Fa cosa de quatre anys I.L. James va contribuir inconscientment a conformar posteriorment un dels fenòmens socio-comercials, al meu semblar més mereixedor d’estudi, que hi ha hagut aquest 2015. La trilogia “Fifty Shades of Grey” va ser des del seu llançament al mercat, la novel·la eròtica més sol·licitada fins al moment, obtenint al seu torn, controvèrsia a nivell crític pels seus lectors. Va ser a inicis de l’any 2012 que van començar a sorgir interessos entorn una adaptació cinematogràfica de la novel·la, i és allí on el fenomen digital entra en plena acció i comença una constant i massiva publicitat que genera un fort compromís –anticipat- de veure el film entre els consumidors d’Internet, generalment entre el gènere femení.
1. Estratègies de màrketing: Web 2.0
El tràiler de “Fifty Shades of Grey” (50 Sombras de Grey en espanyol) ha tingut més de 60 milions de visites a Youtube abans de la seva llençada al mercat, i això ha estat degut gràcies a la seva massiva promoció a les xarxes socials. El sexe, una temàtica en sí que ja ven per si sola, ha estat recreat mitjançant una forta connexió amb el seu target, les dones, les quals en un context amb encara un llarg camí a recórrer a nivell de llibertat, igualtat i identitat, s’han pogut sentir considerablement compreses, vives i joves. Sense entrar en debats ètics o morals del paper que se’ls hi ha atorgat.
Tràiler (espanyol)
Que la data de la seva estrena hagi estat el dia de Sant Valentín tampoc ha estat casualitat, ja que provoca un augment del target al sumar de moltes dones la possibilitat d’assistir a les sales de cinema acompanyades de la seva respectiva parella. Si a la data se li suma que va començar a promoure’s aproximadament amb un any de precedència, les expectatives que s’han anat generant al llarg de gairebé 4 estacions han estat infinites. Només els últims trenta dies abans de l’estrena (13 de febrer de 2015) s’han pogut comptabilitzar un total de 12 mil 288 milions 734 mil mencions del terme “Fifty Shades of Grey” a Twitter.
Les expectatives a l’espera de l’estrena no sols han estat creades pel target interessat en el film pròpiament dit, sinó que una gran quantitat de marques amb forta influència internacional –Movistar, Renault, Yves Saint Laurent, Durex, No+ Vello, Ford, Samsung, McDonalds, Loterías i VW, entre d’altres- s’han adherit al boom i han apostat per relacionar les seves campanyes publicitàries al debut del film, ja sigui a nivell de contingut, paròdia, o mitjançant l’oportunisme de llençar aquestes instants abans de començar la pel·lícula a les sales de cinema.
La viralització del tràiler ha estat tan intensa que ha generat un fort lligam als navegants d’internet, i sigui positiva o negativament, la curiositat de veure la pel·lícula, ha despertat entre un ampli mercat de consumidors. A diari veure el vídeo del tràiler al Facebook, un hashtag al Twitter, o la psicologia subliminal de llegir reiteradament com de llarga es feia l’espera per veure el film, han estat les tècniques que han aconseguit que només els tres primers dies de projecció s’acumulés una venda de més d’1 milió d’entrades només a Espanya i una recaudació de més de 7 milions d’euros.
El morbo d’aquest erotisme enllaunat és el fonament bàsic que respon l’èxit del film el qual, lluny de tot contingut cultural, lluny de l’humor, de la sàtira, de la enginyosa fotografia, dels bons diàlegs i de tot allò que caracteritza tot transcendent producte cinematogràfic, s’ha aprofitat del classicisme retrògrada que encara existeix en la majoria de relacions interpersonals, i ha reubicat un nou rol a l’home i un altre a la dona, si més no a la imaginació de totes aquelles dones subjectades al conformisme de la monotonia. A diferència de la pornografia, l’erotisme no és tabú, i d’aquí el confort del target consumidor del llibre, i amb ell, la lliure i salvatge oportunitat comercial que s’ha vist entorn l’adaptació cinematogràfica.
