “brogit”, aquest soroll de la maror que trenca el seu silenci. El que la Clara observa des del Castellar és una magnífica metàfora del que representa la seva vida: un mar -presumptament- calmat, però amb una remor i soroll de fons que trenca el silenci, la tranquil·litat.
I ara que ja hem baixat el dinar, si no esteu gaire cansats, us convidem a recórrer el camí de Ronda que va des de Llançà fins a Port de la Selva. Hi podeu accedir des del pàrquing del Castellar (tirant en direcció a la platja de la Gola). No cal que el feu sencer si no voleu, però si teniu ocasió de fer encara que sigui un tros, feu-ho… Val la pena! És un passeig molt bonic, que passa per diferents cales i platges de gran bellesa. El recorregut té una durada d’unes 2 hores, i és planer. Un cop a Port de la Selva hi ha l’opció de tornar amb el bus. Aquest camí és un espai que freqüenta molt la Clara, ja ho sabeu si heu llegit el llibre… A vegades hi va sola, altres vegades amb l’Olga… Però és un espai que la captiva, i no és d’estranyar. De fet, i com podeu veure, les descripcions que fa l’autora del llibre són molt sentides. Ara, si ja esteu al camí de Ronda, ho enteneu, no? Si encara no hi sou, aneu-hi, de veritat! Són paratges perfectes, que transmeten una pau immensa. No és d’estranyar que la Clara es trobi a ella mateixa i trenqui el silenci. Són espais que et fan reflexionar, et remouen sentiments… Llançà és una vila de llibre!
I amb el camí de Ronda acabem la ruta. Esperem que us ho hàgiu passat molt bé, què hàgiu pogut rememorar passatges del llibre, i que us hàgiu sentit protagonistes de la història. Ara només ens queda que desitjar-vos una bona tornada a casa!