“Los espectadores de ahora no somos tan inocentes como los de la década de los 80. Hemos visto mucho, hemos aprendido mucho y ya no se nos contenta tan fácilmente. De la misma forma que los efectos especiales de las películas tienen que ser impresionantes para que nos satisfagan, las escenas eróticas también. Ya no nos vale cualquier cosa, queremos más y mejor. Y puede que esta evolución sea la causante de encontrarnos con productos como ‘Cincuenta sombras de Grey’, donde se nos vende el sexo como extremo, pero, a la vez, es limpio, aséptico y perfectamente controlado. Tal vez la sociedad se ha cansado de ‘lo natural’, atiendo al éxito de la película, y quiere que el cine le ofrezca una visión mejorada del sexo. Pero, ¿eso es erotismo? Para mí, desde luego, no”.
José Confuso, El Mundo, 17 de febrer de 2015
2. Contradictoris outcomes: quantitatius i qualitatius
La intoxicació de Grey a les xarxes socials ha donat molt a parlar abans, durant, i després de l’estrena. Ens trobem amb la següent controvèrsia. A nivell quantitatiu, crec que es poden haver obtingut i fins i tot superat els resultats esperats. S’ha aconseguit ressò, expectació, curiositat, i per tant, públic. Més o menys honest, més o menys conscient, però una gran quantitat de públic. A nivell qualitatiu, pel contrari, les crítiques negatives han superat les positives, una gran paradoxa tenint en compte que molts dels espectadors han estat aquells mateixos que ja havien manifestat la seva decepció després d’haver llegit el llibre.
Un article de La Vanguàrdia es qüestiona retòricament la hipòtesi que dóna resposta a les reaccions vers aquest fenomen: “Pot sentir-se algú enganyat per una pel·lícula quan la decepció ja s’havia percebut amb la versió literària?” Aquesta és la polèmica que s’ha generat, però buscar culpables no seria just. Ambdues parts – emissors i receptors- han estat prou conscients dels pros i dels contres des dels principi, del què podien esperar-ne i del què no. Qui ha pres en aquest context el paper principal? Un cop més, el màrqueting és el que s’ha encarregat de compensar aquesta part qualitativa amb la quantitativa, arrasant totes les xarxes socials, blogs, i plataformes interactives sense fre.
3. Univers digital interactiu: tenir clar l’objectiu
Internet és sens dubte l’eina de Màrqueting més potent del S.XXI, i això ho corroborem diàriament en les nostres vides, quan més enllà de la publicitat, prenem consciència que és el mitjà que més diversitat d’informació ens prové, i alhora el que més dependència ens crea, un procés irreversible del que no escapem una vegada entrem al món digital. Les empreses són plenament conscients del engagement de la societat amb l’univers dos-punt-zero, i és per això que pocs productes avui dia s’escapen de formar part d’aquesta naturalesa “transmediàtica” que caracteritza la web per si mateixa. Tornant a l’exemple presentat a l’article em plantejo com de diferent hagués estat la capacitat d’avast d’aquest producte només deu anys enrere. No només la part econòmicament interessada ha estat responsable d’aquest èxit, sinó que els usuaris han intervingut notablement en el procés, mencionant i compartint contingut. S’ha creat una enorme xarxa interactiva sense un eix principal, sinó composta de múltiples eixos que s’han complementat respectivament.
El temps canvia, la tecnologia evoluciona i amb ella els mitjans per expressar-se, anunciar-se o promoure’s. La Comunicació Digital Interactiva ens permet decidir per nosaltres mateixos el grau d’implicació que dipositarem en la divulgació de qualsevol contingut. Cincuenta Sombras de Grey, independentment dels danys col·laterals, ha fet el salt a la Web 2.0 de forma estratègica i intel·ligent i ha explotat totes les vies pròpies d’aquesta amb un objectiu molt clar: comercial. Quan vols presentar quelcom al món, ara és relativament assequible sempre i quan tinguis clara la teva meta i el missatge que vols donar.
WEBGRAFIA:
- CONTROL PUBLICIDAD
- EL COMERCIO
- EL MUNDO
- LA VANGUARDIA
- MERCA20
MULTIMEDIA: Youtube Facebook Sensacine